Dénia. La ciutat i el castell - Josep Ivars Pérez 9 стр.


3.2 La desaparició de la plaça militar: leixample urbà i lenderrocament de les muralles

És evident que cap a la fi del segle XVIII Dénia shavia recuperat tant econòmicament per lexportació de la pansa com demogràficament el nombre dhabitants siguala amb els de mitjan segle XVII. Junt amb les aportacions de Chabàs, cal citar els estudis més recents de Costa Mas (1977) i Javier Calvo (2003).

Però aquesta recuperació propiciada per lexportació de la pansa quedava llastrada per les mancances del port: malgrat que el marqués de Dénia tenia els drets jurisdiccionals, les inversions o millores havien estat nul·les. Per Reial Ordre de 8 de gener de 1804 sincorporava la ciutat de Dénia a la Corona dEspanya, amb terme i port. Sobri així una etapa nova amb activitats comercials que propiciaran laugment demogràfic i leixample de la ciutat.

Al principi del segle XIX. comença la Guerra del Francés. El 19 de gener de 1812, la ciutat i castell de Dénia es reten a lexèrcit francés. Ja hem vist lestat del castell i els recursos humans i armamentístics en linforme de José de Roxas de 1788, que no havia millorat en 1812, almenys així ho constata Chabàs (1985: 452): «A sus órdenes [el governador Esteban Echenique] tenía un teniente de Rey (pero empleado en Valencia por urgencias del servicio), un sargento mayor (viejo y sordo) y varios oficiales y tropas de inválidos». Abans del 19 de gener, shavien executat obres de millora en les fortificacions, com ara la muralla sud del primer recinte del castell, i altres, totalment inútils, com el fossat del portal de Terra i el canal del Saladar. Després de locupació pacífica de la ciutat per part lexèrcit francés, les obres de millora hi continuaran, amb mà dobra de la comarca reclutada forçosament.


14. Dénia al principi del segle XIX. Elaboració sobre cartografia actual. (J. Ivars)

El setge de les tropes espanyoles, amb un bombardeig excessiu de difícil justificació, deixà la plaça i el castell arruïnats. La ciutat es recuperà ràpidament, gràcies a lexportació de la pansa, però el castell continuarà fins avui mostrant els efectes daquest bombardeig.

Dues descripcions posteriors a aquesta guerra fan patent aquest deficient estat. La primera és de Sebastián de Miñano (1826): «El castillo tiene su asiento sobre lo alto del cerro que domina la campiña, pero està casi arruinado».

La segona, més extensa, és de Pascual Madoz (1982: I, 317-318):

A mitjan segle XIX es van produir importants canvis militars. Per Reial Ordre de 9 de novembre de 1845 es declara el castell de Dénia «punto fuerte de tercera clase». I en la Reial Ordre de 22 de gener de 1859 es disposa el desarmament (desartillar), abandó i enderrocament de la fortalesa de Dénia. Deu anys després, castell i voltants es venen a un particular. Daltra banda, la bonança econòmica provocà un creixement demogràfic desorbitat, de manera que els quasi 2.000 habitants de la fi del segle XVIII shavien convertit el 1900 en 12.431 (Costa Mas, 1977: 87). La pèrdua del caràcter militar de la plaça i del castell de Dénia, i el fort creixement demogràfic són el rent que quallarà en lenderrocament de les muralles i leixample urbà de la ciutat.

De Madoz (1982: I, 318-319) és una visió de la ciutat, de mitjan segle XIX, prèvia a la planificació de leixample i demolició de les muralles del primer recinte:

Назад Дальше