ELEMENTS DHISTÒRIA
DE LA LLENGUA CATALANA
Jordi Carbonell
ELEMENTS DHISTÒRIA
DE LA LLENGUA CATALANA
Edició a cura
dAntoni Ferrando
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
BIBLIOTECA
LINGÜÍSTICA CATALANA
33
Direcció
Antoni Ferrando Francés
Ángel López García
Comitè científic
Germà Colón (Universitat de Basilea, Suïssa)
Joseph Gulsoy (Universitat de Toronto, Canadà)
Philip Rasico (Universitat de Vanderbilt, Estats Units dAmèrica)
Beatrice Schmid (Universitat de Basilea, Suïssa)
Max W. Wheeler (Universitat de Sussex, Gran Bretanya)
Curt Wittlin (Universitat de Saskatchewan, Canadà)
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Hereus de Jordi Carbonell, 2017
© Daquesta edició: Universitat de València, 2017
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació i disseny interior: Inmaculada Mesa
Correcció: Pau Viciano-Elvira Iñigo
Coberta
Disseny: Maite Simon
Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera
ÍNDEX
PRÒLEG
El projecte dhistòria de la llengua catalana que Jordi Carbonell havia somiat, per Antoni Ferrando
ELEMENTS DHISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA
I. ASPECTES GENERALS
1. Elements dhistòria social i política de la llengua catalana
2. La història lingüística catalana com a expressió duna unitat cultural
II. LA PRESÈNCIA CATALANA A SARDENYA
3. La llengua catalana a Sardenya
4. La crida en català del virrei de Càller del 1337 i la seva significació
5. La llengua i la literatura medieval i moderna
6. Lús de la llengua catalana a larquebisbat dArborea (ss. XVI-XVIII)
7. Lús del català als quinque librorum en algunes diòcesis sardes
III. EL CATALÀ A LÈPOCA MODERNA
8. La literatura catalana durant el període de transició del segle XVIII al segle XIX
9. La cultura a Menorca
10. Antoni Febrer i Cardona i el comte dAiamans, dues figures de la Il·lustració
11. Notes sobre els Principis de la lectura menorquina de 1804 .
12. Els gramàtics i els lexicògrafs menorquins anteriors a F. de B. Moll
IV. EL CATALÀ HODIERN
13. El català com a llengua de cultura moderna
14. Escriure en castellà a Catalunya
V. MESTRES I AMICS
15. Francesc de Borja Moll
16. Manuel Sanchis Guarner
17. Ramon Aramon i Serra
18. Max Cahner
PRÒLEG
El projecte dhistòria de la llengua catalana que Jordi Carbonell havia somiat
Jordi Carbonell ja va ser presentat en larticle «Escriure en castellà a Catalunya», que li publicà la revista Serra dOr el 1977, com un professor que «prepara una història de la nostra llengua». En efecte, daquest projecte, nhavia donat sengles avanços en dos articles quasi coetanis, «La influència de factors històrics exògens en la situació actual del català dins la societat» (1977) de fet, la versió catalana de «The Influence of Exogenous Historical Factors on the Present Social Status of Catalan» (1974) i «Elements dhistòria social i política de la llengua catalana» (1979), apareguts en la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. El nostre autor hi plantejava la necessitat de dotar-nos duna història sociolingüística del català que posés èmfasi no tant en els fets com en les causes de levolució dels avatars històrics de la nostra comunitat lingüística, que, seguint Joan Fuster, denomina sempre Països Catalans. Partia duna concepció de la història de la llengua molt influïda per les lectures de prestigiosos sociolingüistes, com J. Fishman, J. L. Calvet, E. Haugen i J. Holmes, entre daltres. Pocs anys després, Carbonell hi tornava, ara remarcant els factors culturals, a «La història lingüística catalana com a expressió duna unitat cultural» (1984), en el context dun debat a la Universitat de València en què vaig tenir lhonor de participar. No és sobrer remarcar que tots tres articles va ser publicats a la ciutat de València. Tot feia pensar que el projecte de Carbonell doferir-nos una història social de la llengua catalana no tardaria gaire a fer-se realitat. Però les seues múltiples ocupacions lajornaven indefinidament.
Durant els 32 anys que he compartit amb Carbonell la vida acadèmica de la Secció Filològica de lIEC, no sols mhi havia interessat, sinó que li havia ofert la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana», de la Universitat de València, perquè hi publiqués aqueixa història de la nostra llengua. Importava donar a conèixer els seus plantejaments, que sempre han tingut com a marc de reflexió el conjunt de la comunitat lingüística catalana, entesa com una comunitat nacional. Carbonell acompanyà aquest discurs amb una praxi política i cultural exemplar. Publicar-li aquest projecte era també per a mi una manera de retre homenatge a un intel·lectual íntegre, bondadós i compromès amb la causa de la llengua i de la terra. És difícil oblidar la seua impagable contribució al naixement o a la consolidació de diverses associacions de catalanística i la seua atenció especial al País Valencià. En aquest sentit cal recordar el seu abrandat parlament, en un valencià quasi perfecte, a la plaça de bous de València en lhomenatge a Joan Fuster, el 9 doctubre de 1981.
