XXXIIII. Íttem, que tostems y quant qualsevol universitat dels llochs de les dites baronies y vall, com a universitat vulla pledejar ab lo senyor per qualsevol causa, via, manera y rahó, en tal cas cascuna de dites parts tinga obligació de nomenar un advocat per sa part y, en cas de discòrdia de aquells, haja de dinir y sentenciar dits plets lo regent la Cancelleria de Sa Magestat en la ciutat de València que per tems serà, y açò per evitar los gastos, despeses y altres danys y inconvenients que de semblants plets solen y acostumen resultar a les parts.
Et ideo nos, dicte partes, laudantes, aprobantes, raticantes et conrmantes55 preinserta capitula et omnia alia et singula in eis et eorum quolibet contenta et expressa, et renunciantes exceptioni dictorum capitulorum, sicut predicitur, inter nos, dictas partes, non inhitorum et non conventorum, et doli, mali et actioni in factum omnique alii iuri, rationi et consuetudini hiis obviantibus quovismodo, gratis quoque et scienter, per nos et successores nostros quoscunque promittimus et de bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde ut predicitur acceptantibus, et successoribus nostris, omnia et singula in hoc contractu et capitulis supradictis et eorum singulis contenta et enarrata, que et quatenus ad unamquamque nostrarum dictarum partium pertinent et expectant, pertinereque et expectare videntur, attendere, solvere,56 complere et omni cum effectu adimplere, iuxta ipsorum capitulorum et cuiuslibet eorum seriem et tenorem, et pro ut et quemadmodum in eis sunt descripta et apposita, illaque rma et ratta semper habere, tenere et inviolabiliter observare, et non infringere, contrafacere vel venire per nos seu alios, directe vel indirecte, de iure vel de facto, aliqua ratione sive causa, sub bonorum et iurium nostrorum respective, mobilium et inmobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, obligatione et hypotheca.
Que fuerunt acta in predicto oppido de Olocau, decima die iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.
Sig+num mei, don Alfonsi de Vilaragut, domini predicte vallis et baronie.
Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum, Mathei Navarret, Michaellis Merino, Francisci Ximeno et ceterorum superius nominatorum, predictorum, qui hec respective laudamus, concedimus et rmamus.
Testes quo ad rmas omnium demptis dictis Navarret, dierum maiore, et Secabeses, oppidi de Olocau, Michaele Gorris, Thoma Sanchiz et Oliver, oppidi de Gatova, Petrus Joannes Fuster, presbyter, et Gaspar Rodrigues, scutifer, et quo ad rmam proxime dictorum Gorris, Sanchiz et Oliver, qui undecimo die dictorum mensis et anni, in predicto oppido de Olocau, ut supra, rmarunt, sunt testes dictus Fuster et Petrus Ivanyes, vitrearius.
Et quo ad rmam dictorum Navarret et Secabeses qui.
119.
1611, juliol 11. Bellús.
Francesc Bellvís, senyor dels llocs de Bellús i Corbera, situats dins els termes de la ciutat de Xàtiva, pacta i atorga la carta pobla al lloc de Bellús per a quaranta pobladors que detalla pels seus noms.
Notari, Onofre Blai Borja, notari de Xàtiva.
A. ARV, Reial Justícia, núm. 795, ff. 15v-21v. Còpia de 1739, a partir duna còpia legalitzada feta a Xàtiva el 21 dabril de 1707 pel notari Gaspar Domingo Devesa, seguint loriginal copiat als protocols de Onofre Blai Borja, notari també de Xàtiva.
Edicions:
a. Constant Almiñana, X., Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un nucli rural valencià. Dels orígens a la de la senyoria, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2003, pp. 147-157.
b. Soler, A., Bellús, geograa, història, patrimoni, Bellús, Ajuntament de Bellús, 2008, pp. 365-374.
c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas..., doc. núm. 280.
TEXT
Die undecimo mensis iulii anno a Nativitate DominiM DC XI.57
In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Franciscus Bellvis, dominus locorum de Bellus et Corbera, intra generales terminos civitatis Xative constructorum, in dicto loco de Bellus repertus, ex una; Matheus Cuquerella, justitia dicti loci, Philippus Cuquerella et Vincentius Gomar, jurati dicti loci de Bellus, Damianus Cuquerella, locumthenens justitie, Damianus Costija, Augustinus Verdugo, Joannes Perez, Baptista Jafer, Michael Benavent, Josephus Pastor, Petrus Cuquerella, Vincentius Pastor, Jacobbus Orti, Martinus Cuquerella, Franciscus Eximeno, dierum minor, Petrus Albinyana, Laurentius Gomar, Joannes Quinbis, Franciscus Modroño, Josephus Matheu, Christophorus Cuquerella, Sebastianus Mico, Bartholomeus Costija, Franciscus Garcia, Joannes Pastor, Balthazar Pastor, Vincentius Pastor, natus maior, Vincentius Pastor, natus minor, Joannes Benavent, Hieronymus Pastor, Joachinus Gomar, Damianus Pastor et Paschasius Cano, omnes residentes in dicto loco de Bellus parte ex altera; coniuncti et congregati in domo domini dicti loci de Bellus, ubi pro negotiis tractandis universitatis dicti loci de Bellus soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et mandato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicata in presenti Regno Valentie sub die vigesimo segundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti regno Valentie et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dictus locus de Bellus fuit depopulatus, eo quia vasallii, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta, ego dictus don Franciscus Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservacione jurisdictionis per foros presentis regni mihi tamquam domino dicti loci concesse, quoque pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dictum locum de personis christianis populare curavi58 et itta fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit iustum dictas domos et terras dicti loci stabillire et in enphiteosim vobis, supradictis residentibus in dicto loco, dare, eo quia ipsas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta et redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et emphiteutici pareatis et solvatis, convenimus de conservatione et stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infra nominando et in capitulis inmediate sequentibus:
I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit loch de Bellús, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, concedirà y stablirà a cascú dels dits pobladors la cassa y heretats, així de rech com de secà, en lo modo, forma y manera que millor se podrà, fent ns en número de quaranta casses o aquelles que còmodament se podran fer, fent-ne acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab los censos de fadiga, lluïsme, pactes, càrrechs, particions deiús especicadors; returant-se dit senyor per a si y a sos succesors tot lo dret de fadiga, lluïsme e tot plen dret emphiteòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen returar.
I. Primo, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit loch de Bellús, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, concedirà y stablirà a cascú dels dits pobladors la cassa y heretats, així de rech com de secà, en lo modo, forma y manera que millor se podrà, fent ns en número de quaranta casses o aquelles que còmodament se podran fer, fent-ne acte públich respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab los censos de fadiga, lluïsme, pactes, càrrechs, particions deiús especicadors; returant-se dit senyor per a si y a sos succesors tot lo dret de fadiga, lluïsme e tot plen dret emphiteòtich que conforme a furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen returar.
II. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors se hajen de avasallar en lo present loch de Bellús, y prestar los juraments y homenatges de delitat acostumats segons los vasalls acostumen y han acostumat prestar, sotsmetent-se al for y jurisdicció del senyor que huy és y per temps serà en lo dit loch, en tant quant per fur del present regne li és permès y llícit lo exercici de la jurisdicció, així civil com criminal.
III. Íttem, és estat pactat que tots los dits nous pobladors e succesors e vasalls en lo present loch hajen y tinguen obligació de pagar cascun any, al senyor que huy és y per temps serà en lo dit loch de Bellús, en cascun dia e festa de sent Juan de juny cascun any cascú de aquells perpètuament, quaranta sous reals de València per lo cens de cassa y heretat, a saber és, vint sous per cascuna cassa que huy és y per temps serà, y vint sous per la heretat, pagadors com dit és desús com a cens de fadiga, lluïsme e tot plen dret emphiteòtich segons fur del present Regne de València, ab lo qual cens se haja de fer e farà dit e present establiment.
IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors e vasalls se hajen de obligar per si e sos succesors a residir contínuament ab son domicili, cassa y cap major en lo dit loch de Bellús, y lo qui faltarà per temps de mig any contínuo en dita residència personal, encórrega en pena de comís de la cassa y heretat que tindrà en lo dit loch y son terme, lo qual comís sia fet sens forma de procés ni altra solemnitat alguna.
V. Íttem, és estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e vasalls e succesors voldran anar-sen del dit loch, primer, ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit loch que huy és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y feta dita paga, tinguen facultat de vendre la dita cassa y heretat a forasters o a persones de dit loch que no tinga cassa ni heretat, la qual venda no puga fer que primer lo dit comprador no se obligue a residir personalment en dit loch y, dins dos mesos, portar sa cassa y avasallar-se en dit loch, prometent residència personal, sots pena de comís de les tals casses y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo modo que dit és desús o no venint dit nou comprador a dita residència personal, passat lo dit termini dites cassa y terres, sens ninguna forma de juhí ni procés, resten comisades y la senyoria útil reste consolidada ab la directa.
VI. Íttem, és estat pactat que ningú de dits vasalls y nous pobladors de dit lloch de Bellús puga vendre, alienar ni transportar cassa, heretat ni terra alguna de les que tindrà y li seran establides, que primer no hajen passat quatre anys contínuos de residència personal en lo dit loch, contadors del dia del present acte de establiment general en avant. Y si dins lo dit termini de quatre anys, sen voldran anar, dites cassa y heretat resten per a el senyor de dit loch y estiga a disposició dels senyors de dit loch de Bellús fer-ne a ses voluntats com de cosa pròpia.
VII. Íttem, és estat pactat que de totes les vendes, alienacions, transportacions, particions y qualsevol altre gènero de actes que es faran de dites casses y terres, se hajen de pagar a dit senyor que huy és y per temps serà, lo dret de luysme a dos sous per lliura, y lo mig lluïsme a sou per lliura en cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals disposicions no degüen dret de lluïsme. Y que dits actes de vendes, alienacions, particions y qualsevol altre gènero de actes fahedors, los haja de rebre y reba lo notari que ben vist serà al senyor de dit loch, sots pena de comís.