¶ 71 D. FONSECA, Del giusto scacciamento de Moreschi da Spagna. Libri sei. Ne quali si tratta della loro instruttione, apostasia, e tradimento, e si risolvono i dubij che dintorno a questa material si risuegliarono. Composti dal P.M.F. Damiano Fonseca, dellOrdine de predicatori della prouincia dAragona, traslatati dalla lingua spagnuola nellitaliana dal signor Cosimo Gaci, Roma, 1611.
¶ 72 M. A. DE BUNES, Los moriscos..., pp. 35-36.
¶ 73 L. SÁNCHEZ, Vida y muerte..., f. 195.
¶ 74 B. VERDÚ, Engaños y desengaños..., f. 140. En tot cas sha dassenyalar que Felip III no farà sinó heretar la simbologia política de la restauratio Hispaniae, fixada ja en els regnats anteriors, però que articularà de nou per donar cabuda al seu regnat, ajudant sens dubte a la consolidació dalguns dels conceptes clau de la Pietas Austriacha, com és la vinculació amb lapòstol sant Jaume entre daltres.
¶ 75 J. M. PERCEVAL, «Todos son uno. La invención del morisco que nunca existió», en J. Miranda (coord.), La expulsion de los moriscos, Valencia, 1998, pp. 13-40.
¶ 76 G. AGUIAR, Expulsión de los moros..., Estudi introductori, p. 60.
¶ 77 F. RICO, Historia y crítica de la literatura española. Siglos de Oro: Barroco, Barcelona, 1980-1992, pp. 65-66.
Maximilià Cerdà de Tallada
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració
dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell
Antonio del Corral
Relación del rebelión y expulsión de los moriscos
del Reyno de Valencia
Juan Méndez de Vasconcelos
Liga deshecha por la expulsión de los moriscos
de los reynos de España
Vicent Pérez de Culla
Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y muela de Cortes.
Por Simeón Zapata Valenciano
Juan Ripol
Diálogo de consuelo por la expulsión de los moriscos de España
Cosimo Gaci
Ragionamento di Cosimo Gaci dintorno al dimostrare la grandezza
dellattione che Sua Maestà ha esseguita nello scacciare i Moreschi nuovi
christiani traditori, heretici e apostati da tutti i suoi Regni
1.
Maximilià Cerdà de Tallada
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell, feta e recolta per mi, Maximiliano Cerdán de Tallada, generós, iniciada en lo mes de setembre a [en blanco] de 1609.
¶ 72 M. A. DE BUNES, Los moriscos..., pp. 35-36.
¶ 73 L. SÁNCHEZ, Vida y muerte..., f. 195.
¶ 74 B. VERDÚ, Engaños y desengaños..., f. 140. En tot cas sha dassenyalar que Felip III no farà sinó heretar la simbologia política de la restauratio Hispaniae, fixada ja en els regnats anteriors, però que articularà de nou per donar cabuda al seu regnat, ajudant sens dubte a la consolidació dalguns dels conceptes clau de la Pietas Austriacha, com és la vinculació amb lapòstol sant Jaume entre daltres.
¶ 75 J. M. PERCEVAL, «Todos son uno. La invención del morisco que nunca existió», en J. Miranda (coord.), La expulsion de los moriscos, Valencia, 1998, pp. 13-40.
¶ 76 G. AGUIAR, Expulsión de los moros..., Estudi introductori, p. 60.
¶ 77 F. RICO, Historia y crítica de la literatura española. Siglos de Oro: Barroco, Barcelona, 1980-1992, pp. 65-66.
Maximilià Cerdà de Tallada
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració
dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell
Antonio del Corral
Relación del rebelión y expulsión de los moriscos
del Reyno de Valencia
Juan Méndez de Vasconcelos
Liga deshecha por la expulsión de los moriscos
de los reynos de España
Vicent Pérez de Culla
Expulsión de los moriscos rebeldes de la sierra y muela de Cortes.
Por Simeón Zapata Valenciano
Juan Ripol
Diálogo de consuelo por la expulsión de los moriscos de España
Cosimo Gaci
Ragionamento di Cosimo Gaci dintorno al dimostrare la grandezza
dellattione che Sua Maestà ha esseguita nello scacciare i Moreschi nuovi
christiani traditori, heretici e apostati da tutti i suoi Regni
1.
Maximilià Cerdà de Tallada
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell
Relació verdadera molt en particular de tot lo que ha pasat en la extració dels moriscos del present Regne de València y depopulació de aquell, feta e recolta per mi, Maximiliano Cerdán de Tallada, generós, iniciada en lo mes de setembre a [en blanco] de 1609.
