8. Plano en perspectiva de la Plaza de Denia y de sus alrededores, de Vespasiano Gonzaga, 1575 (AGS, MPD, 07, 120). Shi aprecien els tres recintes emmurallats; el dos nuclis urbans, vila i raval; el palau; lincipient raval de Baix la Mar; el moll o pont de fusta, i els dos fondejadors.
1.1 La vila lany 1575
La data de 1575 és significativa per dues raons. Linforme i els plànols una vista aèria del conjunt de la vila i un projecte de fortificació baluardada en el tercer recinte o castell de Vespasiano Gonzaga, aleshores virrei de València, són una documentació clau per a conéixer la Dénia de la segona meitat del segle XVI. Però la data és també important perquè marca linici el V marqués de Dénia pren possessió del títol el 1574 del trànsit de la vila medieval cap a la ciutat moderna, tant pel que fa a lestructura urbana com al sistema defensiu.
La vista aèria, malgrat ser una representació relativament idealitzada, aporta informació abundant. Shi identifiquen clarament els tres recintes emmurallats, la vila, el raval o raval de terra, el raval de la mar, el port els dos fondejadors i el pont de fusta i el fortí enrunat, així com els principals accessos a la vila.
El primer recinte, que tanca el raval, presenta nombroses torres escassament distanciades entre si, fet que no es correspon amb la planimetria posterior, si bé en principi no shauria de descartar que representara encara el recinte islàmic. Aquest recinte va des de la torre que avui denominem oval, aleshores ja construïda, cap a loest, seguint lactual Ronda de les Muralles, gira cap al sud, amb un traçat circular fins al Saladar, des don segueix en línia recta cap a la mar fins a la torre de la Glorieta, on fa un canvi de 90º, i en línia recta, seguint el traçat de lactual carrer de Diana, busca lencontre amb el segon recinte, en la torre del portal de la Mar. El recinte té dos portals, un a ponent, el portal de Terra, citat en el Llibre del Repartiment com a porta dOndara,3 on conflueixen els camins de Gandia i del Coll de Pous, i laltre a lorient, el portal de la Mar, on conflueixen els camins de la Mar i de les Alqueries.
En el raval de terra es representen dos carrers de més longitud. Un dells és, sens dubte, el format pels actuals carrers de Cavallers i Major, que naix en la plaça i arriba fins al portal de Terra; laltre, que sembla nàixer al portal de la Vila i desemboca al final del carrer Major, hauria destar format pels carrers Nou i de Sant Cristòfol, però això o bé és impossible o bé falta el carrer de Loreto. Cal justificar-ho en el fet que en la vista és més important la visió de conjunt que no la del detall, i la visió de la fortalesa que no la de la població, per la qual cosa podem deduir que la representació del caseriu és esquemàtica: els dos carrers longitudinals han de ser forçosament els actuals Cavallers-Major i el de Loreto o de les Monges. A la gran plaça, a la sortida del portal de la Vila, hi ha un edifici en construcció, del qual sobserven unes arcades o porxo4 on actualment està lAjuntament, que no té res a veure amb lactual edifici, construït al principi del segle XVII (Ivars Pérez, 1994c). Tenim, també a la plaça, lermita de Sant Roc (Ivars Pérez, 1994a). Cal suposar que aleshores ja estaven construïdes les ermites de la Mare de Déu de Loreto i la de la Santíssima Sang (Ivars Pérez, 2005), cap a la meitat de lactual carrer de Loreto.
A nord i sud daquests carrers hi ha dos grans espais sense edificar, denominats ambdós, fins ben entrat el segle XX, la Closa. Segons el DCVB, sentén com a closa un «Tros de terra tancat de paret o daltra cosa i destinat al pasturatge» i «Paret o bardissa que clou un tros de terra», definició coincident amb aquests dos espais dús agrícola delimitats i tancats per les cases en posició elevada i per les muralles.5 Generalment el terme closa apareix com a nom de lloc o partida: «1726: en lo carrer que va del carrer de San Antoni a la Closa» (Ivars Cervera, 1995: 108); però sobretot apareix citat com a referència a una propietat: «1726: en lo carrer que va des de la ferreria al carrer de Lorito y al de la closa de Geroni Vives [], en la qual esta construida una senia per a treure aigua per a labeurador» (Ivars Cervera, 1995: 76); i també donant nom a elements urbans, com la font de la Closa (Ivars Cervera, 1995: 66) o la torre de la Closa de Trensano (Palau Diego, 1983: 130). Amb la urbanització de les dos closes, fenomen que sinicia a la fi del segle XVI i principi del XVII, i fineix a la segona meitat del segle XX, els nous carrers o places es denominaran inicialment de la Closa: «1726: en lo carrer que va de labeurador al carrer nou de Sant Antonio, antigament dit de la closa de Geroni Vives» (Ivars Cervera, 1995: 81). Lactual carrer del Pare Pere, projectat el 1850, es denominà en origen carrer de la Closa (Ivars Pérez, 1982: 87). El problema que sovint sens presenta és que amb un mateix nom, la closa, se citen dos espais diferents, a nord i sud del raval, la qual cosa dificulta la interpretació documental.
A la vila, tancada entre el segon i el tercer recinte, saccedeix pel portal de la Vila, situat a lextrem occidental, portal dorigen musulmà que avui encara permet accedir al castell; a lextrem oriental, un altre portal, el dels Socors, comunica la vila amb el port. De portal a portal hi ha dos carrers longitudinals, seguint les corbes de nivell del turó, el dAmunt o Damunt i el dAvall o Davall, topònims que fan referència a la ubicació, avui encara vius en molts dels nostres pobles. Sovint aquests pobles nous presenten un altre carrer, el del Mig, que per raons despai no hi ha a la vila. Aquests dos carrers estan travessats per uns pocs carrerons, denominats costa: «1622: la costa que puja a la yglesia dita de Mossén Cots» (Ivars Cervera, 1995: 95), i per un gran espai buit, a manera de plaça, però de fort corrent, que en contacte amb les muralles rep el nom del Mirador: «1575: sobre un tros de terra davant del mirador en lo camí de la mar» (Ivars Cervera, 1995: 94). Des del Mirador es controlen el pont i els dos fondejadors, i les entrades i eixides dels vaixells pel canal. Entre el portal de la Vila i el portal del Castell, al tercer recinte, hi ha lesglésia gòtica (Ivars Pérez, 1994a). També hi havia cases en el recinte del Verger, no representades en la cartografia de principi del segle XVIII: «s. XVI-XVII: unes cases dins lo Verger que afronten [] e ab cenia del Verger» (Ivars Cervera, 1995: 114).
9. Plano del Puerto y Ciudad de Denia dAlexo Berlinguero (1789) (CGE, 341, part). Dins del primer recinte, a nord i sud de la ciutat, saprecien els dos espais agrícoles lliures dedificacions, denominats les closes.
El tercer recinte emmurallat, denominat el castell fins al principi del segle XVIII, ocupa la part més elevada del turó. Laccés presenta dubtes. Lactual, orientat a ponent i protegit pel baluard, és una porta dorigen medieval adossada a una altra del segle XVIII, amb un llenguatge també medieval. En canvi, en el plànol de Vespasiano Gonzaga (AGS, MPD, 19, 002), de 1575, la porta està orientada al sud, situació coincident amb la del quadre sobre lexpulsió dels moriscos, pintat per Vicent Mestre lany 1613, fet que explicaria, en part, la construcció a la segona meitat del segle XVIII, ja desapareguda la vila vella, dun llenç que anava des del tercer recinte fins a la torre del Consell, en el segon recinte. Durant la Guerra de Successió i, sobretot, en la del Francés, tot aquest tram encarat al sud fou intensament bombardejat, i per tant hi van desaparéixer llenços, una torre i el probable portal de Ferro? daccés al castell. Al centre daquest recinte hi ha el Palau dels Marquesos de Dénia, posteriorment denominat Palau del Governador. Aleshores no shi havia dut a terme la intensa remodelació de la fi del segle XVI, impulsada pel V marqués de Dénia, per la qual cosa hem de suposar que encara tenia una forta empremta medieval. Hem dincloure com a part daquest recinte el Verger Alt, amb la imponent bateria del Verger que defensava laccés als fondejadors, ja construïda en 1575.
Fora dels tres recintes hi ha el raval marítim, embrió del futur raval de Baix la Mar, a la sortida del portal dels Socors. Al voltant de leix que comunica el portal i el pont, hi ha un grup dedificis segurament associats a lactivitat portuària magatzems, botigues, etc.
Entre el raval de terra i la mar hi ha un gran espai dús agrícola, absent de construccions, exceptuant lermita de la Mare de Déu dels Desemparats, que Vespasiano Gonzaga dibuixa més cap al sud, dins de labandonat recinte del fortí, on són encara visibles les restes de muralles de lantic raval musulmà.
10. Basament de torre de planta circular descobert lany 1986 a la plaça de Jordi Joan. És la torre cantonera que fita amb el Riatxol del Saladar i uneix els llenços sud i est del recinte andalusí. (J. Ivars)
Aleshores, el raval de Dénia superava la vila en població, prestigi social i qualitat arquitectònica dels edificis. Així ho confirma Vespasiano Gonzaga en el seu informe de 30 de setembre de 1575:6 «Denia muestra haver sido gran ciudad por sus muros agora no passa entre el arraval que es lo mejor y la villa de tresientas y çincuenta casas». La vila, però, conserva els edificis administratius la sala i religiosos església, abadia, cementeri, alhora que ofereix més seguretat als habitants.
1.2 La custòdia de les defenses
Des del punt de vista militar, una de les característiques del sistema foral valencià és la inexistència dun exèrcit regular,7 de conseqüències nefastes en època moderna. Les milícies de la vila, per a guarda i defensa daquesta, estaven conformades, segurament, per tots els ciutadans amb edat adequada, agrupats en desenes i centenars. Disposaven de dies i lloc determinats per a fer pràctiques, és a dir, es tractava duna mena de servei militar permanent. En 1585, segons linforme de Juan de Acuña,8
en la dicha villa y arraval ay quatroçientas personas senyaladas por soldados con arcabuzes, que están debajo de un capitán que·s el governador y alcayde del castillo, y repartidos de diez en diez, los quales en tiempo de necesidad guardan la villa y el castillo