El 1868 es repetí pràcticament sense variació la nota de lloguer del 1866, excepte per la supressió del ball de Pelegrines que ja no torna a trobar-se a la documentació. Aquell any, lAjuntament acordà, a causa de les bones collites darròs, fesols i altres cereals, que el 14 de novembre es fera la Cavalcada de costum, el 15 la festa al Crist de les Campanes i el 16 als Sants de la Pedra. També es va disposar que lesglésia fóra decorada pels adornistes floreros dirà la documentació del moment nomenats per la Comissió i que a més, açò és important per les poques vegades que es menciona, fóra « adornada la procesión con bailes de garrotes de Pals, pastores y pastoras».12 Aquesta notícia apareguda a larxiu municipal no cita, però, la participació de la Moixiganga que sí constata la nota de lloguer dInsa.
Una altra ocasió important fou la del 18 dagost de 1872, en què se celebrà, poc de temps després dhaver-se restaurat el temple parroquial, una festa dacció de gràcies en honor al Crist de les Campanes amb destacada presència de les funcions religioses.13 La indumentària per a les distintes comparses fou llogada per lalcalde Tomàs Hernandis i en la llista sincloïa lApostolat, el Misteri de santa Bàrbara, una dansa de Pals o dIndis, vint-i-dos vestits per a la Moixiganga i un àngel, sis botargues, i huit vestits per al Ball de Pastors.14
La del 29 doctubre de lany 1874 sembla que també tingué prou lluïment si tenim en compte el volum de roba llogada. El primer dia de festes es donà compte de la cavalcada, on hi intervingueren els personatges característics daquestes manifestacions tan populars. Juntament amb ells hi ballaren la dansa de les Pastoretes i la de Pals. En canvi, la nota de lloguer no menciona cap dansa per a les processons celebrades en honor als sants tutelars el segon i tercer dia de festes, a excepció de la Moixiganga, la qual apareix acompanyant els Apòstols, Cirialots i el Misteri de santa Bàrbara.
La del 29 doctubre de lany 1874 sembla que també tingué prou lluïment si tenim en compte el volum de roba llogada. El primer dia de festes es donà compte de la cavalcada, on hi intervingueren els personatges característics daquestes manifestacions tan populars. Juntament amb ells hi ballaren la dansa de les Pastoretes i la de Pals. En canvi, la nota de lloguer no menciona cap dansa per a les processons celebrades en honor als sants tutelars el segon i tercer dia de festes, a excepció de la Moixiganga, la qual apareix acompanyant els Apòstols, Cirialots i el Misteri de santa Bàrbara.
En canvi, en la relació de vestits llogats per a la festa dacció de gràcies celebrada els dies 16, 17 i 18 de novembre de 1879, les danses participants foren incloses dins de les processons, juntament amb els personatges bíblics i el santoral, i no en la cavalcada. Les danses que eixiren aquell any foren les de Pals, Pastorets, Moixiganga, formada per trenta integrants i làngel, Cavallets, amb huit xiquets abillats amb turbants i espases, i la dels Arquets potser lantiga dansa del Jardí, la indumentària de la qual constava de « 12 trages de tonelete encarnados, corazas de terciopelo verdes bordadas, mantitos encarnados, pantalones de punto (de color) carne, gorras azules con plumas ».15
2.3. El trasllat de les festes a lagost
De lorganització de la festa sencarregava lAjuntament, presidit llavors per lalcalde Tomás Hernandis. Una de les seues tasques era la de nomenar una comissió de festes formada per alguns regidors que tenien com a missió llogar els predicadors, banda de música, danses, dolçainers, adornistes, rober, pirotècnic, etc., per a determinat any. Durant la segona meitat del segle XIX, les festes dedicades al Crist de les Campanes encara tenien lloc entre els mesos doctubre i novembre, tot i que a partir del 1865, i amb leradicació de lepidèmia del còlera, sevidencia la voluntat de traslladar les festes de gràcia al mes dagost, tot i que no sempre saconseguirà.16 No fou sinó a partir de les darreres dècades del XIX que lAjuntament dAlbalat, juntament amb la comissió de festes, decidí de celebrar-les el 17 dagost, tot fent-la coincidir amb les solemnitats dels dies 15 i 16, consagrades a lAssumpció de la Mare de Déu i el patró sant Roc:
El Señor Presidente hizo presente que de acuerdo con la Comisión de fiestas se había determinado celebrar la fiesta acordada al Smo. Cristo de las Campanas el día diez y siete del próximo mes de Agosto, toda vez que los días quince y diez y seis se han de celebrar las que se consagran á la Asunción de la Virgen y al patrono de este pueblo, San Roque; dando con esto más brillantez á la fiesta y expansión al pueblo.17
Amb tot, aquest canvi sembla que tampoc no fou definitiu, ja que un any després, el 1883, el mateix Ajuntament acordava tornar a celebrar-la en el temps abans acostumat:
Habiendo llegado la época en que se acostumbra celebrar algunos años en esta villa solemnes fiestas al Smo. Cristo de las Campanas, el Ayuntamiento después de una ligera discusión acerca del día o época más a propósito para la celebración de dichas fiestas, acordó por unanimidad que se verifiquen a últimos de setiembre ó principios de octubre próximos.18
Segons aquest acord, que de fet fou puntual, les festes es dugueren a terme a les darreries doctubre. El dissabte 27 a la vesprada tingué lloc la Cavalcada, el diumenge 28 les festes religioses als Sants de la Pedra i el dilluns 29 al Santíssim Crist de les Campanes.19 En aquestes, juntament amb els personatges bíblics i Misteris habituals, hi participaren les danses de Pals, Pastors, i Arquets.
