Al principi no vai dir res. Em van dir que em pagarien quan poguessin, però que tenien moltes obres que els hi devien i que el banc els hi havia tallat el crèdit i que estaven escurats. Sempre mhavien pagat, és veritat, la meitat en blanc i laltra meitat en negre, no em puc pas queixar. Però ells tampoc no es podien queixar. Jo no havia fallat mai, ni un dia, no mhavia posat mai malalt. I els hi havia regalat moltes hores extres, perquè les pagaven en negre i sempre fèiem un capmàs els dissabtes. Em donaven el sobre i em deien: «Té, perquè puguis anar a fer una neteja de baixos». Qui els va parir, cabrons, com si em fessin un favor.
Però al febrer tampoc vai cobrar. Tampoc vai dir res. Els altres dos manobres estaven més emprenyats, i li van dir a lamo que sespavilés, perquè havien dalimentar dues criatures i pagar una hipoteca. Ell els hi va dir que què més voldria que poder-los pagar, però que què volien que fes si no cobrava. I ells li van dir que shipotequés ell, o que vengués alguna cosa, però que no podrien aguantar un mes més, perquè a un dells, a més, la dona se li havia quedat sense feina. Hi havia força mal ambient i tots estàvem emprenyats. Però lamo i el seu fill feien com si no passés res. Nosaltres ens portàvem un entrepà per esmorzar, i ells continuaven esmorzant cada dia a fora. Era lhivern i cardava un fred de Déu, però nosaltres esmorzàvem a lobra mentres lamo i el seu fill es fotien un esmorzar de forquilla i ganivet. I aquell seu fill després desmorzar encara es bevia un carajillo i una ratafia, i tornava a lobra amb una fària, la mare que el va parir.
Al març tampoc vam cobrar, i els dos manobres van plegar. Quan lamo ens va dir que aquell mes tampoc cobraríem, li van dir que anés a pendre pel cul. Jo hauria dhaver plegat, també, i ens hauríem estalviat tot el que va venir després. Però vai continuar fent, sense dir res, com si no passés res. Al cap de dos dies, ja van contractar un parell de moros, perquè suposo que comptaven que si aquests no els podien pagar no es queixarien, perquè els moros sempre tenen problemes de papers. I, si no, els hi poden dir a vostès que han robat material a lobra, perquè els moros ho fan molt sovint, de fet, i per això abans no nhavien contractat mai, destrangers. Però la veritat és que aquests dos eren trempats, no els hi feia pas mandra res. I mira que el fill de lamo els tractava com si fossin gossos. Jo no mels estimo pas, els moros, perquè tant me foten els uns com els altres, però si els tractaven malament era perquè no eren daquí i perquè potser no tenien papers, i si hagués passat alguna cosa comptaven que tothom shauria cregut a lamo i al fill.
Amb aquestes van anar passant les setmanes i els mesos fins que jo un divendres vai anar al banc i em van dir que tenia el compte buit i que no em podien deixar més diners. Tots aquells mesos que no em donaven el sobre amb les hores extres, els divendres anava al banc a buscar diners per al cap de setmana. Però em vai trobar al cap de setmana sense sobre i sense calés. Tota la vida treballant com un desgraciat i per culpa daquell parell érem dissabte al vespre i jo era a casa tot sol, sense ni un duro a la butxaca. I men recordo que va ser aquell dia que vai pendre la decisió. Vai despenjar lescopeta danar a caçar del meu pare, que des de que ell era mort que no havia servit, i la vai netejar i li vai posar oli. Vai trobar ple de capses de cartutxos per estrenar i vai anar a lera a fer punteria per mirar si funcionava. Collons, si funcionava. Fotia un tro i un fum que semblava que havien de baixar cel i terra, mecàgum Déu.
El dilluns a les set vai trucar que estava malalt i que no aniria a treballar. No em van demanar res. Ja devien comptar que estava emprenyat i, vaja, no em podien pas exigir res. Vai esperar fins a un quart de deu a sortir de casa, perquè ells no anaven a esmorzar fins a dos quarts de deu. Portava lescopeta al maleter carregada amb dos cartutxos. Vai anar fins al bar on esmorzaven i vai aparcar al pàrquing de davant, just al costat del seu Jeep. Vai treure lescopeta del maleter, me la vai penjar a lesquena i vai entrar al bar. No em tremolava el pols ni estava gens nerviós. De fet, estava més tranquil que mai.
