XIIII. Íttem, que si vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, morireu sens lls ni altres desendents, no pugau dexar la heretat que us serà donada a altre poblador de dites baronies y valls, sinó a foraster, lo qual sia tingut y obligat de venir a viure als llochs de aquelles y valls, ab los mateixos pactes y condicions contenguts y expressats en la present població.
XV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre tota la terra que se us serà stablida sens la casa que tindreu, sinó tan solament la mitat de dita terra, y en est cas la hajau de vendre ab pacte de què lo comprador sia tengut y obligat de viure y habitar en aquella, y conservar-la com desús és dit.
XVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tot gra, axí de orta com de secà, de deu, hu, y lo delme y primícia apart, y lo mateix del lli y cànem.
XVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de les coses de paner, de set y mig, hu, y del alfals a rahó de huit sous cascun any per fanecada.
XVIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres succesors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tota fruyta, axí pansa, ga, garrofes, anous, anmelles, olives com de altra qualsevol fruyta, axí fresca com seca, de set y mig, hu, net y plegat. Y si per cas, per algun tems, vos obligassen a pagar delme de la fruyta, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també net y plegat, y lo delme apart.
XI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre, alienar y transportar heretat alguna sens la aygua, ni aquella sens la heretat, sinó que lo hu y lo altre hajau de vendre junt.
XII. Íttem, que tostems que vosaltres, dits nous pobladors, o successors vostres, cometreu o cometran, lo que Déu no permeta, algun crim o delicte de lesa majestat, divina o humana, o altre qualsevol delicte per rahó del qual encorregau en pena de conscasió de béns, en tal cas lo tal vasall qui dit delicte cometrà, dos dies ans reste privat del domini útil dels dits béns, declarant, com des de ara per a sellavores se declara, sens perjuhí emperò del qu·està dispost per los furs del present regne en favor del senyors directes i no a major cauthela, haver encorregut lo posseydor de aquelles en pena de comís, volent que en dit cas lo domini útil sia consolidat ab lo directe.
XIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de conservar y millorar les dites cases y terres a ús y costum de bons enphiteotes y, no fent-ho, encorregau en totes les penes de comís y altres en semblants casos aposades per furs del present Regne de València.
XIIII. Íttem, que si vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, morireu sens lls ni altres desendents, no pugau dexar la heretat que us serà donada a altre poblador de dites baronies y valls, sinó a foraster, lo qual sia tingut y obligat de venir a viure als llochs de aquelles y valls, ab los mateixos pactes y condicions contenguts y expressats en la present població.
XV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre tota la terra que se us serà stablida sens la casa que tindreu, sinó tan solament la mitat de dita terra, y en est cas la hajau de vendre ab pacte de què lo comprador sia tengut y obligat de viure y habitar en aquella, y conservar-la com desús és dit.
XVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tot gra, axí de orta com de secà, de deu, hu, y lo delme y primícia apart, y lo mateix del lli y cànem.
XVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de les coses de paner, de set y mig, hu, y del alfals a rahó de huit sous cascun any per fanecada.
XVIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres succesors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tota fruyta, axí pansa, ga, garrofes, anous, anmelles, olives com de altra qualsevol fruyta, axí fresca com seca, de set y mig, hu, net y plegat. Y si per cas, per algun tems, vos obligassen a pagar delme de la fruyta, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també net y plegat, y lo delme apart.
XVIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del vi que cullireu en les dites baronies y vall, de set cànters y mig, hu, al duell en most. Emperò, si per algun tems vos obligassen a pagar delme del dit vi o verema, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també al duell, y lo delme apart.
XX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats cascú per si de portar, ab vostres mules y cavalcadures, lo gra que pertanyerà a la senyoria al graner de la casa del senyor, y lo que no tindrà cavalcadura tinga obligasió de haver-la de llogar per a dit ministeri.
XXI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria dos diners per cada cap de cabrits, com aquell no sia del any, y tres diners per cada cap de llanar, los quals se hajen de contar lo endemà del dia y festa de sent Miquel de setembre.
XXII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y successors vostres en los dits llochs de les dites baronies y vall, siau tenguts y obligats de donar y fer a mi, dit don Alonso Vilarragut, y a tots los demés senyors que per tems seran de aquelles, cascun any, un present per cascú de dits llochs per la festa de Nadal en senyal de vasallatje.
XXIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del espart, axí obrat com per obrar, de deu, una, restant-vos les nou franques. Açò emperò entès y declarat que, entretant que los de Líria entraran en lo terme de dites baronies y vall sens albarà y llicència de la senyoria, no tingau obligació de pagar dret algú del espart per obrar.
XXIIII. Íttem, que totes les regalies de les dites baronies y vall tostems sien, com són, de mi, dit don Alonso Vilaragut, y dels senyors que per tems seran de aquelles, exceptada la carniceria de la qual yo, ab la present, faç mercè als llochs de dites vall y baronies per a tostems, y les tendes, les quals vos done per tems de deu anys y només. Açò entès y declarat que la del lloch de Olocau, attès que yo al present faç un forn de vidre en aquell, vos haja de donar lo arrendament de dita tenda por lo mateix preu que està en lo present any mil sis-cents y onze, y si no·s farà vidre, en tal cas pugau arrendar aquella per vostron conte durant los dits deu anys, contadors de hui avant.
XXV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de adobar les sèquies y asuts a vostres pròpries despeses, sens que yo, dit don Alonso de Vilaragut, ni los demés senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sia tengut y obligat de contribuhir en aquells ni pagar cosa alguna.
XXVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, de cada set fexos de canyes, hu.
XXVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, ni los vostres successors, puixen tallar llenya de ningun arbre sens licència de mi, dit don Alonso Vilarragut, y successors meus en dites baronies y valls, y concedint-vos aquella, en tal cas lo tronch sia del senyor y les rames del vasall.
XXVIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, puixen tallar lenya de pins seca ni verda sens licència de mi, dit don Alonso Vilaragut, y de mos successors en dites baronies y valls. Emperò, que siam tenguts y obligats de donar-vos aquella per a tallar cabrios dels nostres pinars per a obrar y adobar les cases de aquelles, senyalant-vos la part y lloch de hon haureu de tallar dits cabrios.
XXVIIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, pugau fer carbó ni sendra un tir de pedra del barranch, ni en tot lo pinar ni costera del castell de Olocau ni bovalar de la Garrofera, ni a vista dels llochs de dites baronies y vall.
XXX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y tots los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar y pagar cada un any al procurador general de dita vall y baronia, per cascuna casa, dos almuts, lo hu de forment y lo altre de altre gra. Y si no·l tindrà, sols estiga obligat a donar-li un almut de forment, açò entès y declarat que, el que no·n cullirà, no sia hobligat a pagar-lo.
XXXI. Íttem, que yo, dit don Alonso de Vilaragut, y tots los meus successors en dites baronies y vall, per a cobrar los drets que·s deuran en la senyoria pugau compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar ab prompte y real execució, segons en deutes reals y scals és acostumat.
XXXII. Íttem, que tots los ofcials de dites baronies y vall se hajen de mudar cada un any, a saber és: lo justícia a Nadal, los jurats a Pasqua dEsperit Sant y lo mustaçaff a sent Miquel de setembre en esta forma: que per a la elecció de justícia hajau de portar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als meus successors en dites baronies y vall, los noms de tres persones de cada hu dels dits llochs de aquelles, e yo y aquells hajam de elegir una delles. Y per a jurats de Olocau y Marines, sis, de les quals ne eliggam dos per a cascú de dits llochs, y de Gàtova tres, y de aquelles elegir-ne una, y si crexerà lo poble sen hajen de portar sis per a elegir-ne dos.
XXXIII. Íttem, que de qualsevols plets que per rahó de les coses desusdites y lo ad aquelles annexo y dependent se mouran, ne hajen de conèixer los ofcials y jutjes de la senyoria, sens que puguen apel·lar ni tenir recors de simple querella ni altre remey algú per a davant de altre jutje o juges, sinó que los dits plets y causes se hajen de comensar y acabar, axí en primera instància com de appel·lació, davant los ofcials de dit senyor de dites baronies y vall.