XXIII. Íttem, és estat pactat que qualsevol dels vasalls e vehins de dita vila y baronies que tindran horta y algoleges en qualsevols dels barranchs dels dits térmens, tinga obligació de fer y conservar los azuts y cèquies, com se solia fer en temps dels moriscos; y no fent-ho, puixa qualsevol dels interesats fer instància al senyor o a son procurador general, o al mustasaf de dita vila o al cequier, manant als interesats y regants de dites cèquies y azuts netegen y conrreen aquells, y si menester és, lo facen de nou, ab les penes necessàries. Y lo senyor que huy és y per temps serà, per son propi interès puga fer als dits interesats, ab les penes a aquell ben vistes, dits azuts y cèquies sempre que menester serà, y si li pareixerà ho puga fer fer a altres persones a gastos de dits regants, açò és entès que sia en anys que hi aja aygua per a regar, que no sia més lo treball que el beneci.
XXIIII. Íttem, és estat pactat que tot lo fem que es farà en les casses y corrals de dits vasalls y en les eres, terres y en qualsevol part del térmens generals de dita vila y baronia, se haja de posar en les terres que dits vasalls tindran en los dits térmens, sots les penes a dit senyor ben vistes.
XXV. Íttem, és estat pactat que de totes les vendes, donacions y transportacions y de qualsevol gènero de actes que·s faran, hajen de pagar lluïsme a dit senyor, a dos sous per lliura, y mig lluïsme a sou per lliura, exceptats los que conforme a furs del present regne no deu lluïsme.
XXVI. Íttem, és estat pactat que totes les dites particions de grans, fruyts, herbes y cullites que dits vasalls han de fer y respondre a dit senyor, segons està dit en los presents capítols, sien cens ordinaris ab fadiga y lluïsme de totes les dites terres, ab plen dret emphiteòtich, pagadors in perpetuum en los deguts terminis.
XXVII. Íttem, és estat pactat que los vasalls tinguen obligació de tenir netes y conreades les cèquies y azuts de les cèquies de la vila, los quals, sempre que menester serà, hajen de netejar aquelles juntament ab los brasals y escorredors de aquelles. Y si algunes obres seran menester, lo senyor haja de donar mestre, y la calz que serà menester, a ses costes, y lo demés de manobres y pertrets los vasalls; y si alguna fusta de pi sia menester, haja lo senyor de donar-la francament. Y la bassa y cèquia de dit molí se haja de conrear y netejar a despeses comunes del senyor y regants de dita cèquia.
XXVIII. Íttem, és estat pactat que totes les pesses que lo senyor haja de menester en la almàcera, així cruxeres, bigues, riglons, safes, templeres, fusells, anous y demés peces, qualsevol que sien, tinguen obligació los vasalls de portar, les que seran menester, francament, y si se han de comprar, lo senyor les haja de pagar.
XXIX. Íttem, és estat pactat que la soldada o soldades dels guardians y ministres hi aurà en la present vila, se haja de pagar de la mateixa manera que ns huy se ha acostumat, que és, tr<a>ent, ans de delmar ni partir de tot muntó, lo guardianatge; y si serà menester augmentar dit guardianage per a haver de possar algun altre, sia de la mateixa manera que està dit, lo qual guardià haja de posar y despedir lo dit senyor, sens entrometres los dits ofcials ni vasalls.
XXX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva totes les regalies de la present vila per quant totstemps són estades sehues, ço és, molí, tendes, forn, almàcera, carniceria, taverna y eca, hostal, teular, saboneria y qualsevol altre que hi aurà y de present hi aja, y que no sen facen de noves ni sen puguen fer que no sien del senyor.
XXXI. Íttem, és estat pactat que ningú dels vasalls puga, havent-hi aygua bastant en lo molí, puga anar a moldre fora la vila, ni menys anar a coure a altre forn, sots les penes a dit senyor ben vistes li sien, havent-hi recapte en dites regalies.
XXXII. Íttem, és estat pactat y se prohibix que ningun vasall ni poblador puixa vendre vi per menut si no és a cànters y mig cànters, y no a quartes ni miges quartes, ni tampoch oli si no serà a arrobes y miges arrobes, y açò entès que lo dit vi y oli sia de sa cullita, perquè si no, en manera alguna es puga vendre sinó en la taverna del senyor y lo oli en la tenda. Y així mateix, dits vasalls no puguen vendre en ningun dia ninguna manera de peixca salada, vi, arroz ni ninguna altra cosa tocant a les tendes; y los forasters que portaran dites provisions, així de vi com de coses de tenda, solament puguen vendre cada semana un dia lo vi francament, y les demés coses de tenda pagant dos diners al tender conforme és ús y pràctica.
XXXIII. Íttem, és estat pactat que ningun vasall puga traure de la present vila ni térmens de aquella ninguna manera de olives verdes ni adobades, ni anar a fer oli fora de la almàcera de la senyoria, sens llicència del senyor, sots pena de vint-y-cinch lliures per cada vegada que sels provarà haver-o fet. Y així mateix, no·s puga traure raïm per a vendre fora la vila, ni en aquella ni ninguna altra cosa de fruits que lo senyor hi tinga dret, sens llicència, sots la mateixa pena.
XXXIV. Íttem, és estat pactat que qualsevol persona que voldrà fer teula y rajola en lo teular del senyor li haja de pagar son dret, que és, de deu peces, una, o lo que es concertaran conforme la manera de obra es farà.
XXXV. Íttem, és estat pactat que ninguna persona puga tocar ni tallar pi ningú, chich ni gran, que sia vert, ni fer carbó, sens llicència del senyor sots pena de vint-y-cinch liures; y si es cremarà algun pinar per descuyt o en altra manera, encórreguen en dita pena y pagar tot lo dany conforme se estimarà per persones expertes. Y dels arbres que se secaran de qualsevol gènero que sien, tinguen obligació dits vasalls de arrancar-los, prenint les rames y deixant la soca per a el senyor.
XXXVI. Íttem, és estat pactat que si lo senyor haurà menester algun arbre de olivera per a obres de molí, almàcera o en qualsevol altra part, lo puga tallar a hon lo trobe sens pagar cosa alguna al amo de qui serà dit arbre.
XXXVII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor veda ab lo present capítol que ninguna persona de la present vila, ni fora de aquella, puga fer cendra en lo present terme des de los corrals que estan en la partida del Atarcó ns al peu de la serra, ni cazar ningun gènero de caza sens llicència de dit senyor, sots les penes que ben vistes li seran.
XXXVIII. Íttem, és estat pactat que per ningun temps ningun vasall ni poblador en dita vila ni baronia goze ni presumeixca disimalar ni tallar oliveres ni garroferes, si no és ab expresa llicència y coneixensa de dit senyor que huy és y per temps serà, sots pena de vint-y-cinch liures per cascuna vegada que lo contrari farà y altres penes al dit senyor ben vistes. Y quant se disimalarà ab dit orde y llicència del senyor, se haja de partir tota la llenya que es disimalarà, tallada que sia, les dos parts per a el vasall y la una part per a el senyor; y si es farà carbó, es partixca fet que sia lo carbó en lo modo desusdit.
XXXIX. Íttem, és estat pactat que dit senyor que huy és y per temps serà, o son procurador general, segons la occurrència del temps y la freqüentació de casos o delictes que es faran o cometran, y per a la bona administració de justícia, per a les cobrances y regalies al senyor pertanyents y per a altres casos a son arbitre, puixa imposar les penes així peccuniàries com corporals que ben vist li serà, y fer qualsevols crides y preconizacions sens que de dita imposició de penes se puga apelar, recórrer o proclamar.
XXXX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor y los seus que perpètuament seran de dita vila y baronies, tinguen llíbera facultat de asumir-se y evocar-se qualsevols causes, així civils com criminals, que seran pendents o de nou se tractaran davant lo justícia de dita vila y baronia, en qualsevol punt estiguen.
XXXXI. Íttem, és estat pactat que dits vasalls que ara són y per temps seran no puguen valer ni usar de estatuts, ordinacions algunes que primerament no sien decretades, aprobades, raticades y concedides per dit senyor y los seus que per temps seran, ni puguen interposar ningunes penes pecuniàries ni fer taches entre si sense expressa llicència de dit senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes. E així mateix, no·s puguen juntar a tenir ni fer concell general que primerament no es demane y se obtinga llicència de dit senyor, declarant-li, al demanar-li aquella, les coses que se han de tractar, en lo qual consell general no puguen proposar altres coses52 sinó los que aquells hauran manifestat a dit senyor, sots pena de dos-centes lliures y altres penes que de justícia seran dispostes, per cascuna vegada que lo contrari faran.
XXXXII. Íttem, és estat pactat que dits vasalls no tinguen obligació de pagar ninguns censals, així dels que los vehins de dita vila responien, carregats per sos obs, com dels carregats per obs del senyor.