Quan vai entrar, el fill estava de cara i el pare desquena. I el fill tan bon punt em veu em diu: «No estaves malalt, tu? Ja dèiem que et devies refredar voltant conill amb alguna russa». Li vai deixar acabar la frase, però no vai deixar que laltra gent del bar tingués temps de riure. Ràpid com un llamp, que no mho hauria imaginat mai, engrapo lescopeta, lapunto i li disparo entre cella i cella. El seu pare va quedar petrificat i abans que tingués temps de reaccionar, pam, un altre tret entre cella i cella. No van tenir temps ni de dir amén. La paret i les altres taules van quedar ben esquitxades de sang. La mestressa es va posar a xisclar com una boja i laltra gent es va amagar a sota la taula. Jo vai dir: «Tranquils, només tenia dos cartutxos i ja els he fet servir per qui els havia de fer servir». Vai beure un vas daigua, perquè de cop tenia molta set, i vai sortir del bar. Em vai sentir lleuger com feia anys que no mhi sentia. Semblava que flotés. Llavors ja saben com va anar tot: vai tornar cap al cotxe a esperar-los a vostès, perquè poguessin fer la feina que haguessin de fer, que jo ja havia fet la meva.
Creixement autofàgic
Lenrabiava veure les seves ungles arranades que no feien ni mig centímetre, veure com no hi quedaven ni lúnules ni pells al voltant, constatar que no podia obrir cap llauna, canviar lhora de cap rellotge ni desenganxar cap adhesiu, i pensar que tal desastre era per culpa dels seus propis costums, que hauria donat els cinc dits duna mà per deixar de menjar-se-les.
A més, era un home tan nerviós que no només es mossegava les seves, dungles, sinó que, sempre que podia, a mig matí o a mitja tarda, enmig dun àpat o duna conversa, durant un concert o en una cerimònia religiosa, a la biblioteca o en un supermercat, procurava mossegar també les ungles de laltra gent.
Encara que es menjava les ungles de manera obsessiva i incessant, el sorprenia que sempre quedés algun tros per escurar, algun estellicó per polir, alguna pell per estirar. Menjar-se les ungles el preocupava des de petit i no havia perdut lesperança que algun dia deixaria de fer-ho. Però també sabia que les ungles i les pells sempre creixen altra vegada. Quan semblava que el problema el desbordaria definitivament, les ungles i les pells rebrotaven. Això li permetia albirar un altre estat de coses, la utopia dun món on no se les menjava, i alhora, simultàniament, li tornava a proveir més matèria primera perquè lobsessió es continués desenvolupant sense aturador, fins a linfinit.
Líquids de paper de vidre
Posam una altra copa, abans de tancar, siusplau, i men vaig de seguida. Tho prometo que demà te la pago. Ja sé què penses, sempre dic el mateix, i no tem creus. Però és que saps el que costa de cobrar avui dia? No hi ha manera que els anunciants ens paguin i per això tots anem malament. Però demà he de cobrar una campanya que ens va fer la Nestlé. Vas veure lanunci que va sortir a doble pàgina? Pensa que vaig haver danar a Suïssa a reunir-me amb els directius. Són gent molt sèria i molt competitiva, i em va costar convèncels que valia la pena invertir en la nostra revista. Però ens han fet una campanya que ens solucionarà les finances de tot lany. Demà ens han de pagar el mes. Et pagaré tot el que et dec, sens falta. Posam només una altra copa, que només quedava un cul dampolla. Igualment aquest cul tampoc el podràs vendre, si tot plegat només en queda el pòsit.
Però com et pots creure les coses que diu la gent, reina? Vaig arribar tard perquè teníem reunió i va venir el senyor Andreu de Barcelona i ja saps que li agrada anar a fer un toc i que la conversa no sacaba mai. És tan pesat que em queien els ulls i mhavia daguantar els badalls. Però hi he de quedar bé, ja ho saps, és molt bon client, i nosaltres hem de pagar la hipoteca. Què et penses, que no hauria volgut ser a casa a les nou del vespre a menjar el sopar de la cuinera més bona i més guapa del món? Tinc tanta sort de tenir-te, reina meva. Sense tu seria un home mort. Perdonam si a vegades no faig el que toca, però ja veus que ara mateix les circumstàncies són les que són.
Un anunci sí que mel faràs, no? Ja fa molt de temps que tho demano. Pensa que les vendes de la revista han augmentat molt i que lanunci tel veuria molta gent. No només la gent que compra la revista; també la gent als bars i a la biblioteca, perquè tenen la revista a tot arreu. I ara també a Internet. Vas veure el reportatge sobre el tràfic dinfluències a lAjuntament quan hi havia els convergents? Nosaltres vam destapar el cas i tothom nha parlat. Tenim un grup de periodistes joves que no sespanten per res. Nosaltres som duna altra generació i no volem remenar gaire les coses. Però a aquest jovent no els hi fa por danar estirant el fil, i això a la gent li agrada, i a més és necessari perquè la nostra ciutat funcioni bé.
Ió no zé paz, va, poza una altra ronda, que aquest cop convido ió Gin-tònics per tots tres...Ben carregatz, nenaZou zensacionalzIó a la Rozer me lestimo molt, eh?...Quants anyz fa que enz coneixem?...Xin-xinXin-xinPer nozaltresPerquè no perdem lamiztatLamiztat è lo millor que hi ha a la vidaLamiztat i el sexe, clarCom méz gran em fai, méz calent vaiNena, vai calent com una orenetaQuè val, això, nena?...Etz una noia molt maca...Ió quan vull xuto una pedra i surten quaranta tiezÉz un dirNo et vull paz ofendre, eh?...Zi the ofèz, et demano dizculpezAvui eztem de feztaNo è frezc, aquet gin-tònicPoz-hi una mica méz de gel, nena, zizplauI de ginebra, també, ara que hi etzEl gel lha aigualitVai alt com una gazela en zelNo li digueu a la Rozer, que enz ho pazzem tan béElla ez preocupa moltPerò de tant en tant també enz hem de divertir, perquè éz zaludable, no?...I tu ho faz gaire sovint?...Un cop a la zetmana?...Tagrada anar a dalt o baixA mi tot em va béNena, aquesta copa té un foratSha ezcorregut tot el gin-tònicIó no, eh? El gin-tònic, zha ezcorregut
No saps pas el greu que mha sabut que no hagi sortit lanunci. No ha sortit perquè aquesta setmana hem anat de bòlit i tenim una noia nova que encara no sap fer bé la feina. Aquest jovent els hi has destar sempre a sobre, no et pots despistar ni un moment. Ja no és com abans que les coses només shavien de dir una vegada. Però tasseguro que la setmana que ve sortirà i així fem un capmàs de tot plegat. Tens raó, tens raó, ja sé que tho he dit altres vegades. Però pensa que et faig molt bons tractes. La publicitat va molt cara. Sí, ja sé que the quedat a deure els gots de vi. Però els anunciants sempre volen la millor pàgina al millor preu, i jo tasseguro que em preocuparé personalment que surti lanunci a les pàgines centrals. Si cal, aniré a la mateixa impremta per comprovar tot el procrés dimpressió i de relligat. Va, posam un got de vi i serveix-ten un tu, que hem de celebrar que sortirà lanunci la setmana que ve a tot color a les pàgines centrals.
