Sha fet de nit i algunes taules del nostre voltant comencen a sopar. Maixeco per anar a pixar les dues fantes i al lavabo, quan meixugo el pipí, el paper de vàter llisca. Llisca prou com perquè mhagi deixugar per segona vegada i perquè després em miri al mirall i examini de manera crítica les cicatrius que els darrers quaranta anys mhan deixat a la pell. També llisca prou com perquè recordi el paperet que duc a la butxaca de la jaqueta.
El paperet diu el que jo no vull dir. Que tinc setze anys i estic en una discoteca i, com que he begut, no sé qui és que no para de tocar-me el cul, però ningú no majuda. Que tinc vint-i-tres anys i un home que es pensa que mestima em penetra mentre ploro. Que tinc trenta anys i matreveixo a denunciar una agressió, però no em fan cas perquè lagressor és «súper maco» i ai, quina mandra ara un conflicte.
El paperet diu que fa massa temps que tinc setze anys, i vint-i-tres, i trenta, i que ja és hora que en pugui tenir només quaranta i follar tranquil·la duna vegada. També diu que per aconseguir-ho tu ets perfecte, un regal caigut del cel.
Per això surto del bar decidida a fer-lo servir. A fora comença a refrescar. Mestàs esperant dret al costat de la terrassa. Macosto a tu, miro cap amunt i em tremolen els genolls. Espero que no es noti. Resulta que ens fan fora de la terrassa perquè ja és hora de sopar. Tu et negues a menjar allà. Ho trobes un atrac a mà armada, però, si em ve de gust, coneixes un parell de llocs molt millors pel barri.
Em ve de gust, i acabem en una sandvitxeria compartint uns nachos i deixant-nos tastar els respectius entrepans. Ens estem passant pel forro el distanciament social. Jo mel vull passar pel forro del tot. Llepar-te la llengua i arriscar-me a contraure Covid. Es veu que tu també, perquè, mentre esperem que ens portin el compte, ens inclinem sobre la taula i ens fem un petó. És un petó daquells suaus i curts. Ens apartem un moment, ens mirem i ens llancem a morrejar-nos, però no ens allarguem gaire. Em dius que no vols incomodar la cambrera, i aquí decideixo que ets cent per cent digne del paperet que duc a la butxaca, així que et pregunto si et ve de gust prendre lúltima a casa meva i em contestes que sí.
Sortim de la sandvitxeria i ens cordem les jaquetes fins amunt. Sens dubte, lestiu sestà acabant. Comencem a fer via cap a casa meva mentre xerrem i deixem anar alguna rialla. En un carreró, ens baixem les mascaretes i ens fem un altre petó. Lescalfor dels teus llavis i del teu alè contrasta amb el fred del carrer. Em poses les mans a la cintura i macostes una mica cap a tu. Em deixaria fer, però recordo que ja no vull follar normal i maparto.
Estàs bé? em preguntes.
Set veu desconcertat.
Sí, molt bé. Només és que the de dir una cosa.
Ara set veu espantat, així que mafanyo a afegir:
No és res teu, eh? És meu. O sigui és que em costa trobar les paraules si vols que follem, tinc una sèrie de condicions.
Ara set veu espantat, així que mafanyo a afegir:
No és res teu, eh? És meu. O sigui és que em costa trobar les paraules si vols que follem, tinc una sèrie de condicions.
Obres els ulls com plats. A mi em comencen a tremolar les mans i me les fico a les butxaques perquè no te nadonis. A la butxaca dreta hi trobo el paperet. El trec i el començo a desdoblegar. Tu lassenyales.
Les tens escrites aquí? Les teves condicions, dic.
Set comença a escapar un riure incrèdul. I a mi, no sé ben bé don, em surt el caràcter.
Sí. I són tan importants per a mi que si no et semblen bé o tho prens com una broma, millor que ho deixem estar. De totes maneres, deus tenir una cua de gent que li encantaria estar amb tu aquesta nit. Si men vaig, no et vindrà daquí.
Jo no tinc cap cua contestes, entre molest i afalagat.
És una cua metafòrica replico.
Ens quedem una estona en silenci. El trenques tu:
Me les vols llegir?
Et dic que sí i anem a seure a un banc. Treus el paquet de tabac i encens un cigarro. No pots evitar estar-te divertint una mica. Jo mescuro la gola. Sem passa pel cap que tinc tots els números per convertir-me en una anècdota que explicaràs durant anys.
Ens veig des de fora. Al banc, cara a cara, amb les mascaretes posades i el paperot al mig. Lescena sembla una versió cutre dun contracte prematrimonial de Hollywood.
Has sentit a parlar del consentiment sexual? et pregunto.
Sss no.
Val. És una manera dafrontar les relacions sexuals. Es tracta de no follar en base al que SUPOSES que li agrada a laltra persona. Per tant, sempre que facis una cosa nova li has de PREGUNTAR si li ve de gust. Això sha de fer cada vegada que estiguis amb ella, perquè potser dilluns li excita fer una cosa però dimarts no. O en aquest precís moment li agrada i daquí dos segons ja no.
La diversió sha esfumat de la teva cara i ara fas pinta destar molt concentrat, atent de debò. Et menjaria els morros i et descordaria la bragueta aquí mateix, però això no aniria gaire en la línia del consentiment sexual.
Assenyales el paper amb els ulls.
A veure què diu?
Tel passo i et poses a llegir. Com que el carreró és fosc, has de treure el mòbil per il·luminar el paper. Mentrestant, jo vaig inhalant el fum que deixa anar el teu cigarro com lexfumadora empedreïda que soc.
Una cosa dius al cap duns minuts, em peocupa que no etiguis etusiasmada.
Com?
No, que thas descuidat una ena. Mira, aquí assenyales el paper: «etusiasme».
Ai, sí, que tonta! Mhe equivocat ric falsament. Això de lentusiasme vol dir que laltra persona ha de GAUDIR del que sestà fent. Si només ho TOLERA, no shi val.
Callem. Apareix un grup dadolescents escandaloses. Quan passen de llarg, dius:
Bromes a part, això del consentiment em sembla molt raonable. Una pauta senzilla per comportar-te com una persona decent, ni més ni menys. Lúnic és que
Et mires els peus.
Què?
No, que amb quina freqüència sha de demanar consentiment?
Ni idea.
Ah.
Ens tornem a quedar en silenci. Ja van masses silencis. Per això decideixo passar a lacció:
Què et sembla si ho anem provant sobre la marxa? Començo jo: et puc fer un petó?
Aixeques els ulls del terra i somrius.
Sí.
Al cap duna estona, ens estem fent petons amb gust de tabac i cervesa al sofà de casa meva. Al la tauleta del davant hi ha dues llaunes dEstrella gairebé plenes. El sofà és petit. Fa deu minuts que seiem en la mateixa postura i ens enrotllem com dos adolescents, amb lesquena massa rígida. Si no haguéssim parlat del consentiment, segur que a hores dara jo ja mhauria enfilat sobre teu sense sostenidors i tu mestaries menjant les tetes, però després de la conversa tu thas quedat una mica tallat i jo també. Decideixo fer servir el consentiment per sortir de la situació:
Estàs bé fent això?
Fas que sí amb el cap, però no sembles massa convençut.
Doncs no set veu gaire etusiasmat.
Mig rius.
Al final anem a lhabitació. Poso música, encenc un parell despelmes i regulo la intensitat de la llum fins gairebé al mínim. Mentrestant, tu testàs allà quiet, sense saber què fer més enllà de repassar el paperet i col·locar-lo a la tauleta de nit. Tinc ganes de dir-te que si vols ho podem deixar córrer, perquè estar amb algú que no en té ganes només mha passat una vegada a la vida, però nhe tingut prou per adonar-me que no hi ha res més desagradable i per preguntar-me com sho fan els homes que follen així de manera sistemàtica per suportar-se a ells mateixos. Et vull dir tot això, però a la que acabo dencendre lúltima espelma i em giro, de cop et tinc a sobre.
Et puc treure el jersei i la samarreta?
Sento una barreja densurt i alleugeriment, però lalleugeriment guanya. Faig que sí amb el cap, seiem al llit i em disposo a treurem el jersei. Però tu magafes les mans molt ràpid i em dius:
No. Jo.
Molt bé.
Fas que mestiri, tem poses a sobre de quatre grapes i comences a fer-me petons al coll. Bé, petons no. Més aviat passes els llavis i respires fort sobre el meu coll i les meves orelles, fins que mexcito. Magafes el jersei per treure-mel i jo aixeco els braços, però el tornes a deixar al seu lloc. Se tescapa el riure.
Et puc descordar el sostenidor i tocar-te els pits per sota del jersei?
Em descol·loca que ja no mel vulguis treure, però de moment callo. Anem molt bé amb el tema de les preguntes i no ho vull espatllar.
Vale.
Encara respirant-me fort sobre lorella i el coll, em fiques les mans per sota de la samarreta i macaricies la panxa. Jo tacaricio lesquena per sobre de la roba.
No em vols treure el jersei? pregunto.
Encara no contestes amb cara de murri.
Ah. Jo tel puc treure?
No.
No entenc res, però el consentiment implica acceptar el que no entens. Quan es tracta de lautonomia duna altra persona, el que entenguis o deixis dentendre és del tot irrellevant.
Dacord contesto, i et trec les mans de lesquena.
Tu me les agafes i les tornes a posar a lloc.
No, no. Tocam. Però només una mica per sota del jersei.
Dec posar una cara estranya, perquè afegeixes:
És que se mha acudit que amb això del consentiment sabem el que autoritzem a fer, però no quan ens ho faran. No et sembla sexi?
No gaire. Crec. Es tractava de tenir control sobre la situació.
Mmm no ho sé. A veure. Vols provar-ho i et dic si magrada?
Sí que tagrada.
Contestes tan gallet que se mescapa un riure de porqueta. Però sem passa de seguida, perquè les mans sota el jersei tornen a resseguir-me la cintura i la panxa amb els dits. Magrada perquè toques amb la pressió justa: ni tan suau que fa pessigolles ni escanyant la pell. I amb aquesta pressió passes les mans pel darrere de lesquena i em descordes els sostenidors. Em penso que em trauràs el jersei i la samarreta, però en comptes daixò et poses a resseguir el voltant dels pits, em mires amb cara de trapella, acostes la teva boca a la meva i hi fiques tota la llenguota. Aquest petó tan intens em desconcerta. El tolero durant uns segons, no sé si per costum o per què, però al final acabo parlant.
Espera. Et separes. Em pots fer els petons de la mateixa manera que em toques?
De la mateixa manera? Què vols dir?
Doncs amb la mateixa intensitat el mateix tipus de joc.
Ah, clar. Et quedes quiet. Clar, clar repeteixes.
I thi poses. Em ressegueixes el voltant dels pits amb els dits i acaricies els meus llavis amb els teus. El cos sem comença a moure sol. La pelvis se mondula. Tacaricio lesquena sota el jersei. De mica en mica, em vas fent petons més intensos i vas avançant en espiral cap al mig dels pits. Quan encara no hi has arribat, una de les teves mans mapareix davant de la cara. Lhas tret pel coll del meu jersei per acostar els dits a la meva boca. Vols que els llepi.