Com ocorre en la resta de llibres editats en aquest volum, al seu interior es poden diferenciar dues parts. Primer, hi ha les sessions del consell, que arriben fins al full 68 vers. A continuació, hi ha un full que sembla haver estat afegit posteriorment i que conté algunes entrades relatives a la capacitat jurisdiccional pertanyent a la institució per resoldre determinats afers i també a la gestió dassumptes relatius a les obres escomeses al palau i lesglésia de Santa Maria. Finalment, al full 70 recte comença el Qüern dels albarans manats fer per lo honorable consell al honrat en Pere Colomer, notari, síndich e clavari de la vila de Castelló, una extensa i molt completa relació de totes les despeses assumides pel consell al llarg de lany en temes molt diversos.
Segons determina el costum, lexercici administratiu sinicia el diumenge de Pentecosta, que eixe any fou el dia 26 de maig de 1409, moment en què els jurats escollits el dia anterior juren el seu càrrec i selegeixen els nous consellers, que en són quaranta-vuit.43 Comença, així, lany de govern dels nous oficials, que sallarga fins al dissabte, 10 de maig de 1410. Durant tot aquest període, tenen lloc vint-i-nou reunions del consell, unes sessions que es reparteixen de manera certament estable pel calendari. De fet, a banda daquesta primera, al mes de maig hi ha una altra reunió, com també nhi ha dues al juny i dues més al juliol. Així mateix, després dun mes dagost més intens, amb cinc sessions, sen convoquen tres al setembre, dues a loctubre, tres al novembre, tres més al desembre, dues al gener, també dues al febrer, una a labril i la sessió final del 10 de maig de maig, abans esmentada. Per tant, les reunions es convoquen amb una certa periodicitat hi ha una mitjana de dues sessions i mitja per mes i, en la gran majoria, es tracten assumptes quotidians.
En efecte, en bona part de les reunions saborden qüestions com ara lelecció de nous magistrats, lendeutament de la vila, la col·lecta dels impostos i les pertinents obres que és necessari escometre cada cert temps per tenir ben endreçats els camins, els assuts, les sèquies, els murs, les torres, els portals, els pous i els edificis municipals, com per exemple el palau comú. Ben mirat, gràcies al detall amb què Pasqual Bataller redactà els albarans que conformen la segona part del llibre, és possible conèixer totes les persones que participen en les diferents obres, els dies que treballen, els estris i els materials que utilitzen i els salaris que reben. Ara bé, a banda de tots aquests afers, lempresa que absorbeix la part més important del pressupost anual és la remodelació de lesglésia. En la sessió del 23 de setembre de 1409, Guillem Joan, manobrer de Santa Maria, informa al consell que, com li havien encarregat, havia sondejat a diferents mestres dobra per dur a terme les obres en el temple local i, finalment, segons es pot llegir en la reunió del 18 doctubre del dit any, lequip de govern ha decidit contractar a Miquel Garcia, veí de Sogorb, per escometre la reforma del «cap de la dita església».44
A pesar de lestabilitat que es percep en la periodicitat de les reunions al llarg de tot lexercici, lestiu resulta especialment tens. Primer de tot, perquè els darrers dies de juliol arriben lletres que avisen de la presència de naus musulmanes davant de la costa de Benicàssim, rumor que obliga als dirigents locals a armar una petita host integrada per llancers, ballesters i homes a cavall, que fan guàrdia al Grau de la mar els dies 21 i 22 de juliol.45 El registre dels albarans permet veure que, amb molta freqüència, missatgers de diferents llocs lliuren als jurats de Castelló lletres a través de les quals informen de lavistament de «galleres de moros» rondant per les costes valencianes, una amenaça que molt poques vegades sacaba de concretar en accions reals. En aquesta ocasió, tanmateix, sembla que la proximitat fa veure el perill més a prop i per això els magistrats locals hi reaccionen amb rapidesa i contundència.
