Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot
Aquesta edició sha desenvolupat dins el marc del projecte dinvestigació
FF12017-83960-P «La cultura literaria medieval y moderna
en la tradición manuscrita e impresa (VI)»,
finançat pel Ministeri dEconomia i Competitivitat.
© Joan Iborra Gastaldo, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Il·lustració de la coberta: «Batalla de Nájera»,
Manuscrit de les Cròniques de Jean Froissart (segle XV).
Biblioteca Nacional de França.
Disseny de la col·lecció: J.P.
Maquetació: Inmaculada Mesa
Cròniques, cataclismes i memòria local
Quan transcrivíem el Libro tercero de Martí de Viciana, una anotació indicativa de la font usada en la llegenda carolíngia de la divisió del principat de Catalunya passà a formar part inconscient de la memòria subjectiva: «Y según una historia antigua catalana está repartida la tierra en esta manera». Temps avenir hi tornaria de forma intermitent. Lapunt hi sojornà llarg temps fins a desenvolupar-se amb fermesa.
Lany 1979 José Hinojosa edità una crònica breu pertanyent al fons de lArxiu de la Seu de València, ms. 676, sota el títol Crònica de Pere Maça, devident relació amb els textos cronístics de Martí de Viciana el Vell que editem ara.1 El 1983, Josep Perarnau escriví un breu article sobre les condicions de la unió dAragó i Catalunya amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella dAragó a partir dun document relligat en un còdex de la Real Biblioteca de San Lorenzo de El Escorial.2 En aquest escrit, Perarnau observava un paral·lelisme evident entre la redacció que Martí de Viciana feia a la seua crònica de la divisió de Catalunya en dotzenes i el contingut dun text manuscrit del códex escurialenc d.III.2 que podem relacionar amb lanotació descrita.3 Dins el mateix any, Maria Luisa Cabanes edità uns Anales valencianos, transcripció dun text anònim servat a la Biblioteca Gregori Maians del Reial Col·legi del Corpus Christi de València, ms. BAHM. Segons lautora es tracta de la còpia duns annals originals que es conservaven dins la biblioteca maiansiana, els quals «debió escribir entre 1455 i 1481».4 Fora daquest context cronístics, dos autors saproximaren des dàrees distintes al manuscrit escurialencs per editar dos textos continguts dins daquest còdex. Es tracta dAntoni Ferrando Francés que estudià el Comentari a lEconòmica dAristòtil, un text traduït del llatí al català per lavi de lhistoriador Martí de Viciana, i Jaume Riera i Sans, que transcriví i edità el Llibre de virtuoses costums, copiat tot seguit al comentari aristotèlic anterior.5
Inspeccionat el còdex i coneguts els antecedents anteriors, la revisió de la crònica de Martí de Viciana el Vell simposà perquè obria un ventall de possibilitats historiogràfiques que sallunyaven força del tòpic amb què Hinojosa qualificà la historiografia valenciana baixmedieval: «escasa y poco original».6 Certament que no atenyia la qualitat i excepcionalitat de les cròniques medievals catalanes, però durant el segle XV es produí a València una prolixa circulació de materials històrics i llegendaris de la qual és exemple el còdex de Viciana el Vell, la Crònica de Melcior Miralles i daltres manuscrits avui encara inèdits.7 Atesa la complexitat dels documents cronístics que contenia aquest còdex, obrírem un període de reflexió a fi de valorar la possibilitat deditar els textos més adients. Tanmateix, vist que el còdex es divideix en tres seccions, una en llengua castellana que obri el manuscrit, una altra en llengua catalana i una part final escrita en llatí, probablement unida per lenquadernador, optàrem per editar i estudiar tots els textos escrit en català amb la intenció de publicar-los conjuntament dins duna mateixa obra.
