Sexe fora
de norma
Literatura eròtica
feminista
Primera edició, 1500 exemplars: març 2021
Títol original: Sexe fora de norma. Literatura eròtica feminista.
Copyright: © Follar normal, dAlba Serrano Giménez / © Tardes, de Bel Olid / © Ben aviat és el paradís, de Laura Sala Belda / © Els peus de Goliat, de Francesc Xavier Ferrer Busquets / © Cita amb lamant, de Manelic / © Tinderejar, de Montserrat González Cardús / © Les piles, de Lluís Planellas Giné / © Lermita, de Maria Izquierdo Burguès / © Lletròfila, una fantasia textual, dOscar Arenas Larios / © Sand, de Gala Rodríguez / © Trobar el nord, de Gemma Nafria Riera / © Com estimar-te, Mar, de Laura Tomàs Mora
© Traducció del castellà de Sand, de Rubén Giró
© de la fotografia de la coberta, ClickAlps / Adobe Stock
Correctora: Xantal Aubareda
Producció editorial: Xantal Aubareda i Sandra Balagué
Disseny de coberta i maqueta: Tono Cristòfol
Composició ePub: Pablo Barrio
Publicat per Raig Verd Editorial
Gran Via de les Corts Catalanes 514, 1r 7a, 08015 Barcelona
www.raigverdeditorial.cat
@Raig_Verd RaigVerd
THEMA: FP
Raig Verd editorial forma part de lAssociació deditorials independents
Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a labast daltres, passar-lo a un company de feina o un amic a qui pugui interessar. En el cas de voler llençar-lo (cosa impensable), fes-ho al contenidor blau de reciclatge de paper.
Leditorial expressa el dret del lector a la reproducció total o parcial daquesta obra per a ús personal.
Normal i corrent
Joan López Rovira
Pròleg
Normal:adj. [LC] Dacord amb una norma establerta, que no sen desvia.
Corrent:adj. [LC] Generalment acceptat, admès per lús comú, pel costum.
Diccionari de lInstitut dEstudis Catalans (IEC).
Quan la Sílvia Catalán va oferir-me de participar com a membre del jurat en aquest magnífic projecte que és el Fora de Norma, una veu dins meu va dir «Nooo, jo vull concursar», una altra va apuntar «I tu que hi pintes jutjant el treball daltres, gamarús», però les vaig fer callar bé, els vaig abaixar el volum tant com vaig poder i vaig acceptar. Ho vaig fer perquè no magrada com es tracta el sexe en la literatura ni en el cinema, però això són figues dun altre paner. El sexe sempre és igual, heteronormatiu, obsessivament centrat en el penis i, ben sovint, només entre persones enamorades. Res a veure amb la realitat. Com el porno, allà on la nostra canalla està aprenent que tots els penis han de ser enormes, que totes les dones han destar depilades a tot arreu i que, si hi ha un forat lliure, cal omplir-lo tan aviat i tan dur com es pugui. Novament, res a veure amb la realitat.
En ple segle XXI, hauríem de tenir superades certes actituds i certes creences. Les dades que citaré ara són de linforme de la Conselleria dInterior de la Generalitat del 2019.
El sexe forçat, molt habitual al porno i que molta gent idealitza, no és normal (no compleix la norma establerta de la definició), i tenim lleis i normes socials que prohibeixen les violacions i qualsevol mena dagressió sexual. Però atès que lany 2019 hi va haver 2 270 víctimes de violència masclista i els estudis indiquen que només un 20 % de les agressions es denuncien, podem donar per bona la dada que diu que unes 10 000 dones van ser agredides, de les quals un miler eren nenes dentre zero i deu anys. Això vindria a dir que 10 000 persones no van respectar les normes i, veient el suport i escalf que alguns violadors han rebut públicament, podem estar segurs que hi ha més de 10 000 persones que no consideren una violació una cosa tant fora de lloc. Així, una violació no és normal però és bastant més corrent del que semblaria. Ah, i no oblidem que unes 1000 de les víctimes són nenes dentre zero i deu anys, així que el sexe amb menors dedat també és força comú, per molt poc normal que sigui.
Parlem ara de la prostitució? Vinga. Però no ens caldrà consultar cap web amb estadístiques; parlem des dallò que tots sabem. La prostitució és lofici més vell del món. Això ho sentim dir de sempre i és com una veritat absoluta. Hem normalitzat la prostitució fins a permetre que tinguin una visibilitat enorme en mitjans de comunicació. Sanuncia als diaris, en cartells publicitaris, apareix en articles de revistes i tots coneixem algun lloc de carretera amb neons que anuncia la seva activitat. La prostitució és de les coses més corrents i comunes del món. Però a la major part del món és il·legal, no sajusta a les normes.
Voleu saber què em sembla exòtic a mi? No són les platges paradisíaques de Bali o de Cancún. Ni els carrers i temples plens de gent del Japó. A mi em sembla increïblement exòtic el cercle polar àrtic. Pensar que hi viu gent, que hi ha una fauna pròpia en un lloc tan inhòspit, mel fa exòtic, i molt. Sabeu què trobo ben comuna i gens exòtica? Les lesbianes. Potser és perquè nhe conegut prou per veure com de normal i corrent és lhomosexualitat. I no parlo de les del porno, aquestes rosses sense ni un pèl enlloc, que un dia es mengen un xixi, lendemà es ventilen tot un gimnàs ple de nois culturistes; aquestes no són lesbianes, sinó actrius interpretant un paper.
