Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
© Dels textos: M. del Carmen Agulló Díaz / Blanca Juan Agulló, 2020
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2020
Coordinació editorial: Maite Simón
Correcció: Iván García
Disseny i maquetació: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta:
Micaela Minguillón, regent de lescola annexa a la Normal,
amb les seues alumnes (1917).
Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Col·lecció José Huguet.
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Edició digital
ÍNDEX
PRÒLEG: UNA HISTÒRIA ÈPICA, M. Vicenta Mestre
INTRODUCCIÓ
SIGLES
1. ELS DIFÍCILS INICIS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA NORMAL (1867-1900)
1.1 «La necesidad es evidente, la posibilidad manifiesta»: la Universitat impulsa la creació de la Normal
1.2 Lespai: la Casa de la Enseñanza del Arzobispo Mayoral
1.3 Levolució del currículum i la seua adequació a les necessitats duna formació femenina
1.4 Dels primers claustres a un claustre femení
1.5 Les alumnes pioneres
1.6 El dia a dia de la Normal
1.7 Lescola annexa a la Normal
2. CONSERVADORISME IDEOLÒGIC I MODERNITAT PEDAGÒGICA ALS INICIS DEL SEGLE XX (1901-1931)
2.1 Catòlics i republicans: el debat polític i social que repercutí en la Normal
2.2 «Local insano más propio para desván que para escuela»: el declivi de ledifici
2.3 Cap a la unificació del currículum
2.4 Els claustres de professores a la cerca de lexcel·lència professional
2.5 Les alumnes: la consolidació duna carrera femenina
2.6 La Normal per dins: una època de modernitat pedagògica
2.7 Una normal amb incidència en la societat valenciana
3. LA REVOLUCIÓ EN LESCOLA NORMAL DEL MAGISTERI PRIMARI DE VALÈNCIA (1931-1936)
3.1 Nous contextos, nova legalitat, noves pràctiques educatives
3.2 Dun espai insuficient, incòmode i insalubre a un de digne, el col·legi dels Jesuïtes
3.3 Cap a la professionalització de les mestres: el Pla Professional
3.4 Sobriren els cadenats: aires de llibertat en el Claustre
3.5 El protagonisme de lalumnat: matrícula, associacionisme i reivindicacions estudiantils
3.6 Una escola Normal que és jardí i taller
3.7 Una Normal amb implicació social
4. EDUCAR EN TEMPS DE GUERRA (1936-1939)
4.1 Madrid, València, Barcelona, capitals de la República
4.2 Comença la itinerància: dels Jesuïtes a lAlbereda
4.3 La formació antifeixista de lalumnat de la Normal
4.4 La depuració republicana de professorat i alumnat
4.5 Un alumnat col·laborador en lobra de cultura general
4.6 El professorat mobilitzat al servei de lEscola
4.7 La intervenció de la Normal en una societat en guerra
5. ANYS EN BLAU I GRIS: EL PRIMER FRANQUISME (1939-1945)
5.1 «Nada quedó de abril»: la deslegitimació de les polítiques educatives republicanes
5.2 Un nou espai per a antigues pràctiques
5.3 «Hacia Dios y el Imperio por la Escuela»: una Normal falangista
5.4 «No tienen lugar en la Nueva España»: la depuració normalista
5.5 «Atentos al servicio de la Nueva España»: la depuració de lalumnat
5.6 Memòria duna Normal grisa
6. LA NORMAL TORNA A SER FEMENINA: TEMPS DE SILENCI I PENÚRIA (1945-1964)
6.1 Temps de penúria, silenci i consolidació del nacionalcatolicisme
6.2 La riuada ens durà un edifici de nova planta
6.3 Les escoles de Magisteri, llars per a modelar educadores de la infantesa
6.4 Tornant als orígens: lEscola del Magisteri de València Arzobispo Mayoral
6.5 «Estudiants, a estudiar»
6.6 «Formando mujeres para Dios, para la patria y para el hogar»
6.7 El dia a dia en la Normal: «Ser ordenadamente laboriosas»
6.8 Un llarg exili interior
7. DE MESTRES A PROFESSORES DEGB: UNA DÈCADA GENS PRODIGIOSA (1964-1971)
7.1 ¿En España empieza a amanecer?
7.2 «Inauguració, oració, acomiadament i tancament» del nou edifici
7.3 De mestres a professores dEducació General Bàsica
7.4 Modernitat i tradició en els claustres mixtos
7.5 Les últimes promocions dalumnat no universitari
7.6 La tecnocràcia entra en lEscola
8. TEMPS DE LLUITA I IL·LUSIONS EN LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA (1972-1993)
8.1 Un apassionant viatge cap a Ítaca
8.2 Llibertat, amnistia, estatut dautonomia
8.3 Els edificis de Magisteri: la història interminable
8.4 Llums i ombres en la incorporació a la Universitat
8.5 El professorat: dajornar a renovar
8.6 Quan la utopia semblava possible
8.7 Una Escola valenciana i en valencià
8.8 Vint anys viscuts apassionadament
8.9 Femenines i feministes: alumnes i professores en temps de canvi
9. DUN TEMPS QUE JA ÉS UN POC NOSTRE, DUN PAÍS QUE JA ANEM FENT (1994-2017)
9.1 Leducació és un arma carregada de futur
9.2 El perfil de mestres al segle XXI
9.3 Punt i seguit duna història encara per escriure
9.4 El Campus dOntinyent: quan fórem Alícia
9.5 Mirant el futur en clau de dones
10. ORGULL I PREJUDICI
BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS
1. Bibliografia
2. Fonts arxivístiques
3. Premsa i revistes
ÍNDEXS
TAULES
GRÀFICS
IL·LUSTRACIONS
ÍNDEX ONOMÀSTIC
Agraïments
PRÒLEG
UNA HISTÒRIA ÈPICA
M. VICENTA MESTRE
Rectora de la Universitat de València
Tenen a les seues mans una història èpica: la del progrés de la nostra societat a partir de la creació i evolució, al llarg dels diferents períodes històrics del país, duna escola creada per a formar mestres.
Com totes les històries, al darrere hi ha persones que, amb el pas del temps, esdevenen anònimes, i de vegades han estat silenciades per una història escrita per vencedors quan hi ha vençuts. Altres vegades loblit és el resultat de la pèrdua de memòria col·lectiva a la qual la nostra societat tendeix amb excessiva freqüència.
Aquest llibre recupera protagonistes dun temps passat, i presenta i analitza levolució dallò que un dia es va erigir com a escola normal i hui és facultat duna de les primeres universitats dEspanya amb una forta presència internacional.
La Universitat de València, que acaba de complir 520 anys, és el resultat del treball de moltíssimes persones al llarg del temps, però també de lagregació dinstitucions, com ara lEscola Normal de Mestres de València, fundada fa 150 anys, i que actualment és la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.
Una universitat que va impulsar la creació daquella escola normal quan el 1860 laleshores rector Pizcueta es va adreçar a lalcalde corregidor i governador de la província, a fi de comptes institució que havia fundat la pròpia Universitat el 1499, i també al president de la Diputació per donar suport a la iniciativa de la Reial Societat Econòmica dAmics del País expressada vora una dècada abans.
Un aniversari com aquest ens ha de permetre recordar aquell primer claustre del curs 1867-1868 i reconèixer lesforç i la dedicació de Josefa Ágreda com a directora, dIsidoro Fernández com a director destudis i de Jaime Feliu com a secretari, de Vicente Botella com a professor, de María Orberá com a regent de lEscola Pràctica, de Felisa Martínez com a segona mestra i de Florentina Carratalá com a auxiliar. Al costat delles unes primeres 38 alumnes, pioneres nascudes principalment a les terres de les comarques valencianes.
En eixe sentit, es tractava duna Escola al servei del desenvolupament del nostre territori i la nostra societat, com ho ha estat, des de la seua fundació, la Universitat de València, a la qual es va integrar en temps complex dexpansió universitària alhora que de convulsió política a la fi duna dictadura que suportava a dures penes la fermesa de la voluntat de transformació social de la ciutadania.
Fins arribar a eixe punt, al llarg daquest llibre podran seguir levolució de la formació de les mestres, des deixos inicis en el segle XIX vinculats a la primera organització dels sistemes educatius nacionals, lextensió de lescolarització elemental i la importància de leducació com a factor de progrés nacional integrat en polítiques públiques fins al funcionament de lEscola Universitària inclosa en una universitat pública i ja democràtica, en permanent transformació atenent a lelevada demanda de la ciutadania, les tensions en la transformació entre les antigues formes i pedagogies tradicionals i la renovació pedagògica, així com les característiques duna universitat participativa i democràtica sotmesa a canvis normatius i de plans destudi.
La Universitat de València sha estès al llarg de diferents campus, fins arribar a la ciutat dOntinyent, on simparteixen, també, estudis de Magisteri, en contextos canviants per les transformacions legislatives en matèria educativa però també caracteritzats per la limitació dels recursos públics per al finançament del sistema universitari. Aquest tret ha estat una característica històrica de la nostra universitat pública que podran, també, seguir al llarg de les pàgines daquest llibre brillant.
Brillant perquè mostra lesplendor i la il·lusió. Lesplendor de la tasca ben feta i la il·lusió de les persones, però també de les institucions que representaven. També il·lusió per recuperar la història i les seues protagonistes en la important tasca de ser «mestres de mestres», dones no sempre reconegudes però compromeses amb un futur millor, amb una educació i societat mes lliure i democràtica, amb un futur de progrés.
Però, per construir el futur, cal tenir present el passat, no oblidar mai els nostres orígens, ni tampoc les persones que han fet possible que partim dun punt des del qual hem danar més lluny.
Per això aquest llibre, publicat en el marc del 150 aniversari de lEscola Normal Femenina, és tan important per, com diuen les seues autores, «obrir el camí perquè altres persones [] continuen aprofundint en la història passada i escrivint la que, ara i ací, estem fent».
En aquestes línies inicials és de justícia reconèixer la importància del treball realitzat per M. del Carmen Agulló i Blanca Juan. La seua obra ens permet llegir, duna manera molt clara i senzilla, la història del país a partir de la història de lantiga Escola Normal Femenina i la seua evolució.