XXIV. Íttem, és estat pactat que lo present establiment y lo particular fahedor, dit senyor lo fa que dits vasalls no tinguen obligació ni estiguen obligats a pagar ninguns censals que los moriscos, vehins y vasalls de dita universitat acostumaven pagar.
XXV. Íttem, és estat pactat que ningú dels vasalls de dit loch que huy són y per temps seran, gozen ni presumixquen ajuntar-se a tenir concell general sens expressa licència del senyor, signicant-li al senyor la proposició y causes per a què se ajunten, e que no puguen en dit concell tractar altres cosses sinó aquelles que hauran comunicat ab lo senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes.
XXVI. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor de dit loch tinga lliure facultat in perpetuum, en lo temps dels arrozos, de arreglar la aygua de la horta del dit loch del modo que al senyor ben vist li serà, conforme la occurrència del temps, restant la repartició de aquella a facultat y arbitre del senyor segons la aygua que hi aurà.
XXVII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva per a si y a sos succesors, així lo bovalar com los herbatges del terme y territori del dit loch per a poder arrendar o vendre aquells, donant facultat emperò als dits vehins y vasalls de dit loch per a què puguen pasturar los ganadors en dits herbatges fora dit bovalar.
XXVIII. Íttem, és estat pactat que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, y sos succesors, per a conservació de les regalies de dit loch y bona administració de justícia y quietut de dits vehins de dit loch, puixa imposar qualsevols penes per a conservació dels fruyts, rentes y regalies a dit senyor pertanyents, y per a conservació y observància de tot lo dispost en la pressent capitulació. Y així mateix, en execució de tot lo desusdit, puixa fer, provehir y manar se facen qualsevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar y guardar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat y seguritat de les persones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit loch de Bellús y bon govern de aquell, imposant qualsevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs y privilegis del present regne, reservant-se lo dit senyor per a si y als senyors succesors de dit loch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs y privilegis del present regne e àlias de justícia li és concedida y otorgada, y aquella que sos antecesors, senyors en dit loch de Bellús, han acostumat tenir y han tengut y exercit en dit loch de Bellús.
XXIX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran senyors de dit loch, tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia y en quant per fur li és permès.
XXX. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no puguen valer-se ni usar de estatuts ni ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, raticades y concedides per lo senyor y los senyors que per temps seran, ni puguen interposar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sens expressa licència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes.
XXXI. Íttem, és estat pactat que tots los desusdits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch, y de tots los succesors de aquell.
Quibus quidem capitulis lectis et intellectis, nos partes predicte laudantes et aprobantes omnia et singulla in preinsertis capitulis et eorum singullis pactata, conventa, concordata, stipullata atque promissa, per nos et nostros quoscumque succesores, pacto spetialli, stipulacione solemni, interveniente infrascripto notario stipulante et acceptante, promittimus et de bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicisim, atque juramus ad dominum Deum et eius sancta Quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter et sponte tacta, omnia suprascripta et in preinsertis capitulis et eorum singulis singulariter et distincte contenta, pactata, conventa, stipulata, concordata atque promissa, quantum ad unamquamque nostrarum partium predictarum pertinent et espectant, pertinereque et spectare videntur, singulla suis singulis referendo, attendere et efcaciter complere et tenere atque inviolabiliter observare pro ut in dictis capitulis et eorum singulis concordata, pactata, conventa et stipulata sunt atque promissa, et ea nullo unquam tempore infringere, revocare, contradicere vel contravenire nec alliquem contravenire facere vel permitere, palam vel occulte, alliqua racione vel causa. Et ideo, tractata adimplendo et promissa executioni deducendo, ego dictus don Franciscus Bellvis, dominus dicti loci de Bellús, scienter etc., tenore presentis etc., de novo stabilio et in emphiteusim concedo, trado seu quasi trado vobis, supradictis vasallis, vicinis et habitatoribus dicti mei loci de Bellus, domos, terras et possesiones dicti loci quas habeo in dicto loco et in territorio et termino illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et conditionibus supradictis et non aliter nec allio modo. Et quod in dictis domibus, terris et possesionibus, vos et vestri non elligatis nec elligere nec proclamare positis allium dominum nissi me et meos, et judices quos ego et mei elligere seu eligerint et delegaverint, sub pena comissi. Quod stabilimentum generalle etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum acquisitorum, ad bene meliorandum et in alliquo non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promito vobis et vestris facere, habere, tenere omnia supradicta et minime venire palam vel occulte alliqua ratione et causa, sub obligatione bonorum meorum et iurium mobilia etc., habita etc. Ad hec autem nos, supradicti vicini et habitatores et vasalii dicti loci de Bellus, adquirentes sive recipientes a vobis, supradicto domno Francisco Bellvis, domino dicti loci de Bellus, predictas domos, hereditates et possesiones et dictum stabillimentum generalle per vos nobis factum, cum pactis, conditionibus, obligationibus, <partitionibus> fructuum, censuum, regalliarum et aliis obligationibus desuper recitatis et ennarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Bellus et singullarium personarum illius, vobis dicto don Francisco Bellvis, presenti acceptanti, et succesoribus in dicto loco, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento generalli et in capitullis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in terminis supradictis censuus, fructuus et regalias desuper nominatos,59 modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia supradicta ad nos pertinentia sub obligatione bonorum nostrorum et dicte universitatis dicti loci de Bellus et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneciis dividendarum ac cedendarum etc., epistole divi Adriani etc., et foro Valentie etc; et nomine mullierum, per notarium infrascriptum certicati de iuribus illarum, et signanter de beneciis senatusconsulti Velleyani, ipsi<s> renuntiamus dotibus et sponsaliciis illarum etc; et nomine minorum renuntiamus benetio restitutionis in integrum et omni alii etc.
Quod est actum in dicto loco de Bellus etc.
Testes quo ad rmas tantum don Francisci Bellvis, domini dicti loci de Bellus, Mathei Cuquerella, Philippi Cuquerella, Vincentii Gomar, Damiani Cuquerella, Damiani Costija, Agustini Verdugo, Joannis Perez, Baptiste Jafer, Michaellis Benavent, Josephi Pastor, Petri Cuquerella, Vincentii Pastor, Jacobbi Horts, Martini Cuquerella, Francisci Ximeno, minoris, Petri Albinyana, Laurentii Gomar, Joannis Quilis, Francisci Modroño, Josephi Matheu, Christophori Cuquerella, Sebastiani Mico, Bartholomei Costeja, Didacus Lopez et Hieronymus Fita, mercator, ville de Belgida habitantes, in dicto loco de Bellus reperti.
120.
1611, juliol 11. Senyera.
Francesc Joaquim Sanç, senyor dels llocs de Senyera i Benimeixís, situats dins els termes generals de la ciutat de Xàtiva, atorga la carta pobla del lloc de Senyera per a catorze nous pobladors.
Notari, Andreu Escoriola, de Xàtiva.
A. AHN, Consejos, 22.243/4, doc. B, ff. 21r-29v.
B. ARV, Manaments i Empares, 1697, tom 2, mà 18, ff. 38r-48r.
C. ARV, Protocols de Gibert Timoteu, núm. 5903. Còpia de 1738.
Notari, Andreu Escoriola, de Xàtiva.
A. AHN, Consejos, 22.243/4, doc. B, ff. 21r-29v.
B. ARV, Manaments i Empares, 1697, tom 2, mà 18, ff. 38r-48r.
C. ARV, Protocols de Gibert Timoteu, núm. 5903. Còpia de 1738.
D. ARV, Real Audiència, Processos, l/F/1.256, f. 108 i ss.
Edicions:
a. Pla Alberola, P. J., «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 217-226.
b. Soler, A., Senyera. Geograa, història, patrimoni, Senyera, Ajuntament de Senyera, 2007, pp. 340-345.
c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 281.
TEXT
Acte destabliment fet per don Francisco Joachim Sanz, senyor dels llochs de Seniera y Benimixix, als nous pobladors y vasalls del lloch de Seniera.
DieXImensis iulii anno a Nativitate DominiM DC XI.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego don Franciscus Joachimus Sans, nobilis, dominus locorum de Seniera et Benimixix, intra generales terminos civitatis Xative constructi, parte ex una, <et> Bernardus Marco, justitia, Petrus Joannes Alventosa et Michael Marco, jurati dicti loci de Seniera, Martinus Tortajada, natu mayor, Petrus Martines, Martinus Tortojada, natu minor, Christoforus Vidal, Sebastianus Glaudes, Joannes Ferraig, Petrus Rodrigues, Josephus Vanegas, Jacobus Garcia, Thomas Alventosa et Petrus Salezes, aratores, omnes residentes in dicto loco de Seniera, parte ex altera, uniti, convocati et congregati in platea et porta castri domini dicti loci ubi pro negotiis dicte universitatis dicti loci tractandis, soliti sumus convocari et congregari. Quia de hordine et mandato domini nostri regis Philipi tertii, nunch feliciter regnantis, cum regia pragmatica publicata in presenti Regno Valentie sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo nono, fuerunt expulsi et banniti a presenti Valentie Regno et a regnis Hispanie, omnes sarraceni precentis regni, qua de causa dictus locus de Seniera fuit despopulatus eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarracenni. Et ita ego, dictus don Franciscus Joachimus Sans, sum<m>a cum ope totoque conatu, tam pro conservatione jurisdictionis per foros precentis regni mihi tamquam domino dicti loci concesse, quam pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dictum locum de personis incolis et habitatoribus christianis populare curavi, et ita fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit justum dictas domos et terras dicti loci estabilire et in enphiteutesim vobis supradictis residentibus in dicto loco dare, eo quia ipsas inffulquetis, cultivetis et in eis60 laboretis, et emolumenta <et> redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et enphiteutesi pareatis et solvatis, conveni<mus> vobiscum de conservatione et estabilimento domorum, terrarum et aliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, <in> modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus, hispano sermone dicendis et declarandis in modum sequentem:
I. Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor del present loch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit loch de Seniera, consedirà y establirà, segons que ab tenor dels presents concedeix y estableix a cascú dels dits pobladors, casa y heretat, així de rech com de secà, que cascú de aquells té acomana<da> en lo present loch, ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo censos de fadiga, luysme, pactes, càrrechs, particions dejús especicadors, returant-se dit senyor per a si y a sos succesors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret emphiteòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar. No entenent emperò establir ninguna posesió, terra o casa tenguda sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall escrites, a beneplàcit de dit senyor y dels succesors en dit loch, y no en altra manera, pagant dit senyor y succesors la ànnua pensió als tals senyors directes si algú, causa incogitada o inopinada, ni hagués, no entenent en res ni per res defraudar senyoria directa ninguna.