Com està la filla? Està feta una artista. Es nota que ho ha agafat del seu pare. Sí, dacord, és un treball dequip, però ella realment destaca dins del grup. Quants campionats del món ha guanyat ja? Qui ho havia de dir que ens faríem famosos gràcies al patinatge artístic. Perquè ens coneixen a tot arreu, eh? I tot gràcies a lesforç de vosaltres els pares. Tants vespres i tants caps de setmana que hi heu hagut de dedicar, a més dels diners que costa, és clar. De debò que laltra gent us admirem. On heu anat fins ara? A Austràlia, a lArgentina, als Estats Units I a tots els campionats us heu endut el primer o el segon premi, no? Ah! A lArgentina la medalla de bronze. Però vaja, aviat està dit. Nosaltres també estem molt enfeinats aquests dies. Parlant daixò, me nhe danar ràpidament, que mesperen. Nena, que em cobraràs? Hi tinc dos gots. Ah, tres? Doncs tres. Ostres, on he posat la cartera? Càsum dena, ja me la dec haver deixat altre cop a loficina. He hagut de fer servir la targeta de crèdit per fer unes compres a Internet i mhe descuidat de posar-me la cartera a la jaqueta. Ja ho veus que vaig de bòlit aquests dies. Escolta, que et fa res que et pagui la propera vegada? Tho demano com un favor especial. Tho pagaré demà sens falta. Moltes gràcies. Tho agraeixo molt i demà sens falta tho pagaré.
Sí, ja ho entenc. No, no ho faré més, tho prometo. No tinc cap ganes despatllar les coses. Ja ho sé que no ho sembla, però mhas de creure, siusplau. És clar que no ho vull engegar tot a rodar. Encara que a vegades penso que potser seria el millor per tu i per ella. Et prometo que no tornarà a passar. Tu ets tot el que tinc. Sé que he estat un irresponsable aquests últims temps i et vull demanar perdó. Jo a dins meu testimo molt. Però entenc el que em dius. No podem continuar així. Tot és ja prou difícil com perquè jo encara ho compliqui més. Vull estar al teu costat i et prometo que canviaré i que no tornarà a passar més. Tho prometo.
Sabeu aquell que diu que és un camió que arriba al túnel de Bracons i no calcula bé lalçada i queda enganxat al sostre del túnel. Hi van un parell de guàrdies civils i sho miren i sho tornen a mirar, i no saben com treure el camió del túnel. I amb aquestes que hi ha un nen que volta per allà i els hi diu als guàrdies civils, diu: «El que han de fer és desinflar les rodes del camió i així podrà sortir». I un guàrdia civil sel mira, li venta una bofetada i li diu: «¡Serás tonto! ¿No ves que es por arriba que no pasa el camión?»
Nena, com se tacut presentar-te a casa en aquest estat? Si tornes a casa borratxa, em sentiràs. Em sents? Que no torni a passar més. Per què no creus el teu pare? Et vaig dir que tornessis a les dues i són les quatre. No ho veus que fas patir la teva mare? La propera vegada que no em creguis et castigaré, com si fossis una nena petita. Ja tens edat per comportar-te com una persona adulta. Et vindré a buscar allà on siguis i testiraré per lorella fins al cotxe. Ja veuràs si et farà gràcia que les amigues vegin com el teu pare entra al bar i se temporta per lorella. Això mho va fer un cop el meu pare a davant dels meus amics, perquè arribava tard a sopar. Però jo no feia tres hores tard, no; feia un quart dhora tard. Vaig passar tanta vergonya que daquella feta vaig creure sempre més. Vull dir que fes el favor, siusplau, i que no ho hagi de tornar a repetir.
La Seagram és molt bona, també, molt seca. Ve dAmèrica. Lawrenceburg, IN. IN deu voler dir Indiana. I la London també està molt bé. Potser no és tan seca. La Hendricks és molt clàssica. Et recomano que comencis per aquesta, si no nhas provat cap. Jo avui posam un Beefeater, que ja passarem. I compte, que és la de sempre, però també és bona, eh? El que de debò interessa és que hi hagi força gel i que la llimona sigui ben pelada. I que la ginebra i la tònica es reparteixin bé a la copa. Veus? Sha de barrejar, perquè el que compta és que es barregin bé la ginebra i la tònica. Que no en notis més luna que laltra. Molt bé, noi. És bona, eh? Així fresca. És de les coses més refrescants. El saps aquell que diu que és un home a dins dun bar i el cambrer li diu: «Vols Seagram?» I laltre diu: «No, amb un gram ja en faré prou». Eh? El cambrer li diu: «Seagram?» I ell: «No, amb un gram ja en tinc prou, gràcies». Ara que surt el tema, no hauríem pas danar a acabar denguixar la paret? Ten queda una mica? A mi se mha acabat. Però a la propera et convido jo.