3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.
8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª.,. IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts []. També pot advertir-se mitjançant un signe dinterrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
23. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
24. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.
______________________
1 Els volums ja editats són: C. RABASSA i E. SÁNCHEZ ALMELA (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló I (1374-1383), València, PUV, 2017; E. GUINOT i P. VICIANO (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló II (1384-1390); València, PUV, 2018; i G. NAVARRO i J. APARICI (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló III (1391-1404), València, PUV, 2018. ¶ 2 Els quatre notaris locals que són escollits com a escrivans del consell i els jurats i, per tant, redacten aquests llibres de consell són Joan Tahuenga (1404-1405), Guillem Agramunt (1405-1406), Pere Colomer (1408-1409) i Pasqual Bataller (1409-1410). ¶ 3 De fet, en la part en què es registren les sessions, es fa esment de la realització daquests albarans, però el seu desenvolupament es troba sempre en aquest segon apartat. ¶ 4 Com que aquesta festa varia segons la Pasqua de Resurrecció, pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. En els quatre exercicis que contenen els volums que sediten, el dia de Pentecosta és el 18 de maig de 1404, el 7 de juny de 1405, el 3 de juny de 1408 i el 26 de maig de 1409. ¶ 5 Un càrrec que en els quatre exercicis transcrits és ocupat per Jaume Mateu alias Barber, almenys entre 1404 i 1409, i per Pere Rubió del dia de Nadal de 1409 en endavat. ¶ 6 Es poden consultar les ordenacions de la vila de Castelló, en F. ROCA, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media, València, 1952. ¶ 7 En lexercici de 1404-1405 hi ha vint-i-sis sessions; en el de 1405-1406, vint-i-vuit; en el de 1408-1409, vint-i-quatre; i en el de 1409-1410, vint-i-nou. ¶ 8 Així, a banda de la primera sessió lendemà del diumenge de Pentecosta, en la segona quinzena de juny sarrenden els pous de la vila, la vespra de Sant Miquel sescull el mostassaf, a mitjan octubre se subhasten les cises o impostos indirectes, el 22 de desembre es procedeix a realitzar lelecció del justícia, el dia 26 del dit mes es tria el sequier de la sèquia Major i el sagristà de Santa Maria i, com sha dit abans, el dissabte anterior a Pentecosta selegeixen els nous jurats en la darrera sessió de lexercici administratiu. ¶ 9 Més detalls de levolució política del municipi castellonenc i la funció del consell, en P. VICIANO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 225-260. ¶ 10 Aquest mateix sistema sutilitza per designar al mostassaf, amb lúnica diferència que només quatre consellers recullen lopinió dels seus col·legues i, doncs, no intervenen ni els jurats ni lescrivà del consell. ¶ 11 Tot i que en les ordenacions locals de 1335 i 1341 sestipula que els trenta-sis consellers seran escollits de manera igualitària per mans mà major, mà mitjana i mà menor, almenys a partir de 1374-1375 lelecció es fa per parròquies seguint el sistema comentat més amunt. P. VICIANO, Regir la cosa pública, pp. 226-234. Així, en 1404-1405 hi ha cinquanta-dos consellers; en 1405-1406 i 14081409, quaranta-set; i quarantavuit en 1409-1410. ¶ 12 La situació de la hisenda municipal es pot conèixer en el treball de P. VICIANO, «Ingrés i despesa duna vila valenciana del Quatrecents. Les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI (1990), pp. 636-664. ¶ 13 Acta de 15 de maig de 1404. ¶ 14 Acta de 24 de maig de 1404. ¶ 15 Acta de 6 de juliol de 1404. ¶ 16 Acta de 12 doctubre de 1404. ¶ 17 Acta del 4 de març de 1405. ¶ 18 Acta de 24 de març de 1405. ¶ 19 Acta de 12 doctubre de 1404. ¶ 20 Acta de 24 de maig de 1404. ¶ 21 Acta de 18 doctubre de 1404. ¶ 22 Acta de 4 de gener de 1404. ¶ 23 Acta de 26 dabril de 1405. ¶ 24 Acta de 10 de maig de 1405. ¶ 25 En aquesta ocasió, representen a la parròquia de Santa Maria dos consellers veylls, que romanen de lexercici anterior, i set consellers nous; per les parròquies de Sant Joan, Sant Pere, Sant Nicolau i Sant Agustí