JOAN ALFRED MARTÍNEZ I SEGUÍ,
AUGUST MONZON I ARAZO,
FRANCISCO JAVIER PALAO GIL, COORDS.
Els valencians, poble dEuropa Lhoritzó federal
CÀTEDRA DE DRET FORAL VALENCIÀ
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
© Els autors, 2019
© Daquesta edició:
Universitat de València, 2019
Publicacions de la Universitat de València Arts Gràfiques, 13 46010 València http://puv.uv.es publicacions@uv.es
Coordinació editorial: Juan Pérez Moreno Imatge de la coberta: Detall de la portada de la primera part de la Història de València, Pedro Antonio Beuter (1538) Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera Maquetació: María Aránzazu Pérez
A Vicent Miquel i Diego (1939-2016),
impulsor del personalisme comunitari i,
per això, valencianista i europeista,
in memoriam.
Una vegada perduda la llibertat, tots els mals hi arriben
un rere laltre, i sense ella tots els altres béns,
corromputs per la servitud, perden tot el seu gust i sabor.
Étienne de la Boétie, Discurs de la servitud voluntària (1576)
A la llarga les institucions disposen dels homes
amb major facilitat de la que tenen els homes
per a deslliurar-se de les institucions.
Madame de Staël, Consideracions sobre els principals esdeveniments de la Revolució francesa (1818)
Índex
Nota introductòria
PRIMERA PART EL POBLE VALENCIÀ: REDREÇAMENT DUNA NACIONALITAT HISTÒRICA
Vicent Baydal Sala: La formació i extensió de la identitat col·lectiva valenciana: un retorn al passat?
Agustí Colomer Ferràndiz: Valencianisme de diàleg: passat, present i futur
Àngel Calpe Climent: El valencianisme de Miquel Adlert Noguerol (1911-1988)
Ramon Aznar i Garcia: 1976. Lexclusió valenciana de la reforma política espanyola
Salvador Enguix Oliver: La construcció dun relat hegemònic en lesquerra valenciana
Amadeu Mezquida Ortega: El relat del valencianisme polític des del Govern del Botànic
Víctor Maceda López: El Govern del Botànic i el fet nacional valencià: la llengua (i els diners) com a bandera
Francesc Gamero Lluna: Els dos primers anys dacció del Govern del Botànic (2015-2017): repercussions en el fet nacional valencià
Francesc Miralles i Borrell: Valencians, comunitat, poble: una visió materialista de la identitat
Jordi Martínez i Carrasco: Els drets lingüístics dels valencians i valencianes a la llum del Dret europeu i internacional
Marco Cruz López: Hegemonia i construcció nacional valenciana. Anàlisi i proposta des de la pedagogia de Paulo Freire
SEGONA PART EL DRET CIVIL FORAL DELS VALENCIANS: ESTAT DE LA QÜESTIÓ
Joan Tamarit i Palàcios: Dret civil valencià: la reiteradament maltractada dignitat nacional dels valencians
Fco. Javier Palao Gil: LEstatut dAutonomia i els orígens de la «qüestió foral»
Francesc de P. Blasco Gascó: Comentari juridicopolític a les sentències politicojurídiques del Tribunal Constitucional sobre la competència de la Generalitat Valenciana en matèria de Dret civil valencià (o lartifici de com reconéixer-tho tot i no donar-te res)
Luis Pablo Martínez Sanmartín i Vicent Terol i Reig: El Tribunal de les Aigües de la Vega de València: noves perspectives per a lestudi duna pervivència de lordenament foral valencià, patrimoni de la humanitat
TERCERA PART APORTACIONS AL DEBAT TERRITORIAL A ESPANYA I REFLEXIONS DES DE LEUROPEISME POLÍTIC
Pilar García Trobat: El passat foral en la consciència dels valencians al segle XIX
MarIa Teresa de Borbó-Parma: El principi foral i la plurinacionalitat de les Espanyes com a resposta al conflicte territorial
August Monzon i Arazo: Nació institucional com a nació foral. La constitució juridicopolítica del poble valencià
Manuel Alcaraz Ramos: Per un valencianisme plural de la majoria
Ernesto J. Vidal Gil: Reflexions sobre «el procés»
Vicent Soler i Marco: Canvi i transformacions en lAdministració de la Generalitat Valenciana
Vicent Flor i Moreno: Malos tiempos para la autonomía: autogoverns i neocentralisme al Regne dEspanya
Joaquín Martín Cubas: La Comunitat Valenciana davant la reforma de la Constitució: de lEstat de les autonomies al federalisme plurinacional
Andrés Boix Palop: El País Valencià davant la crisi constitucional espanyola
Eduard Mira i Gonzàlez: Siti perillós. El Toisó dOr i la gran fissura dEuropa
Joaquim Meneu Gaya: Nacionalitats i imperis a Europa des de 1815. Perspectives de futur per als valencians doscents anys després
Josep Mª Jordán Galduf: Europeisme: quo vadis? Entre el somni i la realitat
Juan Antonio Ureña Salcedo: «LEstat és un animal viu». Transformacions dels estats i regionalisme europeu
A TALL DE RECAPITULACIÓ
Joan Alfred Martínez i Seguí: Postil·les federalistes per a la ciutadania (valenciana) afecta al compromís democràtic.