Aquests mateixos dies arriba una altra notícia a la vila que trenca la normalitat de la vida quotidiana. El 25 de juliol de 1409, mor Martí el Jove, fill i hereu de Martí lHumà. Quan se nassabenten, els jurats convoquen al justícia, els prohoms i el subrogat del lloctinent de governador dellà Uixó per concretar els actes que la vila ha de fer en memòria de lànima del rei de Sicília. Els magistrats locals hi discuteixen, consulten els registres antics per saber lactuació seguida pels seus avantpassats després de la mort de Pere el Cerimoniós i Joan I, pregunten als seus advocats a València perquè, segons argumenten alguns, Martí el Jové no era rei dAragó i, doncs, no mereixia el mateix tractament i, finalment, estipulen tots i cadascun dels actes que es duran a terme la vespra i el dia de lAssumpció de la Mare de Déu, data escollida per commemorar el traspàs de lhereu al tron aragonès. De nou, gràcies al registre de les sessions i, especialment, dels albarans hi ha la possibilitat de reconstruir amb molta cura tot el cerimonial desenvolupat a la vila, un ritual profundament marcat per la simbologia i la reproducció de la jerarquia social existent.46
Aquesta mateixa escenografia es repeteix un parell de mesos abans, concretament el 24 de juny de 1409, dia de Sant Joan Baptista i jornada en què, a Castelló, se celebra també la festivitat del Corpus Christi. Aquesta darrera celebració es deuria haver realitzat el 30 de maig de 1409 i, segurament, tingué lloc la missa corresponent, però no «la processó que·s pertanyia fer». Existeixen certes desavinences entre el vicari general del bisbat de Tortosa i Bartomeu Miralles, lloctinent del governador dellà Uixó, que fan que el primer prohibisca al segon assistir a la processó del Corpus Christi. A més, el vicari també ordena que, si el lloctinent o el seu subrogat, Guillem Lloreta, estan presents a la vila, la processió no es podrà celebrar. I això és el que ocorre lesmentat dia 30 de maig, quan els dos oficials no «hic haguessen volgut donar paciència de exir fora la vila». Al davant daquesta situació, els jurats i consellers de la vila aconsegueixen pactar amb el lloctinent i el seu delegat la seua absència de la celebració i, tot seguit, acorden realitzar la processó el dia de Sant Joan, amb tota la solemnitat que requereix.47 Ara bé, aquest no és lúnic assumpte que sembra la discòrdia entre els magistrats locals, el lloctinent del governador i els prohoms castellonencs que lacompanyen en la seua gestió.
Aquest és el cas de la dissensió que es planteja durant lestiu de 1409, quan Bartomeu Miralles, lloctinent de governador dellà Uixó, convoca la host de la vila de Castelló el dia 14 dagost per anar a Sant Mateu. El recolza en tot moment Pere de Begues, un prohom castellonenc que, després docupar els càrrecs de justícia, jurat, conseller i lloctinent del batle reial, és escollit com a subrogat del lloctinent de governador. Miralles al·lega que es tracta duna ordre reial i insta al consell a complir el manament fet pel monarca, però els jurats i el consell shi oposen perquè el lloctinent es nega a mostrar-los la carta reial que conté la convocatòria de la host i, fins i tot, prenen a Miralles com a sospitós. També sol·liciten ajuda als advocats de València, els quals aconsellen que la host de la vila no siga convocada. Tanmateix, al davant de les elevades multes que amenaça imposar el lloctinent de governador, decideixen reunir la host, que parteix cap a la Pobla Tornesa encapçalada pel justícia, dos jurats i el síndic i clavari de Castelló.
Ara bé, quan hi arriben, Pere de Begues llicencia a la major part dels seus integrants i només reté amb ell a cinquanta homes, que marxen cap a Sant Mateu. Una vegada allí, Miralles convoca la host una altra vegada, que acudeix al complet a la vila del Maestrat. Tanmateix, només hi arriba, el lloctinent decideix prescindir dels seus serveis, ordena que el gruix de lexèrcit retorne a Castelló i reserva sota el seu comendament a dos-cents homes. Com és lògic, aquest seguit dactuacions molesta els magistrats locals perquè ha estat un gran menyspreu per a la vila i, fins i tot, ha pogut atemptar contra els seus privilegis. De la mateixa manera, tot lamaniment de la host comporta una despesa estratosfèrica, que pot posar en perill la feble estabilitat econòmica de la hisenda municipal.49 Per tot això, en la sessió del consell de l1 de setembre els jurats i els consellers decideixen exigir responsabilitats a Bartomeu Miralles, Pere de Begues i la vila de Sant Mateu que havia sol·licitat lajuda militar, «com encara contra tota altra persona o vila per culpa de la qual la dita ost sie exida».
Les difícils relacions existents entre els prohoms locals entre si i amb els oficials reials està al darrere de tot aquest episodi. Ben mirat, encara que no sempre siga visible, aquesta confrontació ritma les sessions del consell, un conflicte que es manté latent durant la resta de lexercici administratiu i que esclata amb tota la seua virulència després de la mort de Martí lHumà. Ara bé, el problema successori es comença a discutir abans del traspàs del monarca el 31 de maig de 1410. En la sessió del 9 de febrer del dit any, es llegeix una lletra dels diputats de la Generalitat a través de la qual es fa saber que el rei ha convocat a la vila a la reunió de les corts del regne de València, destinades a decidir «a qui pertanyerà la succesió dels dits regnes e terres». Immediament, selegeix un síndic que representarà a la vila en les sessions que tindran lloc a partir del 20 de febrer en la casa de la confraria de Sant Jaume, a la ciutat de València. Tanmateix, a pesar daquestes primeres diligències, per qüestions de calendari lequip de govern canvia el 10 de maig de 1410 són els jurats i els consellers de lexercici posterior els que hauran de fer front a aquesta complexa conjuntura, crucial en el destí de la vila de Castelló i de tota la Corona dAragó.
VICENT ROYO PÉREZ
Universitat Autònoma de Barcelona
VICENT GARCIA EDO
Universitat Jaume I de Castelló
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.