[XXIII]. Íttem, és estat pactat, avengut e concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que lo ministre y guardià que per qualsevol temps serà en lo dit lloch de Benimixix, lo haja de posar y elegir lo senyor de dit lloch que hui és y per temps serà, y despedir-lo quant ben vist li sia; y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la hera segons ús y pràtica.
[XXIIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de altra, que tots los vasalls que hui són y per temps seran del dit lloch de Benimixix tinguen obligació de batre, tots los grans y esplets que·s colliran en lo terme del dit lloch, en les heres del lloch de Benimixix y no en altra part, sots pena de perdició dels tals grans, aplicadors als graners del senyor, y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per tems serà en dit lloch.
[XXV]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una, y dits vasalls nous pobladors de altra, que los vehins, vasalls y pobladors de Benimixix que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y conserven, a sos gastos propris, los portals, portes y portells del dit lloch de Benimixix, per a la custòdia, guarda y conservació de aquells y de dit lloch, tenint aquells en conreu.
[XXVI]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una, y los vasalls y nous pobladors de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà se reserva ver si y sos sucsessors tots los arbres silvestres que no fan fruit en lo terme de dit lloch, plantats y que eixiran en aquell, a fer-ne a ses voluntats.
[XXVII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de Benimixix, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de Benemexix, per a conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualsevols penes per a conservació dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a la conservació de tot lo dispost en la present capitulació. Y axí mateix, en execució de lo desusdit, puxa fer, provehir e manar se fasen qualssevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar, guardar y obtenperar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de Benimixix, y bon govern de aquell, imposant qualssevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs e privilegis del present regne. Reservant-se lo dit senyor, per a si y sos sucsessors en dit lloch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs e privilegis del present regne et alias de justícia li és consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de Benimixix an acostumat tenir y exersir y han tengut y exersit en lo dit lloch de Benimixix.
[XXVIII]. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Benimixix, de una, y los vasalls del dit lloch de altra, que tots los dits capítols y cascú de aquells se hajen y haja de guardar ad unquem, y sien executoris en favor del dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch, y de tots los sucsessors de aquell, tostemps que qualssevols de dits pobladors y vasalls de dit lloch que hui són y per temps seran contravindran a qualsevol de aquells.
Ideo, tractata inter nos executioni deducendo et omnia suppradicta promissa adimplendo, scienter etc., thenore presentis etc., ego dictus don Franciscus Joachinus Sanz, dominus dicti loci de Benimixix, de novo stabilio et in enphiteutesim perpetuam consedo ac trado seu quasi trado vobis, dictis Bartholomeo Suau, justicia et procuratori, Joanni Garcia, Gaspari Vilar, Jeorgii Phelip, Joanni Felip, Francisco Guinovart et Petro Audinosa, aratori<bus> etiam vasallis, visinis dicti loci, presenti<bu>s etc., et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicto loco de Benimixix et in territorio et termino illius, cum sensibus, pactis, particionibus fructuum, capitulis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alio modo. Cum hoc, quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nech eligere et proclamare possitis alium dominum directum et judicem nisi me et meos sucsessores quoscunque, et judices quos ego et mei elegerimus et delegaverimus, sub pena comissi, et non recurretis vos nech vestri sucsessores ad alium judicem68 sub dicta pena comissi. Et vos et vestri teneatis ac tenea<n>tur michi et meis anno quolibet solvere fructus, sensium, redditus et emolumenta in suprapredictis capitulis especicata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabilimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, particionibus, pactis et condicionibus suppradictis et non aliter nech alias nech alio modo. Et promitto vobis et vestris per me et meos facere, habere et tenere dictum stabilimentum et contra illum minime venire, palam vel oculte, aliqua racione et causa sub obligacione bonorum meorum etc. Ad hec autem nos, suppradicti omnes vicini, habitatores et vasalli dicti loci de Benimixix, adquirentes sive resipientes a vobis, suppradicto don Francisco Joachimo Sanz, domino nostro, predictas domos et hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligacionibus, particionibus fructuum, sensuum, regaliis et aliis obligacionibus desuper resitatis et enarratis, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dicti loci de Benimixix et singularium perçonarum illius, vobis, dicto don Francisco Joachimo Sanz, domino dicti loci de Benimixix, presenti acceptanti, et suchsessoribus vestris in dicto loco, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento et in capitulis et particionibus suppradictis, et solvere et pacare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis census et fructus desuper nominati modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinencia, et promittimus etiam nos esse bonos et deles vasallos vestros et suchsessorum vestorum in dicto loco, et promittimus prestare juramentum delitatis. Et ideo, cum presenti, in presencia notarii69 et testium infrascriptorum, dictum corporale juramentum et homagium delitatis et vasallagii in manibus et posse vestris more solito prestamus, virtute cuius promittimus vobis et vestris esse bonos et deles vasallos, et vos, tanquam dominum nostrum, parere et complere omnia suppradicta sub obligacione bonorum nostrorum et dicte universitatis et singularium eiusdem. Renunciantes etiam benefciis dividendarum actionum, epistole divi Adriani et foro Valencie etc. Et nomine mulierum, serticati per notarium infrascriptum de juribus illarum et signanter de benecio senatusconsulti Velleyani, ipsis renunciamus dotibus et esponsaliciis illarum etc. Et nomine minorum renunciamus benefcio restitutionis in integrum et omni alii etc.
Quod est actum in dicto loco de Benimixix etc.
Testes huius rey sunt quo ad rmas Bartholomei Suau, Joannis Garcia, Gasparis Vilar, Jeorgii Phelip, Joannis Felip et Francisi Guinovart, Rocus Garcia, presbiter locorum de Seniera et Benimixix rector, et Hieronimus Serranet, civitatis Xative habitator, in dicto loco reperti.
