Un fet que es dona en «las provincias en que se habla algún dialecto regional, como ocurre en las Vascongadas, Valencia, Cataluña, Galicia y Baleares».38
Un fet que es dona en «las provincias en que se habla algún dialecto regional, como ocurre en las Vascongadas, Valencia, Cataluña, Galicia y Baleares».38
I una antiga alumna, la ja mestra Amparo Navarro Giner, en lAssamblea de la Nostra Parla, de 1922, entre altres reivindicacions exigia la creació duna càtedra de valencià en la normal, per a formar tot el futur Magisteri, que hauria de conèixer i parlar les dues llengües.
2.4 ELS CLAUSTRES DE PROFESSORES A LA CERCA DE LEXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL
De la mà del canvi de segle, després de la mort de la seua primera directora, Josefa Ágreda, el 1900, la direcció de la Normal va recaure en Matilde Ridocci (RO 14/07/1900). Com hem avançat, de la seua etapa destacaríem el seu afany per mantenir la neutralitat de lEscola, la important adquisició de material científic i bibliogràfic, i lensenyament de matèries curriculars que excedien les obligatòries.
Igualment es va produir la incorporació al Claustre de la Normal, com a professora, duna de les seues primeres alumnes,39 María Carbonell, que va marcar la institució docent i la pedagogia valenciana. Després dexercir com a mestra en diverses escoles, va ser nomenada professora numerària a Granada, des don permutarà destí el 1901 amb una altra gran pedagoga, Aurora Larrea.
El 1901 es va produir un nou canvi en les categories professionals de manera que a les ja existents de professorat numerari, especial i de religió shi afegix la de professorat auxiliar,40 que es proveïa per oposició i substituia la categoria de professorat supernumerari.
15. Homenatge a María Carbonell. 1915. Font: La Ilustración catalana - Feminal, núm 104, 28/11/1915.
El primer Claustre del segle estava compost por un total de quinze professors dels quals deu eren professores: les quatre numeràries, una especial, una auxiliar, dues ajudantes, més la regent de lAnnexa i la interina de pràctiques.41 Tant el professor de religió com els especials de dibuix, cal·ligrafia i lencarregat de jocs corporals, eren homes, als quals cal afegir un numerari de lletres. Es consolidaven, daquesta manera, les categories de professorat que continuarien vigents en anys posteriors, a saber:
TAULA 10 Claustre 1901-1902
NomCategoria/càrrecAssignatures impartidesFont: Elaboració pròpia basada en informació trobada a diversos documents de lAUV.
El 1900 també es veurà modificada la composició, organització i competències de la junta de professores. El RD de 06/07/1900, en larticle 27, exposava:
La Junta de profesores, compuesta en este caso de los numerarios, los encargados de enseñanzas en el curso normal, el de Religión, los especiales y los supernumerarios, se reunirá por lo menos una vez al mes, para cambiar impresiones sobre la marcha de la enseñanza, la conducta general y particular de los alumnos, y sobre cuantas cuestiones se consideren pertinentes para la mayor realización del fin educativo de la escuela.42
Quan, el 1909, Matilde Ridocci deixava la Normal de València per a incorporar-se a la de Castelló, el Claustre de numeràries era molt estable. La seua vacant de numerària locuparia Emilia Ranz Aulés, professora de la secció de Lletres.
Letapa Ridocci va ser la de consolidació de lEscola, malgrat les constants dificultats burocràtiques que ocasionaven problemes organitzatius, superats per un Claustre majoritàriament format per professores i amb plantejaments pedagògics innovadors. Quan sol·licità el trasllat, els tràmits retardaren el nomenament de la seua successora i, en els mesos dinterinitat, els darrers de 1909, ocupà la direcció, de manera accidental, María Carbonell. Aquesta situació de provisionalitat no tindria major importància si no haguera coincidit amb la celebració de lExposición Regional de València el 1909 i el corresponent Congreso de Pedagogia, que fou presidit per María Carbonell com a directora del centre educatiu.
Letapa Ridocci va ser la de consolidació de lEscola, malgrat les constants dificultats burocràtiques que ocasionaven problemes organitzatius, superats per un Claustre majoritàriament format per professores i amb plantejaments pedagògics innovadors. Quan sol·licità el trasllat, els tràmits retardaren el nomenament de la seua successora i, en els mesos dinterinitat, els darrers de 1909, ocupà la direcció, de manera accidental, María Carbonell. Aquesta situació de provisionalitat no tindria major importància si no haguera coincidit amb la celebració de lExposición Regional de València el 1909 i el corresponent Congreso de Pedagogia, que fou presidit per María Carbonell com a directora del centre educatiu.
El desembre de 1909 es va produir el nomenament de la nova directora, que va exercir com a tal fins labril de 1931. Es tractava dEmilia Ranz, dideologia conservadora i catòlica, segurament considerada idònia per a regir la Normal femenina en un moment en què els greus conflictes socials tenien la seua continuïtat en les aules (recordem que 1909 fou especialment conflictiu per la guerra del Marroc i la Setmana Tràgica de Barcelona).