hi participen dos veylls i sis nous; mentre que per la parròquia de Sant Tomàs hi ha dos veylls i quatre nous. ¶ 26 Hi ha bona mostra de les dificultats dels anys anteriors en els tres volums ja editats recentment dels llibres de consell de Castelló, citats en la nota 1. Teniu més detalls de levolució de la hisenda municipal en P. VICIANO, Regir la cosa pública, pp. 307-348. ¶ 27 Sense anar més lluny, en la sessió del 29 de juny de 1405, el consell acorda que «per ço que la peyta sie bayxada e troben qui per menys preu o salari la plegue, que a present no fa, que quant és a aquesta anyada tant solament la dita peyta sie delliurada a aquella persona que per menys de preu o salari la traurà». ¶ 28 Segons informa el notari Pasqual Ferrando, síndic de la vila, en la reunió del consell del 16 doctubre de 1405, el governador havia sol·licitat ajuda als braços de la Generalitat per evitar que «gent estranya no entràs en lo dit regne per cremar e affogar \o dampnificar/ alcun loch, castell o alqueria que fos de la una ne de la altra part de les bandositats \ne de altres/, com hagués entès que·ls Cervellons entenien entrar en lo dit regne e fer guerra \guerrejada/ segons que·s fa en Catalunya, que affogen e cremen los lochs e apresonen les gentes e sen menen axí com si fossen catius o esclaus». ¶ 29 Vegeu més detalls de les guerres privades al regne de València i lactuació de la monarquia per fer-hi front, en R. NARBONA, Malhechores, violencia y justicia ciudadana en la Valencia bajomedieval (1360-1399), València, Ajuntament de València, 1990; i C. LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, PUV, 2005. ¶ 30 Aquesta és la informació que arriba al consell de Castelló en la sessió del 16 doctubre de 1405. ¶ 31 Acta de 29 de juny de 1408. ¶ 32 Acta de 16 de setembre de 1408. ¶ 33 Acta de 14 doctubre de 1408. ¶ 34 Acta de 4 de novembre de 1408. ¶ 35 Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ 36 La carta reial està datada el 17 de desembre de 1408 i figura incorporada a lacta del consell del dia 1 de febrer de 1409. ¶ 37 Acta de 5 de març de 1409. ¶ 38 Acta de 25 de maig de 1409. ¶ 39 Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ 40 Acta de 27 de desembre de 1408. ¶ 41 Acta de 17 de gener de 1409. ¶ 42 Aquests fragments de lectura i interpretació dubtosa han estat adientment assenyalats en nota al peu de pàgina, així com també tots els fragments ratllats. ¶ 43 A diferència de lexercici de 1405-1406, aquesta vegada segueixen dos prohòmens de lexercici anterior per cada parròquia i sescullen sis consellers de cadascun dels sis districtes de la vila. ¶ 44 Segons sexposa al llarg de les sessions, aquest «maestre de obra de esglésies» treballa en aquests moments en la Cartoixa de Valldecrist. ¶ 45 Tot allò relatiu amb aquest incident es pot trobar en la sessió i els albarans corresponents del 25 de juliol de 1409. ¶ 46 Tota la informació relativa a aquest assumpte es pot veure en les sessions del consell dels dies 10 i 13 dagost de 1409, i en els albarans redactats el 18 dagost, 28 de setembre i 18 doctubre de 1409, i 10 de maig de 1410. ¶ 47 Els acords del consell es troben en les sessions del 16 i el 29 de juny, mentre que les despeses fetes en la celebració es poden veure en els albarans elaborats el 29 de juliol de 1409 i el 25 de febrer, 9 dabril i 10 de maig de 1410. Més detalls de les cerimònies celebrades en la societat medieval i la seua simbologia, en R. NARBONA, La ciudad y la fiesta. Cultura de la representación en la sociedad medieval, Madrid, Editorial Síntesis, 2017. ¶ 48 Les lluites protagonitzades pels prohoms de Castelló han estat ja ben analitzades en P. VICIANO, Regir la cosa pública, pp. 287-306. Altres casos al regne de València, en R. NARBONA, Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas, 1239-1418, Valencia, Ajuntament de València, 1995; i V. ROYO, Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2016. ¶ 49 Es poden consultar les despeses realitzades en aquest assumpte de la host en els albarans registrats en la segona part de lexercici de 1409-1410, mentre que la successió de fets es pot resseguir en les diferents sessions del consell del mes dagost i la reunió de l1 de setembre de 1409.
