VIII. Íttem, és estat pactat que lo justícia de la present vila y baronia, o son lochtinent en ausència o enfermetat de aquell, tinga tota la jurisdicció civil, si à menester, per a exercir y administrar justícia de la manera que ns huy se ha usat en la pressent vila e baronia, ohint de justícia y tenint cort en los lochs acostumats, ab asesor y escrivà que lo senyor tindrà nomenat per ser senyor com és de dita cort, y escrivà. Ab què, de les provisions y sentències farà y donarà, qualsevols dels litigans puguen fer via de greuge, recurs o apelació, o de qualsevol altra manera recórrer al procurador general del senyor, y de aquell al dit senyor, de manera que per furs, pracmàtiques o privilegis del present regne està dispost.
IX. Íttem, és estat pactat que lo dit justícia, lochtinent ni demés ofcials, en casos criminals no tinguen jurisdicció ninguna sinó tan solament lo senyor de la present vila y baronies, o son procurador general, el qual en primera y segona y en qualsevols instàncies conega de qualsevols cosses a voluntat de dit senyor y no de altra manera. Y dit justícia y lochtinent, per bon regiment y administració de justícia, tinguen obligació de rondar dita vila y térmens de aquella de nit y de dia y sempre que sia menester, capturant qualsevols delinqüents; y per a dits effectes, dits justícia y lochtinent y demés ofcials puguen manar, a qualsevols vehins y habitadors de dita vila y térmens de aquella, los acompanye<n>, donen favor y auxili, imposant-los les penes que ben vist los serà, així pecuniàries com corporals, la execució de les quals haja de fer lo senyor o lo procurador general, executant-les com ben vist li pareixerà. Y si ja lo dit justícia no tingués comisió particular de dit senyor, lo qual dit senyor puga donar y revocar a son beneplàcit.
X. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor, en los deutes li deuran sos vasalls y pobladors, les execucions sien promptes, comensant a penyores, així dels deutes que per rahó de dita capitulació tindran obligació de pagar los dits vasalls, com de penes y de regalies y de qualsevol manera de grans y demés drets y coses que li deguen, com a béns scals y reals se sol y acostuma fer.
XI. Íttem, és estat pactat que dit senyor se reserva per a si y a sos succesors los bovalars de dita vila y baronia, que és la partida de Facicampo, dels lochs y baronies de Muntis y Suagres, y los herbatges així de la serra com del terme general de dita vila e lochs e baronies, per a vendrels o arrendar-los a qui ben vist li pareixerà, donant facultat als vehins vasalls de dita vila per a què puguen portar dits sos ganados fora de dit bovalar y de la horta de dita vila, lochs y baronies, sots les penes a dit senyor o a sos succesors ben vistes, en la qual veda no se entenguen les cavalcadures.
XII. Ítem, és estat pactat que de tot clam que es posarà, així contra malfactors com contra cavalcadures y qualsevol gènero de bestiars, de les terres dels vehins y habitadors de la present vila, la pena de dit clam se haja de dividir entre lo senyor, y lo amo de dita terra e lo guardià, per iguals parts; y si lo amo el posarà, sia la pena de aquell y del senyor, açò entès que si lo dany serà en oliveres de la senyoria, encara que la terra sia de particular, la pena sols sia del senyor.
XII. Ítem, és estat pactat que de tot clam que es posarà, així contra malfactors com contra cavalcadures y qualsevol gènero de bestiars, de les terres dels vehins y habitadors de la present vila, la pena de dit clam se haja de dividir entre lo senyor, y lo amo de dita terra e lo guardià, per iguals parts; y si lo amo el posarà, sia la pena de aquell y del senyor, açò entès que si lo dany serà en oliveres de la senyoria, encara que la terra sia de particular, la pena sols sia del senyor.
XIII. Íttem, és estat pactat que tots los vehins, habitadors y vasalls de la present vila hajen de pagar y tinguen obligació de pagar al senyor que huy és y per temps serà, perpètuament, per cascuna cassa eo portal de les que huy hi à y de les que se obriran en lo esdevenidor, vint sous de cens, fadiga y lluïsme en lo dia y festa de sant Miquel, ab tot dret emphitèutich.
XIIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los succesors de aquells e los vasalls que per temps seran en dita vila y baronies, perpètuament, hajen de partir ab dit senyor tots los fruyts de forment, ordi, avena, adacza, panís, lli, llegums e hortalizes y tot y qualsevol altre gènero de grans, herbes de qualsevol espècie sien que es culliran y per temps se faran en les hortes, barranchs y argoleges y terres que de qualsevol manera es reguen y per temps se regaran, al quart, ço és, una part per a el senyor y les tres per a el vasall, la qual part del senyor dit vasall la ha de portar als graners y puestos que se acostumen posar, així en la cassa del senyor com en qualsevol cassa que lo senyor senyalarà en la present vila, francament. E dóna facultat dit senyor per a què qualsevol vasall puixa fer ns un quart de fanecada de hortaliza per a sa cassa, de la qual lo senyor puixa cullir també per a sa cassa, sens partició.
XV. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y sos succesors, vasalls y habitadors en la present vila, tinguen obligació y hajen de partir ab lo senyor que huy és y per temps serà tots los grans de forment, ordi, avena, espelta, centeno, gauda, barrella, çafrà, matafaluga y altres qualsevols gèneros de grans, cullites, llins, herbes, a la sisena, ço és, la una part per al dit senyor y les cinch parts per a els vasalls, la qual part tocant al senyor, dits vasalls la hajen de portar al graner de la cassa del dit senyor y als puestos a hon se acostumen posar, francament.
XVI. Íttem, és estat pactat que els dóna facultat a dits nous pobladors e vasalls que per temps seran, per a què puixen fer en ses heretats ns dos fanecades de alfals per a cascú de aquells, pagant per cascuna fanecada al senyor que huy és y per temps serà dos sous y sis diners en lo dia y festa de sant Miquel; y si vendran dita herba fora de la present vila, hajen de pagar lo quart del preu que vendran.
XVII. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors e los vehins e vasalls de dita vila que són o per temps seran, hajen de partir tota la palla de sa cullita, així de les terres del rech com del secà, a la sisena, ço és, la una part per a el senyor y les cinch parts per a el vassall, la qual palla haja de pendre lo senyor en lo paller, quant li pareixerà, dels que faran paller en sa perfecció, y el que no farà paller haja de portar la part del senyor a la palliza de la cassa de la senyoria francament.
XVIII. Ítem, és estat pactat que los dits nous pobladors que huy són y los vasalls que per temps seran tinguen obligació y hajen de partir tots e qualsevols fruyts de qualsevol gènero de arbres, així de horta com de secà, que huy són e per temps seran, al terz, ço és, dos parts per a el vasall y una per a el senyor, en esta forma: que lo oli se haja de partir, fet que sia y clar, en la almàcera, triant lo senyor la part que li pareixerà; les moreres, en los arbres, exceptant les garrofes y gues les quals se hajen de partir: les garrofes que es culliran en les garroferes, així de horta com de secà, se hajen de partir seques que sien a hon lo senyor voldrà, les tres parts per a el vasall y la quarta per a el senyor; y les gues se hajen de partir seques que sien, així de horta com de secà, a la sisena, ço és, cinch parts per a el vasall y una per a el senyor; y dels arbres de fruyta que no es farà diners ni grangeria, cullguen aquella per a sa casa, lo vasall y també lo senyor, sens partició alguna; y si farà grangeria, se haja de partir ab dit senyor al terç, com dit és dels demés arbres.
XIX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y los vasalls que per temps seran hajen de pagar y partir ab lo senyor a la sisena del fruyt de les vinyes, ço és, si fan pansa, seca que sia y pagat lo delme, de sis arrobes una, ço és, cinch per al vasall y la una per a el senyor; y si fan vi, així del mosto com del prensat y repremut, de sis cànters hu, ço és, los cinch per a el vasall y lo hu per a el senyor, al duell, la qual verema se haja de fer en los cubs de la senyoria y, la part tocant al senyor, lo dit vasall la haja de portar a la cassa o puestos que el senyor senyalarà francament. Y de les vinyes que novament plantaran, los primers set anys sien franchs de dita partició.
XX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor dóna llicència e permís, als dits vasalls que huy són e per temps seran, per a cullir les olives verdes o negres per a adobar per a ses casses y servici, ns tres barcelles, sens partició alguna, y si més ne culliran, ne hajen de pagar la part a la senyoria; ab què el temps que les cullguen o lo dia que les culliran, hajen de manifestar-o a dit senyor per a què les asente y mesure, per aquell temps de fer lo oli lo senyor cobre y es refasa de la part.
XXI. Íttem, és estat pactat que dit senyor establirà a cascú de dits nous pobladors, per a ells y als seus, en los càrrechs y censos damunt dits y ab les obligacions infrascrites, les casses y terres que cascú de aquells té encomanades ns en número de cent casses y heretats, eo les que millor y més comodament li pareixerà fer, a son beneplàcit. Y los arbres que en cascuna terra que sels establirà, sien de qui tindrà lo sòl de la terra, de manera que ningú del dia del establiment en avant puga tenir senyoria en ningun gènero de arbres que lo sòl de la terra no li sia establida, de tal manera que ningú tinga arbres en terra de altri, y exceptant les oliveres de les partides de la Pedrera y Alfonya.
XXII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor es reserva per a ell y a sos succesors tots los arbres de oliveres y garroferes de les partides de Muntis y Suagres y Beniprim y la Plana, les quals en ninguna manera vol ni entén donar a partició, ans aquell se reserva per integrum per a aquell y a sos succesors com ns huy són estats, no obstant les terres hon aquelles estan plantades estiguen acomanades y se hajen de establir y se establixquen als vehins vasalls de dita vila, no obstant lo contengut en lo antecedent capítol. Y així mateix, se reserva dit senyor, per a ell y als seus, tots y qualsevol gènero de arbres silvestres y que no fan fruyt de partició que estan en totes les terres e térmens de dita vila y baronies, per a el que ben vist li serà, los quals ningú de aquells gozen ne presumeixquen tallar sots les penes a dit senyor ben vistes.