Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV - AAVV 6 стр.


3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie

5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.

8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.

9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.

12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª.,. IIM.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts []. També pot advertir-se mitjançant un signe dinterrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.

22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».

23. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.

24. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.

______________________

Les difícils relacions existents entre els prohoms locals entre si i amb els oficials reials està al darrere de tot aquest episodi. Ben mirat, encara que no sempre siga visible, aquesta confrontació ritma les sessions del consell, un conflicte que es manté latent durant la resta de lexercici administratiu i que esclata amb tota la seua virulència després de la mort de Martí lHumà. Ara bé, el problema successori es comença a discutir abans del traspàs del monarca el 31 de maig de 1410. En la sessió del 9 de febrer del dit any, es llegeix una lletra dels diputats de la Generalitat a través de la qual es fa saber que el rei ha convocat a la vila a la reunió de les corts del regne de València, destinades a decidir «a qui pertanyerà la succesió dels dits regnes e terres». Immediament, selegeix un síndic que representarà a la vila en les sessions que tindran lloc a partir del 20 de febrer en la casa de la confraria de Sant Jaume, a la ciutat de València. Tanmateix, a pesar daquestes primeres diligències, per qüestions de calendari lequip de govern canvia el 10 de maig de 1410 són els jurats i els consellers de lexercici posterior els que hauran de fer front a aquesta complexa conjuntura, crucial en el destí de la vila de Castelló i de tota la Corona dAragó.

VICENT ROYO PÉREZ

Universitat Autònoma de Barcelona

VICENT GARCIA EDO

Universitat Jaume I de Castelló

CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

1. Es conserven les grafies tradicionals.

2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.

4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie

5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.

6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.

8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.

9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).

10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.

11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.

12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.

13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª.,. IIM.

14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.

16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).

18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.

19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts []. També pot advertir-se mitjançant un signe dinterrogació.

20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.

21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.

22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».

23. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.

24. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.

______________________

Назад Дальше