Les difícils relacions existents entre els prohoms locals entre si i amb els oficials reials està al darrere de tot aquest episodi. Ben mirat, encara que no sempre siga visible, aquesta confrontació ritma les sessions del consell, un conflicte que es manté latent durant la resta de lexercici administratiu i que esclata amb tota la seua virulència després de la mort de Martí lHumà. Ara bé, el problema successori es comença a discutir abans del traspàs del monarca el 31 de maig de 1410. En la sessió del 9 de febrer del dit any, es llegeix una lletra dels diputats de la Generalitat a través de la qual es fa saber que el rei ha convocat a la vila a la reunió de les corts del regne de València, destinades a decidir «a qui pertanyerà la succesió dels dits regnes e terres». Immediament, selegeix un síndic que representarà a la vila en les sessions que tindran lloc a partir del 20 de febrer en la casa de la confraria de Sant Jaume, a la ciutat de València. Tanmateix, a pesar daquestes primeres diligències, per qüestions de calendari lequip de govern canvia el 10 de maig de 1410 són els jurats i els consellers de lexercici posterior els que hauran de fer front a aquesta complexa conjuntura, crucial en el destí de la vila de Castelló i de tota la Corona dAragó.
VICENT ROYO PÉREZ
Universitat Autònoma de Barcelona
VICENT GARCIA EDO
Universitat Jaume I de Castelló
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.
8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª.,. IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts []. També pot advertir-se mitjançant un signe dinterrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
23. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
24. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.
______________________
1 Els volums ja editats són: C. RABASSA i E. SÁNCHEZ ALMELA (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló I (1374-1383), València, PUV, 2017; E. GUINOT i P. VICIANO (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló II (1384-1390); València, PUV, 2018; i G. NAVARRO i J. APARICI (eds.), Els llibres de Consells de la vila de Castelló III (1391-1404), València, PUV, 2018. ¶ 2 Els quatre notaris locals que són escollits com a escrivans del consell i els jurats i, per tant, redacten aquests llibres de consell són Joan Tahuenga (1404-1405), Guillem Agramunt (1405-1406), Pere Colomer (1408-1409) i Pasqual Bataller (1409-1410). ¶ 3 De fet, en la part en què es registren les sessions, es fa esment de la realització daquests albarans, però el seu desenvolupament es troba sempre en aquest segon apartat. ¶ 4 Com que aquesta festa varia segons la Pasqua de Resurrecció, pot caure entre el 10 de maig i el 13 de juny. En els quatre exercicis que contenen els volums que sediten, el dia de Pentecosta és el 18 de maig de 1404, el 7 de juny de 1405, el 3 de juny de 1408 i el 26 de maig de 1409. ¶ 5 Un càrrec que en els quatre exercicis transcrits és ocupat per Jaume Mateu alias Barber, almenys entre 1404 i 1409, i per Pere Rubió del dia de Nadal de 1409 en endavat. ¶ 6 Es poden consultar les ordenacions de la vila de Castelló, en F. ROCA, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la Baja Edad Media, València, 1952. ¶ 7 En lexercici de 1404-1405 hi ha vint-i-sis sessions; en el de 1405-1406, vint-i-vuit; en el de 1408-1409, vint-i-quatre; i en el de 1409-1410, vint-i-nou. ¶ 8 Així, a banda de la primera sessió lendemà del diumenge de Pentecosta, en la segona quinzena de juny sarrenden els pous de la vila, la vespra de Sant Miquel sescull el mostassaf, a mitjan octubre se subhasten les cises o impostos indirectes, el 22 de desembre es procedeix a realitzar lelecció del justícia, el dia 26 del dit mes es tria el sequier de la sèquia Major i el sagristà de Santa Maria i, com sha dit abans, el dissabte anterior a Pentecosta selegeixen els nous jurats en la darrera sessió de lexercici administratiu. ¶ 9 Més detalls de levolució política del municipi castellonenc i la funció del consell, en P. VICIANO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 225-260. ¶ 10 Aquest mateix sistema sutilitza per designar al mostassaf, amb lúnica diferència que només quatre consellers recullen lopinió dels seus col·legues i, doncs, no intervenen ni els jurats ni lescrivà del consell. ¶ 11 Tot i que en les ordenacions locals de 1335 i 1341 sestipula que els trenta-sis consellers seran escollits de manera igualitària per mans mà major, mà mitjana i mà menor, almenys a partir de 1374-1375 lelecció es fa per parròquies seguint el sistema comentat més amunt. P. VICIANO, Regir la cosa pública, pp. 226-234. Així, en 1404-1405 hi ha cinquanta-dos consellers; en 1405-1406 i 14081409, quaranta-set; i quarantavuit en 1409-1410. ¶ 12 La situació de la hisenda municipal es pot conèixer en el treball de P. VICIANO, «Ingrés i despesa duna vila valenciana del Quatrecents. Les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI (1990), pp. 636-664. ¶ 13 Acta de 15 de maig de 1404. ¶ 14 Acta de 24 de maig de 1404. ¶ 15 Acta de 6 de juliol de 1404. ¶ 16 Acta de 12 doctubre de 1404. ¶ 17 Acta del 4 de març de 1405. ¶ 18 Acta de 24 de març de 1405. ¶ 19 Acta de 12 doctubre de 1404. ¶ 20 Acta de 24 de maig de 1404. ¶ 21 Acta de 18 doctubre de 1404. ¶ 22 Acta de 4 de gener de 1404. ¶ 23 Acta de 26 dabril de 1405. ¶ 24 Acta de 10 de maig de 1405. ¶ 25 En aquesta ocasió, representen a la parròquia de Santa Maria dos consellers veylls, que romanen de lexercici anterior, i set consellers nous; per les parròquies de Sant Joan, Sant Pere, Sant Nicolau i Sant Agustí hi participen dos veylls i sis nous; mentre que per la parròquia de Sant Tomàs hi ha dos veylls i quatre nous. ¶ 26 Hi ha bona mostra de les dificultats dels anys anteriors en els tres volums ja editats recentment dels llibres de consell de Castelló, citats en la nota 1. Teniu més detalls de levolució de la hisenda municipal en P. VICIANO, Regir la cosa pública, pp. 307-348. ¶ 27 Sense anar més lluny, en la sessió del 29 de juny de 1405, el consell acorda que «per ço que la peyta sie bayxada e troben qui per menys preu o salari la plegue, que a present no fa, que quant és a aquesta anyada tant solament la dita peyta sie delliurada a aquella persona que per menys de preu o salari la traurà». ¶ 28 Segons informa el notari Pasqual Ferrando, síndic de la vila, en la reunió del consell del 16 doctubre de 1405, el governador havia sol·licitat ajuda als braços de la Generalitat per evitar que «gent estranya no entràs en lo dit regne per cremar e affogar \o dampnificar/ alcun loch, castell o alqueria que fos de la una ne de la altra part de les bandositats \ne de altres/, com hagués entès que·ls Cervellons entenien entrar en lo dit regne e fer guerra \guerrejada/ segons que·s fa en Catalunya, que affogen e cremen los lochs e apresonen les gentes e sen menen axí com si fossen catius o esclaus». ¶ 29 Vegeu més detalls de les guerres privades al regne de València i lactuació de la monarquia per fer-hi front, en R. NARBONA, Malhechores, violencia y justicia ciudadana en la Valencia bajomedieval (1360-1399), València, Ajuntament de València, 1990; i C. LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, PUV, 2005. ¶ 30 Aquesta és la informació que arriba al consell de Castelló en la sessió del 16 doctubre de 1405. ¶ 31 Acta de 29 de juny de 1408. ¶ 32 Acta de 16 de setembre de 1408. ¶ 33 Acta de 14 doctubre de 1408. ¶ 34 Acta de 4 de novembre de 1408. ¶ 35 Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ 36 La carta reial està datada el 17 de desembre de 1408 i figura incorporada a lacta del consell del dia 1 de febrer de 1409. ¶ 37 Acta de 5 de març de 1409. ¶ 38 Acta de 25 de maig de 1409. ¶ 39 Acta de 22 de novembre de 1408. ¶ 40 Acta de 27 de desembre de 1408. ¶ 41 Acta de 17 de gener de 1409. ¶ 42 Aquests fragments de lectura i interpretació dubtosa han estat adientment assenyalats en nota al peu de pàgina, així com també tots els fragments ratllats. ¶ 43 A diferència de lexercici de 1405-1406, aquesta vegada segueixen dos prohòmens de lexercici anterior per cada parròquia i sescullen sis consellers de cadascun dels sis districtes de la vila. ¶ 44 Segons sexposa al llarg de les sessions, aquest «maestre de obra de esglésies» treballa en aquests moments en la Cartoixa de Valldecrist. ¶ 45 Tot allò relatiu amb aquest incident es pot trobar en la sessió i els albarans corresponents del 25 de juliol de 1409. ¶ 46 Tota la informació relativa a aquest assumpte es pot veure en les sessions del consell dels dies 10 i 13 dagost de 1409, i en els albarans redactats el 18 dagost, 28 de setembre i 18 doctubre de 1409, i 10 de maig de 1410. ¶ 47 Els acords del consell es troben en les sessions del 16 i el 29 de juny, mentre que les despeses fetes en la celebració es poden veure en els albarans elaborats el 29 de juliol de 1409 i el 25 de febrer, 9 dabril i 10 de maig de 1410. Més detalls de les cerimònies celebrades en la societat medieval i la seua simbologia, en R. NARBONA, La ciudad y la fiesta. Cultura de la representación en la sociedad medieval, Madrid, Editorial Síntesis, 2017. ¶ 48 Les lluites protagonitzades pels prohoms de Castelló han estat ja ben analitzades en P. VICIANO, Regir la cosa pública, pp. 287-306. Altres casos al regne de València, en R. NARBONA, Valencia, municipio medieval. Poder político y luchas ciudadanas, 1239-1418, Valencia, Ajuntament de València, 1995; i V. ROYO, Vilafranca (1239-1412). Conflictes, mediacions de pau i arbitratges en una comunitat rural valenciana, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 2016. ¶ 49 Es poden consultar les despeses realitzades en aquest assumpte de la host en els albarans registrats en la segona part de lexercici de 1409-1410, mentre que la successió de fets es pot resseguir en les diferents sessions del consell del mes dagost i la reunió de l1 de setembre de 1409.