Però en qualsevol cas aquesta valoració no ens ha de desviar del fet fonamental que lExpulsión de Pérez de Culla aporta una informació valuosíssima per al coneixement històric de la reducció dels últims rebels que, al llarg de més de dos anys, van aconseguir sobreviure a les muntanyes de la mola de Cortes mentre eludien els constants intents del virrei de València per capturar-los. Aquesta circumstància va ser vista per les autoritats de lèpoca com un vertader menyscabament del prestigi aconseguit pel rei en lexpulsió, per la qual cosa moltes vegades va ser tractada amb bastant incomoditat. Daquesta manera Pérez de Culla recupera entre els seus versos la crònica duns fets en gran manera poc coneguts a través de les fonts oficials, i ofereix així a lhistoriador de lexpulsió una eina de vàlua inqüestionable.
JUAN RIPOL
Lobra de Juan Ripol es mou entre les mateixes ombres que envolten la figura de Vicent Pérez de Culla.59 Poc o res és el que es coneix de la biografia daquest escrivà aragonès, assidu dels cercles literaris de la ciutat de Saragossa almenys des de finals del segle XVI i que, igual que Maximilià Cerdà de Tallada, va situar la majoria de la seua producció literària en els marges de la composició poètica de curta extensió. En tot cas aquesta circumstància no va ser obstacle perquè Ripol fos considerat un dels millors poetes del XVII aragonès. En Aganipe de los Cisnes aragoneses celebrados en Clarín de la Fama, obra que intentava imitar al Laurel de Apolo de Lope de Vega, el cronista Andrés de Ustárroz va dir de Ripol:
Pues son sus elegantes locuciones,
dulces inundaciones,
que descubren de Horacio y de Virgilio,
doctas imitaciones.60
En termes molt semblants es va moure Vicente Blasco Lanuza, que va elogiar la dignitat i facultats poètiques de Ripol en la seua Historias eclesiásticas y seculares de Aragón, tot i que per desgràcia siga molt poc el que sha conservat del seu treball.61 El 1889 el comte de Viñaza va recopilar algunes rimes de laragonès en la seua Colección de escritores españoles,62 encara que tal vegada la seua creació curta més coneguda siga el sonet preliminar en lloança dAngelo Tabano que es va incloure al començament de la Historia de los bandos zegríes y abencerrajes (Primera parte de las guerras civiles de Granada) de Ginés Pérez de Hita:
Si al padre de Jasón Circe dio vida,
En la vejez decrépita y cansada,
Y al antiguo vigor de la passada,
Su fuerça le es por ella reduzida.
Entre sus obras esta es preferida,
Y a todas las demás aventajada,
Tanto por ser de todo desseada,
Quando por ser la más esclarecida.
Al Veneciano Angelo se debe,
Eterno lauro y lýbica corona,
Pues con ser extranjero ensalça a Iberia;
Y su industria a tal premio justo es lleve,
Pues de España los hechos nos pregona,
Olvidando las grandes de su Esperia.63
La relació de Ripol amb Tabano i lobra de Ginés Pérez de Hita és significativa pel fet que situa el nostre autor dins dòrbita i interessos de la literatura de tema morisc anys abans de la composició de la seua obra mestra, el Diálogo de consuelo por la expulsión de los moriscos. En ella donaria prova, com en cap altre dels seus treballs, del profund coneixement clàssic que fou elogiat pels seus contemporanis, i que va plasmar en un diàleg erudit dinnegable qualitat i ecos platònics en què dos cavallers aragonesos debaten sobre les conseqüències que lexpulsió dels moriscos ha tingut en leconomia nobiliària.64 En ell, Alberto intenta convéncer Serapión que del desterrament morisc només es poden seguir beneficis, però no materials, sinó espirituals i culturals, com ara el retorn als antics costums, a lausteritat amb què shavien forjat els seus avantpassats, als valors que, en definitiva, creu que estaran darrere del ressorgiment hispànic a tots els nivells. Perquè la veritat és que el Diálogo de consuelo tanca abans que res una crítica àcida envers allò que entén com una societat decadent, anquilosada per la recerca de reconeixement i pervertida per lexcessiva prodigalitat dels costums llicenciosos. Leliminació del morisc entronca així amb un dels grans temes de la literatura apologètica de lexpulsió, el que considera leliminació de laltre i lestabliment duna societat única en els seus valors religiosos com el germen dun avançament abans obstaculitzat per la presència daquells.
La disputa entre Alberto i Serapión no és en tot cas justa. La brevetat de les interventions de Serapión sembla només destinada a precipitar les llargues expositions dAlberto, i és que Ripol no ofereix a ambdós contendents les matrixes armes de duel. En tot moment sendevina la clara tendència de lautor a no donar pàbul ni introduir, com hagueren merescut, els profunds arguments derivats del problema de la repoblació, del pagament de censals i de la constatació de la ruïna econòmica que llavors estaven patint molts senyors. Serapión es fa eco daquests problemes, però no els esgrimeix amb tota lextensió i qualitat amb què ho podria haver fet, mostra clara duna intencionalitat que torna a situar a Ripol en la llista dels autors apologètics. En tot cas aquesta darrera circumstància no resta, sinó tot el contrari, interès al Diálogo de consuelo, text de lectura complexa, però únic en el gènere de la literatura apologètica pel seu format i temàtica, variada i nova, apartada de lexaltació gratuïta, i centrada en la recerca de la reforma i renovació dels costums de la societat hispànica a través de loportunitat que, en aquell moment, havia ofert la nova realitat oberta després de lexpulsió. Tota una declaració dintencions.
COSIMO GACI
A diferència de la resta dautors, Cosimo Gaci da Castiglione no va ser testimoni directe de lexpulsió. Aquest italià, nascut a Arezzo el 1550, era membre de dues famílies lligades al servei de la Casa de Medici. Entrat a servir com a patge del gran duc Francesco junt amb el seu germà Rutilio citat en diverses ocasions en el Ragionamento, va poder beneficiar-se del contacte amb la il·lustrada i rica Cort toscana per a desenvolupar un incipient interès per la literatura.65 Els seus primers versos coneguts són diversos sonets que va dedicar a la mort del gran duc Cosme de Medici, i que es van incloure en lobra de Pietro Ricciardi Poesie volgari e latine in morte di Cosimo de Medici, de 1574.66 Cinc anys després publicaria el seu primer treball conegut en solitari, titulat Poetica descritione dintorno allinventioni della sbarra, composició poètica lligada a lòrbita de mecenatge dels Medici, igual que lEpitalamio nelle Nozze del Principe di Mantova e Leonora de Medici, imprès també a Florència el 1584.67
COSIMO GACI
A diferència de la resta dautors, Cosimo Gaci da Castiglione no va ser testimoni directe de lexpulsió. Aquest italià, nascut a Arezzo el 1550, era membre de dues famílies lligades al servei de la Casa de Medici. Entrat a servir com a patge del gran duc Francesco junt amb el seu germà Rutilio citat en diverses ocasions en el Ragionamento, va poder beneficiar-se del contacte amb la il·lustrada i rica Cort toscana per a desenvolupar un incipient interès per la literatura.65 Els seus primers versos coneguts són diversos sonets que va dedicar a la mort del gran duc Cosme de Medici, i que es van incloure en lobra de Pietro Ricciardi Poesie volgari e latine in morte di Cosimo de Medici, de 1574.66 Cinc anys després publicaria el seu primer treball conegut en solitari, titulat Poetica descritione dintorno allinventioni della sbarra, composició poètica lligada a lòrbita de mecenatge dels Medici, igual que lEpitalamio nelle Nozze del Principe di Mantova e Leonora de Medici, imprès també a Florència el 1584.67
Poc de temps després de la publicació daquesta última obra Gaci va entrar a servir en la casa del cardenal Alessandro Peretti, amb qui es va traslladar a Roma. Sota el seu mecenatge, Gaci obtindria la canongia de lesglésia de Sant Llorenç in Damaso, prebenda que mantindria fins a la seua mort el 1619, i que li permetria centrar-se en un intens treball literari com a autor i traductor. Daquesta manera al poc destablir-se a Roma, el 1586, publicaria un primer escrit dedicat al seu mecenes, titulat AllIllustrissimo et reverendissimo signor patrone mio colendissimo il signor cardinale Montalto, coincident en el temps amb una segona obra titulada Dellexcellenza della Poesia i encara una tercera que li va guanyar una certa fama, en la qual defenia la postura del papa Sixt V en la polèmica col·locació de lobelisc del Vaticà.68 Passada aquesta fase de treball intens, Gaci va passar a interessar-se per la traducció italiana dobres en castellà, possiblement per influència del seu germà Rutilio, introduït al servei del Rei Catòlic. Alternant aquesta labor amb la composició duns sonets a la senyora Flavia Peretti i un llibre laudatori dIppolito Aldobrandini coronat com a Climent VIII el 1592,69 en els anys successius se centraria en lestudi i traducció de diverses obres de Teresa de Jesús, entre elles el Libro de la Vida i el Castillo interior, així com també lestudi que el jesuïta Francisco Ribera havia dedicat a aquesta religiosa.70
Cosimo Gaci coneixeria Damián Fonseca a Roma, durant el viatge que aquest últim va realitzar a Itàlia a instància del comte de Castro, qui havia assumit lambaixada espanyola al Vaticà després de la marxa del marquès dAitona a lestiu de 1609. Fonseca arribava a Roma amb lesperança de fer valer les proves destima que lantany cardenal Camilo Borghese ara Pau V li havia demostrat, però també amb la missió dajudar a lambaixador a crear un clima dopinió favorable al procés dexpulsió. Aquest interès es va concretar en la redacció de la Justa expulsión, de la qual immediatament es va encarregar una traducció a litalià, moment en què Gaci va haver dentrar en contacte amb el dominic. Fruit daquesta col·laboració, el 1611 apareixeria a Roma la traducció titulada Del giusto scacciamento de moreschi da Spagna. Però la relació entre ambdós erudits es va enterbolir molt aviat.71 Lluny de donar per conclòs el seu treball amb aquella traducció, Gaci va decidir embarcar-se en la redacció duna reflexió pròpia segons va referir, per petició del comte de Castro, decisió que va haver de molestar un Fonseca que no havia quedat massa content amb la traducció de la seua obra. Com a resultat daquesta voluntat al gener de 1611, quasi de forma paral·lela a leixida del Giusto scacciamento, Gaci donava per acabada la confecció del manuscrit inèdit, i fins ara desconegut, titulat Ragionamento di Cosimo Gaci dintorno al dimostrare la grandezza dellattione che su Maestà ha esseguita nello scacciare i Moreschi nuovi christiani traditori, heretici e apostati da tutti i suoi Regni.