Tanbé del matex tenor ne foren donades als diputats y gurats en lo matexy dia, et tanbé en lo matexy dia, de a vint y dos, fonc publicada la crida següent que aprés se pot veure. E lo dia següent foren cridats y donades lletres a tots los titulats,ǁ y en lo dia en aprés foren donades tanbé a tots los barons senyors de moriscos, totes del matexy tenor de la de susdita, exepto lo capítol que así està aprés de la lletra. A més del de susdit, en seguida de dites lletres fon feta eleció de tres nobles y tres cavallers de la presen junta, en del present mes, per a anar a Sa Excelència a oir lo que·ls tenia que manar de part de Sa Magestat que foren, com dit és, lo síndic aconsellat don Geroni Mercader, Pere Lloys Almúnia, generós de Pròxida, don Fransisco Fenollet, Felip Rebolay, generós, don Gimén Peres Juan, Sipió Roca, generós, a dos dels quals, tornat que agueren la resposta, cometeren lo respondre a Sa Magestat a dita lletra y escriure al duc de Lerma, que foren don Jimén Peres Juan y Sipió Roca, generós, lo tenor de les quals se poden llegir aprés. Tanbé foren fets quatre elets per a asistir y acudir a Sa Exelència per a si tenia alguna cosa que advertir a lestament militar que convingués en dita ocació de tanta inportància, per al qual efecte tanbé se determinà que restàs advertit lo síndic de tenir lo bras junt cada dia perquè es pogués resoldre lo faedor, per al qual efecte foren nomenats en elects a don Lluís de Vilanova, conte del Castellar, a Fransés Vicent Artés, generós, a don Fransisco Fenollet, a Sipió Roca, generós.ǁ
Les prevencions que y agué de guerra en la present gornada foren aver vingut don Agustí Mexia, mestre de camp y del consell de Guerra de Sa Magestat, lo qual se aposentà en lo Real, aver arribat al dit palàcio Real en or y argent, moltes càrregues de moneda y, al mateyx temps, éser arribat a Dénia don Pedro de Toledo, general del Mar Mediterráneo, y don Luis Faxardo,2 general del Mar Oseano, ab sis galeons, set lanches, dos [en blanco] y vint-i-set naus, onse galeres de Sisília, les de Nàpols, les de Gènova, ab los tersos de Sisília, Nàpols y Llombardia, les galeres de Españia ab los tersos de Portugal y, per la terra, en les fronteres del Regne de Castella aver-y alochada molta gent de infanteria y cavalleria, molta en número, y en lo Regne de Aragó molta gent quintada, al modo y costum daquell Regne.3 E tanbé per orde de Sa Excelència lo capità y governador de infanteria espaniola, Fransisco de Miranda, natural de Oliva, en la part de ponent del present Regne, reseñà los tersos y conpañies de la Milícia Efectiva, y don Gaspar Vidal, capità de cavalls de la costa marítima, en lo partit y districte e Vilagoyosa, reseñià la gent y tersos de la Milícia Efectiva en la part de Llevant y tremuntana.4 Voldrà lo curiós veure les patens de don Agustín Mexia y dels demés Miranda y Vidal. En lo present quadern les podrà lligir.
Tanbé abans de la publicació de dita quidra y notificació de les lletres, foren despachades quatre patents a quatre cavallers naturals residens en València, per a què acudiren als puestos de mar y terra a executar ses comicions, segons que en lo tenor de aquelles así lo quuriós podrà ligir-los, quals foren lo capità don Gofré de Blanes, cavaller de abitǁ de nostra Señora de Montessa, comanador de Benicarló y Vinaròs, don Baltasar Mercader, cavaller de Santiago de la Espasa, lo alferis don Fransisco Carós, don Pedro Escrivà, cavaller de la orde de Santiago de la Espasa.5
En aprés foren fetes prevencions per los jurats de València de que es molguesen al present mil y sinc-sens sachs de blat per a que, fets farines, es tinguesen en depòsit, custodits per a si alguna causa, o que·ls moriscos desbaratasen los castells y asuts de les sèquies per a què, mentres se consertaven, y agués farines per a sinc o sis dies. Y perquè en lo dia de vint-y-quatre del present se tingué notísia que la nit abans, avent-y gent alguna que treballava en dits asuts y custòdia aquells, vingueren alguns moriscos ab arcabusos y, la dita gent que estava en custòdia, vent que volien fer dañy y feyen armes, feren fogir a aquells. Per so Sa Exelència, en lo dia de vint-y-sinc cridà al capità Thomàs Cerdan de Tallada, cavaller de la orde de Nostra Señora de Montessa y Sen Jordi, que estava de guarda en lo real palàcio aquell dia, y li ordenà, manant-li despachar patent, per a què estigués en dits castells y asuts en custòdia de les aygües de la present ciutat.6
Los enbaxadors que trameteren a la Cort de Sa Magestat, parlaren ab Sa Magestat a vint-y-sis del pasat, y donaren la enbaxada següent, com se conté en les presents lletres que trameteren en lestrènuo bras militar y elets de aquell, los quals enbaxadors arribaren disabte, y portaren una lletra de Sa Magestat per al dit estrènuo bras militar del tenor següent.
A quatre del present se acabaren de enbarcar en lo Grau de València tres pobles de moriscos, y a sinc y a sis vingueren altres pobles al mateyx Grau a enbarcar-se de la matexa manera. En tots estos dies fins así, don Pedro de Toledo anava ab divuit conpañies de soldats de la mar, ajudat de altres conpañies de la terra de la Milícia Efectiva, portant molt moriscos a enbarcar de la part de Llevant, y de aquelles valls a Vinaròs, a on estaven la esquadra de Nàpols y altres vexells, y enbarcaren mes de sinc mil entre òmens, dones y chics. Y en la part de Alacant senba[rca]ren en altres vexells, axí redons com galeres, més de vuit mil òmens y dones, sense més de mil criatures de mamella.14
Y continuan-se lenbarcacióǁ del Grau de València, baxaren molts més pobles que serien, los que fins agüí se an enbarcat, més de dos mil y tre-sens entre tots. Y fan número que estes quatre partences més de vint y un mil y sinc-sents. Y al present en lo dit Grau y a per a enbarcar los pobles de Benimòdol, Buñol, Gest y Bétera, que contam vui, del mes de octobre, catorze. Y arribat nova serta de que avien cha comensat a aribar de volta los que avien fet la primera enbarcació, y que los de Benilloba, Vall de Muro y altres pobles que deyen que se avien fet a la montaña, que a vuit del present caminaven per a el enbarcador, y asò ab lletra serta del dit don Balatazar Mercader.
Del mateyx calendari, y en lo Grau de València, tanbé aplegà a onse un vexell de volta dels que avien dexat allende moriscos dels que ells matexos se pagaven lo flete, que son estats molts pobles, que els rics de aquells o an fet. Enbarcaren-se en Alacant en la dita gornada los llocs, en la part de Ponent, de Albatera, Crevillent, Asp, lo araval de Elg, Novelda, Elda, Petrer y Salines y altres, y en Dénia onse pobles del ducat de Gandia y Beniredà, del Capítol de la Ceu y jurats de Untiñent, la baronia de Xalò y Lloc de Gata y altres. Y en lo Grau de València, part de Llevant, los llocs de Alcàser, los quals portà a enbarcar don Pau Sanoguera, señor de aquell, y fon lo primer que portà a sos vasalls a lenbarcador. En aprés vingueren fins a la present jornada Picasent, Benimamet, Mirambell y els nomenats. En Binaròs y la Llosa los pobles de la serra de Espadà, Bechí, vall de Segó y Riba-rocha y altres.15
Sertificàs al present la nova de que·n Cortes se an retirat més de dos o tres mil moriscos, y en la par del marquesat de Guadalest mes de sis o set mil. Y los que se avien retirat de ver les baronies de Alberic y Alcoser tracten ja de enbarcarse, y van marchant per a la segona enbarcació molts pobles de totes parts, com son de Jelva, lo araval de Calles, Tales, Benageve, Benaguay.ǁ Y per escusar prolixitat senbarcaren tots los moriscos del Regne, per ses jornades, en los puestos referits de tots los pobles com se a dit, que son de moriscos quatre-sens sinquantay-tres, los noms dels qual estan en est quadern ab los amos de aquells. De manera que veniren a fer suma de tots los que se enbarcaren en tots los dits puestos, entre òmens, dones y criatures, foren hen número [en blanc].
Y com se a dit, molta part dels jóvens, per aver-se fet a montaña, no senbarcaren. Retiraren-se en quatre puestos forts, que foren Guadalest, y en la vall de Laguar y en la de Gallinera, hi a la part de Castella en Cortes, que tots los dits moriscos serien en número pres de vint-y-sinch mil moriscos jóvens. Hi les dones, güelos y vells que en los pobles de dits puestos se restaren, que no·ls pogueren traure a enbarcar per aver-se fet forts en aquells, com se a dit, causaren alguna inquietut y cuydado, encara que no estaven armats, sino pochs dells, de alguns pedrenals hi pistolets, y alguns jusos llarchs que, dels relles y llegons y axades, havien fet fer als ferers dels seus pobles, y moltes fones y alguns arcabusos, y pochs mosquets, ab los quals feyen vista. Y los exèrcits dels crestians, creyen que eren molts més perquè, com los puestos eren eminents, y aprés no es podien descubrir sinó per alguns portells de la montaña, y con feyen també ses sentineles entrant y exint de guarda, sentien lo toch de les caxes, les quals feren de alguns buchs de colmenes y pells seques. Yǁ veyensé també algunes banderetes que llevaven y posaven, fetes de llansols.
Tota aquesta ynquietut la causà, que no·s pot dexar de dir per securitat, com ja se a señalat dalt en lo principo de est discurs, lo haver tingunt orde lo virey de Sa Magestat y Consell de Estat de que, a nascubert y disimulat en los prinsipis ab los señors de vasalls, reselant que no avien de pendre bé aquesta execusió y espulsió de moriscos y perquè, quan sucsehí lo de la serra de Espadà, durà tant temps aver-se fet fort en ella los moriscos per creure que lo duch de Sogorb, don Alonso de Aragó, señor que hera de dita Serra, a càrrech del qual estava conquistar-los, els perseguia ab blanor y no per ventura ab lo rigor que convenia, y axí agueren de venir a llansar-los de dita serra estrangers, y axí en esta occasió sols se reselaren de dita serra, y la pregueren com se a dit. Y com se reselaren, com dit és, de els señors de vasalls y no sols dells, però de tota la nasió valensiana, portant tant secret este negosi que no·s pogueren ni gosaren informarse dels puestos aspres, y axí no·ls saberen per a poder-los prevenir, que sols previngueren lo castellet de Guadalest, perquè a cascon cavaller pràtich natural digué ser puesto fort per tenir dins fort y molt, y amb disimulació procuraren que don Jeroni Mercader, a càrrech de qui estava lo govern y administrasió de aquell estat, per estar lo marquès en Flandes en servisi del archiduch, se asiguràs de aquell, com o féu, que si no tenint dins moltes vitualles, tant quant duraren, durara lo sustentarle forts.16 Però, com se a dit, don Agustí Mexia, que estava en la siutat de Xàtiva,17 dexant allí ordes per acudir, com se dirà, als moriscos que savien fet fort en Cortes, acudí als puestos de Laguar, Gallinera y Guadalest, y féu son asiento en la vila de Murla, que·s de crestians vells, per a des de allí donar los ordinamens que convinguesen, y axí repartí la gent dels tersos de Nàpols, Sisília y Portugal de la manera que més li paregué convenir.