XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls de dit lloch, <de altra>, que lo senyor de dit lloch tinga obligació de donar, a dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, la biga de la almàsera per a fer lo oli que es collirà en lo terme de dit lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part, si e segons ja és dit desús e sots la desusdita pena e penes. Açò emperò entès, que totstemps que la desusdita biga de almàsera es rompa per algun temps, se haja de adobar y conservar tantes vegades quantes se romprà a costes y despeses del senyor y vassalls de dit lloch que hui són y per temps seran, mijerament.
XVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls de dit lloch, <de altra>, que lo senyor de dit lloch tinga obligació de donar, a dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, la biga de la almàsera per a fer lo oli que es collirà en lo terme de dit lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part, si e segons ja és dit desús e sots la desusdita pena e penes. Açò emperò entès, que totstemps que la desusdita biga de almàsera es rompa per algun temps, se haja de adobar y conservar tantes vegades quantes se romprà a costes y despeses del senyor y vassalls de dit lloch que hui són y per temps seran, mijerament.
XVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Seniera, <de una>, y los nous pobladors y vassalls del dit lloch de altra, que ningú dels dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran no gosen ni presumixquen desimalar ni desimalen ninguns garrofer ni garrofers, olivera ni oliveres ni altre gènero de arbres, exsepto les moreres, sens llicència del senyor de dit lloch que hui és y per temps será, sots la pena inposadora a arbitre del senyor del dit lloch. Y de la llenya que se haurà desimalat, grosa y menuda, trosejada y capolada que sia se nhajen de fer tres eguals parts, dos per al vasall y la una per al senyor, triant lo senyor de les tres parts la que voldrà.
XVIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor del dit lloch, de una, y los vassalls y nous pobladors del dit lloch de Seniera de altra, que lo dit senyor del dit lloch dóna y donarà, ab thenor de les presents, tres fanecades de terra de rech en la orta de dit lloch a cascú de dits nous pobladors, per a fer herba de alfals per a les cavalcadures de aquells y de cascú de aquells, eo llegums y hortalises. Y si algú de dits vasalls no tindrà sufcient terra de dites tres fanecades conforme les cavalcadures que tindrà, y haurà menester més terra ultra de les dites tres fanecades per a lo què dit és desús, lo senyor del dit lloch darà al tal poblador y vassall més terra, ab esta modicació, que no puguen ser ni exsedir de dos fanecades ensús, ni puga fer-se en lo refasi de dita terra altra cosa sinó serà herba alfals. Y dit vasall li haja de donar y pagar al senyor de dit lloch, per cada fanecada de refasi ultra de les desusdites tres fanecades, deu sous per cascuna fanecada cascun any, pagadors en lo dia e festa de sant Miquel mentres posehirà dita terra del dit reffassi, los quals deu sous se hajen de cobrar ab prompta y real eixecució com a béns de regalies de la senyoria del dit lloch.
XX. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch de altra, que los vassalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir, les vinyes que tindran de verema, ab lo senyor del dit lloch que hui és y per temps serà, a la sisena part; y si serà vinya de planta, dit vasall haja de pagar y pague deu sous per fanecada com a regalies de la senyoria, a rahó de deu sous per cascuna fanecada. Y si algú de dits vasalls plantarà alguna vinya o vinyes, com dit és, dins set anys no pague cosa ninguna per lo que haurà plantat y al huitè any comense a pagar en la forma desusdita, a saber és, si serà o seran de verema,65 la sisena part, y si <seran> de planta, a dos sous per fanecada en lo dia e festa de sent Miquel cascun any, ab què dites vinyes se hajen de plantar en lo secà y no en la horta de dit lloch.
XXI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor del <dit> lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran de altra, que les talles que es llançaran cascun any en lo porche del lloch de Énova, per la part que cascun any ne tocarà de talla al dit lloch de Seniera, la dita talla y talles les hajen de pagar y paguen entre lo senyor y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran, micherament.
XXII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de dit lloch de altra, que los vasalls del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir y partixquen perpètuament la palla prosehida dels grans de forment y ordi collits en lo terme de dit lloch, així en la horta com en lo secà, ab lo senyor de Seniera que hui és y per temps serà, al quart, fent-ne quatre iguals parts, tres per a el vasall y la quarta part per a el senyor; de tota la qual palla pertanyent a la part del senyor de dit lloch, los dits nous pobladors y vasalls tinguen obligació perpètuament de fer-ne de aquella un paller per a el senyor de dit lloch, en les heres del lloch de Seniera, francament, sens ningun interès.
XXIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que lo ministre e guardià que per qualsevol temps serà en lo dit lloch de Seniera, lo haja de posar y elegir lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, y despedir-lo quant ben vist li sia; y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la era, segons és ús y pràctica.
XXIIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que tots los vasalls que hui són y per tems seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de batre, tots los grans y esplets que·s colliran en lo terme de dit lloch, en les heres del lloch de Seniera y no en altra part, sots pena de perdició dels tals grans, aplicadors als graners del senyor y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per temps serà en dit lloch.
XXV. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y dits vasalls nous pobladors de altra, que los vehins, vassalls y pobladors de Seniera que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y conserven, a sos gastos propris, los portals, portes y portells del dit lloch de Seniera per a la custòdia, guarda y conservació de aquells y de dit lloch, tenint aquells en conreu.
XXVI. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà se reserva, vers si e sos sucsessors, tots los arbres silvestres que no fan fruit en lo terme de dit lloch, plantats y que eixiran en aquell, a fer-ne a sa voluntat.
XXVII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que lo dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Seniera, per a la conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualssevols penes per a conservació <dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a conservació> de tot lo dispost en la present capitulació. Y així mateix, en eixecució de lo desusdit, puixa fer, provehir e manar se fasen qualsevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar, guardar y obtemperar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de Seniera y bon govern de aquell, inposant qualsevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs e privilegis del present regne, reservant-se lo dit senyor per a si y a sos sucsesors en dit lloch tota la jurisdicció, així civil com criminal, la que per furs y privilegis del present regne et àlias de justícia66 li és consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de Seniera an acostumat tenir y exersir, y han tengut y exersit en lo dit lloch de Seniera.
XXVIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de una, y los vasalls de dit lloch de altra, que tots los dits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Joachim Sans, senyor del dit lloch, y de tots los successors de aquell, totstemps que qualsevol de dits pobladors y vasalls de dit lloch que huy són y per temps seran, contravindran a qualsevol de aquells.
Ideo, tractata inter nos execucioni deducendo et omnia supradicta promissa adimplendo, scienter etc., thenore presentis etc., ego dictus don Franciscus Joachimus Sans, dominus dicti loci de Seniera, de novo stabilio et in enteutesim perpetuam concedo ac trado seu quasi trado vobis, dictis Bernardo Marco, justicia, Petro Joanni Alventosa, Michaelli Marco, juratis, Martino Tortajada, natu mayori, Petro Martines, Martino Tortajada, natu minori, Christoforo Vidal, Sebastiano Glaudes, Joanni Ferraig, Petro Rodrigues, Josepho Vanega, Jacobo Garcia, Thome Alventosa et Petro Saleses, aratoribus, etiam vasallis, vicinis dicti loci, presentibus etc., et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicto loco de Seniera et in territorio et termino illius, cum sensibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alio modo. Cum hoc, quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nech eligere nech proclamare possitis alium dominum directum et judicem nisi me et meos sucsessores quoscumque, et judices quos ego et mei eligerimus et delegaverimus, sub pena comissi, et non recurretis vos nech vestri sucsessores ad alium judicem sub dicta pena comissi. Et vos et vestri teneatis et teneatur michi et meis anno quolibet solvere fructus, sensus, redditus et emolumenta in suppradictis capitulis especicata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabilimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nech alias nech alio modo. Et promitto <vobis> et vestris per me et meos facere, habere et tenere dictum stabilimentum et contra illum minime venire, palam vel oculte, aliqua racione et causa, sub obligacione bonorum et jurium meorum etc. Ad hec autem nos suppradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dicti loci de Seniera, adquirentes sive recipientes a vobis, suppradicto don Francisco Joachim Sanz, domino nostro, predictas domos, hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligacionibus, particionibus fructuum, censibus, regaliis et aliis obligacionibus desuper recitatis et enarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Seniera et singularium perçonarum illius, vobis dicto don Francisco <Joachimo> Sanz, domino dicti loci de Seniera, presenti <et> acceptanti, et sucsessoribus vestris <in> dicto loco, facere habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto instrumento stabilimenti et in capitulis et pactionibus67 suppradictis, et solvere et pacare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis sensus et fructus desuper nominatis, modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinencia. Et promittimus etiam nos esse bonos et deles vasallos vestros et successorum vestrorum in dicto loco, et promittimus prestare juramentum delitatis. Et ideo, cum presenti, in presentia notarii et testium infrascriptorum, dictum corporale juramentum et homagium delitatis et vasallagii in manibus et posse vestris more solito prestamus, virtute cuius promittimus vobis et vestris esse bonos et deles vasallos et vos, tanquam dominum nostrum, parere et complere omnia suppradicta sub obligacione bonorum nostrorum et dicte universitatis et singularium eiusdem. Renunciantes etiam benefíciis dividendarum accionum, epistole divi Adriani et foro Valentie etc; et nomine mulierum, certifcati per notarium infrascriptum de iuribus illarum, et signanter de beneciis senatusconsulti Velleyani, ipsis renunciamus, dotibus et sponsaliciis illarum etc., et nomine minorum renunciamus benefcio restitucionis in integrum et omni alii etc.