Com és costum, lexercici comença el diumenge de Pentecosta, que aquest any és el dia 7 de juny de 1405, quan els nous jurats juren el seu càrrec i selegeixen els consellers, que en són quaranta-set.25 Lendemà, dilluns, 8 de juny, al palau comú, té lloc la primera reunió del consell i sinicia, així, un exercici administratiu que sallarga fins al dissabte, 29 de maig de 1406, vespra de Pentecosta. Entre aquestes dues dates, tenen lloc un total de vint-i-vuit reunions, que es distribueixen de manera desigual al llarg de tot lany. De fet, hi ha tres sessions al juny, una al juliol, una altra a lagost i una més al setembre entre el 2 dagost i el 28 de setembre, el consell no es reuneix, quatre a loctubre; quatre més al desembre; una al gener; sis al febrer; dues al març i dues més a labril; i, finalment, tres al maig. Com cada any, el calendari està marcat per una sèrie de reunions fixes, mentre que la freqüència de la resta de sessions la determinen la gestió dels afers quotidians i, sobretot, les urgències que han dafrontar els magistrats locals. I, en aquest exercici, els afanys arriben ben prompte.
En la primera sessió del consell, just després descollir a lescrivà i els síndics, ja es posen al damunt de la taula dos dels temes que requeriran latenció dels jurats i el consell durant tot el seu mandat, com són la gestió de lendeutament de la vila i la col·lecta dels impostos locals. A causa del llarg període de dificultats provocat per la successió de caresties, epidèmies de pesta i exigències monetàries de la Corona, la hisenda municipal de Castelló travessa per un moment complicat durant aquests anys inicials del segle XV i, com no pot ser duna altra manera, al llarg de lexercici administratiu de 1405-1406 els jurats i el consell han de prendre diferents mesures destinades a intentar redreçar les finances locals.26 Això passa per quitar progressivament els censals carregats per la vila o substituir-los per altres amb un interés menor i augmentar la recaptació de diners mitjançant els impostos locals, la peita i les cises. Tanmateix, a causa de les dificultats pròpies daquests anys hi ha problemes per a dur a terme larrendament i la col·lecta dels impostos, assumptes que esdevenen recurrents al llarg de les sessions del consell.27
Una bona mostra de tot açò lofereix larrendament de les cises. En la sessió del 28 de setembre de 1405, els jurats exposen que prompte serà moment de traure-les a subhasta i pregunten si és voluntat del consell fer larrendament com els anys anteriors. Dit això, selegeixen sis consellers, encarregats destudiar amb els jurats les possibilitats per a eixe any. Després duns dies de deliberació, l1 doctubre, el consell aprova els capítols de larrendament i estableix que les imposicions shauran darrendar per separat, de manera que les cises del pa, el vi, la carn, els draps i les mercaderies conformen un lot i la imposició del peix es recollirà individualment, una decisió presa perquè «la dita vila fou mal provehida de peix» durant lany anterior a causa dhaver-les arrendat de manera conjunta. Ara bé, la crida pública no té lefecte esperat i, en la sessió del 16 doctubre de 1405, «haüda consideració a les poques persones que entenien en comprar les imposicions», el consell permet que qualsevol veí puga participar en la subhasta, inclosos aquells que ocupen els càrrecs de justícia, jurat i mostassaf, teòricament exclosos.
Dos dies després, el consell es reuneix de nou i els jurats i els sis consellers escollits per gestionar larrendament de les cises informen que «hajen feyt encantar per dos corredós aquelles () e no si atrobàs sinó fort poch for». Al davant daçò, el consell estableix que primer es vendrà la imposició del peix i després se subhastaran les imposicions generals. Loferta tindrà lloc en sessió del consell, però sestableix que «fos uberta la porta del dit palau e que tot hom hic pogués entrar, per ço que no poguessen dir que amagadament se venien, e que los dits corredors entrassen e ixessen subastant e cridant les dites imposicions». Així mateix, sacorda que el síndic de la vila pot destinar els diners necessaris a pagar a persones que facen ofertes durant la subhasta i, amb això, facen pujar el preu final de larrendament. En darrera instància, la imposició del peix és venuda per 3.400 sous a Salvador Penafell i les imposicions generals són arrendades per 36.000 sous al notari local Giullem Feliu, que ocupa el càrrec de jurat durant aquest exercici.
Un altre tema que preocupa les autoritats locals de Castelló durant la primera part del seu mandat té a veure amb la petició realitzada per Ferran Lòpeç de Luna, governador general del regne de València, per tal de sufocar les lluites de bàndols que assoten el país. Si bé les guerres privades havien estat constants des del segle XIII, en els darrers anys del segle XIV i els primers de la centúria següent la seua intensitat arriba a extrems que posa seriosament en perill lestabilitat del regne. De fet, les lluites de la noblesa i la burgesia de les ciutats i viles shan estès a tots els racons del territori i la seua ramificació ha arribat a les zones rurals. Més encara, els partits valencians han conectat amb bàndols catalans i aragonesos, de manera que hi ha, fins i tot, perill dinvasió de tropes estrangeres.28 Al davant daquesta situació, la monarquia endureix la legislació que sanciona aquests enfrontaments i insta als seus oficials a combatre de manera activa els bàndols.29
En aquesta línia dactuació sinsereix la petició del governador. Segons exposa loficial reial, la convocatòria de la host del regne es mostra inoperant per tallar les bandositats i, per això, exigeix a les viles reials la conformació duna host permanent de cent homes a cavall, que acompanyarà en tot moment al governador, i també el seu sustent personal perquè, «per raon de son offici, hagués a sostenir major honor e messió a la qual ell bonament no podia cumplir». Aquesta és la informació que fa arribar el notari local Pasqual Ferrando en la sessió del 29 de juny de 1405, després dhaver assistit a la reunió dels síndics de les viles reials amb el governador, una junta que havia acabat sense un acord per les discrepàncies aparegudes entre els diferents representants. Ara bé, no és la primera vegada que el tema està al damunt de la taula.
Una bona mostra de tot açò lofereix larrendament de les cises. En la sessió del 28 de setembre de 1405, els jurats exposen que prompte serà moment de traure-les a subhasta i pregunten si és voluntat del consell fer larrendament com els anys anteriors. Dit això, selegeixen sis consellers, encarregats destudiar amb els jurats les possibilitats per a eixe any. Després duns dies de deliberació, l1 doctubre, el consell aprova els capítols de larrendament i estableix que les imposicions shauran darrendar per separat, de manera que les cises del pa, el vi, la carn, els draps i les mercaderies conformen un lot i la imposició del peix es recollirà individualment, una decisió presa perquè «la dita vila fou mal provehida de peix» durant lany anterior a causa dhaver-les arrendat de manera conjunta. Ara bé, la crida pública no té lefecte esperat i, en la sessió del 16 doctubre de 1405, «haüda consideració a les poques persones que entenien en comprar les imposicions», el consell permet que qualsevol veí puga participar en la subhasta, inclosos aquells que ocupen els càrrecs de justícia, jurat i mostassaf, teòricament exclosos.
Dos dies després, el consell es reuneix de nou i els jurats i els sis consellers escollits per gestionar larrendament de les cises informen que «hajen feyt encantar per dos corredós aquelles () e no si atrobàs sinó fort poch for». Al davant daçò, el consell estableix que primer es vendrà la imposició del peix i després se subhastaran les imposicions generals. Loferta tindrà lloc en sessió del consell, però sestableix que «fos uberta la porta del dit palau e que tot hom hic pogués entrar, per ço que no poguessen dir que amagadament se venien, e que los dits corredors entrassen e ixessen subastant e cridant les dites imposicions». Així mateix, sacorda que el síndic de la vila pot destinar els diners necessaris a pagar a persones que facen ofertes durant la subhasta i, amb això, facen pujar el preu final de larrendament. En darrera instància, la imposició del peix és venuda per 3.400 sous a Salvador Penafell i les imposicions generals són arrendades per 36.000 sous al notari local Giullem Feliu, que ocupa el càrrec de jurat durant aquest exercici.
Un altre tema que preocupa les autoritats locals de Castelló durant la primera part del seu mandat té a veure amb la petició realitzada per Ferran Lòpeç de Luna, governador general del regne de València, per tal de sufocar les lluites de bàndols que assoten el país. Si bé les guerres privades havien estat constants des del segle XIII, en els darrers anys del segle XIV i els primers de la centúria següent la seua intensitat arriba a extrems que posa seriosament en perill lestabilitat del regne. De fet, les lluites de la noblesa i la burgesia de les ciutats i viles shan estès a tots els racons del territori i la seua ramificació ha arribat a les zones rurals. Més encara, els partits valencians han conectat amb bàndols catalans i aragonesos, de manera que hi ha, fins i tot, perill dinvasió de tropes estrangeres.28 Al davant daquesta situació, la monarquia endureix la legislació que sanciona aquests enfrontaments i insta als seus oficials a combatre de manera activa els bàndols.29
En aquesta línia dactuació sinsereix la petició del governador. Segons exposa loficial reial, la convocatòria de la host del regne es mostra inoperant per tallar les bandositats i, per això, exigeix a les viles reials la conformació duna host permanent de cent homes a cavall, que acompanyarà en tot moment al governador, i també el seu sustent personal perquè, «per raon de son offici, hagués a sostenir major honor e messió a la qual ell bonament no podia cumplir». Aquesta és la informació que fa arribar el notari local Pasqual Ferrando en la sessió del 29 de juny de 1405, després dhaver assistit a la reunió dels síndics de les viles reials amb el governador, una junta que havia acabat sense un acord per les discrepàncies aparegudes entre els diferents representants. Ara bé, no és la primera vegada que el tema està al damunt de la taula.
La convocatòria de la reunió amb el governador ja shavia discutit en la sessió del 12 de juny, quan shavia escollit a lesmentat Pasqual Ferrando com a representant en aquest assumpte i, sobretot, shavien pres mesures preventives. De fet, sencarrega al justícia i als jurats fer una llista amb totes les persones que tinguen cuirasses i també han de buscar cent llances llargues per proveir als castellonencs, al mateix temps que sencomana al dit Ferrando que compre 20 o 30 cuirasses més a València per a ser repartides entre els veïns i que faça venir a un cuirasser per reparar les trencades. La vila es prepara per a les possibles exigències del governador, però tampoc no està disposada a cedir al davant la seua pressió. De fet, la resposta del consell a la petició de Ferran Lòpeç de Luna és que no aportarà cap home a cavall ni cap diner per al seu sustent, sinó que únicament participarà en la convocatòria de les hosts reials. Al davant daquesta negativa general per part de les viles reials, loficial sol·licita disposar duna partida de diners de la Generalitat per conformar una host ràpidament després de qualsevol acte dels bàndols i, evidentment, les viles reials es tornen a oposar a la mesura, establint que abans de fer qualsevol cosa haurà de notificar-ho al rei i, tot seguit, shaurà de convocar a les viles reials per prendre les decisions oportunes.30