Quod est actum in dicto loco de Seniera etc.
Testes huius rey sunt Petrus Audinosa, scutifer, et Cosmas Portugues, Villenove Castilionis etc., habitatoris, in dicto loco de Seniera reperti.
Jhesus.
Recepi propriaque manu exaravi ego Andreas Scoriola, auctoritate imperiali notarius publicus per totas et cunctas dicciones et dominaciones sacre catolice regie magestati, Xative habitatori, preinsertum capitulacionis estabilimenti instrumentum in his octo papiri foleis, presente comprehenso, contentum cum protestu salarii illius non soluti e quia ubique tota plena et indubia tribuatur et detur fídes hic meum artis notarie appono et depongo sig+num.
121.
1611, juliol 11. Benimeixís.
Francesc Joaquim Sanç, senyor de les localitats de Senyera i Benimeixís, atorga la carta pobla daquest segon lloc, actualment un despoblat dins el terme municipal de Senyera.
Notari, Andreu Escoriola, de Xàtiva.
A. AHN, Consejos, 22.243/4, doc. B, ff. 31r-39v. Còpia original coetània legalitzada, feta pel mateix notari rebedor del document.
Edicions:
Inèdita.
Cita i estúdia:
P. J. Pla Alberola, «Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, 24 (2006), pp. 153-226.
TEXT
DieXIº mensis iulii anno a Nativitate DominiM D XIº.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego don Franciscus Joachimus Sans, nobilis, dominus locorum de Benimixix et Seniera intra generales terminos civitatis Xativae constructi, parte ex una; et Bartholomeus Suau, justitia et procurator, Joannes Garcia, Gaspar Vilar, Jeorgius Felip, Joannes Felip, Franciscus Guinovart et Petrus Audinosa, aratores, omnes residentes in dicto loco de Benimixix, parte ex altera, uniti, convocati et congregati in platea dicti loci ubi pro negosiis universitatis dicto loci tranctandis soliti sumus congregari et convocari. Quia de hordine et mandato domini nostri regis Philipi tertii, nunch feliciter regnantis, cum regia prachmatica publicata in presenti Regno Valentiae sub diae vigessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentessimi noni, fuerunt expulsi et banniti a presenti Valentiae Regno et a regnis Hispaniae omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dictus locus de Benimixix fuit despopulatus eo quia vasalli, visini et habitatores illius erant sarraceni. Et ita ego dictus don Franciscus Joachimus Sanz, summa cum ope totoquae conatu, tam pro conservacione jurisdictionis per foros presentis regni michi tanquam domino dicti loci consesse, quam pro meo interesse et in dicto loco suchsessorum et creditorum, dictum locum de perçonis incolis et habitatoribus christianis populare curavi, et ita fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit justum dictas domos et terras dicti loci estabilire et in emphiteutesim vobis, suppradictis residentibus in dicto loco, dare, eo quia ipsas infulquetis, cultivetis et in his laboretis, et emolumenta redditus michi et suchsessoribus meis tanquam boni vasalli et emphiteutesi pareatis et solvatis, conveni vobiscum de conservacione et stabilimento domorum, terrarum et aliorum rerum dicti loci et michi, domino illlius, pertinentium, modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus, hispano sermone disendis et declarandis in modum sequentem:
[I]. Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los nous pobladors y vasalls de dit lloch de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benimixix, concedirà y establirà, segons que ab thenor dels presents estableix a cascú dels dits pobladors, la casa y heretat així de rech com de secà que cascú de aquells té acomanada en lo present lloch ab acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab los cens de cens, fadiga, lloïsme, pactes, càrrechs, particions dejús especicadors. Returant-se dit senyor per a si y a sos suchsesors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret enphitehòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen aturar, no entenent enperò establir ninguna posessió, terra ho casa tenguda sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall scrites, a beneplàcit de dit senyor y dels suchsessors en dit lloch y no en altra manera, pagant dit senyor y suchsessors la ànnua penció als tals senyors directes si algú causa incogitada ho inopinada ni hagués, no entenent en res ni per res defraudar senyoria directa ninguna.
