I de què va aquest musical? pregunta la Sandra.
Va de la tràgica història damor entre dues figures històriques controvertides diu en Ningú.
Au, au el contradiu en Monada, qualificar-les de controvertides en aquest context és quedar-se molt curt. Sembla que aquí algú té por de perdre publicitat dels sectors més dretans.
Hi ha moltes opinions diu en Ningú. No es pot dir de manera objectiva quina és la correcta.
El feixisme no és una opinió, sinó un crim! replica en Monada.
Ei, jo ho preguntava a en Peter! es queixa la Sandra.
Estigueu-vos calladets! ordena en Peter. Tots dos!
El pampallugueig del led a larracada de la Sandra i lescalfor que desprèn el seu propi QualityPad fan que en Peter constati que la disputa continua en silenci.
En Peter i la Sandra se somriuen lun a laltra.
Ai, aquests dos busca-raons diu la Sandra. De què va, doncs?
Va de la tràgica història damor entre dues figures històriques controvertides diu en Peter.
Que bé! diu la Sandra. Mencanten els musicals! Sobretot els històrics!
Ja ho sé diu en Peter. Ho he llegit al teu perfil.
En realitat li ho ha recomanat en Ningú. En Peter es pot permetre aquesta petita imprecisió perquè ha desconnectat el so a en Ningú. El que tampoc no diu en Peter, i que per motius inexplicables no figura al seu perfil, és que odia els musicals. Sobretot els històrics.
La Sandra continua estudiant la pantalla de la façana.
Lobra és el nou èxit dels autors de Mussolini in Love exclama entusiasmada.
A lentrada del teatre, un home baixet amb una clenxa severa i un bigoti ridícul els barra el pas.
Contrrrol dentrrrades! diu amb una veu que grinyola estranyament i una entonació grotesca.
No és fins al cap duna estona que la Sandra sadona que es tracta duna màquina.
Aquests nous androides semblen ben bé reals, oi? pregunta en Peter.
Sí. És una mica inquietant i tot diu la Sandra.
Ens hem infiltrrrat a la seva societat diu landroide del bigoti. Hem ocupat totes les posicions clau. Daquí a poc els andrrroides passarrrem a latac i assumirrrem el poderrr.
Com? pregunta la Sandra espantada.
És brrroma diu landroide. Benvinguts, Sandrrra Administrrradora i Peterrr Aturrrat.
Em pensava que havies desactivat lopció de reconeixement del nom diu la Sandra. Li ho va demanar expressament perquè el cognom den Peter li fa una mica de vergonya. De fet no hauria calgut que li ho demanés.
Sempre duc la visualització del meu nom desactivada en les distàncies curtes.
Llavors com sap qui ets? pregunta la Sandra.
És de mala educació parrrlar en terrrcerrra perrrsona de qui es trrroba prrresent diu landroide.
Per reconeixement facial, mimagino diu en Peter. Tots els models de myRobot tenen accés des de fa poc a RateMe, la base de dades.
Corrrecte! diu landroide. I arrra diguin: on volen seurrre? A la platea o a la llotxa?
Quina diferència hi ha? pregunta la Sandra.
La llotxa és més carrra diu landroide.
I a part daixò? pregunta en Peter.
A parrrt daixò no hi ha cap diferrrència.
Agafem llotja diu la Sandra. Avui és el nostre dia!
En Peter assenteix vacil·lant.
Llotja diu la Sandra pronunciant-ho amb una claredat extrema.
Lorrrdrrre no sha entès diu landroide. Platea o llotxa?
Llotja diu la Sandra aixecant el to.
Lorrrdrrre no sha entès diu landroide. Platea o llotxa?
Llo... txa! crida la Sandra.
Desitxen entrrrades de platea diu landroide. És corrrecte?
La Sandra brama:
LLOTXA!
Trrranquil·litzis diu landroide. Ja ho havia entès el prrrimer cop. Errra una altrrra brrrometa. Perrrdonim. Aquest matí em dec haver desperrrtat una mica pallasso.
A en Peter se li escapa el riure per sota el nas, però se laguanta de seguida en veure que la Sandra sel mira enfadada.
Com volen pagar? pregunta landroide.
Amb TouchKiss diu en Peter.
Amb molt de gust diu landroide, que tanca els ulls i acosta els llavis sortits cap a en Peter.
En Peter es mostra desconcertat.
No es prrreocupi diu landroide. El bigoti només fa unes miques de pessigolles.
En Peter continua sense decidir-se.
També pot ferrr serrrvir el seu QualityPad diu landroide tornant a obrir els ulls.
A en Peter li sembla haver notat un lleuger to de disgust. Tot i això es treu, alleugerit, el QualityPad de la butxaca i hi fa un petó. Laparell transmet el pagament a landroide.
Moltes gràcies diu la màquina. I sieg heil.
Com? pregunta la Sandra.
Sieg heil! diu landroide. En aquella època deien això. Perrr saludar.
Ah diu la Sandra. Doncs llavors: sieg heil!
Sieg heil balbuceja en Peter.
Quin homenet més curiós diu la Sandra rient.
Sen van a buscar els seus llocs. Lacomodador té exactament el mateix aspecte que landroide de lentrada.
Oh diu la Sandra. Ja torna a ser aquí...
Sasseuen a les seves butaques.
Tu el vas veure, Mussolini in Love?
No ho sé del cert diu en Peter.
La Sandra comença a cantar:
Bella donna..., por favor! Besa el teu Duce!
Ah! Esclar! diu en Peter. Doncs això: besa el teu Duce.
Fa un petó als llavis a la Sandra.
Al moment lassalta la idea, només en part conscient, dhaver pagat alguna cosa en aquell mateix instant.
Nivells
Segur que et preguntes si lhome que hi ha al teu costat acaba de posar realment un semàfor en verd fent petar els dits. Sí, ho ha fet. Probablement també tha cridat latenció que hi ha persones a qui serveixen abans al restaurant tot i haver arribat més tard. Fins i tot es parla de gent que amb un moviment de la mà fan tornar a lestació un metro que sels havia escapat davant dels nassos. Tot això no té cap relació amb la màgia: són facultats dels nivells.
La classificació de totes les persones en nivells diferents es deu en realitat a una inofensiva subrutina dels programadors de QualityPartner. Per poder filtrar més ràpidament la massa de gent de cara a augmentar els encerts, es va classificar cada perfil. Des daleshores, per a la dona heterosexual de nivell 16 el sistema ja només té en compte els homes heterosexuals de nivell 16. Quan el departament de màrqueting sen va assabentar, va cuidar-se de seguida que aquestes xifres de nivell passessin a ser visibles. I realment els usuaris es van llançar entusiasmats a la cursa per aconseguir un nivell cada cop més alt.
Actualment el departament de RateMe aconsegueix més guanys que tota la resta de QualityPartner. El nom, per cert, té el seu origen en un malentès. Un treballador de QualityPartner havia sentit a la seva emissora de ràdio personal una antiga cançó de rock en què el cantant demanava a un amic que lavalués: «Rate me, my friend!». No va ser fins que QualityPartner va començar a fer propaganda de RateMe amb la cançó sonant de fons, que alguns oients espavilats van fer notar que Kurt Cobain no cantava pas «Rate me» (valoram), sinó «Rape me» (violam). Però aquest petit lapsus no va poder aturar la propagació triomfal de RateMe.
En principi és molt senzill. Tinscrius a RateMe, mitjançant un petó permets al sistema que accedeixi a les teves dades i immediatament després set classifica. Segons els rumors, per cert, el nivell més baix és el 2. Pel que sembla no classifiquen ningú amb el nivell 1, perquè així fins i tot les persones de nivell 2 pensen que tenen algú per sota. El neguit de poder caure més avall es considera útil. Les persones que es pensen que ja no tenen res a perdre són perilloses. El nivell més alt és el 100. Malgrat que segurament tampoc no hi ha ningú de nivell 100, perquè fins i tot les persones de nivell 99 han de creure que encara necessiten millorar i que tenen algú per sobre.
Al començament RateMe oferia únicament la indicació del nivell de cadascú, però en lactualitat es poden consultar els propis valors dividits en quaranta-dues subcategories diferents que contribueixen al nivell global. Aquests apartats són: flexibilitat, resiliència, innovació, creativitat, capacitat de treballar en equip, capacitat dentusiasmar-se, gust (molt controvertit), connexió, edat, salut, lloc de residència, feina, ingressos, patrimoni, relacions, competència social, alegria a la feina, formació, quocient intel·lectual, intel·ligència emocional, fiabilitat, activitat esportiva, productivitat, humor (també controvertit), sex-appeal, índex de massa corporal, presència, puntualitat, amics, gens, historial familiar de malalties (qui pot voler estar amb algú que probablement patirà càncer?), expectativa de vida, capacitat dadaptació, mobilitat, capacitat crítica, experiència a lestranger, índex i temps de resposta a les xarxes socials, predisposició cap a noves ofertes de consum, resistència a lestrès, disciplina, confiança en si mateix, bones maneres a taula.
Sembla que encara hi ha cinquanta-vuit apartats més, però aquests són un secret comercial de QualityPartner, igual que la ponderació entre els diferents nivells.
100 punts separen un nivell del següent. Això permet que tothom es pugui anar optimitzant contínuament. Amb augments específics en determinats àmbits, com ara en lactivitat esportiva, és possible fer pujar el nivell global, la qual cosa provoca, en un moviment en espiral, que millorin gairebé automàticament els factors externs, com els ingressos mensuals, el lloc de treball i lestat del compte corrent. Naturalment una espiral així et pot arrossegar amb la mateixa rapidesa cap avall.
La classificació en nivells és extremament pràctica, i a hores dara les institucions més diverses paguen RateMe per tenir accés a les dades de nivell dels seus empleats, dels seus clients o dels ciutadans en general. Els bancs donen crèdits depenent del nivell. Els empresaris utilitzen les informacions del nivell per elaborar ofertes de feina precises. (És interessant destacar, per cert, que el 81,92 % de totes les ofertes laborals de QualityLand tenen gairebé la mateixa formulació, que fa més o menys així: «Busquem urgentment especialistes en tecnologies de la informació de nivell 16 o superior!».)
També hi ha molts comerços, restaurants i discoteques que només obren les seves portes automàtiques a persones amb un determinat nivell mínim. El nivell marca fins i tot amb quina intensitat investiga la policia en cas que hagis tingut la desgràcia de ser assassinat.
Empreses, institucions i fins i tot lestat ofereixen moltes bonificacions a persones de nivells superiors, per tal de recompensar lautomillora constant dels seus treballadors, dels seus clients o dels ciutadans en general. Aquestes capacitats de nivell van extremament buscades i són lorgull dels seus nous propietaris. Però perquè ningú no vagi per la ciutat canviant els semàfors a verd sense solta ni volta, moltes capacitats de nivell van lligades a la despesa dels anomenats MANA. Com més alt és el nivell, més MANA tens a la teva disposició. Si per exemple forces un ascensor a pujar immediatament al teu pis, has de pagar 32 MANA. Però aquests 32 MANA no estan perduts. Les reserves es tornen a regenerar al cap dun temps despera. Com més alt és el nivell, més de pressa transcorre aquest temps. Al seu torn, altres capacitats de nivell et proporcionen senzillament nous drets. Així, per exemple, a les persones que estan per sobre del nivell 16 no sels demana mai que acceptin paquets per als seus veïns.
Les persones amb un nivell dun sol dígit, per cert, lestat les classifica oficialment com a necessitades dajuda. Popularment es parla simplement dels inútils. I hi ha molts inútils a QualityLand.
Al nostre portal trobaràs un mapa interactiu de QualityLand on hi ha marcats amb vermell els districtes en què els habitants tenen de mitjana una xifra de nivell dun sol dígit. Daquests districtes és millor mantenir-sen allunyat. Com a turista pots actualitzar el teu visat amb una xifra de nivell temporal. Si tens previst visitar els clubs nocturns més selectes, informat si us plau del nivell mínim que exigeixen. Com que no parles la llengua de qualitat sense accent i tens un aspecte un xic estranger, taconsellem que et gastis els diners que calgui per assolir com a mínim el nivell 10, perquè a QualityLand la policia pot aturar i escorcollar qualsevol persona per sota del nivell 10, independentment de si és o no sospitosa. Com que els paguen amb un sistema de comissions, els policies tendeixen a trobar coses denunciables un cop than aturat.
QUALITYPARTNER
La Sandra finalment ha estat ascendida i immediatament ha pujat dos nivells. Des de fa quatre anys treballa per a PublicitatSenseFronteres (PSF) com a encarregada de product placement a les notícies dactualitat. Una feina pesada. Algoritmes de cerca subministren entre el garbuix de notícies la que despertarà més interès. Que les notícies siguin certes o falses no importa a ningú. En tot cas, a PSF no. Llavors altres algoritmes contacten amb les empreses adequades o amb els seus respectius algoritmes i col·loquen subtilment els productes a les notícies. Abans que la informació dactualitat aparegui online, es passa a una persona perquè la controli. Una persona com ara la Sandra, que sempesca un titular que desvetlli la curiositat, encara que no necessàriament hagi de tenir res a veure amb el contingut de la notícia. La qüestió és que la gent hi cliqui i es miri la publicitat.
Les capçaleres poden ser tan banals i estúpides com vulgui deia sempre lantic cap de departament de la Sandra. Les estupideses atreuen els clics.