Les quals imposicions foren liurades en plener consell \per los dits honrats justícia e jurats e síndich/ als honrats en Johan Deztorrent e en Guillem dArenys, mercader, vehins de la vila dAlgezira, per preu de cinch mília e cent sous reals de València, del denovèn dia del present mes de maig al sol exit en dos meses següents e continuament co[m]ptadós, ab carta rebuda per en Johan Tauhenga, scrivà dels honrats jurats e consell.
Presents testimonis foren a les pròxime dites coses en Johan Asensi e en Berenguer Forés, vehins de la vila de Castelló.
Et enaprés, en lo dit dia de dilluns, a .XIX. del present mes de maig del any concorrent, en ora de vespres vel quasi,7 com lonrat en Guillem Johan, lo qual era estat elet en jurat de la sobredita vila, no fos estat en la dita vila lo dia de Cinquagèsima, ne hagués fet en la ecclésia de Senta Maria lo sagrament acostumat fer per los jurats en la dita ecclésia, per tal en lo present dia de huy en la dita ora de vespres, lo dit en Guillem Johan, jurat qui dessús, jurà per Déu e per los sants .IIIIe. Evangelis, de la sua man dreta corporalment tocats, en mà e poder del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, segons la forma acostumada, en lo palau de la dita vila.
Et per senblant forma, en lo dia de dimecres que era comptat a .XX. dies del dit mes de maig, com lo dit honrat en Guillem Sanç, jurat, no hagués feta la dita jura acostumada fer lo dit dia de Cinquagèsima, com no ||3v fos estat en la dita vila tro al present dia de huy, per tal en lo present dia lo dit honrat en Guillem Sanç, jurat qui dessús, féu lo sagrament acostumat fer per los dits jurats, en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la sobredita vila, en la casa de la cort de la vila sobredita, en absència de aquell.
Aquest mateix dia jurà per lochtinent del honrat en Guillem Johan, jurat qui present era, en mà e poder del dit honrat lochtinent de batle, ço és lo discret en Ramon Johan, notari, vehín de la dita vila, en absència de aquell.
Enaprés, dijous a .XXII. del dit mes de maig del any concorrent, nArnau de Peralta, vehín de la dita vila, jurà per lochtinent del honrat en Guillem Sanç, jurat de la vila de Castelló, sobre los sants .IIIIe. Evangelis de Déu, segons és acostumat jurar per los honrats jurats, en mà e poder del honrat en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Guillem Miró, batle de la dita vila, en absència del dit honrat en Guillem Sanç.
Die sabbati, .XXIIIIª. madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCCº. quarto.
Fon ajustat e plegat consell en lo palau de la vila de Castelló comú, per veu de Jachme Matheu, crida e corredor públich de la dita vila, ab so de trompeta o nafil, segons que és fer acostumat. En lo qual foren presents los honrats en Guillem Loreta, justícia, en Guillem Sanç e en Bernat Moliner, jurats, en Guillem Feliu,8 Jachme Scuder, Domingo Renovell, Bernat Coma, Bernat Pelegrí, Pere Gargil, Domingo Torner, Pere Godes, Berenguer Solà, Guillem Bellido, Johan Miró, Johan Pineda, Berenguer Codina, Pere Bellido, Pere Miquel, Berenguer ||4r Homdedéu, Anthoni Pegueroles, Pasqual Bataller, Pere de Begues, Johan Barbarossa, micer Johan Miralles, Bernat Bosch,9 Ramon Johan e Guillamó Marqués, consellers de la dita vila.
En lo qual consell fon proposat per en Pere Sànxez, qui tenie asegurada la taula de la carneceria de la vila, que plagués al consell ordenar, per ço que haguessen millors carns, que·ls bestiars de la carn poguessen menjar en los rostolls, havents sellars ho no, guardant-se de mal a fer. Lo consell acordà e ordenà que tots los bestiars dels carnicers qui tallen carns en les carneceries de la dita vila puxen entrar en los rostolls, havén sellars o no, ab què no sien molls ni calivosos. E si menjaran en los sellars, de .X. cabeces a ensús que totes paguen ban e esmena, e si .X. o de deu avall menjaran en los dits sellars, que aquelles bèsties que y menjaran paguen ban e esmena segons forma dels stabliments dels dits rostolls, però que no y puxen entrar sinó del sol exit tro al sol post.10
Ítem, sobre laltra proposició del fet de les vedelles11 de soga o de past, feta per lo dit en Pere Sánxez, lo consell acordà e ordenà que les vedelles de corda o de past, si alcuns ne mataran en les carniceries de la dita vila, fos servada aquesta forma per los honrats jurats e mustaçaf ensemps ab alcuns prohòmens: que si les vedelles de corda o de past qui·s mataran dací avant en les dites carneceries seran bones, grasses e suficients, que sien venudes a preu de cabró; e si no seran tals que·s degen vendre al dit for, sinó que aquelles venen a preu de bou o al for que·ls dits jurats, mustaçaf e prohòmens conexeran que vendre·s degen.12
Ítem, sobre laltra proposició del fet de les vedelles11 de soga o de past, feta per lo dit en Pere Sánxez, lo consell acordà e ordenà que les vedelles de corda o de past, si alcuns ne mataran en les carniceries de la dita vila, fos servada aquesta forma per los honrats jurats e mustaçaf ensemps ab alcuns prohòmens: que si les vedelles de corda o de past qui·s mataran dací avant en les dites carneceries seran bones, grasses e suficients, que sien venudes a preu de cabró; e si no seran tals que·s degen vendre al dit for, sinó que aquelles venen a preu de bou o al for que·ls dits jurats, mustaçaf e prohòmens conexeran que vendre·s degen.12
Axí mateix, acordà e ordenà lo dit honrat consell que si carns de bou o de vaca seran fetes en les dites carneceries, que si aquelles seran bones e suficients, que·s puxen vendre al for ordenat; e si no seran bones e suficients, que·ls dits honrats jurats e mustaçaf facen baxar aquelles al for que conexeran que vendres degen.13
||4v Lonrat consell acordà que lo fossar sie mudat de la plaça, e comanà als honrats jurats, que ells ensemps ab aquells prohòmens e bons hòmens que ben vist los serà, eligen loch covinent e competent a fer fosar, axí com a ells plaurà e ben vist serà ab aquells dits prohòmens, donant a aquells plen poder de ordenar e fer cloure aquell, e comprar los patis e lochs hon se hage a fer, axí e segons lo dit consell fer pot e porie, e en açò no meten triga alcuna sinó com pus yvaçosament fer se puxa.14
Lo dit honrat consell manà ésser fet albarà al honrat en Johan Barbarossa, de set florins que pagà de manament del consell pus proppassat, a aquells qui pujaven de for les imposicions que foren venudes a dos meses a·n Johan Deztorrent e a·n Guillem dArenys, mercaders dAlgezira.15
Lo sobredit consell,16 a suplicació den Jacme Matheu alias Barber, trompeta17 e corredor públich de la dita vila, manà ésser fet albarà al dit Jacme de mig florí que li manà ésser donat per lo dit síndich per los treballs que havie sostenguts en vendre e encantar les imposicions de la dita vila a dos meses.18
Per senblant forma lo dit honrat consell, a requesta19 o suplicació den Joan Sànxez, menescal, manà ésser fet albarà a aquell de cent sous a ell deguts, de la primera paga de mig any, lo qual fení a .XIX. dies del present mes de maig, de aquells .CC. sous que·l consell de la dita vila li done de pensió per .I. any, lo qual fenirà a .XIX. de noembre del present any.20
Lo dit honrat consell en lo present dia celebrat acordà e ordenà que tots aquells que aseguraran portar e portaran tot lo ||5r peix que Déus los darà a la taula de la pescateria de la dita vila, segons forma de les ordenacions fetes sobre los peys últimament, que les adzernies que portaran \dací avant/ puxen fer vendre al for de la tonyina, ço és a rahon de .V. diners la lliura als dies de dijunis, divenres e disaptes, no contrastant les dites ordenacions en contrari fetes, tro a aquell temps que al consell plaurà.21
Ítem, acordà lo dit honrat consell que letra sie feta al mestre de gramàticha, que de feyt vingue de llà hon sie, a la dita vila de Castelló, per legir als scolanés contínuament, segons forma del afermament, ab cominació que si de feyt no venrà per continuar los actes que ha a fer en la dita vila, si no que li serà abatut lo salarii prorata del temps que haurà defallit.
Axí mateix, lo dit honorable consell donà e atorgà licència e plen poder al honrat en Johan Barbarossa, síndich e clavari de la dita vila, que puxe manlevar de qualsevol persones, per aquella forma e manera que ben vist li serà, la terça de aquells .DLV. florins que han ésser donats e pagats als diputats del General del regne de València lo primer dia de juny primervinent.
Per semblant manera lo dit honrat consell acordà que peyta sie tatxada el present any a rahó de .XX. diners per lliura, e que sie mès en encant qui per menys la collirà que aquella serà liurada.22
Ítem, axí mateix acordà lo dit honrat consell que lo libre de compres e vendes sie fet nou ab bons spays, com pus prestament fer se puxa.23
Ítem, que al peyter sien donats a pagar los .DLV. florins que han ésser pagats al<s> deputats del General del regne de València, en aquesta manera: que per tot lo mes de juliol ne pach al síndich lo terç, e laltre terç lo primer dia de setembre primervinent, e lo romanent terç lo primer dia del mes de deembre primer esdevenidor, als dits diputats en València, a sa pròpia missió e despesa; e si messions si faran, que sie imputat a ell del dit peyter e béns seus. E que hagen a traure les peytes ab entegre dels generoses e hòmens [de paratge].
||5v Com en lo consell pus proppassat, celebrat lendemà de Cinquagèsima, a .XIX. de maig, no fos estada feta elecció de síndich dels plets, e de gran necessitat se convengués a profit de la universitat fer e constituir aquell, per ço en lo present dia fon elet per més veus en síndich e procurador de la dita universitat e singulars de aquella quo ad lites tamen sive pleyts del present any per lo dit honrat consell a .I. any24 primervinent, ço és tro a la primeravinent festa de Cinquagèsima, ço és lo discret en Bernat Ostalés, notari, sens revocació dels sindicats dels honrats en Johan Barbarossa e den Pasqual Ferrando, notari. Testimonis: Francesch Fadrell, barber, Diago de Peralta, comorans en Castelló.25
Ítem, volch e manà lo dit honrat consell que per los honrats jurats com pus yvaçosament fer puxen ab bona carta pública, lonrat mestre Pere Castellot, batxeller en arts e en medecina, sie amonestat e request que ell continuadament e asídua estie en la dita vila per visitar los pacients e/o malalts qui són ne seran daquí avant en la dita vila, com sie cosa molt necessària. En altra manera, si fer no u volrà, que li sie dit que daquí avant lo consell de la dita vila no li darie \ni vol dar/ diner ni mealla de pensió, pus no vol fer lo servi que·s pertany ara en aquest temps de pedímia e/o mortaldat qui a present és en la dita vila, car los metges no són afermats o pensionats sinó per vesitar e curar los malalts aytant com en ells sia en temps de necessitat.