En lactualitat, els treballs més innovadors se centren en aquesta nova categorització del patrimoni cultural com a memòria i com a articuladora de lestima i respecte cap a la diversitat cultural. Aquesta noció remet al conjunt de tots els béns, ja siguen creats per lésser humà o per la naturalesa, materials o immaterials, sense límit de temps o lloc, reunits o heretats per les generacions anteriors i conservats per a ser transmesos a les generacions futures. Però, el més important és que posa laccent en el valor atorgat pel subjecte en el si de la col·lectivitat, com a part integrant dun conjunt social que sapropia dels elements que formen part de la seua cultura i la seua història, però que és construïda, analitzada, estudiada i valorada des del present.
Lestudi es recolza en les tasques necessàries per a aconseguir un objectiu final: la preservació del patrimoni. Per això és necessària la triangulació de tres aspectes necessaris: documentació, estudi i difusió. Tres aspectes que sens desvetllen no solament com a necessaris, sinó com a fonamentals i imprescindibles en la bona execució de projectes sòlids i de qualitat en els tres eixos fonamentals vinculats a la conservació, lestudi i el reconeixement social del patrimoni cultural, lanàlisi històrica i científica del qual requereix, i hui més que mai, duna visió conjunta que permeta la realització de treballs transversals, i que es recolzen en lavanç del coneixement. Per a aconseguir aquesta meta anhelada serigeix com a imprescindible el desenvolupament duna tasca de recerca científica que permeta documentar lobra i els processos escomesos, conéixer la naturalesa física de les obres dart i les fonts històriques que la documenten, així com la seua correcta anàlisi històricoartística vinculada a la seua vida cultural.
Analitzar, transmetre i donar a conéixer des del nostre present suposa, a més, ferho de manera conscient. El present marca el temps, doncs és ara quan hem docupar-nos dassegurar la preservació dels nostres béns culturals i fer-ho de manera ètica, compromesa i sostenible; amb la finalitat de formar, aportar coneixement, però al mateix temps servir desperó per a leducació en la tolerància, la diversitat cultural i els valors democràtics de la pau i els valors socials que transcendeixen allò identitari, però que també ho són.
Hui ningú nega que vivim en una època de transformacions accelerades, de realitats mutables, en les quals la tecnologia i laccés a la informació a través dels nous mitjans digitals han transformat per sempre la nostra forma de comunicació i la nostra manera de percebre la realitat. Treballs com aquest aprofundeixen en la percepció del patrimoni cultural com un fenomen recent, des de la contemplació de la història de la humanitat, que sassocia a la reflexió crítica del passat cultural i que reconeix els valors històrics, artístics o culturals duna obra dart o dun bé cultural; és a dir, entén el patrimoni cultural com aquells elements als quals satorga un significat particular que el diferencia dun altre tipus dobjectes i béns, i que ens construeix com el que som des dun punt de vista identitari: com a éssers històrics.
Però, aquest llibre ofereix una mirada més global, que va més enllà i aprofundeix en el patrimoni cultural des duna dimensió cultural més àmplia, segons la qual el patrimoni cultural ha de ser entés com un conjunt conformat per la suma de manifestacions culturals materials i immaterials que una societat hereta, interpreta, dota de significat, sapropia, gaudeix i transmet. Però que a més no és un objecte o una realitat estàtica, sinó que ha de ser valorat, reconegut i benvolgut com a referència per a la identitat, font dinspiració per a la creativitat i sustente per a les projeccions de futur dels individus i de la societat en el seu conjunt.
En tot açò, entra en joc la percepció de lindividu i del conjunt social des de lòptica de la construcció de la memòria col·lectiva. La interrelació entre lindividu i la percepció del bé cultural no solament és capaç de renovar les interpretacions de com percebem el món, a través de la nostra necessitat de veure i apreciar, sinó que també és capaç dintervenir en larticulació cognitiva del propi procés de contemplació, en apreciar el patrimoni cultural com un element articulador de la mediació, àdhuc perduda la seua funció primigènia i així dotar-la de nous significats o apreciar nous valors que es commuten o supleixen als anteriors, permetent el gaudi individual i col·lectiu de comprendrens culturalment i socialment.
La xarxa dhistòries teixides en aquest llibre ens acosta a aquesta dimensió de la nostra memòria cultural que es vertebra a través de la conservació del patrimoni cultural que, recuperat, preservat, analitzat i valorat, ofereix una nova mirada i transmet nous acostaments i maneres de veure i entendre. La memòria col·lectiva com a mitjà de conscienciació sobre el valor del patrimoni parteix dun procés devolució social en el qual la població és partícip com a agent integrador del bé, a través del que es beneficia com articulador de la innovació i de la creativitat. Però que, a més, estableix diverses connexions entre les diferents fites patrimonials a través de la conformació duna realitat territorial, que ofereix la possibilitat de generar xarxes patrimonials que propicien un treball conjunt en la promoció de la difusió cultural i dels beneficis generats a través del coneixement i valor del patrimoni cultural, tant per a la societat en què es troba, com per als que la visiten.
La xarxa dhistòries teixides en aquest llibre ens acosta a aquesta dimensió de la nostra memòria cultural que es vertebra a través de la conservació del patrimoni cultural que, recuperat, preservat, analitzat i valorat, ofereix una nova mirada i transmet nous acostaments i maneres de veure i entendre. La memòria col·lectiva com a mitjà de conscienciació sobre el valor del patrimoni parteix dun procés devolució social en el qual la població és partícip com a agent integrador del bé, a través del que es beneficia com articulador de la innovació i de la creativitat. Però que, a més, estableix diverses connexions entre les diferents fites patrimonials a través de la conformació duna realitat territorial, que ofereix la possibilitat de generar xarxes patrimonials que propicien un treball conjunt en la promoció de la difusió cultural i dels beneficis generats a través del coneixement i valor del patrimoni cultural, tant per a la societat en què es troba, com per als que la visiten.
Per açò, potser un dels millors assoliments daquest llibre siga aquest: oferir una mirada sobre el patrimoni cultural de la Casa Insa, com a exemple no sols destudi i objecte de recerca, sinó com articulador social i cultural. En el llibre hi ha una clara consciència dimplicació social, doncs sols a través del compromís de les persones és com saconsegueix que la societat en el seu conjunt acabe sent agent essencial en la preservació i transmissió del valor daquest llegat.
Aquesta tasca de sensibilització, de comunicació o mediació és la que Trescolí i Olivares aconsegueixen en el seu text. Seguint els passos de Baudrillard arrepleguen els xicotets fragments que han perdurat com a testimonis del nostre passat històric cultural, que és comprés a través del seu significat eloqüent. A través dells podem recuperar i comprendre el nostre passat, constituir-nos i educar-nos en el present, i aportar nous valors a les generacions futures. En definitiva, explicar històries, que és essencialment lofici de lhistoriador, i fer-ho a través dels testimoniatges materials artístics, etnològics, etc., o immaterials, que ho és de lhistoriador de lart. En definitiva, tot el que queda per fer és jugar amb els fragments i oferir noves mirades, noves línies traçades sobre el paper. Les persones que les lligen ho faran des de lemoció del record i de la memòria desvetllada.
Ester Alba PagánUniversitat de València
De cultura festiva
Hi ha llibres absolutament imprescindibles si volem conéixer a fons el patrimoni cultural viscut dun poble, i aquest nés un, no sols per estar escrit amb primor, amor i cura pel llenguatge, el respecte a les fonts i el rigor acadèmic i divulgador, sinó per allò que ens conta. Així, Oreto Trescolí i Enric Olivares, shan endinsat en el fastuós univers de la mítica Casa Insa, per tal dacostar-nos a lestudi en profunditat de la indumentària festiva valenciana, i mostrar-nos els viaranys de les transformacions de la cultura popular i darrel tradicional en una societat moderna.
Amb una exquisida mirada antropològica, els autors ens conten com foren els inicis deixe negoci familiar de la roberia Insa, i de com lanàlisi dels seus enormes fons ens facilita una informació preciosa sobre lofici mateix de rober, sobre la rellevància de la indumentària en les processons, especialment en el Corpus, però també en levolució mateixa de les danses i els sistemes festius dels pobles, en aquest cas de la comarca de la Ribera, i cal esperar que en successius llibres els autors apliquen el seu esquema de treball a altres comarques valencianes, les festivitats de les quals shan nodrit de Casa Insa.
I és que el tema abordat per Trescolí i Olivares sens revela hui duna gran actualitat etnològica però també presenta implicacions sociològiques, artístiques i polítiques. En qualsevol cas, estem davant un llibre sobre el patrimoni cultural etnològic, on allò material i immaterial es mescla donant cos a tota la complexitat inscrita en qualsevol anàlisi dels processos de patrimonialització. No hem doblidar, al respecte daixò, que en els últims decennis, i coincidint amb lacceleració del procés de modernització i canvi social a Espanya, les festes populars shan convertit en un fenomen cultural de gran envergadura, especialment associat a lafirmació de les identitats autonòmiques i locals, i també lligat a un moviment de revitalització de la tradició i patrimonialització de la cultura, que és també comuna a làmbit europeu. Hem de tenir en compte que la festa moderna es constitueix com una celebració reflexiva de la identitat, porta daccés a la transcendència de la quotidianitat mateixa i emergència dun temps especial per a la recuperació del sentit en un context social secularitzador i destradicionalitzador. La festa, com a manifestació que és de lanomenada cultura popular però que també inclou elements de lalta cultura, aglutina les més diverses formes de creativitat i es revela com un dispositiu simbòlicoritual amb una extraordinària capacitat per a afirmar una realitat inaccessible a la descripció directa, que ha de ser experimentada com a temps especial i numinós. Per això el ritual festiu esdevé tan important, també en la contemporaneïtat, i la indumentària festiva, és a dir, la forma en què es vesteix la festa, es converteix en un tema etnològic de la màxima rellevància.