Aquest còdex ha estat objecte duna polèmica historiogràfica causada perquè diversos tractadistes de la família i lobra de Martí de Viciana havien atribuït la crónica a lhistoriador de Borriana en un evident anacronisme. Antoni Ferrando, a lhora destudiar i publicar el Comentari a lEsconòmica dAristòtil, sadonà de la confusió i posà ordre en aquell garbuix de contradiccions sobre ambdós autors i la crònica manuscrita de lEscorial, a lhora que demostrava documentalment que lautoria de la traducció aristotèlica corresponia a Martí de Viciana el Vell, avi del cronista.8 Anteriorment, José Maria Torres havia arribat a la conclusió que lúnic Viciana que podia haver traduït lEconòmica dAristòtil era Martí de Viciana el Vell, autoria adoptada per daltres autors.9
Entre els diversos papers relligats dins el mateix volum saprecia la voluntat de materialitzar la idea danotar les experiències viscudes, narrades per altri o bé conegudes a través dels escrits, a fi de tenir una còpia més o menys fidel del món en què havia viscut lautor o els seus antecessors. Tanmateix, ens confessem incapaços dinferir si la intenció de lautor o de lescrivent consistia a divulgar la copia públicament o es reservava exclusivament per a un ús familiar, com sembla desprendres daquest còdex. És tot just aquest darrer punt el més aproximat al propòsit del redactor perquè, a partir del regnat dAlfons el Magnànim, assistim a una incursió en la vida política de la ciutat i regne de València amb anotacions cada vegada més relacionades amb el batec quotidià, en la línia expressada per Escartí de partir dinteressos universals per acabar informant de notícies de caràcter local o regnícola.10 El dietari anota prioritàriament les notícies de qualsevol matèria que arribaven a la ciutat, majoritàriament procedent de les activitats bèlliques i diplomàtiques dAlfons el Magnànim. Llavors, València havia esdevingut cap e mare de tot lo regne i destinatària de correus i missives importants que afectaven el govern del regne i de la corona.11
Cal prende certa cautela davant aquests apunts perquè, tot i pertànyer a la mateixa mà, narra uns fets anteriors al naixement de Martí de Viciana, amb especial dedicació al temps en què la guerra amb Castella, lany 1429, adquiria un gran bel·licisme. El cronista escriu amb una fidelitat al relat històric realment sorprenent.12 De fet lautor detalla en un apunt que: «Lo primer fill agué nom don Alfonso, lo qual es huy rey dAragó per eser mort lo pare, lo rey don Ferando», de la qual afirmació deduïm que el dietari fou escrit en temps del regnat dAlfons el Magnànim. Aquesta circumstància fa pensar en lexistència dun altre manuscrit dautoria inconeguda del qual aquest seria una simple còpia vist que els apunts sinterrompen bruscament lany 1437, quan Martí de Viciana el Vell probablement encara no havia nascut. Verdaderament no ens sentim capaços de detectar la idea preconcebuda de transcendir lespai merament personal per encastar-se dinàmicament en linterès oficial de conservar la memòria històrica de la ciutat i regne.13 Més aïnes semblen una sèrie danotacions de caire historicista copiades o fetes copiar per Martí de Viciana el Vell amb la intenció de formar un volum amb aquells documents que per vies diferents havien arribat a la família i transmetrels als descendents. Almenys això és el que entenem de la nota autògrafa de Martí de Viciana amb què principia el manuscrit: «A 19 de juny de 1535, yo, Rafel Martí de Viciana, haguí lo present libre de la senyora dona Ysabel Pasqual e de Viciana» de la qual es desprén lexistència, almenys, de tres generacions de possessors.
ELS TESTIMONIS MANUSCRITS
A. Ms. d-III-2. San Lorenzo del Escorial. Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo del Escorial. Títol: M. COMPEN. MORA. PHIL. H. Lletra del segle XV. Enquadernació del Escorial, ff. 203 (= I + 2 + 1-197 + III), 278 × 208 mm. Escrit de diverses mans del s. XV (ff. 1-148) i cursiva per una mà del s. XVI, personal i notarial (ff. 149-197); foliació moderna a tinta amb restes daltres numeracions antigues. Textos en català, castellà i llatí.14
Bibliografia
ANTOLÍN, Guillermo (O.S.A.): Catálogo de los códices latinos de la Real Biblioteca del Escorial, vol. I, Madrid, Imprenta Helénica, 1910-1923, p. 463.
