Al darrere de tot, dues de les noies xiuxiuegen sobre les seves puntuacions. Nhi ha una que a en Martyn li agrada molt. Sent com murmura:
Al Body Mass Index em donen cent punts cada cop. Però el tarat del profe mha dit que no em tornarà a donar tots els punts en Sex Appeal només perquè no li agrada que xerri tota lestona, el malparit!
Focalitzant la mirada i amb un llarg parpelleig, en Martyn marca la noia per a més tard. A lorella dreta sent un PLING de confirmació. Inconscientment es passa la mà pels cabells bonics i abundants, protegits amb enginyeria genètica contra la caiguda, sescura la gola i continua:
I després hi ha, naturalment, el partit de loposició, els fundadors del qual no devien tenir cap esperança de formar part algun dia del govern, tenint en compte que el partit es diu Partit de lOposició.
Una via descapatòria parlamentària pels insatisfets. La Tatjana Professora-dHistòria repeteix les paraules que ha sentit dir sovint a la seva mare quan ha begut. Al seu cap en Martyn ja li atribueix una valoració de zero estrelles.
Com que la nostra honorable presidenta es troba al llit de mort diu, aviat hi tornarà a haver eleccions. Segons han calculat els metges, ens deixarà exactament daquí a seixanta-quatre dies. Per aquest motiu, per tal de facilitar una transició sense fissures, votarem exactament daquí a seixanta-quatre dies. I bé, en principi els grans partits volen el mateix, és a dir el millor, i per això parteixo de la base que els dos grans partits aviat anunciaran que tenen previst formar una gran coalició després de les eleccions. Perdó. Naturalment QualityLand no serà governat per una gran coalició, sinó per la màxima coalició! Preguntes?
Per què creu pregunta la setciències que la participació a les eleccions cada cop és més baixa?
Jo crec diu en Martyn que el govern actual ha abordat amb èxit aquest problema quan hem decidit deixar de publicar el percentatge de participació. I el següent pas lògic, per cert, que és mantenir també en secret el resultat de les eleccions, és un tema que es discuteix amb molta intensitat a porta tancada.
Les noies riuen per quedar bé, encara que en Martyn no feia pas broma.
Individus transparents en un sistema opac diu la Tatjana. En Martyn la ignora.
Ei, tio, per què és del Partit del Progrés, vostè? pregunta la guapa que en Martyn ha marcat.
Doncs... diu en Martyn, mentre es planteja aquesta pregunta per primera vegada, crec que..., daixò..., perquè és el més gran dels dos grans partits.
A en Martyn li agrada més governar que estar a loposició, tot i que de fet no fa ni una cosa ni laltra. Sestà assegut en una de les últimes bancades, aplaudeix quan els líders del seu partit parlen i protesta quan parla un del Partit de lOposició. Totes dues coses les fa somrient amb satisfacció, sense escoltar mai el que diuen.
Condueix les noies a lespai per a visitants de la sala de sessions. Des dallà assenyala lhome que en aquell moment està dret a la tribuna doradors.
Aquest paio és del Partit de lOposició.
Des de fa anys proclama lorador QualityLand està en guerra contra els terroristes daquell imperi que els nostres mitjans ja només anomenen QuantityLand. QuantityLand 7, per ser exactes. Tenint en compte això, no és en certa manera contraproduent que les nostres empreses darmament puguin continuar exportant armes a lenemic? Cal de debò que els nostres soldats siguin massacrats per les nostres pròpies armes?
A la sala se senten veus discrepants. En Martyn també protesta i amb un gest anima les noies a imitar-lo.
Senyor Cantautor intervé el president del parlament, he de demanar-li un cop més que satingui a la nova identitat nacional. La paraula guerra no és políticament correcta. Sen diu intervenció de seguretat per la protecció de les rutes comercials i la introducció de matèries primeres. Ja tampoc diem soldats, sinó guardians de la qualitat.
Diguin com vulgui diu el polític de loposició tot retirant-se. Continua sent el mateix.
La sessió és interrompuda per laparició dun holograma amb el missatge següent:
QualityPartner els ofereix aquest debat parlamentari. QualityPartner: Amor al primer clic.
Un nou orador puja a la tribuna. És un home alt, bastant corpulent, blanc, de seixanta-set anys, amb la cara arrugada.
Teniu sort diu en Martyn. Avui parla el nou ministre de defensa en persona! En Conrad Cuiner. Segur que lheu reconegut.
El ministre de defensa té en efecte uns índexs de popularitat envejables per a un polític. Abans de la seva feina al gabinet era un cuiner famós de la tele. A més posseeix tot un imperi dempreses alimentàries. El seu retrat ocupa un lloc destacat en embolcalls de barretes de xocolata, paquets de flocs de cereals i pots de salsitxes. Tots els nens el coneixen.
Senyor Cantautor comença el ministre amb to mordaç, deixim que fiqui cullerada en el tema.
Sabíeu que el pare den Conrad Cuiner també era un cuiner dèxit? revela en Martyn com a curiositat.
Au va... murmura la Tatjana.
Vostè sempre troba pèls a la sopa! exclama el ministre en aquell moment.
Almenys lingüísticament el paio encara no sha desempallegat de la seva antiga feina diu la guapa.
En Martyn somriu.
Segons les enquestes diu, el senyor Cuiner té moltes possibilitats de convertir-se en el pròxim president. Per desgràcia és de lAliança per la Qualitat, però no passa res, perquè segur que aspira a formar una màxima coalició.
Senyores i senyors, no vull donar-los gat per llebre diu en Cuiner. En la indústria de larmament ens juguem també milers de llocs de treball. Magradaria preguntar al senyor Cantautor si pensa donar feina a tota la gent que caldria despatxar si sapliquessin les seves propostes. Vol ser responsable que tota una generació dhomes joves shagi de dir Aturat de cognom?
Murmuris daprovació a la sala.
La setmana passada encara opinava ben diferent exclama en Cantautor des de lescó.
Fals proclama en Conrad Cuiner, mentida! A la campanya electoral vaig prometre que limitaria les exportacions darmes, però si poso els límits més amunt o més avall és cosa meva! No estem en condicions de fer covar larròs als terroristes de QuantityLand 7. Si QualityLand no els subministra res, encarregaran les armes en una altra banda! O sigui que seria una estupidesa deixar de tenir la paella pel mànec.
Escolteu, escolteu! crida en Martyn.
Per acabar diu el ministre. Pot molt ben ser que excepcionalment els nostres guardians de la qualitat rebin limpacte de les nostres armes de qualitat (no tot és pa i nous), però això és molt millor que no pas rebre limpacte duna arma de qualitat inferior. Perquè les nostres armes de qualitat garanteixen una mort de qualitat al màxim de neta, ràpida i digna possible! Sempre dic que si hem danar a sopar amb sant Pere, almenys que sigui... per un moment sembla que es quedi encallat, almenys que sigui un sopar de qualitat! Sescura la gola. A part daixò continuo compromès, i amb mi lAliança per la Qualitat en bloc, amb la màxima coalició, i tenim previst mantenir-la també després de les eleccions, naturalment sota el meu lideratge.
Quan abandona la tribuna, el públic aplaudeix.
Quan abandona la tribuna, el públic aplaudeix.
I ara diu en Martyn sentireu el cap del Partit del Progrés, en Tony Secretari-General. Com ja deveu saber, és el nostre candidat a la presidència.
I les enquestes li donen uns resultats catastròfics diu la setciències.
Això és irrellevant diu en Martyn, perquè el Partit del Progrés també es comprometrà de seguida amb la màxima coalició. Malgrat tot lenrenou superficial, el món de la política en el fons és molt previsible.
Senyores i senyors diu lhome baixet i robust que sha situat darrere el púlpit, avui vull anunciar-los que, pel que fa a la continuïtat de la màxima coalició... en aquest punt fa una pausa teatral; quina manera de fer-se linteressant, pensa en Martyn girant els ulls en blanc ...el Partit del Progrés ja no shi presta acaba la frase en Tony Secretari-General.
Per la sala sescampa un rebombori de desconcert.
Som del parer, si em permeten aquesta petita metàfora, que «un excés de Cuiner fa malbé lescudella». Rialles a les files del Partit del Progrés. En Martyn també somriu, quan veu riure els seus companys de partit. Igualment els vull comunicar que per la meva part renuncio a presentar-me com a candidat! Lagitació sestén per la sala de plens. La sorpresa és perfecta. Vull aprofitar lavinentesa per presentar-los el nou candidat del Partit del Progrés diu en Tony, que mira cap a la sala i fa un senyal amb el cap a un home ben plantat dedat indefinida. John, et faria res acostar-te?
Lhome de cabells castanys, daspecte atlètic, saixeca i fa el que li demanen.
En Martyn sent com la noia que ha marcat xiuxiueja:
Està per parar un tren!
Aquest és el nostre candidat diu en Tony. Lanomenem John, John of Us!
A la sala es fa un silenci sepulcral.
En John of Us és un androide.
Cucs de lorella
Ara que camines pels carrers de QualityLand, segur que ja thas fixat que hi ha persones que remuguen entre si aparentment sense auriculars. En contra de la primera impressió, aquestes persones no estan boges. Almenys no totes. La majoria parla amb el seu assistent personal digital, i ho fa per mitjà del que sanomena un cuc de lorella. El cuc de lorella és un minirobot amb forma de cuc, aproximadament de la mida duna larva de mosca. Es col·loca senzillament al pavelló auricular. Des dallà el cuc de lorella sintrodueix tot sol al conducte de loïda, on sancora a prop del timpà en un vas sanguini, a través del qual salimenta de bioenergia. Sense ser destorbat pel soroll de lentorn, el cuc de lorella transmet llavors tots els senyals acústics provinents de la xarxa i en direcció a la xarxa. Estirant quatre vegades el lòbul de lorella, el cuc es desenganxa i sarrossega de nou fins al pavelló auricular. A QualityLand un cuquet que no se ten va del cap és efectivament un cas mèdic. O un cas per a lespecialista en tecnologies de la informació. Però la majoria de persones no veuen cap necessitat de desenganxar el cuc i viuen dia i nit amb ell.
ADO & EVA
En Peter Aturat va tenir durant un temps una xicota que es deia Mildred Oficinista. Lhavia conegut a la vida real, al món analògic. Això, naturalment, era estranyíssim i una mica penós, per la qual cosa no els agradava parlar-ne en públic. Es barallaven molt, però, per això mateix, i mirant-ho pel costat positiu, la vida amb la Mildred sempre era interessant. Fa cinc-cents dotze dies tots dos es van inscriure, només per divertir-se, a QualityPartner, i van fer acarar els seus perfils. El sistema els va dir que no encaixaven. Fins i tot els va presentar a cadascun una parella millor. En Peter i la Mildred van rumiar-sho durant molt temps i al final van reconèixer que realment no encaixaven. Connectar-se a QualityPartner així com així, per diversió, no va ser pas gaire divertit. Tots dos van quedar en secret amb una parella millor. Bé, no amb una parella millor, és clar, sinó amb la millor.
La millor parella den Peter és la Sandra Administradora. No es barallen mai. La Sandra és bonica fins on pot esperar un home del nivell den Peter: mitjanament. Avui fa exactament cinc-cents dies que cadascun va marcar lestat de laltre com: «En parella». Va ser un moment molt romàntic. Cap dels dos no ha oblidat la data assenyalada. Tampoc no hauria sigut possible. Els seus assistents personals digitals els lhan recordat. Al seu la Sandra lanomena Monada. Com a símbol de la seva unió, la Sandra i en Peter han connectat els assistents respectius amb el cuc de lorella de laltre. Així doncs, quan estan junts en Peter pot sentir el que en Monada notifica, i la Sandra pot sentir el que diu en Ningú. Moltes parelles ho fan, això. Es considera una prova de confiança absoluta. A en Peter el gest li agrada. Però tot plegat és una mica empipador, perquè en Ningú i en Monada no se suporten i discuteixen contínuament. Segurament perquè la Sandra no fa servir lassistent de What-I-Need, el cercador més intel·ligent del món, que és el que fa servir en Peter, sinó lassistent de QualityCorp, el consorci que millora la teva vida.
Mentre en Peter i la Sandra baixen pel parc Zuckerberg en direcció al bulevard Steven Spielberg, en Peter assenyala el cel nocturn, sorprenentment clar.
Mira diu. Havies vist mai tantes estrelles? Deuen ser incomptables.
Des de la seva posició i amb la seva agudesa visual es poden veure exactament dues-centes cinquanta-sis estrelles diu en Ningú.
Fantàstic, Ningú, gràcies. Molt romàntic replica molest en Peter.
«Incomptables estrelles» diu en Ningú és la típica imprecisió que la gent continua deixant anar amb alegria, si bé en el nostre temps, on tot és mesurable i quantificable, de fet ja no seria necessari.
Per cert, Sandra, tu pots veure quatre estrelles més diu en Monada. Perquè tens més bona vista.
Ja veus diu en Ningú. Doncs en Peter... té més bon olfacte.
Doncs la Sandra fa més bona olor diu en Monada.
Quin parell: ja nhi ha prou posa pau la Sandra. Tot seguit sadreça a en Peter: No em vols dir duna vegada on anem?
És una sorpresa es limita a dir en Peter.
Poca estona després dos minuts i trenta-dos segons després, per ser exactes, en Peter satura davant la façana del Teatre Michel Houellebecq. La Sandra alça el cap i llegeix el que hi ha escrit a la pantalla que anuncia la programació: Hitler. El musical. El subtítol diu: La història dAdo & Eva. La Sandra fa un xiscle dalegria.
Oh! Fa tant temps que no veig un musical.
Dos anys, quatre mesos i vuit dies, per ser exactes diu en Monada.
I de què va aquest musical? pregunta la Sandra.
Va de la tràgica història damor entre dues figures històriques controvertides diu en Ningú.
Au, au el contradiu en Monada, qualificar-les de controvertides en aquest context és quedar-se molt curt. Sembla que aquí algú té por de perdre publicitat dels sectors més dretans.