En ple pocés denfortiment de les estructures reials, les relacions amb la Corona i, per extensió, amb els seus delegats no resulten senzilles i, malgrat que de vegades aconsegueixen mantenir els seus drets, en altres ocasions les viles sucumbeixen a les seues exigències. Una bona mostra lofereix la petició dun donatiu pel matrimoni de la infanta Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i germana de Martí lHumà. Segons sexposa en la sessió del 3 de gener de 1406, el monarca exigeix 1.200 florins a la vila de Castelló i els seus dirigents estan disposats a pagar-ne 900. Comencen, aleshores, unes negociacions amb el cavaller Guillem Martorell, delegat reial per recollir el donatiu, que no prosperen.
En la sessió del 16 de maig de 1406, els jurats informen que Martorell havia exigit fer execució en els béns de la universitat o els seus veïns perquè només shavien satisfet els 900 florins oferits inicialment i, de fet, mitjançant lajuda dun saig de la cort del justícia de Castelló, havia segrestat béns de dos prohoms de la vila, Pere Miquel i el notari Guillem Feliu. Interposada la protesta, el justícia, els jurats i el consell decideixen demanar consell a Guillem Saera, doctor en decrets de València i assessor del consell de Castelló en els múltiples assumptes que ocupen a la institució local. Malauradament, finalitza lexercici i no hi ha més notícies sobre aquesta qüestió, però a ben segur que ocupà algunes sessions més en el curs següent per les dificultats de la hisenda local i les complexes relacions de la vila amb la Corona, dos temes ben presents en els llibres de consell de primeries del segle XV.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1408-1409
Es tracta dun volum de 330 × 220 mm, relligat amb un pergamí reutilitzat, de la segona meitat del segle XIV que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa trobem el títol i el nom dels jurats daquell any, dades que es repeteixen al primer full de text, després de la pàgina de respecte. També sindica que aquell any el notari era Pere Colomer. El volum consta de 90 fulls amb foliació moderna, feta a llapis en la part superior dreta de cada un dells. La fulla de respecte no ha estat numerada, tot i que no està en blanc, sinó que conté el text de la contractació per un any del cervater Bernat Coniller, veí de Cabanes, datada el 22 de maig de 1409, poc abans de finalitzar el mandat dels jurats que exercien en aquells moments els seus càrrecs. Crida especialment latenció el fet que el consell de Castelló li done llicència per poder exercir lofici no tan sols en el terme de la vila, sinó també en els termes que lenvolten, és a dir, els de Benicàssim, Borriol, Montornès, Vilafamés, lAlcora i el territori de lAlcalatén, Onda, Almassora i Fadrell, la qual cosa obligaria a fer una anàlisi de tipus legal respecte daquesta competència, per la seua singularitat.
En ple pocés denfortiment de les estructures reials, les relacions amb la Corona i, per extensió, amb els seus delegats no resulten senzilles i, malgrat que de vegades aconsegueixen mantenir els seus drets, en altres ocasions les viles sucumbeixen a les seues exigències. Una bona mostra lofereix la petició dun donatiu pel matrimoni de la infanta Isabel, filla de Pere el Cerimoniós i germana de Martí lHumà. Segons sexposa en la sessió del 3 de gener de 1406, el monarca exigeix 1.200 florins a la vila de Castelló i els seus dirigents estan disposats a pagar-ne 900. Comencen, aleshores, unes negociacions amb el cavaller Guillem Martorell, delegat reial per recollir el donatiu, que no prosperen.
En la sessió del 16 de maig de 1406, els jurats informen que Martorell havia exigit fer execució en els béns de la universitat o els seus veïns perquè només shavien satisfet els 900 florins oferits inicialment i, de fet, mitjançant lajuda dun saig de la cort del justícia de Castelló, havia segrestat béns de dos prohoms de la vila, Pere Miquel i el notari Guillem Feliu. Interposada la protesta, el justícia, els jurats i el consell decideixen demanar consell a Guillem Saera, doctor en decrets de València i assessor del consell de Castelló en els múltiples assumptes que ocupen a la institució local. Malauradament, finalitza lexercici i no hi ha més notícies sobre aquesta qüestió, però a ben segur que ocupà algunes sessions més en el curs següent per les dificultats de la hisenda local i les complexes relacions de la vila amb la Corona, dos temes ben presents en els llibres de consell de primeries del segle XV.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1408-1409
Es tracta dun volum de 330 × 220 mm, relligat amb un pergamí reutilitzat, de la segona meitat del segle XIV que fa la funció de coberta, i a la part superior de la mateixa trobem el títol i el nom dels jurats daquell any, dades que es repeteixen al primer full de text, després de la pàgina de respecte. També sindica que aquell any el notari era Pere Colomer. El volum consta de 90 fulls amb foliació moderna, feta a llapis en la part superior dreta de cada un dells. La fulla de respecte no ha estat numerada, tot i que no està en blanc, sinó que conté el text de la contractació per un any del cervater Bernat Coniller, veí de Cabanes, datada el 22 de maig de 1409, poc abans de finalitzar el mandat dels jurats que exercien en aquells moments els seus càrrecs. Crida especialment latenció el fet que el consell de Castelló li done llicència per poder exercir lofici no tan sols en el terme de la vila, sinó també en els termes que lenvolten, és a dir, els de Benicàssim, Borriol, Montornès, Vilafamés, lAlcora i el territori de lAlcalatén, Onda, Almassora i Fadrell, la qual cosa obligaria a fer una anàlisi de tipus legal respecte daquesta competència, per la seua singularitat.
El llibre consta de dues parts perfectament diferenciades: la primera conté el text de totes les actes de les sessions del consell municipal de Castelló, celebrades al llarg de lexercici 1408-1409, i arriba fins el full 60r, inclòs. El revers daquest full es troba en blanc i a partir del 61r comença el llibre dels albarans emesos pel consell municipal durant aquest periode de temps, que arriba fins el full 90r, on acaba el text. Aquests albarans tenen prou dinterés, ja que a través dells podem anar veient tots els pagaments que realitzaven els oficials municipals, o les persones que els representaven, per raó de lexercici de lofici que cada u dells tenia, i això ens facilita, o ens apropa a una visió de conjunt del que era la vida diària del municipi castellonenc en aquell moment i, per tant, es pot confeccionar un llistat dels temes que més els preocupaven llavors.
El manuscrit dóna començament el dia 3 de juny de 1408, diumenge de Pentecosta, amb el jurament dels nous jurats davant del lloctinent del batle de la vila, durant la missa major que se celebrava en lesglésia de Santa Maria. Tot seguit, es va fer lelecció dels consellers per a dit any, el nom dels quals es relaciona, que fan un total de quaranta-set persones, huit per cada una de les sis parròquies de Castelló (Santa Maria, Sant Joan, Sant Pere, Sant Nicolau, Sant Agostí i Sant Tomàs), excepte la de Sant Joan, de la que tan sols figura el nom de set homes, no sabem si per errada de lescrivà. Els dos primers noms en representació de cada parròquia tenien la consideració de prohoms, potser els qui portarien la veu dels seus conveïns directes, i la resta eren mers consellers, amb els drets, els deures, i la consideració social que això podia tenir.
El dilluns 4 de juny de 1408 es va celebrar la primera sessió del nou consell municipal, en presència del justícia, Pere de Begues, tres dels quatre jurats i vinti-cinc del total de consellers; davant dels quals es va realitzar lelecció de nous oficials. Lúnic assumpte tractat va ser el de pagament dels treballs del pes de les flors, realitzats per Domingo Vives, especier de la vila, per encàrrec dels jurats. Després daquesta junta sen celebrarien vint-i-tres més, la darrera de les quals va ser el 25 de maig de 1409, que va ser de notable extensió, al final de la qual es va celebrar lelecció de consellers per a lexercici següent.
Un dels primers assumptes que va haver de tractar el nou consell va ser el de regular els terminis31 que tenien els col·lectors de diversos impostos, tals com els de peites, sequiatges i cises, que haurien de realitzar-se en el termini estricte de lany en el que dits col·lectors tenien capacitat per poder fer-ho, i no després, degut a lenorme quantitat de problemes que aquestes actuacions havien causat en el passat i es desitjava evitar.
De molt de significat va ser també la resolució presa,32 a instàncies de Bartomeu Miralles, lloctinent de governador del riu dUixó ençà, per tal de fer francs de les cises de la mòlta i la carn, a totes les persones forasteres que volgueren traslladar-se a viure a la vila de Castelló, en considerar que tal decisió podia suposar un increment notable de nous pobladors, amb els beneficis de tota mena que sen podien derivar. La franquesa no es concediria als veïns de Castelló que, amb tal motiu, se nanaren a viure fora un temps breu i, en tornar, sol·licitaren dites exempcions. Unes setmanes després33 es va matisar i modificar el primer acord i, pensant sempre en dit augment poblacional, el consell va declarar que els nous veïns forasters serien tan sols francs de la mòlta del blat i per un període de deu anys, al llarg del qual haurien de residir contínuament en Castelló.
A principis de novembre34 el consell va ser informat pel notari Bernat Colomer, que havia assistit a una reunió celebrada a Xàtiva, on el governador del regne de València havia reunit els representants de les viles reials, per tal dinformar-los de la voluntat de constituir una milícia armada per tal de fer front a les bandositats que afectaven una bona part del regne. Amb dit motiu el governador considerava que necessitava, inicialment, la quantitat de tres mil florins, amb els quals podria pagar la gent darmes necessària. El consell va respondre que la universitat de la vila de Castelló tenia limitats, per fur, els casos en els quals havia de fer donatius de caràcter extraordinari i, a més, sempre a la persona del rei; i com respecte daquesta petició no hi havia coincidència amb cap de dites circumstàncies, es negava a atendre la petició del governador. Aquesta mateixa decisió la van prendre també les viles de Morella, Alzira, Vila-real, Xèrica, Llíria, Cullera, Castellfabib, Alpont, Ademús i Biar, segons consta en la corresponent minuta del document35 redactat conjuntament per totes elles, que va ser tramesa al governador.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1409-1410
Aquest llibre, de 330 × 220 mm, està relligat amb un pergamí datat en 1350, que fa de coberta. Consta de 104 fulls, amb una foliació moderna a llapis al marge superior dret, però malauradament el llibre no sha conservat complet. Amb tot, només hi deuen faltar uns pocs fulls al final perquè els últims albarans que hi ha registrats són del 10 de maig de 1410, això és, la data de lúltima sessió del consell en aquest exercici. La resta presenta un bon estat estat de conservació, excepte algunes petites taques dhuminat i uns pocs trossos trencats als marge. Tot i això, sha de fer notar la dificultat per transcriure alguns fragments, a causa dels dubtes del notari Pasqual Bataller, escrivà del consell i els jurats, a lhora de redactar la versió definitiva del llibre. De fet, hi ha fragments que foren ratllats sencers i, de manera alternativa, hi ha paràgrafs interlineats que, molt sovint, tampoc no segueixen un ordre clar. En conseqüència, sha intentat fer una reconstrucció del text el més acurada possible, encara que, com és lògic, hi ha determinats passatges que presenten una evident manca de coherència.42