Iddeo, tractata inter nos executioni deducendo et omnia supradicta promissa adimplendo, scienter etc., tenore presentis etc., ego dictus don Vincentius Bellvis, dominus dictae villae et baroniae de Belgida, Muntis et Suagres, de novo stabillio et in emphiteosim perpetuam concedo, trado seu quasi trado vobis, dictis Michaelli Sesplugues, Anthonio Matheu, Joanni Tormo, Michaelli Mico, Anthonio Sempere, Nicolao Marti, Joanni Tormo, maiori dierum, Josepho Exea, Joanni Gacet, Vincentio Senta Maria, Michaelli Soler, Grogorio Soler, Petro Orient, Jacobbo Capcir, dierum minori, Natali Perez, Joanni Sanz, Alonsio Rodriguez, Gaspari Lorens, Petro Senta Maria, Petro Poveda, Hieronimo Tormo, Francisco Luna, Stephano Sanchiz, Jeronni Carrasco, Joanni Aznar, Petro Albert, Bartholomeo Maestre, Vincentio Sanz, Joanni Sesplugues, Joanni Tormo el Roig, Michaelli Giner, Joanni Matheu, Ludovico Juan, Jacobbo Capcir, dierum maiori, Francisco Soler, Gaspari Abat, Anthonio Joanni Luna, Francisco Albert, Petro Carratala, Andree Sanchiz, Francisco Macip, Vincentio Gisbert, Petro Pont, Joanni Pla, Antonio Albert, Joanni Vanyon, Baptiste Perez, Genesio Roig, Francisco Perez, Petro Sanz, Vincentio Esteve, manyano, Francisco Costa, Silvestri Molla, Bartholomeo Borreda, Bartholomeo Dura, Petro Mico, Jacobbo Jornet, Petro Luxan, Simoni Aznar, Bernardo Gabarda, Bartholomeo Perez, Nicolao Mico, Vincentio Esteve, Petro Colomer et Jacobbo Company, vassallis, vicinis et habitatoribus dictarum villae <et> baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, presentibus, acceptantibus, et vestris, domos et terras meas quas habeo in dicta villa et baronia de Belgida, Muntis et Suagres, in territoriis et terminis illius, cum censibus, pactis, partitionibus fructuum, capitulis et conditionibus supradictis et non aliter nec allio modo. Et quod in dictis domibus et terris vos et vestri non eligatis, proclametis nec elligere nec proclamare positis allium dominum directum et judicem nisi me et meos succesores quoscumque, et judices quos ego et mei elligerimus et delegaverimus, sub pena commisii, et non recurretis vos nec vestri successores ad allium judicem sub dicta pena comisii. Et vos et vestri teneatis ac teneantur mihi et meis anno quolibet solvere fructuus, census, redditus, emmolumenta in supradictis capitulis specicata et contenta et in terminis et forma contentis, quod stabillimentum etiam facio ad usum et consuetudinem bonorum adquisitorum, ad bene meliorandum et non deteriorandum, et cum dictis censibus, regaliis, fructibus, partitionibus, pactis et conditionibus supradictis et non aliter nec alias nec allio modo. Et promitto vobis et vestris per me et meos facere, habere, tenere dictum stabillimentum et contra illud minime <venire>, palam vel oc-culte, alliqua racione et causa, sub obligatione bonorum et jurium meorum etc. Ad hec autem nos, supradicti omnes vicini et habitatores et vasalli dictae villae et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, acquirentes sive recipientes a vobis, supradicto don Vincentio Bellvis, domino nostro, predictas dommos et hereditates et dictum stabilimentum per vos nobis factum, cum pactis, obligationibus, partitionibus fructuum, censibus, regaliis et aliis obligationibus desuper recitatis et enarrati<s>, promittimus omnes simul et nemine discrepante, et nomine universitatis dictae villae et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres et singularium personarum illius, vobis dicto don Vincentio Bellvis, domino predicto, presenti et acceptanti, et succesoribus vestris in dicta villa, facere, habere, tenere, complere et observare in totum omnia contenta in dicto stabilimento et in capitulis et pactionibus supradictis, et solvere et paccare vobis et vestris anno quolibet in suis terminis census et fructuus desuper nominatis, modo et forma superius dictis, et facere et complere omnia predicta ad nos pertinentia. Et promittimus etiam nos esse bonos et delles vasallos vestros et successorum vestrorum in dicta villa et baroniis, et promitimus prestare juramentum et homagium delitatis. Et ideo, cum presenti, in presentia notarii et testium infrascriptorum, dictum corporalle juramentum et homagium delitatis et vasallagii in manibus et posse vestris, more solito, prestamus, virtute cuius promitimus vobis et vestris esse bonos et deles vasallos et vos, tamquam dominum nostrum, parere et complere omnia predicta sub obligatione bonorum nostrorum et dictae universitatis et singullarium eiusdem. Renuntiantes etiam beneciis dividendarum actionum, eppistolae divi Adriani et foro Valentiae etc. Et nomine mullierum, certicati per notarium infrascriptum de juribus illarum, et signanter de beneciis senatusconsulti Velleyani, ipsis renuntiamus dotibus et sponsalitiis illorum etc. Et nomine minorum renuntiamus benetio restitutionis in integrum et omni allii etc.