Trobaren axí en les cases, com en algunes coves que pogueren descubrir, moltísims mobles y vagatges, més de quatre mil cafisos de forment y altres molts altres grans. A part tenien més de quinse mil caps de ganado menuts, y altres vaques. Y lo dit mestre de camp, proseguint son intent de que los soldats sen aprofitasen, ab aver-i orde del virey de que lliurasen als señors de vasalls, que avem dit, que tingueren dany tot lo que els avien llevat los moriscos de sos pobles, axí grans com ganados, y aver-se també restat axí acordat ab los moriscos que els ho entregarien, en lo acort que es tingué en la casa de les Pedrises, no sols los donà, però tot o robaren.Y vist lo compte del Castellar lo que pasava, y que els ganados coneguts per marques de sos amos y altres sels ne portavenǁ los qui no eren, que els tenien comprats dels soldats a real per cap de cada cabró y moltó, y·ls demés ab ses crianses, y lo forment, que·l venien los soldats a deu reals lo cafis. Determinà de dir al mestre de camp que, pux los soldats venien dits grans ab tanta desigualtat de preu y part entre ells, que el dit compte el pagaria a divuit y vint reals lo cafís per comte de la siutat de Valèntia, donan-li lo diner allí mateis y tantost, y podria fer les parts entre los soldats com li paragués, y no u volgué fer.
Restaren tots los del Regne molt desconsolats los que allí estaven y veren lo que pasava, axí los interesats com los que no u eren, ab lo qual desconsuelo se tornaren a ses cases, y los soldats de dit ters de Llombardia sen baxaren a la volta de la marina. Y tenint, com tenien, axí en la pujada com en la baxada, comoditat de lleña de molts arbres que podien tallar per a fer fochs, no volgueren sino cremar les portes y les finestres, y almaris fixos, fins a derocar los trespols y cremar les bigues de les cases dels llochs despoblats, sense que ningú o pogués remediar, ab tan gran dany dels señor y de la nova poblasió que sesperava dels cristians vells.
Y tornant a parlar de lo que féu Turixí, qui deien rey, per culpa de la presipitasió del dit mestre de camp faltant al tracte, lo dit Turixí se féu fort en Dos Aygües, y agueren de acudir compañies del Regne, de la Milísia Efectiva, a llansar-los del puesto, perquè lo dit mestre de camp no·s cucà de anar en seguida de aquell, y lo dit Turixí fuiggué ab la gentǁ y ab los que pogué de sa casa.
Y entenent los soldats nostres que y saria lo dit Turixí dins lo lloch de Dos Aygües acovilat, pegaren foc a les cases, y entre altres que estaven, que restaren amagats, cremaren a la mare de Turixí, y fugit que agué del dit puesto, entre ell i·ls moriscos que el seguiren y agué gran desodi, quexan-se de aquell que els avia engañat perquè es foren embarcat ab los altres, y que al present desconfiaven de que sels donàs lloch. Y axí, com a deseperats, volent-lo matar, sobrevenint la nit ab sa casa y cosa de sinquanta de la segua parentela, sescapà ab lo tesor que pogué a la volta de Torís. Y los moriscos se retiraren, com no sabien dell, en la serra Martés, que confina y partix térmens ab Cortes y ab Dos Aygües, y ab la foya de Buñol, y per les espalles ab la raya de Castella, terme de Requena, per la falda de la qual serra pasa un rigüet que es diu Comba, sense dexar dita serra, per espay de sinc llegues, a on güi està, y segons digüen se an replegat tots los que sen fuxgueren de les altres parts, com sea dit. I estos, que seran cosa de dos mil, tenint-se notísia de que el dit Turixí estaria a on se a dit, se juntaren gent solta de alguns pobles per a pendrer y perseguir-lo. Y trobant-se cosa de sent òmens de quatre o sinc pobles dels llochs de Benifaió, Algemesí, Carlet y lAlcúdia, se partiren en dos esquadres per a sercar-los. Y la una esquadra trobà part de les dones y alguns òmens, los quals negaren que fosen de la compañia de Turixí, sinó que, perduts, se arimaren a la font a on estaven. La altra esquadra trobà en una baraca unesǁ dones que anaven a hexir per la porta y vestides a la morisca, i entenent que estaria allí Turixí, asaltan-les oïren que les dites dones invocaren a la Mare de Déu del Roser. Respongueren-los que aquella les valdria i, demanant-los per què estaven a soles com estaven allí, i que a on estava Turixí, respongueren que aquella nit sen era anat de allí.
Señalan-los de ves on sen avia anat, y responen-los les dones als que·ls digueren que com avien incovat a Nostra Señora del Roser sent morisques, declarasen que eren si no cristianes, que eren la muller y filla de Jeroni Carci, aquell qui digueren dalt aver mort dit Turixí en lo lloch de Navarrés i, asigurades de dany, les acomanaren en les demés a una esquadra de deu òmens de aquells. Y anant los demés la volta de a on avien señalat, que es una montaña aspra que li digüen la Ràpita, descubriren gent en una punta de aquella, que té anpla, a la qual, com a pràctichs que eren, rodaren per a pujar-i més de quatre llegües, perquè de altra manera era imposible, encara que no sabien si eren moriscos o cristians los que avien vist y anaven a sercar. Ixqueren-los a una trasposta de la montaña cosa de dos trets de mosquet, y prengueren descuydats als moriscos. Vent-sels tan prop, per sí o per no, se agenollaren y digueren una salve a Nostra Señora del Roser y, avent-seǁ alsat de la orasió, es veren acomesos de aquells ab gran alarido. Cregueren que eran crestians, i quant foren més prop conegueren ser moriscos, perquè invocaven a Maoma, los quals eren cosa de sinquanta. Y vent que los moriscos tan temeràriament se acostaven que les bales dels pedreñals y pedres de les fones amb que tiraven els pasaven per damunt, feren pasar davant de la orde que portaven quatre mosquets, y que tirasen a terra. Y vent los moriscos lo dany que els feren, avent peleat cosa de micha ora, fuyxgueren, restant cosa de set o güit morts de aquelles, i els nostres sense ferida, dels quals era son consogre de Turixí, y anomenat dalt que es diu Cavallero, al qual apretaren de torment i, també asigurant-lo de dany, axí de ell com de les dones, els mostrà y descobrí a on estava Turixí, lo qual estava en una cova, que la boca estava en un pla molt disimulada, a la rael de una carasca. Y avent entrat dins Cavallero a dir a Turixí que ixqués, perque si no també lo fegarien dins ab foch ab tots los que i estaven, tal raons li digué que ixqué a entregar-se ab tots los demés, ab fill, gendre, ses mullers i altres dones, als quals sen portaren presos a Carlet, y de allí, avent acudit soldats de a cavall que envià lo virey ab los soldats, els prengueren y ab lo conte de Carlet que els [trencat]ll per a entrar en València.
I els pasaren per lo palàsio real y els portaren a la presó del Portal de Serans de on, dins pocs dies, al dit Turixí executaren la sentènsia que li donaren, de que fos atenallat, y tallada la mà detra, y orelles, i fet quartos en sos distinchs llochs, lo qual no·s executà, sinó la mort, perquè la pietat dels confesors pogué recabar-o, perquè volia morir catòlicament com o mostrà en lo exterior. Y persuadí ans de exir de la presó a son fill, que volgués viure com a crestià, i que no pasàs a terra de moros, al qual, y als demés que portaren ab dit Turixí, los portaren a embarcar de allí a dos o tres dies. Y volgueren donar a entendre al poble que latenallaven mascaran-li les espalles ab la tenalla, perque un frare capugino, ab una cantehella [sic] de aygua apagà lo foch en dret del sacrari de Sant Bertomeu. Y aribat a la plasa de la Seu també volgueren donar a entendre que li tallaren la mà y les orelles, y peguaren lo colp de la maça, y li enbenaren la mà y les orelles com si·ls a aguesen tallat, sense que es ves, perquè los religiosos o cobriren, posant-se en torn del ministeri y, un de aquells, féu dir al dit Turixí a veu alta Todo sea por amor de Dios. Y axí el portaren a la forca, y el feren quartos, y posaren lo cap en una gàbia de fero en lo portal de Sent Vicent, ab una corona per avay. Fonch notable a totas las gens, que volgués la justícia fer aquella representació perquè paregué que fóra milor aver-la-y perdonat que voler engañar a la gent, perquè pareyxia cosa de farsa.ǁ
Y ayxí, tornant a referir las demés coses que pasaren en la altra part, que és en Guadalest y Laguar, fonch notable lo que per diversas ocations sucseí. Y entre altres pasà que acasant a una mora que fugia ab son fillet al bras, aribat a un despanyadero que se ofarí, per no poder pasar avant, se arulà fins al sol del barranch y morí rebentada y la criatureta, que era una chica, restà sana y sensa dany ab vida. En altra part fonch vista una altra mora que estava acabant la vida de dos feridas mortals, y tenia entorn de sí dos criaturas, la una de tres a quatra anys que li estava entorn jugant ab unas padretas, y laltra chiqueta mamentona, que li estava memant una mamela, sensse altres moltes coses que sucseïren, que trancaven lo cor, considerant la prompta eyxecusió de un cas tan gran, la pereria y protèrvia de tan mala gent, la làstima de tantes criaturetas, angelets, que en o eren los bateyats, la ruïna de tanta asienda y riqueya com tenian posada a mal, y com expersida a layre veurels a ells despulats de tots sos béns y eyxovar, caminant a ser moros, y a pasar lo parill de la mar, com en afecta sen negaren mols, com se a dit. Per altra part trencava lo cor de qualsevol christià lo veura, considerant tanta bela mora ermosa agraciada, tan ben posada y galant, cubertas de or y seda, ab tans adresos de cadenetas y puntas, ab tans sombrarets ab plomas adresats, ab tantas medales y peses, que ab tot asò anaven a on no tenian res, y deyxant tant com deyxaven, y a pasar lo parill que se a dit, quant los per la veu responian. Y és de creure que bé volgueren restar, y que·lls pesava de anar a on anaven, y de la gran inquietut, però que el rey o manava. Les mores sescusaren ab ells, y ells ab ellas. En fi, ab estas y altras cosas descubrian la pereria de son cor, y fonch confesat per mols de ells ésser veritat la conspiració que se avia tractar, y que avia personas entre ells que col·lectaven lo diner per al gasto dels ambayxadors que alà tenian, y que tenian entre ells dommatisados, y alpaquins [sic], y entre tots y era un alfaquir mayor que es deya doctor Miquell del Ala, lo qual fonch doctorat y graduat en medisina per esta Universitat de València, y aprés fonch penitensiat por lo Sant Aufisi de la Inquisisió, lo qual doctor és aquell que avem dit que li donaren entre tots eretats, casa y ganados, quant ixqué de presó y penitència. Aquest és lo qui·s trobà en Toledo en la junta que es tingué en aquella siutat a ont se determinà la mala seta y conspiració. Juntament ab lo dit Miquell del Ala, si trobaren [trencat]ll del prent Regne lo dit Visent Turixí Summania, que feren rey en aprés y [en blanc] Sabba, y Vicent Melo, gendres del alamí de Alasquer, dit Luís Asquer, que pretenia, com se a dit, ser desendent dels reys de Alsira, lo qual no anà a dita junta per home de més de novanta anys. Y també asistiren ab los dits un don Luis Benanir y Jeroni Malchic y [en blanc], lo qual don Luis Benanir aistí per tots los Benamís, als quals lo emperador don Carlos de Àustria los féu nobles per lo molt que ells serviren en lo present Regne contra los agermanats, y totstemps se conservaren moros, y aperentaren entre ells.
Altre trebal a sentit lo Regne, sense los que se an dit, del eloxament dels soldats que fins a güí, que contam 23 del mes de abrill del any 1610, y resten alogats la mitat del ters de Nàpols. Encara y a un altra trebal molt dificultós de remidiar, que és lo dells sensalls que restaven sense poder-se pagar per las causas y reons que se an significat en lo memorial que senvià a Sa Magestat, que està así insertat en la present relasió, per la qual causa y agué moltes juntes en lo estrènuo bras militar, per a tractar del remey de dit dany. Y com en dites juntes y avia tans interesats dells que avian rebut dany per la despoblació, los quals reponian les pencions dells sensalls, y també dells que vivian ab las pencions de aquells, tan ynteresats en las propietats, no·s prengué acort, y ayxí tingueren nesesitat de fer juntes cada un per si. Y los senyors de vasals moriscos, avent-se juntat en la confraria de Sant Jaume, per a resoldra que reduïsen las pensions dells sensals, com eren també interesats molts en molts sensalls que cobraven los uns de las algames dells altres, y resíprocament, no y agué concòrdia, y ayxí se disolgueren les juntes.