Et quo ad rmam dicti Petri Audinosa, qui dicta et eadem die undecima iulii supradicti anni millessimi sexcentessimi undecimi juravit, laudavit, aprobavit, obligavit et omnia contenta indicto instrumento contenta fecit in loco de Seniera, fuerunt testes Martinus Tortajada et Bernardus Marco, aratores, loci de Seniera habitatores.
Jhesus.
Recepi propriaque manu exaravi ego Andreas Scoriola, notarius publicus per totas dictiones et dominaciones sacre catholice regie magestatis, Xative habitator, preinscertum capitulacionis et stabilimenti instrumentum in hiis octo papiri foleis, presente comprehensa, contentum, cum protestu salarii illius non soluti et quia ibique plena et indubia detur et tribuatur des, hic meum artis notarie appono et depono70 sig+num.
122.
1611, juliol 11. Xella.
Carles de Borja i Centelles, duc de Gandia, comte dOliva i marquès de Llombai, mitjançant el seu procurador Pere Sanxes Picasso, notari i veí de València, atorga la carta pobla del lloc de Xella per a 45 pobladors cristians.
Notari, Baltasar Clua.
A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 732, D-39. Còpia legalitzada sense data, feta pel mateix notari Baltasar Clua, de Gandia.
B. ARV, Manaments i Empares, any 1697, llibre 2, mà 16, ff. 31r-40v. Còpia daquest any a partir daltra còpia feta pel notari Josep Todó a partir del protocol original, el qual custodiava.
C. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 732, D-38. Còpia simple del segle XVIII, només dels capítols.
Edicions:
a. Gil Olcina, A., Singularidades del régimen señorial valenciano, Alacant, Universitat dAlacant, 2012, pp. 417-421. (Edició parcial; només edita els capítols.)
b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 282.
TEXT
DieXImensis iulii anno a Nativitate DominiM DC XI.
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod ego, Petrus Sanchez Picaso, notarius, civitatis Valentie habitator, ad presens in loco de Chella repertus, ut et tamquam procurator illustrissimi et exelentissimi domini domni Caroli a Borja et Centelles, ducis Gandie, comitis Olive, marchionis de Lombay, domini ac baroni loci ac baronie de Chella etc., pro ut de meo posse constat instrumento recepto per Damianum Romero, notarium, civitatis Valentie habitatorem, sub die nono presentium et currentium mensis et anni, habens in eo plenum posse subscripta faciendi ex una; et Franciscus Bataller, notarius, Petrus Guerola, Martinus Guerola, Franciscus Berdoll, Joannes Bono,71 Joannes Llobregat, dierum minor, Joannes Navarro, Andreas del Moro, Ludovicus Guerola, Petrus Bordoll, Petrus Esparsa, Joannes Llobregat, dierum mayor, Ceprianus Garcia, Joannes Llopis, Joannes Polop, dierum mayor, alias Cabanyes, Gaspar Garcia et Joannes Canet, agricole, in platea dicti loci de Chella convocati et congregati, ex altera partibus. Attendentes et considerantes quod per regium preconium in Valentina civitate preconissatum sub die vigessimo secundo mensis septembris anni millessimi sexcentissimi noni, omnes sarraceni precentis regni exulati fuerunt, non solum a presenti Valentino regno verum etiam at omnibus aliis, sub potentissima manu serenissimi domini nostri Philipi, Hispaniarum regis, tertii,72 causis et rationibus in dicto preconio contentis et ennarratis, et ea de causa omnia loca et baronias in quibus dicti sarraceni comorabant vacua et vacuas remanere et terras terminorum illorum incultas, et inter alia, precens73 locus de Chella qui erat colonatus per sarracenos. Et ideo, inter nos, dictas partes, fuit tractatum, inhitum, conventum et concordatum in et super colonatu sive sobre la població dicti loci et baronie de Chella in hunc qui sequitur modum:
Jhesus. Ego dictus Petrus Sanchiz Picaso, notarius, dicto nomine, admitto in colonos sive pobladors74 dicti loci et baronie de Chella omnes vos, desuper nominatos, et omnes alios qui in eventum coloniam deducere75 volent in eis,76 et ideo, grattis et scienter, cum hoc precenti publico instrumento suo robore cunctis temporibus hic et ubique rmiter et perpetuo valituro et in aliquo non violando seu revocando, per nos et successores nostros quoscunque, in et super colonatu sive sobre la població77 predicti loci sive baronie, facimus, inhimus, convenimus et tractamus inter nos, dictas partes, presentes et acceptantes, et nostros, capitula78 que sequuntur que pro maiori eorum intelligentia volumus hic lingua castellana per notarium infrascriptum continuari, que sunt thenoris sequentis:
Capítulos con los quales se puebla la baronía de Chella.
I. Primeramente, se dará a cada uno de los que quissieren poblar en dicha baronía, una cassa, pagando cada un año dies y seis sueldos y medio de censo, con fadiga de treinta días y luismo al dezeno.
II. Íttem, se dará a cada uno tantas fanegadas de tierra huerta y secano quantas le cupieren, según el término que se ha de repartir entre quarenta y cincho pobladores que se admitirán en dicha baronía, pagando censo, fadiga y luismo ut supra, a saber, de cada fanegada de tierra huerta dos sueldos en cada un año, y de cada jornal de secano arbolado un sueldo, y lo que esté sin árboles en secano, un dinero por jornal, advirtiendo empero que si por algún tiempo se arbolare, en estar, lo aya de pagar un sueldo por jornal, como el que oy lo está; aya de servir empero de censo, fadiga y luismo, la misma partición de los granos que abaxo se pondrá.