Malauradament, de la mateixa manera que a la majoria de pobles que celebraven aquest tipus de manifestacions festives la vespra del dia gran, les dAlbalat van desaparéixer després de guerra i ja no tornaren a trobar el seu lloc dins del programa de festejos.29
Per la seua banda, en la processó continuaren participant un bon nombre de personatges bíblics, amb els quals es mantenia una tradició que, de manera ininterrompuda, havia estat present en les festes albalatenques des de temps immemorial. Fins i tot en moments tan crítics com els de la República, la crònica periodística de la processó celebrada el 17 dagost de 1935 els citava de manera destacada:
A las 20, solemne procesión en honor al Santísimo Cristo de las Campanas, la que será presidida por los señores clavarios y en la que tomarán parte gran número de personajes bíblicos, luciendo valiosos y adecuados trajes y cerrando tan brillante manifestación popular la Banda Municipal de Castellón de la Plana.30
En acabar la Guerra Civil, es recuperà la processó i amb aquesta alguns dels elements que havien participat anys enrere, els quals, al llarg de les dècades següents, continuaren sent llogats pel poble dAlbalat a la Casa Insa. Aquests lloguers eren fonamentalment de personatges bíblics de lAntic Testament, com ara Josué i Noé coneguts en la documentació pels seus atributs: Sol i Colomet, la Parreta o Exploradors de la Terra Promesa, els Patriarques Abraham, Moisés, Aaarón, David, etc., lArca i els portadors, i sortosament alguns anys les Matrones Judith, Esther, Rebeca, la Samaritana. També altres personatges del Nou Testament i del santoral, com ara els Apòstols, els dotze Cirialots que en lactualitat ja no hi figuren,31 les santes Llúcia, la Verònica, la Dolorosa, les tres Maries, que en anys com el de 1940 arribaren a eixir-ne fins a vint-i-huit, els sants Joan, Lluís i Roc, la Burreta o Fugida a Egipte, i els Misteris de la Casta Susanna i el de la verge santa Bàrbara.
També hi figuraven les Banderoles i els vint-i-quatre guerrers romans abillats amb pals i llances utilitzats llavors com a portadors de landa del Crist. A tots ells, shavia de sumar el ball de Nanos i els Gegants, que a partir dels anys cinquanta comencen a participar-hi de manera activa.
Apostolat. Foto: Antonio Mont Perales.
Els portadors de landa. Foto: Antonio Mont Perales.
Tanmateix, val a dir que molts daquests personatges encara són presents en lactualitat. Però dentre els vestits i abillaments més curiosos adquirits a Casa Insa en aquells anys, cal citar per exemple els de moros i sultanes del 1940, els del Quixot i Sanxo Panza per a 1949, els dos macers que eixiren el 1950, així com també les banderetes i les teles amb la bandera nacional i regional que sutilitzava per a decorar balcons, entaulats, etc.
2.4. La festa moderna
Lany 1965 és el darrer en què trobem un lloguer registrat a la roberia, precisament lany de la reforma de la festa, fet que comportà que a partir de llavors, la indumentària ja no fóra llogada sinó que serien els mateixos participants de la processó els qui se la confeccionarien. En aquell moment, la processó shavia deteriorat molt i calia una revisió i reforma de la seua composició i estructura. Lartífex daquesta fou Eduard Sarrió, cronista dAlbalat, veí dAlgemesí i gran amant de les tradicions. La repercussió més important daquesta reforma estigué, per una banda, en el nombre de personatges bíblics i al·legòrics presents, els quals augmentaren considerablement fins a completar el catecisme vivent configurat en lactualitat en torn a la processó del Crist de les Campanes. Per laltra, en la confecció de vestits propis, assignant un vestit per personatge bíblic que evitara la duplicitat existent fins aleshores. Lelecció dels personatges que hi participarien, tant de lAntic com del Nou Testament, fou estricta i documentada, tot seguint la línia evolutiva de la família de Jesús.
Valga, per tant, encara que de manera resumida, una ràpida exposició del seguici delements que integren hui en dia aquesta desfilada religiosa, magnífica processó que és orgull del poble dAlbalat i que ha estat estudiada de manera detallada al treball monogràfic publicat sobre la processó del Crist de las Campanes per Joan Ramon Giménez i Joan Costa:32
De lAntic Testament hi figuren Adam i Eva amb la serp enroscada a larbre del Bé i el Mal; Noé amb larca i el colom; Abraham i el seu fill Isaac; Jacob acompanyat dels seus fills, caps de les dotze Tribus dIsrael; Moisés amb les taules de la Llei; el seu germà Aaron; Josué amb lespasa i el sol; el canelobre de set braços; els Exploradors amb el porró de raïm; Gedeó; lArca que contenia les taules de la Llei i el Manà i les trompetes que lacompanyen; Elí i Samuel; els reis Saül, David i Salomó; Elies i els quatre profetes majors, Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel. Per la seua banda, el Nou Testament està format per sant Joan Baptista; els dotze Apòstols i els quatre Evangelistes.
Seguidament, hi intervenen els sants tutelars de la població dAlbalat de la Ribera, molts dels quals sincorporaren el 1974, com a exemple de la consolidació i dignificació de la processó. En lactualitat hi podem trobar els màrtirs Abdó i Senent, sant Roc i sant Sebastià, sant Antoni Abat, sant Vicent màrtir i sant Vicent Ferrer, sant Jordi, sant Miquel i lÀngel Custodi dAlbalat.
Els darrers personatges són la guàrdia i portadors de la imatge del Crist de les Campanes, composta per quatre colles de dotze homes, els quals són els portadors dels estendards amb els escuts heràldics del poble, els portadors de les torxes, els portadors de les closes per a landa i els volants que condueixen landa del Crist. Tots ells estan caracteritzats per anar abillats amb calces i bruses de color roig, que els ha convertit en una de les figures més peculiars i idiosincràtiques de la població, tot substituint les antigues vestimentes a la romana llogades a la Casa Insa, amb cuirassa i faldellí. La seua presència es remunta a les darreries dels setanta i principi dels huitanta.
Quant a les danses, com hem dit a linici, precedint la processó i des de lany 2002, el Grup de Danses El Segreny interpreta la dansa de Nanos, els quals no eixien des de la dècada dels seixanta. La versió que realitzen és la conservada al Corpus de València i van vestits amb indumentària tradicional valenciana. També hi participen des de la instauració de la democràcia i de manera intermitent els Gegants. Daltra banda, el mateix grup de danses realitza el dia 15, festivitat de la Mare de Déu dAgost, una dansà que recorre els carrers de Volta i algun any han tret també una versió del ball de Vetes, així com la dansa de Cavallets per a la processó del dia 16 dedicada a sant Roc.
Quant a les danses, com hem dit a linici, precedint la processó i des de lany 2002, el Grup de Danses El Segreny interpreta la dansa de Nanos, els quals no eixien des de la dècada dels seixanta. La versió que realitzen és la conservada al Corpus de València i van vestits amb indumentària tradicional valenciana. També hi participen des de la instauració de la democràcia i de manera intermitent els Gegants. Daltra banda, el mateix grup de danses realitza el dia 15, festivitat de la Mare de Déu dAgost, una dansà que recorre els carrers de Volta i algun any han tret també una versió del ball de Vetes, així com la dansa de Cavallets per a la processó del dia 16 dedicada a sant Roc.
Gegants i Cabuts preparats per a començar la processó. Foto: Pere Hernandis. 2009.
Sant Pere. Foto: Enric Olivares. 2009.
Melquisedec. Foto: Enric Olivares. 2009.
Noé. Foto: Enric Olivares. 2009.
Moisés. Foto: Enric Olivares. 2010.
Josué. Foto: Enric Olivares. 2010.
Gedeó. Foto: Salvador Ferrís. 2011.
David. Foto: Enric Olivares. 2009.
Un personatge bíblic. Foto: Marisa Perales. 2016.
Els portadors de landa del Crist de les Campanes. Foto: Salvador Ferrís. 2011.
La dansa dels Cabuts. Foto: Salvador Ferrís. 2011.
1 AMALB, II 1.130. 1793. Per a un major coneixement de la festa del Crist de les Campanes i de la història de la seua imatge, vegeu el documentat treball publicat per GIMÉNEZ I ÚBEDA, Joan Ramon i COSTA I GONZALVO, Joan, La processó del Crist de les Campanes. Cultura i tradició dun poble, Patronat de la Processó del Santíssim Crist de les Campanes dAlbalat de la Ribera, Albalat de la Ribera, 2015, pàg. 28-29.
2 AMALB, Llibre dActes del 1805, a 16 de desembre. Publicat a HERNANDIS, Pere, «Breu notícia sobre les festes de gràcia de 1805», en Festes dAgost. Albalat de la Ribera 2002. Programa Oficial, Albalat de la Ribera, 2002.
3 Ibidem, 22 de desembre de 1805.
4 BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1857-1866. Any 1857.
5 A més de les festes de gràcia, la dansa de Pals va participar en algunes festes de carrer, com ara la celebrada en novembre de 1880, organitzada per un tal Nelet el Florero, segons mencionava la nota de lloguer conservada a Insa. BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1872-1883.Any 1880.
6 BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1857-1866. Any 1861. Shi inclou també el lloguer de díhuit vestits dIndis no sabem, però, amb quina finalitat.
7 AMALB, Llibre dActes 1865-1866, I.1.16, 29 doctubre de 1865.
8 GIMÉNEZ, J. R. i COSTA, J., op. cit., 2015, pàg. 46-47. La menció al ball Locos és dallò més interessant, ja que fa referència a una dansa o moixiganga elaborada amb diverses figures que culminava en una torre humana que solia coronar-se amb la realització duna figuereta dalt de tot. La seua imatge estrafolària, amb pedaços a la camisa, cascavells a les vetes de les espardenyes, calces de distint color i un bastó de fusta a les mans cobert amb pell de conill plena de borra o llana, resultava ben cridanera.
9 BMVE, Arxiu de Casa Insa, Llibre de Processons 1866-1883. Any 1866.
10 Les festes en acció de gràcies celebrades el 1866 foren en recompensa per les bones collites darròs obtingudes aquell any. AMALB, Llibre dActes 1865-1866, I.1.16, 23 de setembre de 1866.
11 En el programa de festes de lany 1966, amb motiu de lestrena de la processó moderna que venia a substituir el model antic, Eduard Sarrió esmentava algunes danses i personatges que hi arribaren a participar: «Antiguamente la precedían els Balls i Misteris hoy desaparecidos. De estos bailes que llegaron hasta finales del siglo pasado, sólo conocemos, por tradición oral de los que todavía los conocieron, sus denominaciones: el de les forques o dels llauradors, la moixeranga o ball dels obrers de vila y el dels arquets. Nada sabemos de su música, pasos, indumentaria, etc. Otro tanto ha sucedido con els Misteris, pequeñas representaciones sacro-teatrales populares, de las que sabemos salían últimamente el Martiri de santa Bàrbera i el de Abraham i Isaac. Lo único que más o menos adulterado ha llegado hasta nosotros son las representaciones de personajes bíblicos que figuran dentro de la procesión». GIMÉNEZ, J. R. i COSTA, J., op. cit., 2015, pàg. 57.