Avui també vostra.
V
Barcelona, 25 doctubre
Avui mhe imaginat que se us atribuïa una Peça que havien dit que era antiga tant és de quants segles, però segur que eren molts i resulta que no, que lhavíeu fet Ara. En el fons mhauria agradat imaginar-me que se us atribuïa una peça de fang, una Escultura, el tors duna Dona, els pits i la panxa, la columna i el cul, els malucs i la pelvis que es fan del no-res, duna bola de terra amb laigua mesclada i amb laigua precisa, duna porció qualsevol que engendra Volum. Mhauria agradat imaginar-vos vinculat a la Necessitat desculpir, a la Necessitat remota de treballar la Matèria i a la Necessitat abismal de fer Objectes, de fer Relleus, de fer Espais i Basarda amb les mans. Mhauria agradat que fos això el que passés, que algú descobrís que el tors de la Dona no era tan vell com es deia i que tot lembalum teòric que shavia creat al voltant del suposat estil de la peça queia en un Pou, en un Forat, en una Galleda. Mhauria agradat que algú revelés que éreu Vós, que havíeu fet una Dona. Però el que mhe imaginat no és això, sinó que se us atribuïa un Monòleg que havia circulat com a anònim i que parlava de Taules. Dallò que shi cuina i dallò que shi escriu. Dallò que shi pasta i dallò que shi pacta. Se us atribuïa de cop i a Vós us feia vergonya i no he arribat a pensar si era cert o mentida, que lhavíeu fet Vós, ni quin enrenou havia provocat la caiguda del Mite. Però, en el fons, tant se val, que ara ja porto mig full traginant una Culpa perquè fa quatre dies us vaig dir que us parlaria danimals i perquè just ahir us vaig prometre, per la Bellesa del Linx, que us parlaria de bèsties. I ara amb la Culpa al damunt i gairebé a collibè, ara per poc no moblido que un cop vaig pensar que magradaria que em nasqués una ventrada de Linxs al damunt de la Tomba i que magradaria saber què us agradaria a Vós que hi passés, a la vostra. Expliqueu-me com es pot arribar a ser tan Bell! Com saconsegueix ser tan especialista en la Caça de conills! Com es pot batre com baten la cua en moments dExcitació i de Perill! Com es pot tenir aquest pelatge tigrat i aquestes orelles en punxa per descompondre la silueta del cap i afavorir el Camuflatge! Expliqueu-me per què ens miren així, amb aquesta Tendresa terrible i a punt dExtinció! Expliqueu-mho mentre jo us explico que les bèsties em piquen, que fins i tot quan suro mamífers petits com ara gats que he trobat enmig del carrer o enmig de les herbes macaben picant les paparres i els polls i les aranyes que porten; que fins i tot quan estaco langúnia i la por que em fan els ocells i els deixo volar i aturar-se al meu cap, em piquen abelles, mosquits, escorpins i escolopendres; que fins i tot quan nedo amb la morena i la manta i mimagino que Vós sou amb mi, nedant a prop, nedant tot nu, em piquen grumers o anemones trencades que memboliquen sencera. No us escapeu! Deixeu que us acorrali una estona! Permeteu que us empaiti! Expliqueu-men la Fórmula! Expliqueu-me com es pot arribar a ser tan Bell!
Tota vostra.
VI
Barcelona, 26 doctubre
Avui us confesso que això que us faig no té Nom encara que tingui la certesa que això que us faig sacosta perillosament a lEnveja. Us ho confesso de nit i en un estat que si el veiéssiu de prop us provocaria una mica de Llàstima. La Llàstima justa per no perdre els papers, per no expressar cap excés invalidant de Pietat, per aviar-me a dormir amb alguna paraula afilada i seriosa per riure i per dir-me que aviat menjarem a lHostal i que demanarem el mateix. Perquè hem dassumir que és bastant complicat que Vós i jo discrepem. I que el que és més probable és que si Vós voleu Brou, jo també en vulgui. I que si a mi magafa per esbatanar una Magrana, la possibilitat que Vós nacabeu obrint una amb les dents com qui fa una Revolta com qui sap que el Messies sempre estarà per venir, la possibilitat és molt alta. Us escric en un estat deplorable: fa dues hores que formo part de la Internacional del Cabreig i això reconforta perquè això és no sentir-se tan sol ni abandonat al Disgust, però això també és un Verí que a poc a poc va calant. Una Substància que no impedeix de pensar, però que sí que impedeix de pensar diferent del que pensaves Abans. Una Metzina que embarranca el Moviment, que neutralitza el Neguit i que bloqueja la capacitat i lintent dOrganitzar-se sense que et pengin la llufa de lInterès particular. Glòria i honor als justos que reparteixen Contraverins en silenci! Aquest és lestat: una Restricció general, via lliure a lOfec i una dubtosa defensa de les condicions de Supervivència, ja no futures, només, sinó també les daquí, les immediates. Si no anem amb compte acabarem reduint lAlfabet a les paraules en fi qui dia passa no empeny, la Generositat pervertida i cap Solució a tanta Fam. Si he començat confessant-vos que això que us faig no té Nom és perquè no tinc el més mínim coneixement sobre la naturalesa daixò que practico fa uns dies amb Vós. ¿És una Pràctica, això? I si això fos un exercici devot o un exercici ocurrent, ¿voldria dir que això és una Acció que dalguna manera soposa de cara i gairebé frontalment a lEspeculació més severa? ¿Són cartes, això? ¿Cartes-fantasma que sempassen un cos que lúnic que voldria és expulsar el condicional que us he escrit fa només sis paraules i sentir-vos damunt dient quieta o sentir-vos davall dient vola o sentir-vos a prop dient té i dient dom? ¿Cartes que Vós acumulareu en silenci, que Vós acabareu responent amb una Obra grandiosa o amb un Prou gegantí? ¿Cartes que Vós em retornareu i desfileu, criatura? ¿O som davant dunes cartes que us portaran fins a mi, fins a un tren a París i a Viena o fins a un Àpat de sobres i, per això, intel·ligent? Aquest davui és un estat deplorable, però encara em queda una mica de força per escriure-us que trobo que hauríeu de preparar-nos un Brou, que amb un sol plat ja farem i que jo ens portaré la Magrana.
Nostra.