FESTES, DANSES I PROCESSONS ALS ARXIUS DE LA CASA INSA
La Ribera del Xúquer
Oreto Trescolí Bordes
Enric Olivares Torres
EDITA:
FINANÇA:
COL·LABOREN:
Mancomunitat de la Ribera Alta del Xúquer
Excm. Ajuntament dAlgemesí
Excm. Ajuntament de lAlcúdia
Excm. Ajuntament de Sueca
Excm. Ajuntament de Carcaixent
Excm. Ajuntament dAlginet
Excm. Ajuntament dAlzira
Excm. Ajuntament de Guadassuar
Excm. Ajuntament dAlbalat de la Ribera
Excm. Ajuntament de Catadau
AUTORIA:
Oreto Trescolí Bordes
Historiadora de lArt
Enric Olivares Torres
Departament dHistòria de lArt.
Universitat de València
DISSENY I MAQUETACIÓ:
Cristina Soriano Cabellos
Unitat de Suport al Vicerectorat de
Projecció Territorial i Societat
© daquesta edició: Universitat de València, 2019
© dels textos: els autors
© de les imatges: els autors i propietaris
A Carmen Ferrés García,
doña Carmen Insa,
In memoriam.
ÍNDEX
La Universitat en el territori
Maria Vicenta Mestre Escrivá i Jorge Hermosilla Pla
Pròlegs
Desvetllant el patrimoni cultural: la memòria perdurable Esther Alba Pagán
De cultura festiva Gil-Manuel Hernández Martí
Presentació
Oreto Trescolí Bordes i Enric Olivares Torres
1. Introducció
1.1. La importància de lestudi de la indumentària festiva
1.2. Els orígens dun negoci familiar
1.3. Lofici de rober
1.4. El fons dindumentària per als seguicis processionals
1.5. Els pobles i les festes
1.6. El món de la festa a la Ribera
1.7. La tradició en les danses processionals
1.8. Danses rituals de la Ribera localitzades als arxius dInsa
2. Albalat de la Ribera
2.1. Les festes de gràcia en honor al Santíssim Crist de les Campanes
2.2. Primeres relacions de lloguer a Albalat de la Ribera
2.3. El trasllat de les festes a lagost
2.4. La festa moderna
3. Algemesí
3.1. Les festes de la Mare de Déu de la Salut
3.2. Configuració actual de la festa a la Mare de Déu
3.3. Les festes dabans
3.4. El camí cap a la configuració definitiva del seguici processional
3.5. Les festes del Crist de lAgonia, Sant Onofre i el Corpus
4. Alginet
4.1. Festes al patriarca sant Josep
4.2. La recuperació de les danses
5. Almussafes
5.1. Festes a sant Bertomeu i la Santa Creu
5.2. Elements festius a Almussafes
6. Alzira
6.1. Precedents als segles XVII i XVIII
6.2. Festa a Maria Immaculada celebrada a Alzira el 1662
6.3. Proclamacions reials al segle XVIII a Alzira
6.4. Les festes a la Mare de Déu del Lluch i els Sants Patrons
6.5. La recuperació de les danses rituals en les últimes dècades
6.6. El Corpus alzireny
7. Benifaió
7.1. Les festes a santa Bàrbara
8. Carcaixent
8.1. Danses processionals carcaixentines
8.2. Festes a la Mare de Déu dAigües Vives
8.3. Larribada del segle XX
8.4. Festes al Crist de la Bona Mort
8.5. La processó del Corpus
8.6. Sant Francesc de Paula
8.7. Les festes centenàries en honor a sant Francesc dAssís
9. Carlet
9.1. Les festes en honor a sant Bernat i les Germanes
9.2. Carlet a la roberia Insa
9.3. La festa al segle XX
10. Catadau
10.1. La festa a santa Bàrbara
11. Cullera
11.1. Les danses processionals de Cullera en lactualitat
11.2. Història de les festes patronals de Cullera
11.3. El reviscolament de les danses
12. Guadassuar