BITECA: manid 2064, [en línia], <http://pb.lib.berkeley.edu/saxon/SaxonServlet?source=BITECA/Display/2064MsEd.xml&style=BITECA/templates/MsEd.xsl&gobk=http%3A%2F%2Fpb.lib.berkeley.edu%2Fxtf%2Fsearch%3Frmode%3Dphilobiteca%26city%3Dbarcelona%26text-join%3Dand%26rmode%3Dphilobeta%26browseou>.
BENAVENT, Júlia: Biblioteca dispersa. Manuscrits i incunables valencians dels segles XIV al XVII, València, Diputació de València, 2007, p. 358.
FERRANDO FRANCÉS, Antoni: «De la tardor medieval al Renaixement: aspectes duna gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Caplletra, 34 (2003), pp. 31-52, [en línia], <http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/12715530801386074198846/210351.pdf>.
MARTINES, Tomàs: «Remarques a ledició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de lAgrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94 [en línia], <http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/4973/dues_traduccions.pdf?sequence=3&isAllowed=y>.
SÉNECA: Llibre de virtuoses costums: traducción del «Liber de moribus», per Martí de Viciana (segle XV), edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.
VICIANA, Martí de: Comentari a lEconòmica dAristòtil, edició a cura dAntoni Ferrando Francés, Barcelona, Edicions del Mall, 1982, pp. 6-9.
ZARCO CUEVAS, Julián (O.S.A.): Catálogo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la Biblioteca de El Escorial, Madrid, 1932, pp. 25-29, núm. 34-53.
Catálogo de los manuscritos castellanos de la Real Biblioteca de El Escorial, Madrid, 1924, t. I, pp. 113-114.
B. Ms. 13208. Madrid. Biblioteca Nacional. Títol: Copia de varios manuscritos catalanes de la Biblioteca San Lorenzo de El Escorial. Any 1779. Paper, enquadernació holandesa, llom de pell amb nervis, ff. 275, 315 × 215 mm. Còpia feta per Francisco Pérez Bayer; textos en català, notes del copista en castellà.
Bibliografia
BITECA, manid 2091, [en línia], <http://pb.lib.berkeley.edu/saxon/SaxonServlet?source=BITECA/Display/2091MsEd.xml&style=BITECA/templates/MsEd.xsl&gobk>=
DOMÍNGUEZ BORDONA, Jesús: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional, Biblioteca Nacional, Madrid, 1931, pp. 84-85.
VICIANA, Martí de: Comentari a lEconòmica dAristòtil, edició a cura dAntoni Ferrando Francés, Barcelona, Edicions del Mall, 1982, pp. 6-9.
CONTINGUT I SELECCIÓ
El còdex d.III.2 consta de diversos textos relligats que es relacionen històricament amb la Corona dAragó, dels quals se nhan editat tres, Comentari a lEconòmica dAristòtil, editat per Antoni Ferrando Francés; el Llibre de virtuoses costums, a cura de Jaume Riera i Sans i els «Capítols fermats entre lo compte de Barchinona e la infanta dona Patronil·la, reyna dAragó», transcrit per Josep Perarnau.15 Hi apareixen escrits uns motius atribuïts a Pere el Cerimoniós que foren copiats per dos tractadistes, Romeu Figueras i Gabriel Llabrés, que abordaren el text a partir de la còpia que en féu Pérez Bayer.16 La resta dels documents ha romàs inèdita fins avui. Vista la importància dels textos inclosos dins el manuscrit i lelevat interés historiogràfic que mantenen, hem optat per editar els documents escrits en català inclosos al còdex que no havien estat objecte destudi anterior perquè servaven informació destacada de lèpoca. Hem dassenyalar que ledició dels textos lhem ajustada a lordenació existent al còdex dençà que fou relligat, malgrat que hi aparega certa dissonància cronològica. Els escrits que editem, encapçalats per una nota autògrafa de lhistoriador Rafael Martí de Viciana, són els següents: