Des de la primera setmana a la nova escola, la Lili Rose comença a anar amb la Petula.
Al principi els seus pares estan alleujats que per fi hagi fet una amiga. De seguida que coneixen lamiga en qüestió mirada evasiva, pits bellugadissos, joies cridaneres, els seus neguits es revifen. Però com que passen les setmanes i les notes de la Lili Rose no baixen, no troben cap excusa per estar en contra de lamistat naixent entre les dues noies.
Com que la Lili Rose va saltar-se un curs i la Petula va repetir dues vegades, la diferències dedat entre elles és gran: la Lili Rose acaba de fer tretze anys i la Petula en té gairebé setze. Ni brillant ni bonica, és una noia rodanxona i esvalotada que presumeix de transgredir el màxim de normes en el mínim de temps. Fa descobrir a la Lili Rose molts verbs nous que comencen tots per la lletra f: fumar, furtar, firar-se, flirtejar.
Com a norma general, les dues noies van a casa de la Petula després de lescola. Allà, a mode de pagament previ pels seus cursos de pecat, la Lili Rose fa els deures de la Petula. Després, instal·lades a la galeria del darrere, que dona al riu Merrimack, practiquen lart de fumar.
Com a norma general, les dues noies van a casa de la Petula després de lescola. Allà, a mode de pagament previ pels seus cursos de pecat, la Lili Rose fa els deures de la Petula. Després, instal·lades a la galeria del darrere, que dona al riu Merrimack, practiquen lart de fumar.
Encendre el misto amb indiferència. Quan la flama toca la punta del cigarret, aspirar laire a través del filtre... ah!, aquella lluïssor taronja! Deixar la primera pipada sense empassar-te-la pel sofre, però, a partir de la segona, inspirar profundament el fum. La Lili Rose ho prova fins que leufòria de la nicotina la porta a la molèstia de tenir el fum als pulmons. Aguanta el cigarret amb líndex i el dit del mig. Cada dues o tres pipades, posa el cigarret en posició de llapis i li dona copets per fer caure la cendra al cendrer. Aprèn a fer com el seu pare: aguantar el fum arrodonint la boca, deixar-lo entrar a poc a poc i mirar com senfila amunt cap als narius i tot seguit avall cap als pulmons. En linterval dunes setmanes, la tècnica està a punt. La Petula sespecialitza a fer anelles de fum. Mentre que les rodones de la Lili Rose semblen bafarades de boira matinal enfilant-se del riu Merrimack a la tardor, les de la Petula són perfectament circulars, formant una garlanda de flotadors que va pujant cap amunt.
La Petula té una col·lecció impressionant de discos: desenes de quaranta-cinc revolucions i una bona vintena de trenta-tres revolucions. Els deixa a la Lili Rose, que els posa a la cadena hi-fi de la sala quan els seus pares no hi són. «Tambourine Man», «Sound of Silence», «Satisfaction»... Balla fins a quedar esgotada, dreta davant del gran mirall, mirant-se a través de les pestanyes, tirant el cap a la dreta i a lesquerra al ritme de la música per imitar el que ha vist de Dylan o dels Beatles a la televisió. En la boca daquells homes, la paraula dona sembla un gemec, una coseta calenta que podrien esclafar contra el seu cos dur, abraçar i destruir. Quan escolta aquests homes cantar, el cos li tremola per dins i després es desfà com la rosada. És tan agradable que fa mal.
La Petula sen riu dels Beatles, amb els cabells llargs ben tallats, nets i pentinats, el serrell en línia recta, els trajos amb corbata impecables, les rimes i els ritmes regulars, que signen amablement els àlbums per a colles de pijes histèriques. Escarneix Paul seduint el públic amb el seu somriure brillant, o John que es mossega modestament els llavis, vinclat en la seva guitarra, abans daixecar el cap just a temps per cantar la tornada. «She loves you, yeah, yeah, yeah... Nan!», sen riu la Petula. Els Beatles són bons nois que fan veure que són dolents. Els dolents de debò són els Stones. Es nota que en saben, de drogues i de cardar.
I tant!, fa la Lili Rose empassant-se la saliva.
I lElvis?, li pregunta lendemà, mentre les dues noies ballen juntes «Ruby Tuesday» a lhabitació de la Petula.
LElvis la Pelvis? Fas broma, no? Està passadíssim, que no ho saps? A les nostres mares, a elles, els hi agrada lElvis!
La Lili Rose riu i fa que sí amb el cap, tot i que dubta molt que a lEileen li agradi lElvis.
Els dissabtes van al nou centre comercial. La Lili Rose nestà encantada. Tot li agrada: els colors vius i clars, lanonimat, els diners que canvien de mans, els tamborets alts giratoris espaiats al llarg de la barra dels cafès, la publicitat difosa pels altaveus, lavidesa de la gent que corre cap aquí i cap allà amb un posat concentrat per comprar les seves coses, el dring de les caixes.
Les dues noies dediquen moltes hores a vagar pels passadissos dels grans magatzems, passant revista a roba interior i perfums, cremes del sol i laques, pintallavis i pintaungles en una paleta vertiginosa de tons, del rosa més pàl·lid al porpra granat.
La Petula ensenya a la Lili Rose a entrar a lemprovador amb set peces i sortir-ne amb sis... havent-se guardat la setena per sota la roba. Cada vegada els seus grans ulls blaus innocents entabanen les dependentes.
No et va res bé?
Aquesta vegada, no. Gràcies igualment!
La Petula també semprova roba i surt per ensenyar-la a la Lili Rose. Com que està rodoneta, la roba sempre li estreny.
No et va una mica estreta?, demana la dependenta.
Quan es gira, la minifaldilla o la samarreta li estreny el darrere i els homes que esperen a la caixa li llancen miradetes dures com si no ho poguessin evitar.
MANHATTAN, 2001
Amb només nou anys ja comences a tenir formes i la Lili Rose està preocupada. Està convençuda que piques entre àpats i timposa un règim estricte, però no impedeix que els pits se tinflin i que les natges se tarrodoneixin. Daltra banda, els cabells se tarrissen cada vegada més i tacaben convertint en una autèntica petita afro que resisteix a tots els esforços de la Lili Rose per allisar-tels.
Llavors els avions sestavellen contra els gratacels. Com que viviu a uns quants quilòmetres al nord de les torres bessones, no patiu de ple lhorror de lesdeveniment, i els teus pares, que no volen que absorbeixis en una dosi massa alta les imatges del desastre, tenen cura dapagar la ràdio i la televisió quan tu hi ets. Tant és: la ciutat sencera, el país sencer està traumatitzat.
A East Hampton, el diumenge següent, veus la teva àvia Jenka, lesquena sacsejada despasmes, sanglotant en braços del teu oncle Jerry.
NO ÉS FÀCIL SABER PER ON COMENÇAR. POTSER NOMÉS MHI HE DE LLANÇAR, TIRAR-MHI, UNA MICA A LATZAR... OH, HERVÉ, QUI EM DONARÀ LELOQÜÈNCIA, LA POESIA I LA CONFIANÇA QUE NECESSITO PER EXPLICAR-TE AMB CALMA LA MEVA HISTÒRIA AMB PROU CALMA, ALMENYS, PERQUÈ SIGUI COMPRENSIBLE? MÉS AVIAT GANES DE TRENCAR-HO TOT, FER-HO MIQUES. SÍ: ESBOCINAR EL MEU PASSAT I CONSTRUIR UNA OBRA DART A PARTIR DE LES RUÏNES. PER A NOSALTRES, HERVÉ, ESTIMAT. PERQUÈ PUGUEM SOMIAR UN FUTUR.