És tard diu als seus amics. Jo vaig tirant, gent.
La resposta és un murmuri indefinit.
A en Peter li agraden els seus amics. Els hi va trobar en Ningú. Però de vegades, no sap per què, es posa de mala lluna quan passa lestona amb ells. En Peter aparta el plat, on encara hi ha més de la meitat de la seva hamburguesa reciclada, i es posa la jaqueta. En Ningú demana el compte, que arriba a lacte. El cambrer, com a la majoria de restaurants, és una persona i no un androide. Avui dia les màquines saben fer moltes coses, però continuen sense aconseguir portar una tassa plena des de A fins a B sense que vessi. A més les persones són més barates. No tenen costos dadquisició i manteniment. I al sector de la restauració tampoc tenen costos salarials. Treballen per les propines. No trobaràs cap androide que treballi per les propines.
Com vol pagar? pregunta el cambrer.
Amb TouchKiss diu en Peter.
Amb molt de gust diu el cambrer, passa els dits pel seu QualityPad i el QualityPad den Peter vibra.
Des que va ser introduït, el TouchKiss sha imposat a una velocitat vertiginosa com a mitjà de pagament. Els investigadors de QualityCorp, el consorci que millora la teva vida, van descobrir que els llavis són molt més segurs contra falsificacions que les empremtes digitals. Tanmateix els crítics afirmen que aquesta no és la qüestió, sinó que QualityCorp només pretén aconseguir un lligam emocional encara més fort dels clients amb els seus productes. Si realment lobjectiu era aquest, almenys amb en Peter no ha funcionat. Sense cap mena de passió, fa un petó al seu QualityPad. Amb un segon petó deixa la propina habitual del trenta-dos per cent. Al cap de vuit segons dinactivitat, el QualityPad es posa en standby i la pantalla es torna negra. El reflex fosc den Peter el mira estúpidament. És una cara blanca i insubstancial. No pas lletja, però insubstancial. Tan insubstancial que en Peter de vegades té la sensació de confondres a si mateix amb algú altre. Llavors es pensa, com ara, que un estrany el mira des de la pantalla.
Davant de la porta ja lespera un cotxe sense conductor. Lha cridat en Ningú.
Hola, Peter diu el cotxe. Vol que el porti a casa?
Sí diu en Peter tot pujant-hi.
Sense fer més preguntes sobre el trajecte o ladreça, el cotxe arrenca. Ja es coneixen. O si més no el cotxe coneix en Peter. Una pantalla mostra a en Peter el nom del cotxe. Es diu Carl.
Fa un bon dia, oi? pregunta en Carl.
Suprimir conversa intranscendent diu en Peter.
Aleshores faré sonar les millors balades de rock de tots els temps per distreurel diu el cotxe, i posa música.
Ja fa vint-i-tres anys que en Peter escolta balades de rock. Tota la seva vida.
Apaga això, sisplau diu.
Amb molt de gust diu el cotxe. He de reconèixer que no comparteixo gens ni mica aquesta fal·lera seva.
Ah no? pregunta en Peter. Què tagrada, doncs?
Bé, quan viatjo sol escolto sobretot música industrial diu el cotxe.
Posa-men algun tema.
La «cançó» que retruny just després als altaveus encaixa molt bé amb la mala lluna den Peter.
La música està bé li diu al cap duna estona a en Carl. Però podries parar de cantar-hi a sobre, sisplau?
Sí, és clar diu el cotxe. Disculpi. Se mha encomanat el ritme.
En Peter es posa còmode. El cotxe és espaiós i confortable. En Peter es permet una tarifa plana de mobilitat per a una classe de cotxes que en realitat no shauria de permetre. Un dels seus amics avui ha fet broma dient que en Peter probablement pateix la crisi del quart de vida. Lamic parlava com si en Peter shagués comprat un cotxe! Però només els superrics, la gent vulgar i els macarres es mouen amb vehicle propi. Tots els altres recorren a les enormes flotes de cotxes sense conductor de les companyies de mobilitat. «El millor dels cotxes sense conductor», deia sempre el pare den Peter, «és que no cal buscar aparcament». Tan bon punt has arribat a la teva destinació, simplement baixes de lautomòbil, que continua el seu camí i fa el que fan els cotxes quan no se senten observats. Segurament se'n va a omplir el dipòsit a qualsevol banda.
De sobte en Carl frena en sec. Són a tocar la vorera prop duna gran cruïlla.
Em sap molt greu diu el cotxe, però les noves directives de les assegurances han catalogat el seu barri com a massa perillós per a cotxes sense conductor de la meva categoria. Sens dubte entendrà que li demani que baixi aquí.
Com? pregunta eloqüentment en Peter.
De fet ja ho hauria de saber diu en Carl. Fa 51,2 minuts ha rebut les noves condicions de la seva tarifa plana. No sha llegit el contracte? En Peter no diu res. En qualsevol cas les ha acceptat diu el cotxe. Però estic segur que salegrarà que hagi triat per a la seva comoditat un punt fronterer que li permetrà, a la seva velocitat mitjana, arribar a casa a peu en tan sols 25,6 minuts.
Fantàstic diu en Peter. Realment fantàstic.
Ho ha dit en to irònic? pregunta el cotxe. He de reconèixer que de tant en tant tinc problemes amb el meu detector dironia.
Costa de creure.
Això ha sigut irònic, oi? pregunta el cotxe. Llavors la seva alegria dabans tampoc no era de debò, no és cert? No té ganes de caminar? Si vol puc cridar-li un cotxe de qualitat inferior que respongui a la nova catalogació del seu barri. Podria tenir un cotxe daquesta mena aquí mateix en 6,4 minuts.
Per què sha canviat la catalogació?
No se nha assabentat? pregunta en Carl. Els atacs a cotxes sense conductor shan multiplicat a la seva zona. Bandes de joves a latur es diverteixen hackejant el sistema operatiu de col·legues meus. Destrueixen el xip de localització i els esborren el sentit de lorientació. És terrible. Els pobres diables condueixen dia i nit duna banda a laltra, de manera caòtica i sense direcció, com cotxes zombis. I si per casualitat els enxampen, acaben convertits en ferralla a causa de les lleis de protecció del consum. Un destí horrible. Sens dubte deu saber que des de les lleis de protecció del consum està estrictament prohibida qualsevol mena de reparació.
Sí, ja ho sé. Gestiono una petita premsa de ferralla.
Oh diu el cotxe.
Oh diu en Peter.
Així comprèn sens dubte la meva situació.
En Peter obre la porta sense dir res.
Ara valorim, si us plau diu el cotxe.
En Peter baixa del cotxe i tanca la porta. Lautomòbil encara es queixa una mica, perquè no ha obtingut cap valoració, però finalment ho deixa córrer i es posa en marxa per anar a trobar el següent client.
En Ningú guia en Peter pel camí més ràpid. La casa den Peter és una botiga dobjectes de segona mà, petita i llardosa, amb una premsa de ferralla; viu i treballa allà mateix. Es va fer càrrec de la botiga fa dos anys, quan la va heretar del seu avi, i des de llavors pràcticament només nha tret prou per pagar el lloguer. Quan ja només li falten 819,2 metres per arribar a casa, de sobte en Ningú diu:
Compte, Peter. A la pròxima cantonada hi ha quatre joves amb antecedents penals per actes violents. Li recomano fer una petita marrada.
Potser aquests quatre nois només han muntat una paradeta per vendre llimonada feta per ells diu en Peter.
Compte, Peter. A la pròxima cantonada hi ha quatre joves amb antecedents penals per actes violents. Li recomano fer una petita marrada.
Potser aquests quatre nois només han muntat una paradeta per vendre llimonada feta per ells diu en Peter.
És improbable diu en Ningú. Les probabilitats que sigui així són...
Dacord, dacord diu en Peter. Fem marrada.
En el moment exacte que en Peter arriba a casa, es presenta un dron de TheShop. En Peter ja fa temps que no sestranya daquesta mena de casualitats. No són casualitats. Les casualitats ja no existeixen.
Peter Aturat diu el dron alegrement. Vinc de TheShop, lempresa denviament a domicili més popular del món, i tinc una bonica sorpresa per a vostè.
En Peter agafa el paquet que li ofereix el dron tot rondinant. No ha encarregat res. Des que existeix OneKiss, ja no és necessari. OneKiss és un servei prèmium de TheShop i el projecte preferit del llegendari fundador de la companyia, Henryk Enginyer. Qui es dona dalta a OneKiss simplement amb un petó al seu QualityPad, a partir daleshores rep a casa tots els productes que vol tenir conscientment o inconscientment, sense haver-los dencarregar. El sistema calcula per iniciativa pròpia què vol cada client i quan ho vol. El primer eslògan de TheShop ja era: «Sabem el que vols». A hores dara ja no ho posa en dubte ningú.
Obri el paquet de seguida proposa el dron. Sempre em produeix un gran plaer poder presenciar lalegria dels meus clients. Si ho desitja, puc penjar un vídeo dunboxing a la seva pàgina dEverybody.
No cal que et prenguis la molèstia diu en Peter.
Oh, no és cap molèstia diu el dron. De totes maneres sempre ho gravo tot.
En Peter obre el paquet. A dintre hi ha un QualityPad nou de trinca. El model daquest semestre. En Peter no shauria imaginat que volgués un QualityPad nou. Al cap i a la fi posseeix el model del semestre anterior. Ha dhaver sigut un desig inconscient. Sense expressar cap emoció, treu el QualityPad de la capsa. Els de la nova generació pesen força més que els de lanterior. Els models antics sovint sels emportava el vent. En Peter pensa en el vídeo dunboxing, sesforça per somriure i aguanta el polze aixecat per a la càmera. Si algun dels amics den Peter es mirés bé el vídeo, trobaria la seva expressió facial sens dubte trasbalsadora. Però als amics den Peter no els interessen els vídeos dunboxing. En Peter fa un petó al seu nou QualityPad. En Ningú el saluda amablement i a lacte en Peter té accés a totes les seves dades. Rebrega el QualityPad vell i el llença a una paperera que no per casualitat es troba allà a punt. La paperera dona les gràcies i travessa el carrer cap a una nena petita i grassoneta que just en aquell moment desembolica una barreta de xocolata. Tres cotxes sense conductor frenen el mínim per deixar passar la paperera. En Peter la segueix amb la mirada, inexpressiu.
La pantalla tàctil del dron sil·lumina.
Ara valorim, si us plau diu.
En Peter sospira. Dona deu estrelles al dron, perquè sap que qualsevol puntuació per sota de deu estrelles comportaria inevitablement una enquesta en què hauria dexplicar per què no està del tot satisfet. El dron brum feliç. Sembla estar content amb la valoració.
La bona obra del dia murmura en Peter.
Ah, per cert pregunta el dron, que podria agafar dos paquets per als seus veïns?
Hi ha coses que no canvien mai.
ANUNCI DE KOCH FOODS SA
Ja has tastat els GreSaSus?
No saps què són els GreSaSus?
Els GreSaSus són boles premsades industrialment que estan compostes del millor que pot oferir la indústria alimentària: greix, sal i sucre! Sona pervers, però és deliciós.
La norma de puresa dels GreSaSus:
1/3 de GREix
1/3 de SAl
1/3 de SUcre
Novetat:
Bio-GreSaSus artesanals. Per a tots els qui prefereixen una alimentació conscient i sostenible.
ATENCIÓ: ELS GRESASUS PODEN PROVOCAR UNA MORT LENTA I DOLOROSA. PERÒ SÓN TAAAAAN BONS.
LA MÀXIMA COALICIÓ
En Martyn porta un cartellet amb el seu nom. Al cartell hi diu: «Martyn Conseller-President-de-la-Fundació-Assessor-del-Departament-de-Presidència-Director». Normalment només fa servir lúltim cognom, però en les visites guiades no vol renunciar a la llargària quasi aristocràtica del seu nom complet. Està orgullós dels èxits del seu pare. Un sentiment que per desgràcia no és correspost. En realitat, en Martyn, ja des de molt petit shavia sentit dir tan sovint pel seu pare que era ruc, que durant anys sho havia cregut sense qüestionar-ho. Tot just als dinou anys li va venir la brillant idea que no tot el que el seu pare li explicava havia de ser necessàriament veritat. Des daquell moment es considera molt llest. Malauradament i per a desgràcia seva, però, no és pas una llumenera, i entre els molts retrets justificats que es poden fer al seu pare no hi ha el dhaver mentit al seu fill pel que fa a les seves facultats cognitives. En Martyn ha tret el màxim profit de les seves limitades possibilitats: sha fet polític. Una elecció força habitual. En un cert sentit avui dia el parlament és el que abans era el monestir: el lloc on les classes altes es poden desfer dels seus fills inútils. En realitat en Martyn ha aconseguit arribar fins al parlament de qualitat, tot i que només en un dels seients més reculats. Des de fa vuit anys socupa sobretot de fer visites guiades a ledifici del parlament per a escolars seleccionats, els anomenats QualiTeenies. En Martyn només es fa càrrec de grups exclusivament femenins, i avui li ha tocat la loteria: les noies venen duna acadèmia dhostesses.
Com de ben segur ja sabeu diu ara mateix a les dotze estudiants de setze anys, a QualityLand hi ha dos grans partits: lAliança per la Qualitat i naturalment el Partit del Progrés. Abans els partits es deien duna altra manera, però tots es van canviar el nom per concordar amb la nova Country Identity, orientada al progrés.
I daquesta manera tan i tan pràctica diu una de les noies es van desempallegar duns quants adjectius molestos, com social, cristià, verd o democràtic.
Ja tornem a tenir la setciències de torn, pensa en Martyn. Fantàstic.
Adreça la mirada cap a lescolar que ha deixat anar el comentari i a les lentilles de realitat augmentada li apareix el nom de la noia: Tatjana Professora-dHistòria. Sempre igual, aquests fills de professors dhistòria. Va ser molt intel·ligent per part del govern suprimir ja fa quinze anys lensenyament de la història i substituir-lo per lensenyament del futur. A les classes de futur sensenya als alumnes, de manera atractiva i visualment impactant, que en el futur tot anirà bé, perquè dacord amb la tesi bàsica tots els problemes es podran resoldre senzillament amb la tècnica.
Al darrere de tot, dues de les noies xiuxiuegen sobre les seves puntuacions. Nhi ha una que a en Martyn li agrada molt. Sent com murmura: