Les fonts sobre captius entre 1350 i 1400
A aquest lapse correspon el primer llibre de regiment municipal conservat, el Llibre de clavaria de 1373-1374. És una font comptable formada per un seguit dassentaments en què de manera succinta sexposen les causes de les despeses o dels ingressos. Bàsicament, consta, doncs, de dues parts, dues dedicades als ingressos «rebudes de la terra» i «rebudes del millarès» i dues de despeses «dades de la terra» i «dades del millarès». El millarès, en principi, era una moneda que equivalia a la desena part dun besant.265 En aquest context, el millarès fa al·lusió al dret que, tal com quedà estipulat el 1261 i el 1267, rebia la Universitat i que consistia en un millarès per cada modí de sal venut.266 Era un dret destinat a finançar les despeses de defensa de lilla. Pel que fa als ingressos és especialment interessant el corresponent a la moneda rebuda procedent de la subhasta del dret municipal sobre lentrada i sortida de captius que sanalitza més avall. Els conceptes de les despeses són variats i tenen especial rellevància els pagaments de jornals de captius que treballaren en diferents obres públiques.
Els documents conservats a lAHE daquesta cronologia, bàsicament els copiats al llibre de privilegis o Llibre de la cadena no contenen esments sobre captius concrets. Això no obstant, aquella font inclou les còpies de diferents provisions reials trameses des de la cort del rei de Mallorca a Ramon Muntaner, el cronista, que fou lloctinent reial a Eivissa entre 1334 i la data de la seua mort el 1336. Entre aquelles cartes es troba lafirmació «totes les obres rusticals se fan per mans de catius», de 1335; el document, que sofereix transcrit i sestudia en el capítol IV, va cridar latenció de C. Verlinden. El Llibre de la cadena és un llibre copiador de privilegis que conté documents entre el segle XIII i el XVIII. El seu cos principal, obra dun mateix copista i per tant amb lletra homogènia, es va copiar al començament del segle XVI. Probablement va ser en aquell moment que els documents en llatí foren traduïts al català. Cal dir que el Llibre de la cadena ha estat objecte de diverses transcripcions temàtiques parcials. Les cartes de Jaume III al seu lloctinent a Eivissa, Ramon Muntaner, foren editades per I. Macabich el 1919 i novament el 1967. El 1992, revisades les transcripcions, les tornà a publicar F. Tur Riera en el núm. 2 de la col·lecció «Llibre de la cadena» de lAHE. Aquesta col·lecció té per finalitat ledició de documents del Llibre de la cadena agrupats per temes. Els documents més rellevants per al tema de la captivitat que conté el Llibre de la cadena són els següents: un del 24 de maig de 1284 pel qual Jaume II atorgà franquesa als forans de Mallorca de pagar les despeses generades pels seus missatges o captius si havien estat empresonats (f. 73r); el del 12 dabril de 1335 pel qual Jaume III autoritzà que es pogués armar un vaixell corsari (f. 29r); el del 4 de novembre de 1405 del privilegi de poder comprar un captiu pel seu preu de venda per intercanviar-lo per un habitant captiu (f. 125r-v); ledicte del 12 de novembre de 1454 de Joan, lloctinent dAragó, que entre altres coses punia lús de captius en les bandositats i revenges (ff. 101r-102v), i un altre privilegi sobre les compres de captius destinats a lintercanvi per habitants captius de 12 de gener de 1471 (ff. 119v-120r). Com es pot veure els documents esmentats no se circumscriuen al període que ara es tracta, però sha preferit descriure de manera unitària el Llibre de la cadena, tot sacrificant la coherència de lexposició cronològica de les fonts. El mateix es pot fer amb una altra font de lAHE, la sèrie «Cartes reials». Com el seu nom indica es tracta dels originals de cartes rebudes per la Universitat procedents de la cort reial. Les cartes que tenen interès per al tema que es tracta són de cronologia tardana, ja del segle XVII. El mateix sha de dir de la sèrie anomenada «Registre de lletres», que són còpies de missives enviades des de la Universitat. Mereixen atenció especial els documents relacionats o que fan referència al gran fenomen de la meitat del segle XIV, la Pesta Negra. El més significatiu dels diversos documents que generà aquella epidèmia fou publicat per Amada López de Meneses en el seu treball citat de 1956.
Les fonts sobre captius entre 1350 i 1400
A aquest lapse correspon el primer llibre de regiment municipal conservat, el Llibre de clavaria de 1373-1374. És una font comptable formada per un seguit dassentaments en què de manera succinta sexposen les causes de les despeses o dels ingressos. Bàsicament, consta, doncs, de dues parts, dues dedicades als ingressos «rebudes de la terra» i «rebudes del millarès» i dues de despeses «dades de la terra» i «dades del millarès». El millarès, en principi, era una moneda que equivalia a la desena part dun besant.265 En aquest context, el millarès fa al·lusió al dret que, tal com quedà estipulat el 1261 i el 1267, rebia la Universitat i que consistia en un millarès per cada modí de sal venut.266 Era un dret destinat a finançar les despeses de defensa de lilla. Pel que fa als ingressos és especialment interessant el corresponent a la moneda rebuda procedent de la subhasta del dret municipal sobre lentrada i sortida de captius que sanalitza més avall. Els conceptes de les despeses són variats i tenen especial rellevància els pagaments de jornals de captius que treballaren en diferents obres públiques.