12.1. Les festes dhivern: Sant Vicent de la Roda
12.2. Les festes destiu: la setmana de danses
13. LAlcúdia
13.1. Les danses rituals a lAlcúdia
13.2. El segle XVIII, els orígens
13.4. El segle XIX, lesplendor de la tradició
13.5. El segle XX, bastint el patrimoni
14. La Pobla Llarga
14.1. Sant Calixt, patró de la Pobla Llarga
15. Polinyà
15.1. El Santíssim Crist de la Sang
16. Riola
16.1. Notes per a una moixiganga
17. Sollana
17.1. De pals i planxes i altres danses processionals
18. Sueca
18.1. La festa a la Mare de Déu de Sales
18.2. Les danses rituals a Sueca
18.3. Cronologia de la festa a la Mare de Déu de Sales
18.4. La festa del Corpus a Sueca, els Sants de la Pedra i el Crist de lHospitalet
19. Torís
19.1. Tradicions de fa un segle
Abreviatures
Bibliografia
La Universitat en el territori
La Universitat de València ha desenvolupat en els últims anys una estratègia territorial que persegueix afermar les relacions amb el seu entorn. Eixa estratègia pretén laproximació de la nostra institució acadèmica universitària a la societat civil valenciana, mitjançant accions de diversa naturalesa. Daquesta manera shan impulsat exposicions que han tractat espais referents de la Comunitat Valenciana, o shan organitzat accions formatives, mitjançant conferències i seminaris. De la mateixa manera shan realitzat col·laboracions dirigides a ledició de treballs de recerca que tracten temes estretament relacionats amb el territori valencià. Es tracta dobres amb una marcada implantació territorial. És el cas de lobra dEnric Olivares i Oreto Trescolí, titulada Festes, danses i processons als arxius de la Casa Insa. La Ribera del Xúquer.
Lobra se centra en el paper de les roberies, i en concret de la Casa Insa de València, que durant els dos darrers segles ha sigut sinònim dindumentària valenciana i les celebracions institucionals i ha vestit a les protagonistes de les exaltacions de les Falleres Majors i infantils, ha sigut responsable de lornamentació en la Fira de Juliol i dengalanar la Llotja, lAjuntament o el Palau de la Generalitat... Casa Insa també va realitzar indumentàries per a teatre, sarsueles i en la postguerra va ser requerida en els estudis CEA de Madrid per a diverses pel·lícules.
Lestudi revisa poble a poble les festivitats i processons de la Ribera del Xúquer, la comarca que va capitalitzar durant els segles XIX i XX el fenomen festiu valencià. Des dAlzira a Sueca, passant per Algemesí, lAlcúdia, Carcaixent, Cullera o Polinyà, entre daltres, els autors han repassat tots els arxius de Casa Insa per a concloure aquest acurat treball. Però aquesta obra naix amb vocació de futur ja que pretén repetir aquesta anàlisi a altres comarques valencianes com lHorta, València ciutat, Camp de Túria i Camp de Morvedre, la Costera i la Canal de Navarrés, la Safor i la Vall dAlbaida i els comarques dinterior.
La Universitat de València, mitjançant lacció del Vicerectorat de Projecció Territorial i Societat, es congratula per la present edició. Una obra que arreplega aspectes de la cultura i identitat valenciana i fomenta la presa de consciència per part de la societat sobre la labor realitzada per la Universitat en làmbit local.
Maria Vicenta Mestre Escrivá Rectora de la Universitat de València
Jorge Hermosilla Pla Vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València
Desvetllant el patrimoni cultural: la memòria perdurable
Ibant obscuri sola sub norte per umbras (Borges, El Hacedor, 1960)
Parlar de patrimoni cultural i memòria pot semblar un binomi per se indissoluble, alguna cosa a la qual estem acostumats des de la nostra quotidianitat. No obstant açò, malgrat aquesta aparent aprehensió duna veritat ineluctable, la realitat és que treballs com el realitzat per Oreto Trescolí i Enric Olivares demostren que gran part del camí queda per traçar. Enfrontar-nos al procés descriptura i conformació del patrimoni cultural des de la perspectiva de la història de lart suposa, en ocasions, partir dun mateix punt dinici: lespai no construït que es va edificant amb els traçats de tinta que donen forma a lestructura de larquitectura del coneixement. En altres ocasions, aquest procés constructiu no parteix de lomissió o de la inexistència de vímets previs que, immanents, ressonen en el laberint de la nostra ment, sinó que requereixen noves i necessàries formes dacostar-se a lobjecte destudi, oferir noves mirades, traçar nous i necessaris interrogants o aprofundir en conceptes abans amb prou faenes insinuats. Amb açò, les sendes es tracen, comencen a dibuixar-se i les senderes són recorregudes per primera vegada.
La recerca sobre el patrimoni cultural trenca un silenci sovint mitigat. La veu callada, el ressò llunyà i la memòria conservada retrunyeixen amb la finalitat de despertar-se i donar forma al fil que desfà el cabdell del record, de lanhel de preservar i conservar els elements que conformen la nostra essència cultural i que són mostra de la riquesa patrimonial dels nostres costums i tradicions. Centrar-se en lestudi duna col·lecció com la de la Casa Insa suposa explicar no una història, sinó una multiplicitat dhistòries, plurals i polièdriques que es teixeixen entre si conformant la memòria dels nostres records i dun llegat que ens pertany i sobre el qual tenim lobligació de preservar per a ser no sols llegat, sinó comprés, a les generacions futures. Una herència cultural que conjumina una àmplia riquesa de béns culturals que basculen del tangible a lintangible, del material a limmaterial; que és indumentària, ofici, memòria familiar, festa, territori, danses i creences.
En lepíleg d El hacedor (1969), Borges descriu el procés metafòric de lintent per comprendrens a nosaltres mateixos. Ens descobreix un home que, sense haver-se demorat en els gaudis de la memòria, realitzava, ara, lesforç de retenir les impressions «que resbalaban por él, momentáneas y vividas»: des del vermelló del terrissaire, la volta carregada destels, la regularitat del marbre, la proximitat del mar, les ciutats dels homes, les seues històries. En aquesta tasca de dibuixar el seu món, lhome es descobreix a si mateix, aconsegueix descendir del laberint de la seua memòria, interminable, i amb açò «sacar de aquel vértigo el recuerdo perdido que relució como una moneda bajo la lluvia, acaso porque nunca lo había mirado en un sueño».
Aquesta memòria viscuda, és sovint un procés de recuperació de records i dhistòries viscudes en lemoció palpitant. Una emoció que ens mostra un patrimoni que ens connecta amb el nostre passat, però que roman viu i ens configura en el present. En aquest concepte del patrimoni emocional hi ha una mica de memòria construïda, de dimensió plural dallò percebut i assimilat, en definitiva, de la individualitat de la memòria basada en records. Sistematitzar, donar ordre a aquest conjunt que conforma el nostre patrimoni cultural és molt sovint una tasca complicada i difícil. La informació és diversa: visual, sonora, material, documental, i oferida en suports diversos que linvestigador ha de classificar i oferir al lector amb aparent senzillesa, fent fàcil la resolució de lenigma. Enfrontar-se a la tasca de narrar, dexplicar les històries de la història ofereix larquitectura intel·lectual dun laberint, del que six gràcies al fil del cabdell desmadeixat. Aquest fil és el que els autors ens ofereixen a través duna brillant i clara escriptura que sordena i teixeix en el territori i que construeix la realitat cultural del nostre país. Per a açò, el laberint dedàl·lic és desxifrat des duna perspectiva elevada que permet percebre la configuració del recorregut i així donar a conéixer els testimoniatges duna història viscuda i viva, que roman resistent al temps.