Altre trebal a sentit lo Regne, sense los que se an dit, del eloxament dels soldats que fins a güí, que contam 23 del mes de abrill del any 1610, y resten alogats la mitat del ters de Nàpols. Encara y a un altra trebal molt dificultós de remidiar, que és lo dells sensalls que restaven sense poder-se pagar per las causas y reons que se an significat en lo memorial que senvià a Sa Magestat, que està así insertat en la present relasió, per la qual causa y agué moltes juntes en lo estrènuo bras militar, per a tractar del remey de dit dany. Y com en dites juntes y avia tans interesats dells que avian rebut dany per la despoblació, los quals reponian les pencions dells sensalls, y també dells que vivian ab las pencions de aquells, tan ynteresats en las propietats, no·s prengué acort, y ayxí tingueren nesesitat de fer juntes cada un per si. Y los senyors de vasals moriscos, avent-se juntat en la confraria de Sant Jaume, per a resoldra que reduïsen las pensions dells sensals, com eren també interesats molts en molts sensalls que cobraven los uns de las algames dells altres, y resíprocament, no y agué concòrdia, y ayxí se disolgueren les juntes.
Per altra part los sensalistas, com eren capítols cleresials, convents, col·legis, ospitals públics, viudas, cavalers, siutadans, mercaders y altres dells més interesats, feren algunas juntes també en lo capítol de la Seu, en les quals també y fui convocat y aisitir en la última junta que es prengué acort de que no·s devian reduir. Y avent-me comanat a mi en dita junta lo primer vot, aprés de aver esforsat ab moltes reons quan inconvenient cosa era dita reducsió, y queǁ era necesari fer persona eleta per a acudir a Sa Magestat a representar ditas cosas, y suplicar-li lo remey asiento, fonch tota la junta del mateyx vot y parer, y es féu elecsió de la persona de misser Miquel Sebastià, síndic de la església paroquial de Sant Joan, y sen portà memorials que acomenaren que fesen a dalguns, y entre altres a mi, y ayxí sen portà un tralat del present memorial que en la present relació se insarta.
Altre trebal no de menys consideració y de dificultós remey té lo Regne, y es que com los moriscos aguardaven lo socoro de Berbaria per al mag del present any, determinaren de aydir-sen [sic] a falsificar moneda per los baranchs, coves y montanyes, y lo mateyx feren molts christians, los quals si aplicaren per la ocatió y yntarès. Los moriscos per comprar cosas com compraven, com se a dit, y cambiar per divuit y vint reals castelans quatra liures de manuts, y ayxí los jurats de la present siutat, reselosos de la gran alteració que sentian en los ànimos del poble, y de que de vituales se nesesitava la terra perquè los tendés. Y altres de venderia, tancaven las portas y retiraven de portar-ne.20 Per a remey de ditas cosas eligiren ser convenient aprobar ab crida pública dita moneda falsa y aldultarina, y fonc erat, perquè la moneda no tocave [sic] fer a daquells, ni remediar ditas cosas, sinó sols acodir al avitualament. Y vent que per dita causa de mala la moneda sels tornaven lo bon orde de la avitualament, acudir alls oficialls reals per a què posaren remey y no incaregar-sen [sic], puyx lo càstich era del rey y la moneda son patrimoni, caygueren en mayor abús, perquè per aver-la aprobada an agut de encaregar-se de la redetribució. Y per al dit e feta recolir tota la dita moneda falsa, com se troben güí, ab més de tre-sentes mila liures de dit manuts, y aver de soplicar a Sa Magestad quells otorgue privilegi de batidura de manuts per a què, sent aprobats, proibisen los roïns, per a al qual efecta convocaren algunas personas y entre altres a mi, y com se pot veura per lo memorial que en la present relació insarte, al qual me refir no me alargue en lo parer que tingueren.ǁ Pero vent que·s ara ve, per las reons en dit memorial contengudes, en lo cap de la moneda de avaló [sic] y que con lo cap de la moneda de plata en dit memorial lo contengut se tenia desengany de poder-o alcansar la siutat de termini, com se veu per dit memorial, representar o a Sa Magestat servint-lo ab dit advertiment, perquè mogut de bon sel y de la ganància que en dit expedient sel representa, remedia lo dany present y venidor, com se diu. Y en lo cap de la opinió del no ésser convenient que y ayga ningun argent, com se diu, en la moneda de avaló, ja Sa Magestat a resold ser convenient. Per al dit efecta de remediar dits danys, feren los brasos eclesiàstich, militar y real feran elecs per a dit efecta, y convocant altres personas inteligens en la qual no y fui jo cridat, perè en les des estemens fui elet per lo bras militar, y com en los dits elechs ni agués alguns que foren cridats per a la junta dels oficialls reals. Los quals, y dits jurats, conformarsen en la liga y migstura de argent en dits manuts, y dells dits jurats y agués elechs persones de dit bras real en dita junta dels brasos paragué a daquells que dita junta de brasos y estamens no podia resoldres altra cosa que més convingués que la que ells resolgueren, y ayxí may y agué compoliment ni efecta en ditas juntas dells brasos, del modo que se aprés de la expulsió dells moros.
MAXIMILIANO CERDAN DE TALLADA
¶ 1 Don Luis Carrillo de Toledo exercia el càrrec de governador a Galícia quan fou cridat a succeir el patriarca Juan de Ribera al davant del virregnat de Valencia el 1606. No labandonaria fins 1615, i va esdevenir una peça fonamental al llarg de tot el procés dexpulsió, i en la posterior persecució dels últims rebels. J. MATEU IBARS, Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio, Valencia, 1963, pp. 206-207.
¶ 2 Agustín Mexia era un dels militars veterans amb més prestigi en el moment de lexpulsió. Apartat de Flandes després de larribada de Ambrosio Spínola, ocupava un seient en el Consell dEstat quan fou designat per a prendre el comandament de les operacions militars a València. A. Esteban Estríngana, Ejército y finanzas en los Países Bajos católicos. De Farnesio a Spínola (1592-1630), Madrid, 2002, pp. 95-120. Don Pedro de Toledo, V marquès de Villafranca, comptava també amb gran projecció en la Cort. Havia estat ambaixador a França i governador de Milà i, en el moment de lexpulsió, era el capità general de las galeres dEspanya. L. CABRERA DE CÓRDOBA, Relaciones de las cosas sucedidas en la Corte de España desde 1599 a 1614, Salamanca, 1997 (1a ed. Madrid, 1857), pp. 69-337. La identificació del càrrec de general de la Mediterrània per part de Maximilià Cerdà respon a un error de lautor, ja que en aquestes dates lesmentat càrrec estava vacant. Ambdós líders arribarien a València al final dagost, encara que no Luis Fajardo, fill natural reconegut del II marquès de Los Vélez i principal responsable de lArmada del Mar Océano, que esperà a Cartagena fins linici de lexpulsió. J. Hernandez Franco y E. A. Rodríguez Pérez, «La casa de los Vélez: nobleza, lim-pieza y bastardía (1538-1687)», en premsa.
¶ 3 Aquestes xifres no són exactes. LArmada del Mar Océano es va compondre donze embarcacions de diferent tipología. Les galeres de Sicília reuniren per a locasió nou naus, que es juntaren amb les quatre de Portugal. Les galeras de Nàpols van ser disset en total. Entre les galeres de Gènova i dEspanya sumaren altres disset, un desplegament al qual caldria incloure a més les quatre galeres del General de Catalunya. H. LAPEYRE, Geografía..., p. 66.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.