I. Senyals del cel: eclipsis i cometes, ff. 115v-116r. Una relació dels fenò-mens astronòmics apareguts durant un període de vuitanta anys establert entre 1408 i 1488.
II. Senyals de dapnació i reprovació de Remigi, f. 122r. Fragment molt breu duna obra piadosa atribuïda a Remigio di Girolami.
III. Dotalia de Catalunya, ff. 123r-125v i 126r-129r. Una variant de la llegenda dels nou barons de la fama que transcriu un document de donació del principat de Catalunya a Ramon Berenguer, seguit duna extensa enumeració de nobles, territoris, ciutats, rius i cases de paratge la relació de les quals apareix al manuscrit fragmentat en diverses parts. Es tracta dun text reproduït per diverses cròniques baixmedievals.
IV. El Libre de Cidrach, ff. 125v-126r. Una espurna extremadament concisa del Libre de Sidrach, una mena de tractat oriental que tingué molta difusió durant els segles catorze i quinze.
V. Ordenació feta en les corts generals de Monçó, f. 126r. Un extracte lacònic dun probable acord de les corts realitzades a Monçó lany 1362 o 1376.
VI. Motius que foren fets per Pere el Cerimoniós f. 129r. Una sèrie de textos paremiològics que shan atribuït sense fonament al rei Pere el Cerimoniós inclosos dins la poesia popular satírica que es dediquen els habitants de localitats veïnes.
VII. La cerimònia que·s fa com lo comte de Barchanona se va coronar a Çaragoça, ff. 129v-130v. Es tracta duna versió del ceremonial usat pels reis aragonesos en la coronació saragossana que divergeix del ritual descrit a la Crònica de Ramon Muntaner per a Alfons el Benigne però que sacosta al relat fet per Carbonell de la coronació de Martí lHumà a Saragossa.
VIII. De les corts generals e de sa ordenació, f. 130v. Lordre en què seuen els tres braços durant la realització de les corts generals de la Corona dAragó.
IX. Capítols fermats entre lo compte de Barchinona e la infanta dona Patronil·la, reyna dAragó, ff. 130v-131r. Probablement és un testimoni sense pairó de les capitulacions matrimonials pactades entre Ramon Berenguer IV i Peronella dAragó, pendents encara destudi.
X. En nom de Jesuchrist, ff. 131r-138r. Una crònica medieval que dacord amb la tendència historiogràfica del moment, comença amb la creació del món per a finir durant el regnat dAlfons el Magnànim. Centrada bàsicament en la Corona dAragó, reporta unes informacions inèdites sobre la ciutat de València i el regne entre 1417 i 1437.
VIII. De les corts generals e de sa ordenació, f. 130v. Lordre en què seuen els tres braços durant la realització de les corts generals de la Corona dAragó.
IX. Capítols fermats entre lo compte de Barchinona e la infanta dona Patronil·la, reyna dAragó, ff. 130v-131r. Probablement és un testimoni sense pairó de les capitulacions matrimonials pactades entre Ramon Berenguer IV i Peronella dAragó, pendents encara destudi.
X. En nom de Jesuchrist, ff. 131r-138r. Una crònica medieval que dacord amb la tendència historiogràfica del moment, comença amb la creació del món per a finir durant el regnat dAlfons el Magnànim. Centrada bàsicament en la Corona dAragó, reporta unes informacions inèdites sobre la ciutat de València i el regne entre 1417 i 1437.
XI. Aquestes són les canòniques de tots los reys dAragó, ff. 138r-144r. Relació dels monarques que regnaren al regne dAragó i després a la Corona dAragó des dÈnnec de Navarra fins a Alfons el Magnànim dividit en dues parts, el regnes compartits entre Navarra i Aragó fins al regnat de Sanç Garcés III i els reis dAragó des de Ramir I fins a Alfons el Magnànim.
XII. Qüestió moguda entre los embaixadós del rey de Castella e los misatgés o enbaixadós del rey dAragó, ff. 144v-145r. Comparació dels bisbats i arquebisbats de la Corona dAragó i de Castella en temps del concili de Constança, 1414-1418, on fou deposat Benet XIII, el papa Luna.
XIII. Abadiats i priorats de Catalunya, ff. 145v-146r. Inventari dels abadiats i priorats del principat de Catalunya.
XIV. Ordres i nobles de Castella, ff. 146v-147r. Una relació dels mestres, priors, ducs, marquesos, comtes, cases i oficis del regne de Castella.
XV. Ciutats i cavallers que anaren a Valladolid a retre homenatge a Carles I, ff. 146v-147v. Una taula molt posterior en el temps als altres escrits amb les ciutats i nobles que acudiren a Valladolid lany 1518 amb algunes anotacions a peu de pàgina sobre lacte, mutilades immisericordement per lenquadernació.
XVI. Grans dAragó i de València, f. 147v. Una relació de les famílies nobles més importants dels regnes dAragó i València.
ELS ESCRITS HISTORIOGRÀFICS
La major part dels textos inclosos en aquesta edició pertanyen a fragments daltres documents escrits o a traduccions que hem ressenyat a peu de pàgina en cadascun dells, per la qual cosa resulta sobrer repetir la pertinença a loriginal o a la còpia. Tanmateix, dins el còdex hi coexisteixen tres textos històrics en forma dannals que cronològicament i de forma molt succinta relaten uns esdeveniments molt concrets dun període de la història, especialment dedicats a la Corona dAragó, que sestenen des de la dotalia de Carlemany a Alfons el Magnànim. Es tracta de tres documents exempts, sense connexió interna entre ells, tret danar relligats dins el mateix volum, els dos darrers copiats un a continuació de laltre.
El primer text, que ocupa els ff. 123r-129r, és una variant de la llegenda dels nou barons de la fama, de la qual tan sols es relata la divisió de Catalunya per Lluís el Piadós. Shi inclou un document apòcrif recollit per diverses cròniques medievals que dóna Catalunya a un Ramon Berenguer, nebot de Carlemany al text, datat lany 808. Shi relacionen les ciutats, els comtats, els vescomtats, els rius «capdals», els territoris, les vegueries, les baronies, les cases dels comdors i una llarguíssima relació de cases de paratge, dacord amb un model resseguit per les cròniques citades.17 La relació sinterromp bruscament a mitan del f. 125v per transcriure un brevíssim fragment del Libre de Cidrac, continua lenumeració de cases de paratge i es torna a interrompre per incloure el fragment duna ordenació feta a les corts de Monçó per a protegir reis i prínceps. Al f. 126v continua la relació de cases de paratge fins a la primera columna del f. 129r on es clou la llista.18
A meitat del foli 131r sinscriuen, sota lepígraf «En nom de Jesuchrist», uns annals històrics que sinicien amb el començament del món fins arribar al regnat dAlfons el Magnànim. La primera part es tracta duna còpia, directa i quasi literal del Cronicó de Perpinyà que sestén fins a lany 1265 quan, segons el cronista, Jaume I prengué la ciutat de Múrcia.19 A partir daquesta data, ambdues cròniques se separen temàticament. El Cronicó de Perpinyà sestén fins a lany 1284 mentre que el manuscrit escurialenc continua la introducció dapunts fins a 1437.20
En aquesta part shi troben escrites algunes anotacions coetànies que no apareixen al Cronicó, com la fundació de lorde del Cister, datada el mes dabril de 1109 a les 12 hores, la mort de Violant dHongria o lepidèmia de disenteria de 1270 que sentencià les tropes de la vuitena croada. Als apunts que segueixen, lautor introdueix uns aclariments a les succintes anotacions que amplien la informació aportada per la font, com el cas de la mort de Pere el Gran, a qui anomena «lo petit Alexandre». La crònica no segueix una línia cronològica continuada sinó que sobvien alguns regnats o bé tan sols shi escriu alguna anotació esparsa. De fet, en set apunts shi ateny el Compromís de Casp amb una interessant referència a la batalla del Codolar, decisiva per al devenir del casal de Barcelona.
Amb una primera i llarga notícia datada el 23 de març 1417, Dimecres Sant, sobre lambaixada que Catalunya féu al rei Alfons el Magnànim, que llavors sojornava a València, a fi de tractar la insatisfacció catalana derivada de les corts de 1416, assistim a linici dun dietari polític, de vegades succint, de vegades expressiu, amb notícies abundants sobre els fets que afectaven al regne i a la ciutat de València. Aquesta part dels annals acull un període de temps proper als vint anys, des de 1417 fins a 1437, any en què romperen les corts catalanes a Molins de Rei. Una circumstància que ens du a la memòria la seqüència estroncada del capítol de Tomic dedicat a aquest tema.21 El dietari recull algunes notícies, bàsicament polítiques, especialment les procedents de la guerra amb Castella del bienni 1429-1430, en què les incursions valencianes en terres castellanes, i a linrevés, causaven nombroses morts, danys materials i ocupacions de places i castells.
Una preocupació latent dins els escrits del cronista fou resseguir les accions marítimes dAlfons el Magnànim i les tenses relacions mantingudes amb Gènova. Lautor dedica una amplia informació a tractar la derrota de Ponça, de la qual relaciona els cavallers captius distribuïts pels territoris de procedència, les naus preses pels genovesos i les que pogueren escapar de la desfeta de lestol reial.
A continuació, dins el mateix foli en què fineixen els anals anterior, f. 138r, sinscriu una crònica numerada dels reis compartits per Navarra i Aragó i posteriorment una altra numeració amb la llista dels reis del regne dAragó i posteriorment, a partir de Ramon Berenguer IV, de la Corona dAragó que sallarga fins el f. 144v. El text saixopluga sota un epígraf ben descriptiu: «Aquestes són les canòniques de tots los reys dAragó» i pretén ordenar numèricament els monarques dençà de la creació del regne dAragó fins al rei Alfons Magnànim. Més aïnes es tracta duna mena de recordatori de qui eren els reis, les esposes que prengueren i els fills que en descendiren. El cronista copia lestil maldestre de les cròniques resumides, tot i que ocasionalment hom aporta alguna informació complementària. Cada capítol indica el número que ocupa en la dinastia reial, el nom del monarca, lesposa o esposes, alguna gesta si sescau, els noms dels fills, lhereu de la corona, la data de la mort i el lloc de soterrament. Una forma de relatar aquests regnats molt similar a daltres cròniques baixmedievals que podem comprovar fàcilment als Gesta comitum, a la Crònica de Sant Joan de la Penya o a Pere Tomic i les Històries e conquestes. Fins al regnat de Pere el Cerimoniós podem afirmar que es tracta duna còpia bastant fidel de la nòmina de reis dAragó escrita per Melcior Miralles amb certs empelts explicatius. A partir del rei Pere, la crònica vicianesca sen desvincula i segueix un altre relat fins al rei Alfons el Magnànim, un capítol ben curt escrit en present, senyal que fou redactat durant aquest període històric. Hem dindicar que tot i la còpia del text de Miralles és molt aproximada, tots dos textos difereixen en la numeració dels monarques. Viciana comença el còmput amb Ènnec I de Pamplona, el fineix amb el rei Sanç Garcés, el reinicia amb Ramir I i el fineix amb el Magnànim sense interrupcions, mentre que Miralles diferencia entre reis dAragó ante-unionem fins a Ramir el Monjo, desé rei, els comptes de Barcelona fins a Ramon Berenguer IV, darrer compte, i els reis dAragó, per a la relació dels quals reprén la numeració a partir de lonzè rei, és a dir, Alfons el Cast, segons el seu compte.