Perdona, que em podries deixar una moneda, només, siusplau? Ara mateix te la torno. És que sé que la màquina ja està plena i està a punt de treure el premi gros. Se mha acabat el canvi i, per no haver danar al caixer, et volia demanar la moneda. Però si no et va bé, no pateixis, eh? Saps què passa? Que si vaig al caixer, algú altre magafarà la màquina i semportarà el premi. Encara vindrà algun xino. Perquè aquests xinos no els veus i de cop ten surt un de sota una pedra i ja than pres la màquina. Les màquines carregades sembla que les olorin. Ja aniria al caixer, però ara ve la ratxa. Vaja, i si vols anem a mitges. Jo nhi he posat molts, ja, i per això amb poc que hi posem, ha de tocar. Ens podem partir el premi. A mi no em fa res compartir-lo. Em fa més il·lusió treure el premi que no pas els diners en si. Tot sigui perquè no sels quedi algun xino. Val més que ens els quedem algú de casa, no?
Sabeu aquell que diu que és un home que lliga amb una noia molt guapa un dia que plou molt. Us acompanyo amb el sentiment. Plou molt. Men recordo com si fos ara. Era tan bon noi. Jugàvem a futbol a lhora del pati. La noia se lemporta a casa seva i el fa entrar de seguida cap a lhabitació. Ningú no sho esperava, tan jove. La noia li diu que sestiri al llit i ella va al lavabo. Tots pengem dun fil. I va plovent, cada cop plou més. És una loteria. Ella surt del lavabo amb una roba molt sexy, amb lligacames, tanga i sabates de talons. Com està la seva mare? Ja ho entenc. I li comença a fer un estriptis. Ja se sap. És normal que no hagi pogut venir. Plou a bots i barrals. La mort dun fill és lo pitjor que hi ha. Ella se li posa a sobre i va refregant el seu cos amb el dell. Si necessiteu qualsevol cosa, sobretot no quedeu. Ella es va refregant i està molt excitada. Amb el vostre permís aniré tirant, que he de tornar a la feina. A fora plou i plou i cada vegada plou més i, quan ella està a punt de fer lamor amb lhome, ell, atabalat, li diu: «Vols dir que no ho hauríem de deixar per un dia que faci més bon temps?»
Ja ho sé, Roser. Però és que pensa que a la feina no ens deixen respirar. La crisi ha fet que tots tinguem els nervis a flor de pell. No hi ha ningú que faci anuncis. Tothom té por i estan baixos dànim. Ja ho sé, ja ho sé que això no és cap excusa pel meu comportament. Tho explico per entendre el context i perquè vegis la pressió que rebo. Però et prometo que a partir dara les coses milloraran. No deixaré que lestrès ens afecti a nosaltres ni a la nena. Et dono la meva paraula. Però no em cal anar al metge. El que necessito és una mica de repòs. Mho he dagafar tot amb més tranquil·litat. He de mirar que les coses em rellisquin més i no agafar-me la feina tan a la valenta. Però, és clar, tenim la hipoteca, els pagaments del cotxe, els estudis de la nena. Jo soc el primer a qui magradaria desconnectar. No saps pas com magradaria anar-nos-en tu i jo a fer un viatge romàntic. Ten recordes daquella vegada que ens vam escapar a Itàlia? Que bé que ens ho vam passar. Ten recordes quan vam jugar amb el gelat a lhabitació, allò sí que va ser sexy. Sí, ja ho sé que fa molt de temps. Però tho dic perquè sàpigues que men recordo perfectament, daquella nit, i que em moro de ganes de repetir-ho, quan les coses shagin calmat.
