COLLIGITE FRAGMENTA
REPENSAR LA TRADICIÓ CRISTIANA EN EL MÓN POSTMODERN
August Monzon, Joan Alfred Martínez, Emilia Bea, dirs.
Luigi Alici, Marilda Azulay Tapiero, Jesús Ballesteros Llompart, Emilia Bea Pérez, Ignasi Boada Sanmartín, Jaime Bonet Navarro, Joan Botam i Casals, Marco Bottacchiari, Josep Buades Fuster, Jesús Conill Sancho, Marco Antonio Cruz López, Francisco Javier Elzo Imaz, Montserrat Escribano Cárcel, Xabier Etxeberria Mauleon, Clara Fons i Duocastella, Giancarlo Galeazzi, Cristina García Pascual, Joaquín García Roca, Álvaro Garrido Desdentado, Juan José Garrido Zaragozá, Catia Eliana Gentilucci, Mohammad Hosseiní, Manuel Lanusse Alcover, Alfonso Martínez-Carbonell López, Joan Alfred Martínez i Seguí, Josep Rafael Moncho i Pascual, Mª Carmen Montaner Abasolo, August Monzon i Arazo, Marco Moroni, Mª Cruz Musoles Cubedo, David Nicholls (), Josep Otón Catalán, Víctor Páramo Valero, Pedro Jesús Pérez Zafrilla, Albert Piñero i Guilamany, Ernesto Preziosi, Sergei Prosandèiev, Xavier Quinzà Lleó, Mª José Redondo Andrés, Alejandro del Río Herrmann, Francisco Roger Garzón, Heleno Saña, Mª Carmen Sarmiento Cabañes, Raúl Francisco Sebastián Solanes, Jean-Louis Schlegel, Michel Stavrou, Ernesto J. Vidal Gil, Josep Vidal Talens
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquest llibre ha comptat amb un ajut de la Conselleria de Justícia i Benestar Social de la Generalitat Valenciana.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
© Dels textos: els autors, 2014
© Daquesta edició: Universitat de València, 2014
Imatge de la coberta: Carlos Alberto Sobral, Cristo Redentor em resina (col·lecció particular)
Imatge de la contracoberta: Vitrall de la Cripta de la Colònia Güell (1898-1914), obra dAntoni Gaudí
Edició digital
Al P. Evangelista Vilanova, monjo i teòleg,
in memoriam
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
LA DERROTA DE DIOS O LA IDEOLOGÍA DEL ÉXITO
Heleno Saña
SEMBLANZA DE HELENO SAÑA
Alejandro del Río Herrmann
EL REENCANTAMENT POSTMODERN. EL RETORN DEL SAGRAT
Josep Otón Catalán
EL HECHO RELIGIOSO EN NUESTRO CONTEXTO CULTURAL. CONSIDERACIONES DESDE LA SOCIOLOGÍA
Francisco Javier Elzo Imaz
LES MINORIES RELIGIOSES A LA COMUNITAT VALENCIANA
Josep Buades Fuster, SJ
EL MAPA DE MINORIES RELIGIOSES DE CATALUNYA. UNA REALITAT CANVIANT
Clara Fons i Duocastella
LES GRANDES RELIGIONS AVEC, APRES OU CONTRE LA MODERNITE
Jean-Louis Schlegel
DIÁLOGO INTERRELIGIOSO VERSUS FUNDAMENTALISMOS. UNA MIRADA DESDE EL JUDAÍSMO
Marilda Azulay Tapiero
JESÚS EN EL ISLAM
Mohammad Hosseiní
RAIMON PANIKKAR: UN PENSADOR PER AL CANVI DE PARADIGMA?
Ignasi Boada Sanmartín
REPENSAR LA RELIGIÓ CRISTIANA COM A INSTÀNCIA CRÍTICA EN LESPAI PÚBLIC. LES PROPOSTES DE LA TEOLOGIA POLÍTICA FEMINISTA
Montserrat Escribano Cárcel
LA PERVIVÈNCIA DEL CISMA ENTRE ROMA I CONSTANTINOBLE. UN PUNT DE VISTA ORTODOX
Sergei Prosandèiev
LANTHROPOLOGIE CHRÉTIENNE DOLIVIER CLÉMENT À LA CROISÉE DE LORIENT ET DE LOCCIDENT
Michel Stavrou
LA LABOR A FAVOR DE LA PAU I EL DIÀLEG AMB LES ESGLÉSIES ORTODOXES EN EL PONTIFICAT DE BENET XVI
Jaime Bonet Navarro i María José Redondo Andrés
LIBERTAD RELIGIOSA EN ORIENTE MEDIO: LA DIFÍCIL SITUACIÓN DE LAS IGLESIAS CATÓLICAS SUI IURIS
María Cruz Musoles Cubedo
THE CHURCH OF ENGLAND AND ECUMENISM
David Nicholls ()
SEMBLANÇA DE DAVID NICHOLLS
August Monzon i Arazo
SEIXANTA ANYS DECUMENISME A CATALUNYA I VALÈNCIA (1954-2014)
Joan Botam i Casals, OFM Cap.
Mª Carmen Sarmiento Cabañes / August Monzon i Arazo
NOVA SENSIBILITAT I TRADICIÓ CRISTIANA
Juan José Garrido Zaragozá
LA TRADICIÓ CRISTIANA, DAVANT LA SENSIBILITAT POSTMODERNA O DAVANT DUNA ACTUALITAT POST-POSTMODERNA?
Josep Vidal Talens
RACIONALITZACIÓ RELIGIOSA I CIUTADANIA POSTSECULAR (EN PERSPECTIVA HABERMASIANA)
Jesús Conill Sancho
LA POSMODERNIDAD EN JOSEPH RATZINGER
Jesús Ballesteros Llompart
IL CONCILIO VATICANO II, SICURA BUSSOLA (ANCHE) PER IL MONDO POSTMODERNO. IL RUOLO DEI LAICI ALLA LUCE DEI PRINCIPI CONCILIARI
Marco Bottacchiari
EDUCAR PARA LA POSMODERNIDAD
Alfonso Martínez-Carbonell López
AL BELL MIG DE LA INCERTESA POSTMODERNA. DINÀMIQUES VITALS PER A ORDENAR EL CAOS
Xavier Quinzá Lleó, SJ
CARITAT I AUTONOMIA VERSUS COACCIÓ I HETERONOMIA. EL CRISTIANISME COM A ANTÍDOT DEL PENSAMENT ÚNIC
Josep Rafael Moncho i Pascual
PERSONA, SOCIEDAD Y ESTADO EN EL PENSAMIENTO DE DON LUIGI STURZO
Ernesto J. Vidal Gil
IL CODICE DI CAMALDOLI (1943): STORIA E ATTUALITÀ DI UNESPERIENZA
Ernesto Preziosi
LESTAT PLURALISTA COM A NOU PARADIGMA POLÍTIC. ELS PLURALISTES ANGLESOS EN LOBRA DE DAVID NICHOLLS
Marco Antonio Cruz López
AFRONTAR LA CRISI DE LOCCIDENT POSTMODERN. RAÓ PRÀCTICA, ESFERA PÚBLICA I RELIGIÓ EN J. B. METZ I J. HABERMAS
Joan Alfred Martínez i Seguí
RESPETO Y JUSTIFICACIÓN EN CHRISTOPHER EBERLE
Pedro Jesús Pérez Zafrilla
ÈTICA DE LESPORT I RELIGIÓ. NOVES ALTERNATIVES PER A UNA SOCIETAT EN CRISI
Raúl Francisco Sebastián Solanes
LATENCIÓ ALS VENÇUTS. SIMONE WEIL I LA GÈNESI DE LA JUSTÍCIA ANAMNÈTICA
Emilia Bea Pérez
UNA TRAGÈDIA DELS DRETS HUMANS. VIOLÈNCIA I RELIGIÓ
Cristina García Pascual
CRISTIANISMO Y PLURALISMO EN EL MARCO DE UNA APROXIMACIÓN HERMENÉUTICA A LOS DERECHOS HUMANOS
Xabier Etxeberria Mauleon
COMUNITAT, DESIGUALTAT, GLOBALITZACIÓ
Joaquín García Roca
DO I CARITAT. CATEGORIES FRANCISCANES PER A UNA ECONOMIA SOCIAL
Catia Eliana Gentilucci
IL LAVORO AL TEMPO DELLA GLOBALIZZAZIONE
Marco Moroni
PERSONA E BENE COMUNE: IN DIALOGO CON MARITAIN E MOUNIER
Luigi Alici
LA RECERCA DEUROPA A TRAVÉS DE MARÍA ZAMBRANO
Álvaro Garrido Desdentado
PERSONA I SOCIETAT EN ISMAEL QUILES
Francisco Roger Garzón
LE SFIDE DEL PERSONALISMO, OGGI
Giancarlo Galeazzi
LHOME, ÉSSER TRINITARI
Albert Piñero i Guilamany
LA AUTOESTIMA DESDE LA PERSPECTIVA PERSONALISTA
Mª Carmen Montaner Abasolo
PER UNA ÈTICA PERSONALISTA DE LACCIÓ VOLUNTÀRIA EN UN CONTEXT RELIGIÓS PLURAL
Víctor Páramo Valero
LA INVESTIGACIÓ PERSONALISTA EN LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, 1959-2014
Manuel Lanusse Alcover
August Monzon i Arazo
EX SAPIENTIA CONCORDIA. LA SFIDA DELLA SCUOLA EUROPEA DI CULTURA POLITICA
August Monzon i Arazo
A TALL DEPÍLEG. DEL FRAGMENT AL MOSAIC
August Monzon i Arazo
INTRODUCCIÓ
Colligite quae superaverunt
fragmenta, ne quid pereat.
Arreplegueu els trossos que han
sobrat: que no es perda res.
Jn 6, 12
«La fe es basa en la llibertat
i en un compromís de solidaritat,
i sense això no és res.»
Mn. Josep Espasa, Què cal creure?
En el volum Soli Deo gloria. El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat (Publicacions de la Universitat de València, 2012), que antecedeix aquest que ara introduïm, ens proposàvem mostrar, presentant diversos estudis pertanyents tant a la teologia com a la història, a la filosofia com a les ciències socials, el pregon solc traçat per Joan Calví i la tradició calvinista en la formació i el desenrotllament de la modernitat occidental. Lempremta deixada per la Reforma protestant en general i per la Reforma calvinista en particular, lluny desgotar-se, segons una lectura hegeliana de la història sia desquerres o de dretes en una etapa necessària, però provisional, dins del procés de racionalització i secularització de la nostra civilització, ha seguit influint en els avatars del món contemporani, fins i tot en la configuració i la crítica de lactual globalització. Linesperat retorn de linterés per limpacte de la cultura i la religió en la plasmació de la realitat social en dóna bon compte a hores dara.
La pregunta sobre el futur del cristianisme i, en un sentit més ampli, de les religions en el seu conjunt, sobretot a partir de la Il·lustració, ha esdevingut una mena de lloc comú en el pensament occidental. Va haver-hi lateisme militant dun Holbach o dun Voltaire, crítics acèrrims del caràcter alienador duna religió emparada en la superstició, la ignorància i la legitimació del poder despòtic. I tant les «filosofies de sistema» derivades de lidealisme alemany, com el positivisme filosòfic, de Comte a Ayer, condemnaren les religions, per atàviques i anacròniques, a la desaparició, conforme la humanitat avançava inexorablement cap a estadis superiors en levolució sociocultural. A més a més, els primers sociòlegs de la religió, com Durkheim o Weber, tot i ser conscients de la decisiva ascendència cristiana sobre la gènesi de lesperit i la cultura moderna, van difondre, amb molt dèxit, la tesi segons la qual el desenvolupament de la modernitat comportava, de manera necessària, la secularització o marginació progressiva del fet religiós.
En lEsglésia catòlica primera oponent a «lesperit dels nous temps» ja al s. XVIII, el pontificat de Joan XXIII (1958-1963) i el Concili Vaticà II (1962-1965) convocat per ell suposaren un intent seriós, sincer i lleial de diàleg amb el món modern. Els sectors més conservadors, però, van recuperar lhegemonia en les dècades del postconcili. Cap a 1970, després de la revolució cultural que va suposar el maig del 1968, va semblar per un moment que la teoria duna modernització antireligiosa, a la fi, es plasmava en la realitat social. El Concili, doncs, no hauria donat els fruits esperats. Sens dubte, el dilatat pontificat de Joan Pau II (1978-2005) més complex del que podria paréixer a primer colp dull ha de ser situat en aquest context. Daltre cantó, el 1979, amb la revolució islàmica dIran, irromp amb força, en una escena mundial fins llavors escindida per la Guerra freda, lislamisme, tendència no sols antimoderna, sinó radicalment antioccidental (en bona part perquè lIslam sautocomprén com a postcristià).
Però, ¿què ha passat, des de la caiguda del mur de Berlín en 1989 fins a hui, perquè un pensador crític i progressista com Jürgen Habermas haja afirmat, a lalba del s. XXI, que el punt de vista secularitzador a ultrança anava errat, que lavanç de la modernització social no té per què estar unit necessàriament a la secularització cultural i que, per tant, cal assumir un model de «societat postsecular», que reconega plenament el factor religiós com a conformador de la realitat social, sobretot pel que fa al seu paper de promotor de solidaritat? A hores dara, en plena postmodernitat cultural a Occident, davant la persistència i fins i tot la nova emergència de la qüestió religiosa en el panorama de la globalització, no sols com a dimensió de la persona, sinó també com a element decisiu en la geopolítica, toca replantejar-se, en concret, el paper de la tradició cristiana des duna òptica interdisciplinar, plural i crítica.