Ara bé, conscient que les seues múltiples ocupacions li impedien de dur a terme el projecte, vaig optar per plantejar-li una alternativa realista: que reunís tots els seus articles sobre història de la llengua, o que hi poguessen tenir a veure, i que els connectés dalguna manera. No tindríem la somiada Història social i política de la llengua catalana, però sí uns Elements dhistòria de la llengua catalana. Com que madonava que la seua avançada edat feia cada vegada menys viable aquest replantejament del projecte i no volia deixar dexpressar-li lagraïment per les seues contribucions a la cultura catalana, vaig concebre un homenatge acadèmic alternatiu: ledició de tots els seus estudis, publicats i inèdits, sobre Joan Roís de Corella. Tindria així si més no un llibre que ell encara pogués tocar, veure i llegir còmodament. Era també una manera de reconèixer-li el paper que havia tingut en la revaloració de lobra del gran escriptor valencià, ja que va ser Carbonell qui va denunciar els prejudicis que pesaven sobre lestil de la seua prosa, generalment presentada com a decadent, i fins i tot considerar-lo com el responsable de la crisi del català com a llengua literària en iniciar-se el segle XVI. En aquesta ocasió hi vaig reeixir. Gràcies a la generositat del professor Vicent Martines Peres, director de lIVITRA, va ser possible que Publications of eHumanista, de la Universitat de Santa Barbara (Califòrnia), edités, el 2014, Lobra de Joan Roís de Corella. The work of Joan Roís de Corella, amb pròlegs dIsidor Marí, llavors president de la Secció Filològica de lIEC, i meu. Aquest era sens dubte un segon somni de Jordi Carbonell, que afortunadament va veure acomplit. I amb quina satisfacció! En previsió que fos la darrera ocasió que jo pogués glossar la contribució de Carbonell a la història de la llengua catalana i, concretament, el paper que el nostre autor atorgava al País Valencià en el procés de reconstrucció nacional, vaig aprofitar el davantal daquest llibre per a incloure un breu estudi on abordava aquestes qüestions: «Jordi Carbonell: el País Valencià i la història de la llengua catalana».
Tossudament insistent, vaig explotar lentusiasme de Jordi Carbonell pel llibre sobre Joan Roís de Corella per a reprendre la idea de publicar-li els Elements dhistòria de la llengua catalana. Per a la meua sorpresa, a principis de 2016 em va fer arribar tots els seus estudis susceptibles de ser-hi incorporats. De segur que els seus fills, coneixedors del gran somni del pare, hi han tingut molt a veure. Ara i ací és el moment i el lloc oportuns per a expressar-los ben cordialment la meua gratitud, i també la de la Universitat de València. Perquè he de dir que publicar-ho a València fou sempre la seua opció. Una opció decididament ideològica i afectiva. Ell era ben conscient que València era el territori històricament més afectat per les estratègies assimilistes de lestat espanyol i el que més necessitat estava de la solidaritat dels catalans.
Malgrat la seua lucidesa mental, el seus problemes de salut shavien agreujat. El llibre ja no portaria la introducció que li havia demanat, i va delegar en mi aquesta comesa i la darticular i curar ledició dels articles escollits. Una vegada acceptada lestructura del llibre per Carbonell mateix, el Servei de Publicacions de la Universitat de València va assumir excepcionalment la tasca de transformació dels materials. Una tasca feixuga que he dagrair al Sr. Josep Lluís Canet, director del Servei, i als seus tècnics, de manera especial a Elvira Iñigo, Inma Mesa i Maite Simon. Tots ells han manifestat en tot moment el seu interès perquè un llibre tan complex fos editat de la manera més digna possible. La meua tasca sha limitat a distribuir en blocs cronològics i temàtics els materials aplegats i a revisar certs aspectes formals, bé que respectant sempre les característiques dels textos originals.
El llibre sha articulat en cinc blocs. En el primer es reprodueixen els articles on Carbonell va esbossar el seu projecte duna Història social i política de la llengua catalana. En el segon bloc sinclouen els dedicats a la presència catalana a Sardenya, que Carbonell coneixia tan bé per la seua llarga residencia a lilla. En el tercer, diversos treballs sobre el català de ledat moderna, majoritàriament centrats a Menorca, on ocupen un lloc prominent els estudis sobre gramatització. El quart bloc va dedicat al català hodiern, amb uns posicionaments lúcids de plena actualitat. En el cinquè, Carbonell glossa el llegat dels seus mestres i col·legues, Aramon, Moll, Sanchis Guarner i Cahner: tots quatre van treballar força en la història de la llengua catalana i tots quatre es van distingir pel seu fort compromís en la defensa duna visió global de la comunitat lingüística catalana. Vistos en conjunt, lestudiós de la llengua, de la literatura i de la cultura catalana en general hi podrà trobar reunits uns materials de considerable valor, no sempre de fàcil localització. Perquè les aportacions de Carbonell no solament van ser capdavanteres en el plantejament sociolingüístic de la història de la llengua, sinó que també són imprescindibles per a lestudi de levolució dels usos lingüístics a ledat moderna.