Primerament avent sabut lo extrènuo bras militar que la Magestad del rey nostre senyor don Felip de Àustria, terser de aquest nom, y en temps del papa Pablo quinto, esent jurats en la present ciutat de València en lo present any Grisóstomo Siurana, generós, Fransisco March, ciutadà, Melgior Valenciano de Mendiolaça, cavaller, Baltasar Miquel, ciutadà, Diego de Salines per ser mort lo jurat Chosef Onorat Perelló, ciutadà, senyor de Benifarayg, y no star en costum fer-ne altre jurat, y esent diputats per éser mort don Feliciano de Figueroa, bisbe de Sogor, que era diputat primer eclesiàstich, don Jeroni Ferrer, comanador dOrgeta de Santiago de la Espasa, de don Giner Rabasa de Perellós, machor, baró de Dos Aygües y senyor de Benetúser, Miquel Àngel Solares, ciutadà, Francés Lloqui, generós, y per ell supdelegat Melgior Cruÿlles, generós, y per la vila de Alcoy Sisternes [en blanco], y son supdelegat Arsís de Senpere, ciutadà, feya y tenia moltes prevencions de guerra, axí per terra com per mar, totes en lo present Rechne, considerant que encara que·s deya que era per a la Jornada de Alger, vent y molt bé considerant que portava més camí de ser per a la extració y depopulació dels moriscos, preseint convocació del dit extrènuo bras militar, feta per Pere Gostans de Soler, al presen síndich de aquell, en [en blanc] dies del present mes de setembre, lo dit bras feu del·liberació nemine discrepante de tres nobles y tres cavallers de la present junta aconsellat ut supra. Los quals foren don Lluís de Vilanova, conte de Castellar, Favià de Cucaló, generós, senyor de Càrcer, don Jusep de Pròxita, marquès de Navarrés, conte de Almerana, Sipió Rocha, generós, don Fransiscoǁ Llançon de Romaní, senyor de Gilet, Maximiliano Cerdán de Tallada, generós, per a que representasen a Sa Exelència de don Luis Carrillo y Toledo, marquès de Carasena, al presén virey y capitata [sic] general,1 la notable desconsolació que lo dit bras y estament militar tenia de que, esent tan coneguda per Sa Magestat y experimentada yngnata fidelitat y amor eretada de sos predesesors, tan cotinuada en totes les ocacions de guerra, y por en les quals Sa Magestat y sos reys predesesors els avien manat enplear, y que en la present que presentien per veure tans aparatos de guerra no de menyx calitat, inportant-se que les demés non tiguesen de Sa Magestat ninguna notícia, suplicant-li fos servit manar-los donar alguna notícia per a poder-se oferir ab sertea y acudir a son rey y senyor, y que si com se sospitava que era per a la extració de moriscos, era fos servit donar-los carta de favor per a Sa Majestat per a que fosen oÿts, los quals elets tornaren resposta al dit estament en la forma acostumada de que Sa Excelència no avia declarat son pit en més de que·ls afavoreria, axí per a si volien escriure a Sa Magestat, com per a si enbiaven enbaxadors.
Oÿda la relació, lo dit estament féu del·liberació descriure a Sa Majestat en conformitat de susdit, per medi de dos embaxadors, la un senyor de vasalls moriscos, laltre no, y que se feren elets per a exeptar de Sa Excelència la mersè y favor consedida aprés de aver-li donat raó de la de susdita del·liberació. Foren fets elets, en la forma acostumada de la present junta, a don Fransisco Llançon de Romaní, baró de Gilet, a Maximiliano Cerdan de Tallada, generós, a don Jaume de Vilanova, y a Josef Ferragut, generós, reduïts de aquells dotse que en la dita del·liberació feu lo dit estament és, a saber, sis nobles y sis cavalers y generosos, com dit és, per a fer elexció dels dits embaxadors y donar a daquells les instrucions y memorials, ordenar aquells y les demés lletres per a Sa Magestat y demés persones que a daquells paregués. Les quals lo de susdit síndic, aconsellat de don Juan Sans, senyor de Alboy, y de Fransés Ferragut, baró de Gova, feu la eleció de les persones següens: don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, Maximiliano Cerdan de Tallada, don Francisco Llançol de Romaní, baró de Gilet, Carlos Valero,ǁ don Pedro Sans de la Llosa, Gusep Ferragut, don Juan Lloís Fenollet, Sipió Roca, don Nofre Muniós, [en blanc] Cucaló, don Lluis Vilanova, conte del Castellar, Llorens Saÿdia Surbano, los quals feren elexció per enbaxadors per al dit efecte a don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, y don Juan Valltesa y Blanes, als quals donaren les instruccions conveniens y memorial següens en esta forma, que per a fer aquells reduÿren al Conte del Castellar y a Maximiliano Cerdan, y per a la colecta de les pecúnies, per a els gastos de la enbaxada, sovre la llista y tacha seguent, feta per los dits reduïts. Foren reduïts don Juan Lluís Fenollet y Carlos Valero, los quals enbaxadors portaren, ab dits memorials e instrucció, lletres per a Sa Magestat del rey y de la reyna, per a don Fransisco de Sandoval, duc y marquès de Dénia, per a fray Lluís de Aliaga, del orde de Predicadors, confeçor del rey, per a el padre Rigardo, de la compania de Jesús, confesor de la reyna, per a vicicansiller don Diego Clavero, per a el duc del Infantat, per al duc de Sea, per a el condestable, los quals partiren de la present ciutat, per a on Sa Magestat estigués, a dènau del present mes. Partits los quals, en vint-y-dos del present mes, estant tractant de fer eletes persones dit estrènuo bras per a què, ab los elets dels demés braços eclesiàstic y real, per a embaxadors per a tot lo Recne, foren cridats los síndics dels tres bracos és, a saber, [en blanc] Bellmont, canonge de la Seu, síndic del bras eclesiàstic, Diego de Salines, jurat síndic del bras real y lo dit del estrènuo bras militar, per Sa Exelència, als quals donà per a sos estamens una lletra a cascú del tenor que aprés se dirà.
Oÿda la relació, lo dit estament féu del·liberació descriure a Sa Majestat en conformitat de susdit, per medi de dos embaxadors, la un senyor de vasalls moriscos, laltre no, y que se feren elets per a exeptar de Sa Excelència la mersè y favor consedida aprés de aver-li donat raó de la de susdita del·liberació. Foren fets elets, en la forma acostumada de la present junta, a don Fransisco Llançon de Romaní, baró de Gilet, a Maximiliano Cerdan de Tallada, generós, a don Jaume de Vilanova, y a Josef Ferragut, generós, reduïts de aquells dotse que en la dita del·liberació feu lo dit estament és, a saber, sis nobles y sis cavalers y generosos, com dit és, per a fer elexció dels dits embaxadors y donar a daquells les instrucions y memorials, ordenar aquells y les demés lletres per a Sa Magestat y demés persones que a daquells paregués. Les quals lo de susdit síndic, aconsellat de don Juan Sans, senyor de Alboy, y de Fransés Ferragut, baró de Gova, feu la eleció de les persones següens: don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, Maximiliano Cerdan de Tallada, don Francisco Llançol de Romaní, baró de Gilet, Carlos Valero,ǁ don Pedro Sans de la Llosa, Gusep Ferragut, don Juan Lloís Fenollet, Sipió Roca, don Nofre Muniós, [en blanc] Cucaló, don Lluis Vilanova, conte del Castellar, Llorens Saÿdia Surbano, los quals feren elexció per enbaxadors per al dit efecte a don Felip Boÿl de la Escala, senyor de Manises, y don Juan Valltesa y Blanes, als quals donaren les instruccions conveniens y memorial següens en esta forma, que per a fer aquells reduÿren al Conte del Castellar y a Maximiliano Cerdan, y per a la colecta de les pecúnies, per a els gastos de la enbaxada, sovre la llista y tacha seguent, feta per los dits reduïts. Foren reduïts don Juan Lluís Fenollet y Carlos Valero, los quals enbaxadors portaren, ab dits memorials e instrucció, lletres per a Sa Magestat del rey y de la reyna, per a don Fransisco de Sandoval, duc y marquès de Dénia, per a fray Lluís de Aliaga, del orde de Predicadors, confeçor del rey, per a el padre Rigardo, de la compania de Jesús, confesor de la reyna, per a vicicansiller don Diego Clavero, per a el duc del Infantat, per al duc de Sea, per a el condestable, los quals partiren de la present ciutat, per a on Sa Magestat estigués, a dènau del present mes. Partits los quals, en vint-y-dos del present mes, estant tractant de fer eletes persones dit estrènuo bras per a què, ab los elets dels demés braços eclesiàstic y real, per a embaxadors per a tot lo Recne, foren cridats los síndics dels tres bracos és, a saber, [en blanc] Bellmont, canonge de la Seu, síndic del bras eclesiàstic, Diego de Salines, jurat síndic del bras real y lo dit del estrènuo bras militar, per Sa Exelència, als quals donà per a sos estamens una lletra a cascú del tenor que aprés se dirà.