Malauradament, de la Vida del benaventurat Sanct Mauro només en coneixem lexistència a través dun document de 1573 publicat per Luigi Balsamo, segons el qual mossèn Joan Pipia, resident a Sórgono, atorga haver-ne rebut 312 exemplars de «mestre Vincenso Sambenino, impressor» de Càller, per tal de vendrels. Les recerques per a trobar-ne algun exemplar han estat infructuoses. Aquesta narració és dun gran interès, a part del literari o històric que eventualment pugui tenir, car als afores de Sórgono hi ha un petit monestir dedicat a Sant Maur, objecte de devoció local: si el text català apareixia fóra un altre testimoniatge de lextensió del coneixement de la llengua a la Sardenya de lèpoca. Efectivament, no fóra versemblant que, al centre quasi matemàtic de lilla, hom intentés de vendre un llibret dinterès local, del qual havia estat fet un tiratge normal en aquella època, si la gent de Sórgono no el podia entendre. Aportaria així mateix la confirmació de lexistència dun gènere de literatura creada a lilla: aquestes dues narracions hagiogràfiques podrien ésser les úniques conservades dun conjunt més ample.
Altres obres en prosa
Esmentem diverses cròniques de la vida algueresa, de to menor: una crònica dels anys 1598-1606 conservada a la Cúria de Càller (inèdita) i, sobretot, la Relació sobre el tema de la derrota del comte de Narbona lany 1412.
Dues obres religioses foren les darreres publicacions en català aparegudes a lilla de Sardenya. El Breve compendi de la Doctrina Cristiana, «reimprimida amba alguna adiuncta, per ordra dellillm. y Revm. Monseñor Don Pera Bianco, Bisba de Alguer», aparegué a Càller el 1818. Finalment, un altre Breve compendi de la Doctrina Cristiana «reimprimit amba algunas correccions y adjunctas del Catecisme Romà per ordra dellIllm. y Revm. Monseñor D. Fr. Pera Rafél Arduino, Bisba de Alguer y Unions», sortí a Càller el 1850. Modestes, dialectals, sense interès literari, aquestes obres són la darrera manifestació lingüística impresa, abans dels «retrobaments» algueresos, que testimonia la presència secular catalana a Sardenya.
Nota bibliogràfica
Per a la part referent a la llengua catalana a Sardenya vegeu:
ABELLÓ, J. (1975): «Eduard Toda i els catalans dItàlia», Revista del Centro de Lectura, 276 (nov.), Reus, pp. 1752-1754.
ARCE, J. (1959): «Inscripciones españolas inéditas del siglo XVIII en Cagliari y su provincia», a Studi Storici in onore di Francesco Loddo Canepa, Florència, pp. 1-13.
(1960): España en Cerdeña, Madrid.
BALSAMO, L. (1968): La stampa in Sardegna nei secoliXVeXVI, Florència.
BATLLORI, M. (1971): Catalunya a lèpoca moderna, Barcelona.
CARBONELL, J. (1984): «Lús del català als quinque librorum en algunes diòcesis sardes», Estudis Universitaris Catalans, XXVI [= Miscellània Aramon i Serra, IV], pp. 17-39. [Reproduït en aquest volum, pp. 105-133.]
CIASCA, R. (1931-1934): Bibliografia sarda, I-V, Roma.
CONTINI, M. (1970): «Résistance et passivité de sujets logoudoviens face à litalianisation de leur langue», Revue de Linguistique Romane, XXXIV, pp. 366-376.
ELÍAS DE TEJADA, F. (1960): Cerdeña hispánica, Sevilla.
GRAMUNT, J. (1958): Los linajes catalanes de Cerdeña, Barcelona.
LODDO CANEPA, F. (1961): «Statuti inediti di alcuni gremi sardi», Archivio Storico Sardo, XXVII, pp. 177-442.
MILÀ I FONTANALS, M. (1863): «La llengua catalana a Sardenya», Lo Gay Saber [= Obras completas, III, Barcelona, 1890, pp. 547-555].
OLLA REPETTO, G. (1963): «Notai sardi del secolo XV: Pietro Baster», a Studi Storici e giuridici in onore di Antonio Era, Pàdua, pp. 269-297.
PAGÈS, M. (1960): Estampes de Sardenya, Barcelona.
PINNA, M. (1929): «Le ordinazioni dei Conseglieri del Castello di Cagliari del secolo XIV», Archivio Storico Sardo, XVII, pp. 111-272.
ROMERO FRÍAS, M. (1983): «Note sulla situazione linguistica a Cagliari (Sardegna) nel periodo 1598-1615», Estudis Universitaris Catalans, XXV [= «Homenatge Aramon i Serra», III], pp. 453-465.
SANNA, A. (1957): Introduzione agli studi di linguistica sarda, Càller.
TODA I GÜELL, E. (1888): «Las cridas catalanas en Sardenya», Biblioteca de lArch de Sant Martí, IV, núm. l, pp. 1-3.
(1888): Un poble català dItàlia: LAlguer, Barcelona (2a ed., Sàsser, 1981).
(1890): Bibliografia española en Cerdeña, Madrid.
(1903): Recorts catalans de Sardenya, Barcelona.
TODDE, G. (1963): «Proteste degli Stamenti Sardi contro lattività del Governo Piemontese nella seconda metà del secolo XVIII», a Liber memorialis Antonio Era, Brussel·les, pp. 169-177.
TURTAS, R. (1981): «La questione linguistica nei collegi gesuitici in Sardegna durante la seconda metà del cinquecento», Quaderni Sardi di Storia, 2 (gen.-juny), pp. 57-87.
WAGNER, M. L. (1951): La lingua sarda, Berna.
ZANETTI, Ginevra (1960): «Alcuni statuti inediti di corporazioni artigiani di Sassari e di Oristano», Studi Sassaresi, XXIX.
Per a la part literària, vegeu també:
BOSCOLO, A. (1975): Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere «el Cerimoniós», Barcelona.
BOSCOLO, A. (1975): Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere «el Cerimoniós», Barcelona.
CONI, F. (1954): Elenco descrittivo degli incunaboli della Biblioteca Universitaria di Cagliari e di altre biblioteche sarde, Càller.
ERA, A. (1958): «A proposito del canto della Sibilla in Alghero», Ichnussa, 22, pp. 53-56.
LIPPI, S. (1912): «La libreria di Montserrato Rosselló giureconsulto e bibliografo sarda del secolo XVI», a Miscellanea di studi storici in onore di Antonio Manno, Torí.
MASSOT I MUNTANER, J. (1962): «Noves dades sobre el Cant de la Sibil·la», Estudis Romànics, XI, pp. 32-39.
MOLINÉ I BRASÉS, E. (1915-17): «Noticiari català dels segles XIV i XV [Joan Toralles]», Butlletí de lAteneu Barcelonès, I, pp. 211-220.
ROMERO FRÍAS, M. (1982): Catalogo degli antichi fondi spagnoli della Biblioteca Universitaria di Cagliari, I: Gli incunaboli e le stampe cinquecentesche, Pisa.
SANCHIS GUARNER, M. (1956): El Cant de la Sibil·la, València.
SANNA, A. (1950): «Due testi antichi in dialetto algherese (catalano): Relacio e Cobles de la conquista dels francesos», Annali della Facoltà di Lettere e Filosofia (Càller), XVII, pp. 215-222.
(1955): «Un antico canto natalizio di Alghero: Lu señal del Judici», SIschiglia, 11-12, pp. 2-7.
TODA, E. (1903): La poesia catalana á Sardenya, Barcelona.
* Reproduït a J. Carbonell i F. Manconi (eds.), Els catalans a Sardenya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984 (pp. 93-95).