Així que sí, lhomosexualitat és força corrent però, a més, des de fa força anys tampoc està fora de la norma. És legal ser gai. No és normal veure-ho com a quelcom exòtic. Sobretot perquè actituds com aquesta són les que fan que gent dels nostres cercles no pugui viure la seva homosexualitat obertament i en llibertat.
Necessitem veure el sexe de noves maneres, amb punts de vista diferents. Cal acceptar que la diversitat és la norma i no lexcepció. Que per molt que la tele, el cine i el porno ens venguin una mena dunivers sense pèls, de genitals i pits enormes i que gira al voltant dun penis que marca la fi de lacte amb un torrent impossible desperma, la vida real no és així. I cal que ho celebrem perquè, tot i que les dones no acostumen a depilar-se diverses vegades al dia, que els homes la podem tenir petita o podem ejacular poca quantitat, i que les lesbianes no sempre acaben menjant-se la figa, tot i això, tenir sexe és molt i molt divertit. I el ForadeNorma és una festa on venim a passar-nos-ho bé. Ens hi acompanyes?
Informació aconseguida a:
Dades sobre violència masclista del Departament dInterior de la Generalitat de Catalunya, a https://interior.gencat.cat/web/.content/home/030_arees_dactuacio/seguretat/violencia_masclista_i_domestica/estadistica_sobre_violencia_masclista_i_domestica/dades_violencia_masclista_dones/dades_dones_anys_anteriors/anys_anteriors/Dades_VM_2019.pdf.
Dades sobre pornografia de Pornhub, a https://www.pornhub.com/insights/2019-year-in-review.
Follar normal
Alba Serrano Giménez
Guanyadora del Premi de literatura eròtica no convencional
Fa dies que rumio la millor manera de dir-te que no vull follar normal. Mencantaria deixar-tho anar tal com raja per veure com reacciones, però em fa por que pensis que tinc ganes de fer coses molt elaborades. Coses com ara disfressar-me de gosseta amb mitges de reixa, enfilar-me a un gronxador amb els pits pengim-penjam o que et posis uns pantalons de pell negra sintètica amb forats per tot arreu i em peguis amb joguines sexuals cares. Em fa por que pensis això perquè jo, de fet, desitjo el contrari.
De totes les maneres de dir-tho que se mhan acudit, la millor ha estat: Mira, és que necessito que vagis amb cura si al final follem. Però he acabat descartant aquesta fórmula. Primer, perquè lexpressió anar amb cura és massa polisèmica. Segon, perquè potser en deduiries que et demano sexe suau, i la veritat és que, arribat el moment, no sé si el que em vindria de gust seria delicadesa.
Li he donat tantes voltes al tema que al final he decidit ser específica amb les meves demandes, i nhe fet uns apunts que he passat a ordinador i tot. La primera versió del document Word tenia unes quantes paraules destacades amb fúcsia i no hi havia cap falta. En lúltima versió fruit dun procés dinvolució que pretén mostrar una desimboltura incompatible amb el fet descriure una llista per follar, el document només té un parell de negretes i una paraula expressament mal picada, «etusiasme», en la qual la ena absent és una negreta encoberta, una marca tipogràfica per cridar-te latenció sobre el mot. Aquest document, arrugat i mal doblegat a propòsit, és el que duc a la butxaca de la jaqueta mentre tespero en una terrassa, amb la mascareta posada, per la nostra segona cita.
Ja et veig enfilar el carrer, el teu cap sobresortint entre la gent. Camines cap a mi i em mig somrius amb els ulls, tantejant-me. Això mencanta. Tinc quaranta anys i desconfio dels homes que no paren de dedicar-te somriures enlluernadors. He après a preguntar-me quina ombra volen amagar amb tant excés de llum.
Però tu no. Tu arribes i dubtes a lhora de saludar-me, com fan les amigues en temps de Covid, com fa qui no pretén obtenir cap resposta concreta de laltra persona. No saps si abraçar-me apartant una mica el cap, si passar de tot i estampar-me els dos petons antics sobre la mascareta o si fer la cosa aquesta tan estranya de xocar els colzes. Al final ens xoquem els colzes aixecant les celles amb timidesa. Això també mencanta. Tu mencantes. No els teus ulls ni la teva boca ni les teves mans que també, sinó la teva actitud. Si lhagués de descriure, mhauria dinventar una paraula que fos lantònim de caça i alhora de resultadista.
Seiem, ens traiem les mascaretes i demanem, tu una canya i jo una fanta. Vols fumar. Mimporta? Com que ho estic deixant No, no, fes, fes. I, tan alt com ets, quan tinclines per encendre el cigarro encorbes lesquena una mica massa. Llavors et veig dadolescent, ple dacne i acomplexat per la teva alçada, empetitint el cos per parlar amb la gent.
Magrada lolor del fum, dic.
Magrada la teva olor, penso.
Ens fem preguntes. No ens coneixem gaire, però la conversa flueix i de tant en tant riem. Ens agraden el cine i la platja. No ens agraden ni el capitalisme ni els motlles tradicionals. Tens una mirada juganera. La roba et queda bé. Ets la persona més atractiva de la terrassa amb mooolta diferència. Les begudes sacaben. Demanem una altra cervesa i una altra fanta, que també sacaben. Hi ha tres burilles teves esclafades al terra, perquè ara els bars tenen prohibit posar cendrer.