[II]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch de altra, que los dits nous pobladors e tots sos suchsessors e vasalls en lo present lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any, a dit senyor que hui és y per temps serà, en los dies y festes de sant Joan de juny y Nadal mijerament, cascú de aquells perpètuament set lliures reals de València per lo cens, fadiga, lloïsme de cada casa y heretat, pagadors segons dit és desús com a cens, fadiga, lloïsme y tot plen dret enphiteòtich segons furs del present Regne de València, ab lo qual cens se haja de fer e fassa lo dit stabliment.
[III]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Benimixix y prestar los homenatjes de delitat acostumats e segons los vasalls an acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que hui és y per temps serà en tant quant per furs del present regne li és permès e lícit lo exersisi de la jurisdicció, així civil com criminal.
[IIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que los dits nous pobladors y vasalls se hajen de obligar, per si e sos sucsessors, a residir contínuament ab son domicili, casa y capmajor en lo dit lloch de Benimixix. Y lo que faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència perçonal encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y en son terme, lo qual comís ipso facto sia fet, sens haver-se de fer prosés en forma de juhi ni altra solempnitat alguna.
[V]. Íttem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que si per algun temps qualsevol de dits pobladors y vasalls e sucsessors voldran anar-sen de dit lloch, primer e ans de totes coses hajen de contar en lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga tinguen facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster ho a perçona de dit lloch que no tinga casa ni heretats, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir perçonalment en dit lloch y, dins dos mesos, portar sa casa y avasallar-se en dit lloch, prometent residència perçonal, sots pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo desusdit, ho no venint dit nou comprador a dita residència perçonal passat lo dit termini, dites casa y terres, sens ninguna forma de juhi ni prosés, resten comissades y la senyoria útil reste consolidada amb la directa.
[VI]. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de obligar en lo dit acte de avasallament a residir perçonalment per temps de cinch anys contínuos, del dia de hui en avant contínuament contadors, passats los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les cases y terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells. Y si ans de conplits los dits cinch anys sen aniran, no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni transportar dites terres, ans bé, aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses llíberes voluntats, sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí, dins los quals cinch anys estiga en llíbera facultat del senyor de dit lloch despedir a qualssevols de dits vasalls ab causa llegítima.
[VII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de part altra, que de totes les vendes, alienacions y transportacions, particions y altre gènero de actes que·s faran de dites cases y terres, se hajen de pagar a dit senyor que hui és y per tems serà lo lloïsme a dos sous per lliura, y lo mig lloïsme a sou per lliura en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no dehuen dret de lloïsme, sots pena de comís.
[VIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que dits nous pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Benimixix que hui són y per tems seran tinguen obligació de coure en lo forn del dit lloch lo pa, y no en altre; conprar lo pa de la eca de dit lloch y no de altra part, aquell que hauran menester comprar estant en dit lloch; moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en los molins de dit lloch; conprar carn, aquella que hauran menester per a ses cases, de la carniseria de dit lloch; lo vi, de la taverna de dit lloch, lo qual vi tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna, sent de mija quarta de vi en avall, y de mija quarta de vi en amunt, de hon voldran. Y axí mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques com són totes vitualles de tenda y llegums, de la tenda del present lloch de Benimixix, entenent-se de llegums de mig almut en avall, y de mig almut en amunt puguen comprar tot gènero de llegums, com són siurons, faves, guixes, llentilles, arròs y altres llegums, de hon voldran. Y axí mateix, ningú sia gosat de vendre ni comprar dits llegums de mig almut en avall si no és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen comprar-les y vendrels com sien de ses collites pròpries. E assò se ha de entendre en respecte de les regalies desusdites, havent-hi en aquelles y cascuna de aquelles respectivament lo recapte nesessari y competent y no en altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que contravendran.