9) Desequilibris dels mercats: retards temporals
El model teòric suposa que els mercats sempre es buiden, atès que els preus sempre pugen o baixen suficientment, actuant com a variable dajustament. El supòsit en qüestió assumeix, a més a més, que aquest ajustament es fa de forma instantània. Per tant, en qualsevol moment del temps hi haurà plena ocupació dels recursos i dels factors productius.
Però, en el món dels mercats reals, fins i tot en el cas que puguen ajustar-se completament a través dels preus, aquests requereixen un lapse de temps per a portar a cap aquest ajustament, i això ha estat així en qualsevol lloc o moment històric.
Aquests retards temporals provoquen els coneguts cicles de leconomia de mercat, que shan donat des que leconomia de mercat hi és. Aquests cicles, a la baixa o a lalça, provoquen insatisfacció amb el que demanen els ciutadans. Es poden produir períodes de desocupació mentre es realitzen els ajustos necessaris per a eliminar excedents, i això ocasiona costos socials que poden ser molt alts. També, daltra banda, en moments alcistes, es poden produir processos inflaci-onistes en els preus que ocasionen costos arbitraris a les famílies i les empreses. Potser en el model teòric, la variable temporal dajustament no siga més que una variable prescindible del model, però en el món real ocasiona grans pèrdues en termes de tota mena de recursos, incloent-hi el patiment humà.
Cal destacar que, en aquest cas, la preocupació per la deficiència en el resultat del mercat no té res a veure amb lassignació de recursos ni amb la dis-tribució del benestar com en la deficiència 9, sinó amb lestabilitat econòmica. Es tracta duna fallada del mercat per divergència entre les demandes ciutadanes i el resultat de la configuració real i particular del mercat.
10) Deficiències en la composició i ritme del desenvolupament econòmic
Cal destacar que, en aquest cas, la preocupació per la deficiència en el resultat del mercat no té res a veure amb lassignació de recursos ni amb la dis-tribució del benestar com en la deficiència 9, sinó amb lestabilitat econòmica. Es tracta duna fallada del mercat per divergència entre les demandes ciutadanes i el resultat de la configuració real i particular del mercat.
10) Deficiències en la composició i ritme del desenvolupament econòmic
Finalment, encara és possible trobar una altra font dinsatisfacció ciutadana amb els resultats dels mercats reals i, per tant, una altra fallada del mercat. En efecte, els mercats, a banda de les deficiències assignatives, distributives i des-tabilització que tenen, poden determinar una senda de creixement econòmic no satisfactòria per a la societat. A més, poden determinar una composició del crei-xement tampoc no desitjada, que produeix, per exemple, desequilibris regionals i sectorials cada vegada més accentuats.
Òbviament, el mecanisme de decisions descentralitzades que és el mer-cat no té res a dir respecte de la taxa i la composició del creixement econòmic en una societat. Si aquesta en desitja un altre, aplicant-hi una decisió global i centralitzada i amb una perspectiva global adient, caldrà recórrer a uns altres mecanismes de presa de decisions, a saber, les decisions col·lectives implícites en la intervenció pública.
Resum
Lestudi de les condicions deficiència paretiana, com també les virtuts del mercat idealment competitiu per a assolir-les, han ocupat el primer bloc daquest capítol. Hem vist que lequilibri dels mercats ideals en competència perfecta i leficiència paretiana global són, de fet, sinònims. Al mateix temps, hem exposat una àmplia gama de deficiències que apareixen en els mercats i que plantegen problemes en aquest òptim. En alguns casos es tracta dimperfeccions en els mercats reals o fallades daquests respecte als resultats que esperen els ciutadans. En uns altres casos, es tracta de limitacions de la institució del mercat com a tal.
Lestudi de les deficiències del mercat ens ha portat també a plantejar-nos la qüestió de la necessitat o suficiència daquestes per a justificar lexistència del sector públic i la seua intervenció en leconomia. Es planteja una posició que prescindeix dambdós plantejaments lògics necessari i/o suficient, per a proposar un tractament no subsidiari del sector públic, tot reconeixent les ne-cessàries complementarietats dambdós sectors.
Finalment, hem fet una breu presentació de la tipologia de fallades, limitacions o deficiències del mercat com a institució assignadora de recursos.
Qüestions a debatre
1. Considereu el tancament duna línia de ferrocarril per part de la companyia a causa de les pèrdues acumulades. La línia és lúnic mitjà de transport disponi-ble quan les condicions atmosfèriques no permeten de fer servir les carreteres. Podeu relacionar aquest exemple amb alguna de les deficiències del mercat estudiades?
2. Cert humorista provocador va dir en el seu espectacle que el problema de lelevada taxa de criminalitat als carrers dels EUA sacabaria si les bales cos-taren 5.000 dòlars. Podeu relacionar aquest cas amb alguna de les deficiències estudiades del mercat?
3. Per què penseu que el criteri de Pareto, malgrat els seus evidents judicis de valor implícits, va tenir tanta acceptació en el corrent principal de la ciència econòmica?
4. A partir dels gràfics 2.1, 2.2 o 2.3, justifiqueu la necessitat dun mecanisme diferent al mercat per a poder situar-nos en algun punt preferit entre els òptims daquests gràfics. Com és que el criteri de Pareto no pot fer valoracions entre aquests punts?
BIBLIOGRAFIA
COASE, R. H. (1960): «The Problem of Social Cost», dins Journal of Law andEconomics 3, 1-44. Nhi ha una versió en castellà: «El problema del coste Social», dins La empresa, el mercado y la ley, Madrid, Alianza Editorial, 1994, 121-164.
CULLIS, J. G. i P. R. JONES (1991):Microeconomía y Economía Pública, Ma-drid, Instituto de Estudios Fiscales.
KAHN, A. E. (1966): «The Tyranny of Small Decisions», Kyklos, vol. 19, núm. 1.
MUSGRAVE, R. A. i P. B. MUSGRAVE (1983): Hacienda Pública Teórica yAplicada, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales. Versió original (1973): Public Finance in Theory and Practice, Nova York, McGraw-Hill.
PIGOU, A. C. (1920): The Economics of Welfare, Londres, Macmilan.
RAWLS (1971): A Theory of Justice. Cambridge, Mass., Harvard University Press.
STIGLITZ, J. E. (1988): Economics of the Public Sector, 2a edició. Nova York, W. W. Norton.