Nota introductòria
Els dies 23 al 25 dabril de 2007, tercer centenari de la batalla dAlmansa, es va celebrar a València el III Congrés dEstudis Personalistes, amb el títol «La qüestió nacional valenciana. Una revisió crítica», organitzat pel Grup de Recerca sobre Personalisme i Cosmopolitisme, del Departament de Filosofia del Dret i Política de la Universitat de València. Cinc anys abans, del 6 al 8 de novembre de 2002, havia tingut lloc el II Congrés, dedicat al tema «Federalisme i orde cosmopolita».
Les ponències i comunicacions que es presentaren als dos congressos, junt amb altres contribucions, configuren el llibre Vida amunt i nacions amunt. Pensar el País Valencià en temps de globalització (2008), publicat per la Universitat de València dins la «sèrie roja» de la Facultat de Dret. El volum, que va ser reeditat el 2010 amb una nova nota introductòria que analitzava críticament lacollida rebuda per lobra, inclou lapèndix Europa des del País Valencià (recull de textos escrits del 1931 al 2003) i el document conclusiu Tres segles després de la Nova Planta, datat el 29 de juny del 2007.
En aquests darrers deu anys shan acumulat tot un seguit de factors, de canvis decisius, que feien raonable reprendre la qüestió i suggerir nous horitzons de comprensió; sobretot:
1. la transformació del sistema de partits polítics al País Valencià i a la resta de lEstat;
2. la radicalització del nacionalisme català cap al sobiranisme i lindependentisme i, paral·lelament, un fort enduriment del nacionalisme espanyol i del poder estatal;
3. la progressiva crisi de legitimació del règim constitucional sorgit amb la Transició, al si de sectors socials cada volta més extensos i diversificats;
4. lofegament econòmic de determinats territoris, entre els quals el nostre (pensem en lesgotament del sistema de finançament autonòmic, la política dinversions o la postergació contínua del corredor mediterrani);
5. en particular, el bloqueig inic per part del Tribunal Constitucional a la capacitat legislativa valenciana en matèria de dret civil, apel·lant expressament al decret dabolició dels Furs del 1707;
6. i, finalment, a nivell europeu, la conversió de la crisi econòmica en crisi social estructural, ensems amb la incapacitat per a assimilar els fluxos migratoris i la multiculturalitat, factors que han tingut com a conseqüència la crisi sense precedents de la Unió Europea i del moviment europeista mateix.
És per això que el 2017, el Grup de Recerca sobre Personalisme i Cosmopolitisme va organitzar les Jornades de reflexió política i jurídica «Els valencians, poble dEuropa», que es van celebrar a la Facultat de Dret, en les dates simbòliques del 25 dabril (310 aniversari de la batalla dAlmansa i Dia de les Corts Valencianes), el 9 de maig (Dia dEuropa) i el 29 de juny (310 aniversari de labolició dels Furs de València) i en les quals participaren com a entitats col·laboradores, entre daltres, les Corts Valencianes, lAssociació de Juristes Valencians, el Consell Valencià del Moviment Europeu i la Fundació Nexe. Així, tot al llarg duna primavera, es posaren successivament sobre la taula, com a matèria de discussió i argumentació, una sèrie de temes, més connectats del que puga semblar a primer colp dull: lactualitat del valencianisme dialògic, lestat de la qüestió de la recuperació del Dret Civil foral dels valencians, el balanç necessàriament provisionaldels dos anys de govern del Pacte del Botànic en clau de retrobament nacional, la crisi de leuropeisme i de la Unió Europea, la tensió entre el neocentralisme i els sobiranismes perifèrics i, a tall dalternativa, lhoritzó federal arrelat en la concepció plurinacional de les Espanyes i en la noció històrica i constitucional de foralitat.
En efecte, la via valenciana sembla indestriable daquesta concepció, central en la filosofia política del personalisme comunitari: el federalisme. És veritat que la idea federal xoca amb múltiples resistències, tant centrípetes (conservadorisme nacionalista espanyol, jacobinisme liberal i de certa esquerra) com centrífugues (un sobiranisme cada vegada més anacrònic per irreal), però atresora un valuós bagatge a lhora de plantejar eixides a les qüestions plantejades en els diversos nivells: plurinacionalitat de lEstat espanyol; present i futur de leuropeisme polític; i abast del cosmopolitisme en un món multipolar en formació, on la cultura política i jurídica dels drets humans es veu sovint tràgicament qüestionada.
El llibre que teniu a les mans arreplega els textos de les ponències i comunicacions presentades a aquelles Jornades, així com una sèrie daportacions de diversos autors, que, engrescats pel projecte editorial, shi han volgut sumar de bon grat. Ens trobem així amb un corpus didees i propostes que aporten una riquesa polièdrica amb vista a proposar un relat comunitari de les valencianes i els valencians que siga més integral més complet i doncs més integrador i inclusiu. Hi descobrim, com a fil dor, una mirada comuna, serenament postfusteriana i compromesa amb la reconciliació cívica i sociopolítica, sense renunciar a la memòria del bo i del roí que ha marcat la nostra convivència històrica. I, convençuts que «dir-nos valencians és la nostra manera de dir-nos europeus», de la vora de la Mediterrània occidental estant, tenim presents els lligams de distinta índole i intensitat que ens uneixen als pobles veïns i al conjunt dEuropa i del món. No debades, a hores dara, ens estem jugant la possibilitat de tindre o no la nostra pròpia forma destar en lunivers de la globalització. No ho oblidem.