La Reial Ordre de 25 de juliol de 1846 obligava algunes poblacions a redactar un plànol geomètric. Poc abans de 1850 Josep Bellver, mestre dobres, redacta un plànol geomètric de Dénia, avui desaparegut, que incloïa les alineacions i lobertura dun nou carrer a la Closa Sud lactual carrer del Pare Pere. Aquest carrer tingué una ràpida execució, ja que el 1853 es feia el replantejament.
De 1867 és el plànol geomètric, també desaparegut,18 redactat pel mestre dobres Patricio Ferrándiz, del qual ens resta la memòria completa, amb la qual podem reconstruir la proposta deixample: planifica el creixement urbà, al nord de la ciutat Closa Nord, al sud Closa Sud i a lest, lespai entre el raval de la Mar i la ciutat actual carrer del Marqués de Campo i voltants. Segurament amb laprovació del plànol sinicià de fet lenderrocament de les muralles.
15. Dénia, de Francisco Coello (1859).
A partir de la Reial Ordre de 22 de gener de 1859, lAjuntament considerava que era responsabilitat seua tot el recinte emmurallat de la ciutat, per la qual cosa el mateix any procedeix a la demolició de la barbacana o tambor del portal de la Mar, recinte exterior a la porta, que impedia lobertura dels carrers de Diana i de la Mar.19
El 16 de setembre de 186620 lAjuntament havia acordat la demolició de les muralles basant-se en el «beneficio de la higiene pública, y por causa de la salubridad, así como por amenazar ruina los muros de esta ciudad». Comptava amb certificats de Patricio Ferrándiz, que havia fet la inspecció dels murs, on concloïa que molts daquests «amenazan completa ruina hasta el estremo de haver venido muchos trozos a tierra» i dels metges titulars Joaquim Gómez i Antoni Muñoz. També hi havia linterés públic dadquirir terrenys «para la construcción de un paseo, de que carece». Hi ha un ofici de la Hisenda Pública, del 22 de maig de 1868,21 dirigit a lalcalde, on se li demana la valoració dels materials dels murs enderrocats, ja que «el Ayuntamiento ha procedido a la apertura de ocho boqueras en el recinto, cuyos materiales del derribo ha destinado al relleno de un terreno pantanoso».
La Reial Ordre de 25 de juliol de 1846 obligava algunes poblacions a redactar un plànol geomètric. Poc abans de 1850 Josep Bellver, mestre dobres, redacta un plànol geomètric de Dénia, avui desaparegut, que incloïa les alineacions i lobertura dun nou carrer a la Closa Sud lactual carrer del Pare Pere. Aquest carrer tingué una ràpida execució, ja que el 1853 es feia el replantejament.
De 1867 és el plànol geomètric, també desaparegut,18 redactat pel mestre dobres Patricio Ferrándiz, del qual ens resta la memòria completa, amb la qual podem reconstruir la proposta deixample: planifica el creixement urbà, al nord de la ciutat Closa Nord, al sud Closa Sud i a lest, lespai entre el raval de la Mar i la ciutat actual carrer del Marqués de Campo i voltants. Segurament amb laprovació del plànol sinicià de fet lenderrocament de les muralles.
15. Dénia, de Francisco Coello (1859).
A partir de la Reial Ordre de 22 de gener de 1859, lAjuntament considerava que era responsabilitat seua tot el recinte emmurallat de la ciutat, per la qual cosa el mateix any procedeix a la demolició de la barbacana o tambor del portal de la Mar, recinte exterior a la porta, que impedia lobertura dels carrers de Diana i de la Mar.19
El 16 de setembre de 186620 lAjuntament havia acordat la demolició de les muralles basant-se en el «beneficio de la higiene pública, y por causa de la salubridad, así como por amenazar ruina los muros de esta ciudad». Comptava amb certificats de Patricio Ferrándiz, que havia fet la inspecció dels murs, on concloïa que molts daquests «amenazan completa ruina hasta el estremo de haver venido muchos trozos a tierra» i dels metges titulars Joaquim Gómez i Antoni Muñoz. També hi havia linterés públic dadquirir terrenys «para la construcción de un paseo, de que carece». Hi ha un ofici de la Hisenda Pública, del 22 de maig de 1868,21 dirigit a lalcalde, on se li demana la valoració dels materials dels murs enderrocats, ja que «el Ayuntamiento ha procedido a la apertura de ocho boqueras en el recinto, cuyos materiales del derribo ha destinado al relleno de un terreno pantanoso».
En la làmina primera titulada «Dénia antes del derribo de las murallas», de la Historia de la ciudad de Dénia (1874-1876), Roc Chabàs fa el comentari següent:
desde el mar hasta las palmeras que se distinguen en el dibujo más allá de la ciudad, hay como una faja sin cultivo, es el Saladar; un genio emprendedor [Patricio Ferrándiz] ha disecado aquella gran extensión de terreno. No han pasado aún seis años y aquel antiguo foco de tercianas ha desaparecido, rellenado con los escombros de las murallas.22
16. Dénia antes del derribo de las murallas. Gravat de la Historia de la ciudad de Dénia, de Roc Chabàs.
Aquesta data i els fets coincideixen amb els descrits per V. Oliver (1930: 7-84):
Después de la revolución de 1868 se acordó el derribo de las murallas de Dénia, y un modesto maestro de obras que aquí había, llamado D. Patricio Ferrandis, se quedó la contrata del derribo a cambio de los escombros, que consistían en un poco de piedra y enormes cantidades de tierra que, según él, reunía excelentes condiciones para la explotación agrícola. Adquirió la laguna del «Saladar», hizo catas, rellenándolas de machaca, o sea zanjas de drenaje, y encima puso la tierra sacada de las murallas23
El procés de demolició de les muralles degué ser ràpid, però per etapes. És possible que siniciara pel front est o marítim del recinte, on estaven els principals interessos urbanístics: la construcció del teatre (1868-1869), lobertura dels carrers de la Mar, de Diana i del primer tram del Marqués de Campo, la urbanització de lactual Glorieta del País Valencià (1873). Tot aquest àmbit sedificà en pocs anys: el 1881 estava definitivament configurat. En canvi, al front oest, segons el plànol dalineacions de Patricio Ferrándiz, de 1872,24 encara estaven les muralles, que no tardarien a desaparéixer. Al front nord, on no hi havia expectatives urbanístiques, no es produí cap demolició, per la qual cosa les muralles han perdurat fins avui.
En el plànol de 1877 ja no apareixen les muralles, exceptuant les de lactual Ronda de les Muralles: el procés de demolició iniciat cap al 1867 havia finit.
17. Plànol dels voltants del portal de Terra, de Patricio Ferrándiz, 1872. (AMD)
1 Un cas extrem, però semblant, és el de la vila dAlcoi, que amb una orografia més accidentada presenta una trama urbana ortogonal de difícil lectura (Torró i J. Ivars, 1989).
2 «Jaime etc. A sus fieles los hombres de Denia salud etc. Oída vuestra súplica a Nos presentada, expresando que para auxilio de las casas que por vosotros se han de construir en el Albacar de dicha Villa, al cual hemos mandado que trasladeis vuestras viviendas, deseais, los que de vosotros teniais en dicha villa casas a censo, poder tener y tomar de estas mismas casas y poner y gastar en la obra o construcción de dichas vuestras casas que se han de edificar, las maderas, ladrillos y demás cosas aptas para dicha construcción, que existen en dichas casas antiguas; a lo cual hemos determinado proveer y conceder, que de aquellas casas, que en dicha villa se tenian por cuenta nuestra a censo, podais tener y sacar las vigas y demás sobredicho, y ponerlas y colocarlas en las mencionadas que debeis hacer en el mencionado Albacar» (ACA, reg. 205, f. 178v) (Ivars Pérez, 1983: 351-352).
3 Llibre del Repartiment, assentament 2168.
4 No sha de descartar que aquestes arcades formaren part del «porxe de jugar a la pilota de la dita ciutat» (Ivars Cervera, 1995: 100), ja que sobre el seu solar es construí la Sala.
5 La vila, delimitada també per murs, sovint és citada com a clos de la vila: «1583: sobre una casa en lo clos de la dita vila, que afronta» (Ivars Cervera, 1995: 115); «1611: la roca que havia enfront de la creu de la capella dels Reis y adobar los carrers del clos de la vila» (Ivars Cervera, 1995: 105).
6 AGS, Mar y Tierra, llig. 79.