El 1885 tornen a celebrar-se festes de gràcies al Crist encara a final dany, aquesta vegada amb ocasió de la desaparició de lepidèmia colèrica.20 Sembla que aquestes foren les últimes festes de gràcia de les que es té notícia i que el 17 dagost acabarà consolidant-se com a data fixa de celebració als sants patrons. Llavors també es va efectuar un lloguer de roba a Casa Insa, encara que de menor port, en concret alguns santets i matrones i la dansa de Bastonets.
Malauradament, no tots els anys lAjuntament pogué complaure els desitjos de festa i esbarjo de la seua població. Algunes vegades, causes de força major ho impediren, com ara lestat dalarma a conseqüència dun nou brot de còlera que patia la província, pel qual la Junta Local de Sanitat informà desfavorablement sobre la conveniència de celebrar les festes a lAssumpció i el Crist, malgrat la voluntat positiva que mostraven els regidors perquè tal activitat festiva es poguera dur a terme.21
Malgrat uns i altres contratemps, i els consegüents canvis en la data de celebració de les festes patronals, aquestes sassentaren definitivament en el mes dagost els anys posteriors. Però no fou fins als primers anys del segle XX que es contractarà alguna cosa a Casa Insa, i de manera molt intermitent.22 A més, en aquell moment desapareixen de les notes els vestits per a les danses, i és daquesta manera que concloïen a Albalat aquelles manifestacions tradicionals que havien format part de les seues festes en les darreres dècades del XIX. Ja tan sols eixirien algunes figures bíbliques i al·legòriques Apòstols, Banderoles, sants, etc. per a la cavalcada i la processó. Probablement vistes les danses com elements profans i indecorosos no massa dignes per a formar part dels seguicis processionals a principi del segle XX, aquests elements folklòrics patiren una greu revisió en termes generals en la majoria de pobles i, en alguns dells, com ara Albalat, es veieren abocats fins i tot a la seua desaparició.
De com eren els actes principals del canvi de segle donen compte les cròniques periodístiques i els programes de festejos. Així, el dia 15 dagost estava dedicat a lAssumpció de la Mare de Déu, durant el qual hi havia funció religiosa, processó a la vesprada i serenata i castell de foc a la nit. El 16 es feia festa a sant Roc on, a més de la missa, lacte principal era una cavalcada històrica. I el dia 17 dagost tenia lloc la festa en honor al Crist de les Campanes. Després de la diana pel dolçainer i la banda de música contractada, es verificava la solemne funció religiosa cantada a tota orquestra tant per la banda municipal com per un orfeó forà, i el sermó, del qual se nocupava algun rector, beneficiat o canonge convidat per a locasió. Posteriorment, a la vesprada, es feia la processó, en la qual intervenien els personatges bíblics i, en acabar, hi havia serenata per la banda de música i cloenda de les festes amb un castell de focs dartifici.
Aquests eren, en línies generals, els actes principals i tradicionals que es feien en lesmentat període. A banda, hi havia altres activitats lúdiques que suposaren tota una novetat per al seu temps i que gaudiren del beneplàcit del públic. Ens referim a lelevació de globus aerostàtics,23 cinematògraf públic,24 concerts, revetles, enllumenat dels carrers principals i les habituals i perilloses corregudes de vaquetes que es feien a la vesprada durant la setmana posterior a les solemnitats religioses.25 Tampoc no podem oblidar algunes vetllades de música popular, destacant si de cas la sessió de balls i cants populars que el 16 dagost de 1930 realitzà la Rondalla Valenciana dirigida pel mestre Emilio Gadea.26 O alguna fita curiosa, com ara, lestrena del pasdoble Sangre Española, obra del músic local Manuel Pérez durant el concert celebrat per la Banda Municipal el 15 dagost daquell mateix any.27
Un altre aspecte al qual es feia menció particular era la neteja de les façanes i dels carrers pels quals passava la processó, especialment la de la Casa Consistorial que, per a tal finalitat, adornava els balcons amb teles i fanals per a una millor il·luminació.
Val a dir que les cavalcades al·legòriques es van constituir com un dels principals atractius de les primeres dècades del segle XX. Fins i tot, els diaris es feren ressò duna esplèndida cavalcada que tingué lloc el 16 dagost de 1930 i que discorregué pels principals carrers de la vila, eixint del carrer de València i finalitzant en la plaça de la Constitució. Daquesta donà compte al diari el seu corresponsal:
Merece especial mención la anunciada cabalgata, en la cual ganaron la admiración por su artística carroza y por sus elegantes trajes de Colombinas las simpáticas señoritas Angelita Mulet, Purita Hernandis, Ángeles Armengol y María Catalán.28