Laltra font important de la darrera part del període és la correspondència de la companyia mercantil de Datini.267 Shi ha accedit a través de la selecció dels documents relacionats amb captius feta per R. Livi i editats en un seu llibre pòstum el 1928. En aquella obra, els documents de Datini formen un apèndix i en total són 208 completament o parcialment transcrits, el 30% dels quals són relatius a Eivissa.268 A la vista daquest percentatge, no és estrany que primer aquest autor i després C. Verlinden se sorprenguessin que a Eivissa hi hagués un tràfic de captius de tal volum. És interessant afegir, a més, que aquests 64 documents es produïren entre 1400 i 1403 i que, a més de captius, aporten informació daltres mercaderies, com la sal. El 2008 Angela Orlandi edità la correspondència de Datini relativa a Mallorca. Hi ha diversos esments al mercadeig amb Eivissa, però cap dells no té a veure amb captius.
El llibre de M. D. López Pérez (La Corona dAragó i el Magreb en el siglo XIV, 1331-1410) insisteix en la importància de la sèrie «Lletres comunes» de lARM. Una sèrie que sha explotat parcialment en aquest treball, com sha exposat en les fonts relatives a la primera meitat del segle XIV. Les al·lusions a captius dEivissa en lobra de M. D. López provenen sobretot dun document de 1355 inclòs a «Lletres comunes 15» (ff. 191v-192v) i relatiu a una captura il·legal de sarraïns de Granada, una part dels quals foren venuts a eivissencs. La importància de la notícia rau sobretot en el fet que el document menciona el nom daquells compradors. En total shi esmenten disset captius que foren comprats per onze ciutadans dEivissa.
Altres estudis han proporcionat notícies documentals rellevants. És el cas de la tesi doctoral de F. J. Marzal Palacios, llegida el 2006 a la Universitat de València. El treball conté dades procedents de protocols notarials valencians. Concretament, els protocols amb documents relatius a captius comprats, venuts o relacionats amb Eivissa són el 2.778 del notari Domingo Aznar, dos documents de 1381; el 2.990 de Joan Tomàs, any 1383; el 2.797 de Francesc Saïdia, any 1388; el 1.491 de Jaume Mestre, document de 1398; el 2.409 de Vicent Saera, any 1407; el 1.495 de Guillem Mir, any 1408; el 1.883 dAndreu Puigmitjà, de 1414; de Vicent Saera, protocols 2.419, 2.421 i 1.227, anys 1418, 1420 i 1422 respectivament. Els citats protocols es conserven a lARV, mentre que a lArxiu de Protocols del Patriarca de València (APPV) nhi ha els següents amb notícies sobre captius dEivissa: el 1.412 de Vicent Queralt, any 1380; el 24.481, de Joan Canyada, any 1394; el 18.292 del notari Jaume Sant Vicent, any 1395, i el 16.380 de Dionís Cervera, de lany 1407. En menor mesura, la feina de J. Hernando269 amb els protocols notarials de Barcelona ha donat com a resultat lexistència de contractes amb participació de mercaders eivissencs. Se cita la numeració que els va donar leditor: núm. 911, de 1399; 907 i 912bis, de 1399; el 1.008, el 1.009 i el 1.014, tots tres de lany 1400.
Les fonts sobre captius entre 1400 i 1450
Qualitativament, la font més important del període és el Llibre de clavaria de 1417-1418, el segon conservat de la sèrie i el primer del segle XV. Consta duna primera part titulada «Rebudes del millarès i dels drets ordinaris». El significat i la procedència dels ingressos anomenats del millarès ja sha explicat en tractar del Llibre de clavaria de 1373-1374; els drets ordinaris eren els que gravaven les transaccions comercials en general, entre les quals, el dret sobre els captius.272
El treball darxiu a lARM ha permès documentar diverses transaccions de captius amb eivissencs com a compradors o venedors. Els protocols amb documents dinterès respecte de la captivitat a Eivissa són els dAntoni Contestí (2.460, 2.466, 2.468 i 2.470). El registre de lARM, reial patrimoni 90 (ff. 18r, 79v), ha proporcionat alguns esments de captius i, igualment, la bibliografia ha aportat un nombre important desments. Concretament, el treball de V. Cortés de 1980 basat en la font comptable del mestre racional de València titulada «Rebudes, delmaments, jutjaments i passatges de sarraïns», conté 47 esments a captius, 44 amb destí a Eivissa i els restants procedents daquella illa. Un aspecte molt important daquesta font és que anomena els senyors de captius, alguns dells dEivissa.
En el llibre de J. Guiral-Hadziiossif de 1986 es troben diferents notícies de captius i corsaris relacionats amb Eivissa. Concretament, en un assentament del Llibre del mestre racional 66, de 1448 (f. 166), es narra la peripècia dun corsari mallorquí que acabà amb la subhasta, a Eivissa, de 26 captius «de parts de llevant». Sha inclòs una altra referència a un grup de captius, aquest encara més nombrós; es tracta duna carta dels jurats de València a Roderic de Luna, de 1423, en què li narren latac perpetrat per un corsari granadí contra Eivissa. La desembarcada va tenir lloc durant la feina a les salines i hi captivà trenta habitants i uns 150 captius moros que hi treballaven. Aquest document el publica A. Rubio Vela a lEpistolaride la València medieval i es transcriu parcialment a lapartat «La feina a les salines».