Del consell de la vila de Castelló al honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la universitat de la dita vila, saluts e dilecció. Donats e pagats a·n Lorenç Valentí, vehín de la dita vila, pessador e tenidor del pes de la dita vila, per pessar les farines e blats de aquella, sexanta sous moneda reals de València lo<s> quals li són deguts per la rahó desús dita.13
Al costat daquesta dimensió executiva, el consell tenia atribucions per elaborar la normativa que regulava nombrosos aspectes de la vida local, especialment econòmics. Ara bé, lautoritat municipal no deixava de ser delegada del senyor, en aquest cas el rei, de manera que els establiments i ordenacions que decretava el consell havien de comptar amb laprovació del batle local, el representat del poder senyorial en la vila.14 Així, per a validar el text de la disposició normativa, calia que constàs laprovació de loficial reial sota la fórmula, per exemple: «Ferma den Pere de Begues, batle, sau dret de senyor».15
Aquesta activitat legislativa podia arribar a ser tan intensa com per a produir una dotzena dordinacions a lany com succeí en 1384-1385, quan saprovaren normes sobre la venda de peix, de cereals i de vi,16 labastament de carn,17 la molta de blat,18 lentrada de ramats en lhorta19 o disposicions moralitzadores i de seguretat com el respecte a les festes religioses,20 la regulació del joc en els espais públics,21 la prohibició darmes vedades22 i lexpulsió de la vila de persones conflictives.23
En general, en les actes i en els albarans del consell es reflecteixen les incidències de la vida pública duna gran vila que, al darrer quart del segle XIV, tenia una població dun miler de focs. Es tractava duna comunitat de trets rurals però amb innegables funcions urbanes, dirigida per un grapat de prohoms on, al costat dels llauradors acomodats, destacaven els notaris i mercaders. Any rere any, en els llibres de consells es reflectia el cicle de la provisió dels principals càrrecs de govern, començant pels mateixos jurats el dia de la Quinquagèsima, quan es triaven també els consellers. En la primera sessió del consell, es nomenava el síndic o clavari és a dir, el tresorer i lescrivà dels jurats o de la vila, que, entre daltres comeses, tenia la de redactar el mateix llibre de consells. I també, tal com regulaven els Furs, la vespra de sant Miquel era elegit el mostassaf, loficial que vetlava per laplicació de les normes relatives al mercat i a lurbanisme,24 i per Nadal tenia lloc lelecció del justícia,25 en aquests dos casos amb la intervenció del batle reial, que designava loficial entre una terna que li presentava el consell.
Laltre gran sector de lactivitat administrativa que es reflectia en les actes era tot allò relacionat amb la fiscalitat i el deute públic municipal. La recaptació dels dos grans imposts, la peita i les cises o imposicions,26 amb totes les incidències relatives a les queixes dels contribuents o als incompliments dels recaptadors, ocupava una bona part dels llibres de consells. Les demandes extraordinàries del senyor de Castelló, el duc de Girona, el futur Joan I, i sobretot les dificultats per a fer front a lendeutament censalista, ocupaven una part considerable de les deliberacions municipals. En aquest sentit, es donava la circumstància que en 1384-1390 les rendes reials de la vila, en mans del duc de Girona, eren administrades pel consell. El motiu era que la vila havia hagut dendeutar-se per finançar el seu senyor i, en compensació, se li havien cedit les rendes de la batllia local per poder pagar-ne els interessos.27 Això suposava que la recaptació, la gestió administrativa i la supervisió dels comptes pels oficials reials, exigien nombroses disposicions del consell. Al seu torn, labastament de productes bàsics de consum com els cereals i la carn, i de laigua potable amb el manteniment dels pous de la vila, eren també uns afers públics que es registraven en tots els llibres de consell. Així mateix, la dimensió agrària de la vila, es posava de manifest en les disposicions relatives a la neteja de les séquies, les obres en lassut i en la prohibició reiterada i poc obeïda de sembrar arròs per motius de salubritat.
Encara que hi havia afers, com els esmentats, que es tractaven en tots les llibres de consells, també poden destacar-sen daltres que es donaren sobretot en uns anys concrets, Així, en 1384-1385 destaquen les demandes extraordinàries del duc de Girona per necessitats militars28 i la gran carestia de blat causada per la sequera.29 En bona mesura, el mandat de 1385-1386 estigué marcat per la crisi política que es desencadenà al voltant de lelecció del justícia, quan el batlle local es negà a nomenar cap dels candidats presentats pel consell, al·legant que no shavien respectat els Furs. Aquest problema sarrossegaria durant 1386-1387, quan, finalment, per una sentència de jutges comissionats pel duc de Girona, el consell hagué de rectificar i acceptar el nomenant dun altre justícia diferent al que havien triat.30 Durant aquest mateix mandat, la mort de Pere el Cerimoniós en gener de 1387 va quedar reflectida en les exèquies reials organitzades pel consell amb la sumptuositat que podia permetres una vila com Castelló.31 Finalment, entre els afers remarcables del llibre de 1389-1390, a banda de la revifada el conflicte al voltant de lelecció del justícia,32 pot esmentar-se la revisió que va fer el mostassaf de les mesures usades pels moliners locals per detraure el dret de molta, i la seua prohibició atès el caràcter fraudulent que tenien, cosa que va provocar les protestes dels moliners, que les defensaven com a costum establert en la vila.33
Tot plegat, aquests nous llibres del consell de la vila de Castelló de les darreries del segle XIV mantenen, doncs, els trets principals que hi apareixen en el primer volum daquesta sèrie i van a trobar-se també en els següents. No hi ha trencaments significatius per ara en el seu contingut i plantejament, i bàsicament ens il·luminen sobre els afers i quefers, problemes, crisis i respostes que donaren a la seua vida quotidiana aquells habitants de laleshores vila de Castelló, sempre en el marc de les formes de vida i relacions socials duna vila valenciana de la baixa edat mitjana.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, f/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals. Per a les parts en llatí, igualment es procedirà amb la c/t davant di seguida de vocal, que es redueix a la forma c: Valencia, Valencie...
5. Simplificació de les consonants dobles a inici de paraula només.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.
8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesi: R(amon).
10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen actualment representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit, els quals són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre paréntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts [...]. També pot advertir-se mitjançant un signe dinter-rogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
23. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
24. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.
¶ 1 Vegeu les notícies més antigues sobre aquesta documentació en Carles RABASSA i Elena SÁNCHEZ ALMELA, Els llibres de Consells de la vila de Castelló. I. (1374-1383), València, Publicacions de la Universitat de València (puv), 2017. ¶2 Els jurats de 1384-1385 foren Pere Moster, Bartomeu de Bues, Berenguer Serra i Guillem Feliu. Els de 1385-1386, Guillem Trullols, Pere Miquel, Berenguer Guitart i Andreu Sala. Els de 1386-1387, Bernat Pinell, Bernat Cabeça, Joan Tauhenga i Bernat Maurell. Els de 1389-1390 foren Bernat Cabeça, Joan Barbarossa, Bernat Maurell i Roïç Pèriç de Cella. ¶ 3 Era el diumenge anterior al primer diumenge de Quaresma, és a dir, cinquanta dies abans de la Pasqua. ¶ 4 «[Libre de consells del temps dels honrats] en [Pere] Moster, en Berthomeu de Bues, en Berenguer Serra e en Guillamó Feliu, jurats de la vila de Castelló, [la administració dels] qu[als] honrats jurats començà die [.XXª. madii] anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto e finirà [anno .LXXXº.] quinto» (Arxiu Municipal de Castelló (AMC), Llibres de Consell (LC) de 1384-1385, f. 1r). ¶ 5 «Libre dels albarans del temps dels honrats en Pere Moster, en Berthomeu de Bues, Berenguer Serra, Guillem Feliu, jurats de la vila de Castelló, anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº.LXXXº. quarto, e finirà anno .LXXXVº» (AMC, LC de 1384-1385, f. 45r). ¶ 6 Les normatives municipals han estat editades per Francisco A. ROCA TRAVER, Ordenaciones municipales de Castellón de la Plana durante la baja Edad Media, València, Instituto Alfonso el Magnánimo, 1956. Per al context social i polític daquestes normatives i la seua repercussió en el joc polític municipal, vegeu Pau VICIANO, Regir la vida pública. Prohoms i poder local en la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 225-260. ¶ 7 De fet, de vegades redactaven alguns regis-tres en primera persona: «la qual [requesta] per mi, Guillem Feliu, notari, scrivà del dit consell, fon lesta e publicada» (AMC, LC de 1389-1390, f. 30r). ¶ 8 Per exemple, en 1386, sent escrivà Guillem Feliu, es deia que «fon feyt sindicat e donat poder bastant segons que en los libres de notes den Guillem Feliu, notari, és contengut», AMC, LC de 1386-1387, f. 9v. ¶ 9 AMC, LC de 1384-1385, f. 1v. ¶ 10 Una aproximació al cursus honorum municipal daquest sector de prohoms en P. VICIANO, Regir la cosa pública..., op. cit., pp. 31-63. ¶ 11 Sobre els batles locals, vegeu Pau VICIANO, Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló , Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, 2000, pp. 103-112. ¶ 12 AMC, LC de 1384-1385, f. 5v. ¶ 13 AMC, LC de 1384-1385, f. 45r. ¶ 14 Les ordenacions de Castelló van ser publicades per Lluís REVEST CORZO (ed.), Libre de Ordinacions de la vila de Castelló de la Plana, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1957. ¶ 15 Com ara aquest exemple: «Lo consell, revocan la ordenació darrerament feyta que cascun vehí pugués metre porchs tro en .XX. en lorta, stablí e ordenà que null hom strany ni privat no gos o presumesche metre o fer metre porchs en lorta de la dita vila si ja en ço del seu nà, sots la pena en los altres stabliments parlants dels porchs contenguda. Ferma den Pere de Begues, batle, sau dret de senyor», AMC, LC de 1384-1385, f. 10r. ¶ 16 AMC, LC de 1384-1385, ff. 2v, 17v, 23v-24r, 27v i 34v. ¶ 17 AMC, LC de 1384-1385, f. 39r. ¶ 18 AMC, LC de 1384-1385, f. 34v. ¶ 19 AMC, LC de 1384-1385, f. 10r. ¶ 20 Ibidem. ¶ 21 AMC, LC de 1384-1385, f. 13v. ¶ 22 AMC, LC de 1384-1385, f. 42r. ¶ 23 Ibidem. ¶ 24 Sobre el mostassaf de Castelló, vegeu Francisco A. ROCA TRAVER, El Mustaçaf de Castellón y el Libre de la Mustaçaffia, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1973. ¶ 25 En realitat, segons sindicava en els llibres de consell, lelecció tenia lloc tres dies abans de Nadal: «Com segons forma de furs e privilegis del regne de València sie ussat e acostumat de crear justícia tres jorns ans de la festa de Nadal», lc de 1384-1385, f. 26v. ¶ 26 La peita, un impost directe sobre el patrimoni, era recaptada cada any pel veí que, a canvi dun salari menor, es comprometia a efectuar els cobraments i pagar els càrrecs que el consell li indicava. Les cises o imposicions eren un impost indirecte sobre el comerç i el consum que sarrendava anualment a particulars, normalment mercaders o botiguers locals. Vegeu P. VICIANO, «Ingrés i despesa duna vila valenciana del Quatre-cents. Les finances municipals de Castelló de la Plana (1426-1427)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXVI (1990), pp. 635-664. ¶ 27 Sobre el procés dendeutament, Luis REVEST CORZO, «La villa de Castellón y los apuros económicos del Duque de Gerona en 1374», dins III Congrés dHistòria de la Corona dAragó (València, 1923), València, 1925, vol. I, pp. 519-539. Sobre les rendes reials i la gestió del municipi, Pau VICIANO, Els cofres del rei..., op. cit. ¶ 28 LC de 1384-1385, f. 40r. ¶ 29 LC de 1384-1385, f. 34r. ¶ 30 El problema era que, segons els Furs, en 1385 lofici de justícia havia de ser ocupat per un «generós», si hi havia un nombre mínim de veïns elegibles daquest rang. El consell, seguint les indicacions dels seus advocats de València, considerava que no shi donaven aquestes condicions, mentre que el batle local era del parer contrari i va bloquejar lelecció. Amb tot, el consell nomenà Joan dAlçamora com a justícia, fins que el plet es va resoldre en contra del consell durant el mandat dels següents jurats, i el 30 de juliol de 1387 lofici de justícia passà al generós Ramon de Tous. amc, lc de 1384-1385, ff. 29r-35v i 44v, i LC de 1386-1387, f. 15v. ¶ 31 AMC, LC de 1386-1387, ff. 49v-55r. Sobre les festes i commemoracions registrades en els llibres de consells, vegeu José SÁNCHEZ ADELL, Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1982, i Elena SÁNCHEZ ADELL, Festes i celebracions públiques a Castelló de la Plana als segles XIV i XV. Documents per al seu estudi, Castelló de la Plana, Ajuntament de Castelló de la Plana, 2013. ¶ 32 AMC, LC, 1389-1390, ff. 43v-45r. ¶ 33 AMC, LC, de 1389-1390, ff. 30r-35v. Sobre les mesures de la vila, vegeu José SÁNCHEZ ADELL, «Notas sobre pesos y medidas en el Castellón medieval», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXVII (1961), pp. 93-105.