La seua actuació en anys posteriors i la seua llarga permanència en el càrrec, del qual va dimitir quan es proclamà la II República, ens mostra una professora conservadora ideològicament, enfrontada als plantejaments reformistes i, en especial, als innovadors defensats per les professores de formació institucionista. Un exemple de la seua ideologia ens el proporciona la dada que en els primers temps del franquisme seria lencarregada dimpartir la formació patriòtica a les futures mestres, abans que la Sección Femenina (SF) en fora designada responsable.
Sobre el seu concepte de la identitat femenina i leducació apropiada per a les dones, pot consultar-se el pròleg que escrigué a lobra El ama de casa de lescolapi Garrigós, en el qual sostenia que un llibre per a laprenentatge de la lectura dedicat a les xiquetes ha daprofitar, de manera simultània, per a formar bones ames de casa, i proporcionar-los «lecciones morales de gran valor, ajustadas a los más estrictos principios católicos [] ofrece modelos casi perfectos, manifestándoles la necesidad y eficacia de las prácticas religiosas. Hay también en la obrita provechosos consejos higiénicos, atinadas observaciones sobre Economía doméstica y estimables advertencias acerca del trato social cortés».43 Lectura, formació moral catòlica, higiene, economia domèstica i bones maneres, una síntesi perfecta de leducació de lángel del hogar.
Membre activa dassociacions catòliques, va tenir una intervenció destacada en lorganització dactes com el Homenaje de la ciencia a María Inmaculada, organitzat per la CMMV per a protestar per les blasfèmies proferides pel catedràtic de Zoologia de la Universitat de Barcelona, José Fuset, que havia rebatut el dogma de la Immaculada en la seua classe,44 o en el de la peregrinació a Roma del Magisteri espanyol (1914).
Tot i això, Emilia Ranz va permetre, durant el seu mandat, que es desenvoluparen metodologies i pràctiques innovadores sempre que no entraren en conflicte amb pressupostos morals i religiosos.
El primer Claustre que va presidir, el de 1909-1910, era majoritàriament femení en estar format per cinc professores numeràries, tres auxiliars, una especial, la regent i directora de lAnnexa. Sols el professor de Religió i els especials de Dibuix, Francès i Cal·ligrafia mantenien la presència masculina, encara que alguns dels seus grups eren impartits per professores auxiliars, al no poder compaginar tota la docència en la Normal amb les seues obligacions a lInstitut.
Els canvis més significatius atenyen el professorat despecials. A lhaver-se decretat per llei que els titulars havien de ser professors en lInstitut General i Tècnic de València amb destí a lEscola Normal,45 alguns exercien la docència en linstitut i eren les professores suplents, contractades any rere any, les que cobrien les ensenyances de la Normal. Lúnica que es mantingué a la seua plaça fou la professora de música.
A partir de 1913 es produiria la incorporació de professores formades en la ESM, els estudis de les quals podríem equiparar-los certament a una formació universitària pels requisits daccés, el dur procés de selecció per a ser admès, la pluralitat ideològica del seu professorat (encara que la preeminència dels institucionistes és inqüestionable) i la metodologia innovadora utilitzada per tots ells. Aquestes professores anirien introduint, dins de la identitat personal i professional femenina de professora normalista, uns paràmetres de modernitat i ciutadania que culminarien en el període republicà i serien reprimits durament en el franquisme, encara que no desapareixerien completament.
Larribada dÁngela Carnicer (1915), de Carmen García de Castro (1922), de María Villén (1923) i, més tard, la de lantiga alumna, ara professora, Concepción Tarazaga (1930), així com la direcció de lAnnexa en mans de Micaela Minguillón, ens mostren un grup de professores de formació i ideari institucionista, majoritàriament liberals, lliurepensadores i republicanes, la mentalitat i pràctiques educatives de les quals polaritzarien el Claustre femení, en el qual pervivien professores conservadores com Matilde Castillo, Juana Francisca Pascual, M. del Carmen Ros o Dolores Antoni.
16. Micaela Minguillón, regent de lescola annexa a la Normal, amb les seues alumnes. 1917. Font: Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. Col·lecció José Huguet.
TAULA 11 Claustre 1909-1910
NomCategoria/càrrecAssignatures impartides (pla Bugallal 1903)Font: Elaboració pròpia basada en informació trobada a diversos documents de lAUV.
Font: Elaboració pròpia basada en informació trobada a diversos documents de lAUV.
Lactuació de la directora, amb mà de ferro, seria perfecta per a controlar durant la dictadura primoriverista les propostes liberals de les professores renovadores.
Laprovació del Pla Bergamín (RD 30/08/1914, Gaceta del 02/09/1914) implicava la inclusió dun major nombre dassignatures, que va comportar la reorganització dels Claustres degut a laugment de professorat necessari per a donar resposta a les noves matèries i els canvis en la majoria dels continguts. Així mateix va suposar un nou canvi en la denominació de categories professionals (article 6è) que passen a ser: