II. Íttem, és estat pactat, havengut, transigit y concordat entre lo senyor del dit e present loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que los dits nous pobladors e tots los succesors e vasalls en lo present lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que hui és y per temps serà, en los dies y festes de sent Joan de juny y Nadal micherament, cascú de aquells perpètuament, set lliures reals de València per lo cens, fadiga, lloïsme y tot plen dret emphiteòtich de cada casa y heretat, pagadors, segons dit és desús, com a cens, fadiga, lloïsme e tot plen dret enphiteòtich segons furs del present Regne de Valènecia, ab lo qual sens se haja de fer e fasa lo dit establiment.
III. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Seniera y prestar los homenajes de delitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que huy és y per temps serà, en tant quant per furs del present regne li és permès e lísit lo exersici de la jurisdicció, així civil com criminal.
IIII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre dit senyor del present loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls <de altra, que los dits nous pobladors y vasalls> se hajen de obligar, per si e sos succesors, a residir contínuament ab son domicili, casa y capmajor en lo dit loch de Seniera, y lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència perçonal, encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y son terme, lo qual comís ipso facto sia fet, sens haver-se de fer procés en forma de juhí ni altra solemnitat alguna.
V. Íttem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que si per algun temps qualsevol de dits pobladors y vasalls e succesors voldran anar-sen del dit lloch, primer e ans de totes coses hajen de contar en lo senyor de dit lloch que huy és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y, feta dita paga, tinguen facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster ho a perçona de dit lloch que no tinga casa ni heretats, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit lloch y, dins dos mesos, portar sa casa y avasallar-se en dit lloch, prometent residència perçonal sots pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit o no venint dit nou comprador a dita residència perçonal, passat lo dit termini dites casa y terres, sens ninguna forma de juhí ni procés, resten comisades y la senyoria útil reste consolidada ab la directa.
VI. Íttem, és estat pactat, <avengut y concordat> que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament, a residir perçonalment pert temps de cinch anys contínuos, del dia de huy en avant contínuament contadors, pasats los quals cinch anys61 puguen vendre, alienar y transportar les <dites> cases y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells. <Y si ans> de complits los dits cinch anys sen aniran, no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí, dins los quals cinch anys estiga en líbera facultat del senyor de dit lloch despedir a qualsevols de dits vasalls ab causa llegítima.
VII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls de part altra, que de totes les vendes, alienacions, transportacions, particions y altre gènero de actes que es faran de dites cases< y terres>, se hajen de pagar a dit senyor que hui és y per temps serà, lo lloïsme a dos sous per lliura, y lo mig lloïsme a sou per lliura, en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no dehuen dret de loïsme, sots pena de comís.
VIII. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo dit senyor del present loch de Seniera, de una, y lo dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Seniera que huy són y per temps seran tinguen obligació de coure en lo forn de dit lloch lo pa, y no en altre; comprar lo pa de la eca de dit loch, y no de altra part, aquell que hauran menester comprar, estant en dit lloch; moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en los molins de dit lloch; conprar carn, aquella que hauran menester pe.r a ses cases, de la carniseria de dit lloch; lo vi, de la taverna de dit lloch, lo qual vi tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna, sent de micha quarta de vi en avall, y de micha quarta en amunt de hon voldran. Y axí mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques, com són totes vitualles de tenda y llegums, de la tenda del present lloch de Seniera, entenent-se de llegums de mig almut en avall, y de mig almut en amunt puguen comprar tot gènero de llegums, com són sigrons, faves, guixes, llentilles y arròs y altres llegums, de hon voldran. Y així mateix, ningú sia gosat de vendre ni comprar dits llegums de mig almut en avall si no és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen comprar-los y vendrels com sien de ses collites pròpies. E açò se ha de entendre en respecte de les regalies desusdites, havent-hi en aquelles y cascuna de aquelles, respectivament, lo recapte nesesari y competent y no en altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendran.
IX. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor de dit loch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch se retura e reserva ver<s> si y sos sucsesors les regalies y emoluments de molí, forn, almàcera y carniceria, tenda, eca y taverna, y lo herbaje de dit loch.
X. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch de altra, que los dits nous pobladors y los vasalls y succesors de aquells que huy són y per temps seran en lo dit lloch, sien tenguts y obligats a fer les obres nesesàries en cascuna de les cases que aquells tindran per a la conservació y perfecció de aquelles y cascuna de aquelles, com a bons vasalls y enphiteotes.
XI. Íttem, és estat pactat, havengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de Seniera que huy són y per temps seran perpètuament en dit lloch de Seniera, hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit lloch tots los grans de forment, ordi, dacsa, arròs y tot altre qualsevol gènero de grans y llegums, lli, cànems y tot altre qualsevol gènero de collites y esplets de qualsevol espècie sien que es colliran en la horta y terres de rech de dit loch, terme y territori de aquell, al quart, ço és, tres parts per al vasall y la quarta part per al senyor; y en lo secà, a la sisena, ço és, cinch62 parts per al vasall y la sisena per a el senyor, posats dits fruyts y grans, nets y com convé, en los graners de la casa del senyor per los dits vasalls francament, y la partició de lli y cànem, amerat que sia, al quart, segons dit és desús.
XII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls <de altra, que dits nous pobladors y vasalls> que huy són y per tems seran perpètuament en dit lloch de Seniera, hachen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors succesors en dit lloch tots los fruyts dels arbres de qualsevol espècie sien, així de la horta com en lo secà del dit lloch de Seniera, al ters, ço és, les dos parts per a el vasall y la tercera part per a el senyor, posada y portada la part de dit senyor dins la casa del senyor en son degut lloch y en los puestos a hon se acostumen posar per dits vasalls; exepto63 lo fruyt de la fulla, que se ha de partir en lo arbre, y les olives se han de fer oli en la almàsera de dit lloch per dits vasalls y, la part tocant al senyor, així mateix se ha de posar y portar a la casa del senyor en les gerres y lloch acostumat, francament; y així mateix, sia tot lo pinyol de totes les olives y oli que es farà, del senyor de dit lloch, y los vasalls no tinguen ninguna part en aquell.
XIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que tostemps que en lo terme del dit lloch se secarà algun arbre de qualsevol gènero sia, tinga lo senyor de dit lloch la soca y tronch, y los vasalls y pobladors que huy són y per temps seran les rames. Açò emperò entès que, si serà noguer, sia la soca eo canya y tot allò que·s porà serrar, del senyor de dit lloch.
XIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls y pobladors del dit lloch, de part altra, que los dits vasalls y nous pobladors que hui són y per temps seran, y sos successors, tinguen obligació de fer e fasen lo oli prosehit64 de totes les olives que s colliran en lo terme del dit lloch de Seniera, en la almàsera de dit lloch y no en altra part, sots pena de perdició de olives y oli y altres penes a arbitre del senyor de dit lloch, posant y portant la part del oli al senyor pertanyent en lo modo que dit és desús, en lo lloch acostumat dins la casa del senyor, francament, per los dits pobladors y vasalls que hui són y per temps seran.
XV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que cascun vasall y nou poblador del dit lloch, per si e <per> sos successors, tinga obligació de plantar y plante en la sua heretat, cascun any, sis moreres, comensant a plantar-les del any mil sis-cents y dotse en avant, y així tostemps perpètuament, a beneplàcit del senyor que huy és y per temps serà en lo dit lloch de Seniera.
XVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los vasalls <nous pobladors del present lloch de altra, que los dits> vasalls del present lloch de Seniera que hui són y per temps seran y tots los sucsessors de aquells residents y colents lo dit lloch, tinguen obligació de escurar y netejar totes les sèquies, així majors com menors y brasals, y tenir en conreu aquelles. Y així mateix, fer y conservar los ponts que hui són y los que convindran fer y sustentar en lo terme del dit lloch de Seniera per al servici de les heretats, camins e sendes del territori e terme de dit lloch, a costes y despesses pròpries de dits vasalls, vehins y pobladors que hui són y per temps seran en lo dit lloch de Seniera.