És veritat, pare, que no et vinc a visitar tant com voldria. Ja saps que vaig molt enfeinat. Però estem tots bé. Avui la Roser i la petita han anat a la platja, aprofitant que fa calor destiu. Només el matí, ja seran aquí a lhora de dinar. Jo mhe hagut de quedar perquè havia danar al despatx. A les vuit del matí ja hi era. He pensat ves-hi aviat i així tindràs temps danar a veure el pare. Sí, les ulleres són de treballar massa i dormir poc. Avui dia les coses shan complicat molt i tots hi hem de posar el coll. No, ara ja no soc el director comercial, però mhan fet responsable de comunicació externa de la revista. Al final faig la mateixa feina, perquè el director dara és un titella dels socialistes. Sí, és el fill daquella sabateria que hi havia al carrer Sant Tomàs. Ten recordes que pel Ram mhi portaves a comprar les sabates? Sempre em compraves unes sabates dun número o dos més. Els deies a les dependentes, com que els peus daquest noiet van creixent, almenys que li durin. Anava a beneir la palma amb unes sabates lluents que feien un tro. Doncs sí, el director és un trepa. En aquest país les coses van així, ja ho saps. I més ara, que la política ho ha embrutit tot i ja no es valora lesforç. Però jo no em puc pas queixar. La gent també valora el tracte personal i encara volen parlar amb mi. Jo els dic fem-ho així, però hem de fer veure que ho decideix el director. A mi, vulguis o no, em coneixen i em tenen confiança. És clar que tinc més feina que mai: faig la feina dara més tota la que ja feia abans. Per això em veus amb aquestes ulleres. Tu, en canvi, fas molt bona cara, pare, malegro de veuret tan bé. Per cert, abans no men descuidi, aquesta setmana vaig anar al banc i en Josep em van dir que ja et toca canviar la llibreta. Es veu que ara les canvien més sovint per raons de seguretat. Shan trobat que hi ha gent que les perd o gent gran que els roben el número. Ja saps que corre un personal avui dia. Tu sobretot aquí a la residència no donis mai el número a ningú, eh? Doncs, res, en Josep em va dir que només havies de firmar aquest paper pel canvi de llibreta. És un pur tràmit, no cal que ho llegeixis. Ja lhi portaré jo i masseguraré que tinguis una nova llibreta. Res, només firma aquí. Perfecte. Ja mocuparé de tot. Ara em sap greu, pare, però me nhauré danar, perquè mespera un munt de feina al despatx. No et preocupis, tot va bé. Ja et vindré a veure aviat. Sí, tho prometo.
No, perdoneu, és que mhe marejat una mica i mhe entrebancat amb lúltim esglaó. Perdoneu per la fressa. Em sap greu haver-vos despertat. Espero que laltra gent de lescala no shagin despertat. Ara arribo de Barcelona i mhe marejat amb el cotxe. No cal que aviseu a la Roser. Ja sabia que arribaria tard. Ja trobaré la clau, no patiu. Entre casa i la feina tinc tantes claus que ara no sé quina és quina. Ja la trobaré, gràcies. Aneu a dormir. No patiu. I disculpeu per la fressa. No es pot treballar tantes hores, perquè després ja veieu què passa. A veure, la clau. És aquesta. No, aquesta tampoc. A veure. Ep, el pany. La posava al revés. No vull obrir cap llum per no despertar ningú i ja veieu què passa. Aneu a dormir. Gràcies per lajuda. Bona nit. No digueu res a la Roser, sobretot, que es preocuparia, ja sabeu com és ella, tan bona persona. No sé pas què faria sense ella. Bona nit i perdoneu altra vegada. Bona nit, bona nit.
La crisi és molt greu. Ara ens reestructuraran lempresa. Va, posa-men una altra. Ens ha de matar a tots. Es posa bé. Sort en tinc de tu, que em cuides. Ets un deu. I mira que hi posem el coll. Ens costa tant de cobrar. Ja veurem com acaba tot plegat. Però ja veuràs que serem els primers que ens faran fora. Sí, posa-men una altra, siusplau. Mestimo més no pensar-hi. Les hores que hi hem passat de més. I hi ha molta gent que em deu molts favors. Serveix-ten una tu, dona. Ara faran fora els més trempats. I això és la política. La política ja veus com va. Mestimo més no dir res. Només podem continuar lluitant. Tu ets una lluitadora aquí al bar. Amb lo que costa tirar un negoci endavant avui dia. Però què hem de fer si no? No sens valora gens. Mira, tu el que fas és digne dadmiració. Hi poses el coll dia sí, dia també. I qui ens ho valora això? Un dia ens faran fora. Ningú no vol saber res de res. El món sha convertit en una jungla. Pul·lularem pels carrers com si fóssim gossos abandonats.
La crisi és molt greu. Ara ens reestructuraran lempresa. Va, posa-men una altra. Ens ha de matar a tots. Es posa bé. Sort en tinc de tu, que em cuides. Ets un deu. I mira que hi posem el coll. Ens costa tant de cobrar. Ja veurem com acaba tot plegat. Però ja veuràs que serem els primers que ens faran fora. Sí, posa-men una altra, siusplau. Mestimo més no pensar-hi. Les hores que hi hem passat de més. I hi ha molta gent que em deu molts favors. Serveix-ten una tu, dona. Ara faran fora els més trempats. I això és la política. La política ja veus com va. Mestimo més no dir res. Només podem continuar lluitant. Tu ets una lluitadora aquí al bar. Amb lo que costa tirar un negoci endavant avui dia. Però què hem de fer si no? No sens valora gens. Mira, tu el que fas és digne dadmiració. Hi poses el coll dia sí, dia també. I qui ens ho valora això? Un dia ens faran fora. Ningú no vol saber res de res. El món sha convertit en una jungla. Pul·lularem pels carrers com si fóssim gossos abandonats.
Jo testimo molt. Sempre the sigut fidel. No mho pots fer això, reina. Si tu em deixes, què hi faré jo, en aquest món? Val més que em mori. Soc una ruïna. Tu ets lúnica cosa bona que mha passat a la vida. Sense tu no valc res. Sempre the estimat i sempre testimaré. Sense tu seré una desferra dhome. Em quedaré arraulit en un racó fins que marribi la mort. Només et vull dir que lúltim pensament que tindré, linstant just abans de perdre la consciència, quan marribi lúltima gota de sang al cervell, serà sobre la sort que he tingut que mestimessis durant tots aquests anys.
Tu trucam a mi si tens algun problema. Sí, tots són una colla de titelles. Però a mi em pots tenir confiança. Què vols pendre? Et convido. Quins titelles. Si texpliqués les trifulgues. Hi ha una màfia. Però si tens algun problema, tu trucam a mi. Ja tens el meu mòbil, eh? Ara hi han posat uns titelles. És el que passa quan shi barreja la política. Però a mi em deuen molts favors. Fem lúltima? Et convido jo. Trucam a lhora que sigui. Si és a mitjanit, a mitjanit. Tu fes-me un truc i no pateixis per lhora. El meu mòbil ja el tens, eh? Qualsevol hora em va bé, a mi no em miris. Has de saber qui mou els fils. Pensa que tot és una màfia. A mi no em poden tocar perquè sé massa coses. Per això que si tens algun problema, fes-me un truc a qualsevol hora. Sempre estic despert, treballant. Sí, anem. Ostres, on he posat la cartera? A veure si me lhe deixada al despatx. No pot ser: me lhe descuidat al despatx. Que et fa res pagar les copes i tho torno demà sens falta?
Sense una dona no som ningú. La Roser és un deu. Hola, com estàs? Jo lentenc a ella. Malegro molt de veuret. Tescolto, tescolto. Anar fent. De moment som vius, gràcies a Déu. Posa-men una altra. Aquesta ronda la convido jo. Ara estem passant una mala temporada, ja ho saps. Però estic segur que tornarem a estar junts. Perdona, no et volia pas trepitjar. La Roser ha anat a viure amb la seva mare per aclarir-se una mica. No ho pots sacrificar tot per la feina. Sense la Roser soc mort. Ostres, perdona. The tacat? Nena, se mha vessat la copa. Sí, estava quasi plena. Gràcies. Perdona. Ara no sé què volia dir. Costa trobar feina. Amb la crisi costa molt, però si busques en trobes. En canvi, de Roser només nhi ha una. Perdona. No en trobaré cap altra. Lhe de convèncer perquè torni. Estic segur que la convenceré, però ara he desperar un temps, perquè reflexionem tots dos. Malegro molt de veuret.
Laigua fa mal, fa més mal laigua que el vi. Lany mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! El Fluvià es passejava pels carrers de la ciutaaaaaat. Riiing, riiing, riiing. Telèfen! Laigua es passejava per tot arreu. Ai, és el meu mòbil. Ja ho veieu, no em deixen desconnectar ni un moment. Ara no hi soc. Lany mil nou-cents quaraaaaaanta hi va haver un aiguat, un aiguaaaaaat. Arreplegueu forces fustes que laigua va per tot arreu. Riiing, riing, riiing. Altra vegada? No em deixen en pau ni un moment. No hi soc ara. Laigua fa més mal que el vi. Tan bé que estàvem abans sense mòbils. Ara estem sempre controlats. On eres quan the trucat? On ets ara? On soc? Soc aquí, provant de descansar una mica. Fa més mal el vi que laigua. Nooooo! La cançó va al revés: fa més mal laigua que el vi, que hi va haver un aiguat lany quaranta i sho va emportar tot. Abans sí que en sabia de ploure. A veure el mòbil qui era. Fa més mal laigua que el vi. Cap trucada perduda. Hauria dit que mhavia sonat el mòbil. Em pensava que havia sentit un ring.
Roser, Roser? Que hi ets? Despenja el telèfon, siusplau. He de parlar amb tu. Fes-me un truc quan puguis, siusplau. És molt urgent. The de comentar vàries coses. I la nena, com està? Trucam, siusplau. No puc passar més temps sense sentir la teva veu i la teva rialla. Sé que hem desperar un temps, però si poguéssim parlar tan sols una estona. Em preocupa que no estiguis bé. Et trobo a faltar, a tu i a la nena. Trucam siusplau.
Sí, posam lúltim got de vi. Demà tels pago. Tho prometo. Que deixin la política duna vegada. Fins a Suïssa vaig haver danar. Bonjour, monsieur. Perdona. La Roser és un deu. Tants anuncis per res. Demà tho prometo. Hem de fer veure que ho decideix el director. La crisi ens ha de matar a tots. Gràcies. Sí, ja men vaig. Monsieur, madame. Tot sol. No paguen el que toca. No agafa el telèfon. A tot color, doble pàgina. Que estigui bé. Per això lhe trucada. És lúnic que vull saber. Faig lúltima. No nhe sabut prou. Demà. Limportant és que estigui bé ella. Només queda el pòsit. Cap a on vas ara? Un altre dia. Plou? No, gràcies. Quant de temps feia que no plovia? Ara és massa tard. Ja puc tornar a peu, gràcies. No em fa res mullar-me. Al contrari: sem posarà bé.
La desaparició del comerç local
Va ser culpa meva, ja ho reconec. Jo volia un fill tant sí com no. Ja tenia quaranta-cinc anys, però el meu home no el volia, perquè a ell no li ha agradat mai, la mainada. Vaig insistir durant anys i anys, i em pensava que a còpia dinsistir el convenceria. Però no el vaig convèncer. A ell només li interessa la carnisseria, treballar i treballar i fer diners. De fet, li agrada més treballar que no pas els diners en si. No es pensi pas que sigui un home infeliç, al contrari. El que passa és que el seu món és la carnisseria i no li interessa res més. Hi ha treballat tota la vida, perquè de petit ja ajudava els seus pares. Cada vespre quan sortia dels Escolapis o els dissabtes, en comptes danar a jugar amb altres nens, es quedava a la rebotiga a ajudar a picar la carn, a salpebrar, a embotir i a carregar i descarregar. Quan ens vam casar va quedar sobreentès que jo els ajudaria a la botiga. El seu pare es va morir bastant jove, però la seva mare encara és viva. Ara viu en una residència, perquè no es pot valer per ella mateixa. A ell li va costar molt acceptar-ho, sobretot perquè la residència ens costaria una barbaritat de diners cada mes. Però jo en això sí que em vaig plantar i li vaig dir que a la seva mare me lestimava molt però que no pensava pas cuidar-la, i que ja teníem els diners perquè ens la cuidessin, que per alguna cosa havien de servir els diners.
Quan ens vam casar, jo no sabia que ell no voldria tenir fills. Em vaig pensar que, de la mateixa manera que va quedar sobreentès que jo treballaria a la botiga, també quedava sobreentès que tindríem fills. Al principi ell esquivava el tema i deia que ja en parlaríem, que encara no tocava i que teníem tota la vida per endavant. La veritat és que tampoc era gaire aficionat al sexe, si he de dir la veritat. Quan fèiem lamor ell al final sempre reculava, i a mi em sabia greu, moltes vegades quedava amb els ulls ben negats. Per això li vaig dir que em posaria un DIU i que així no hauria de recular. Ell no sen fiava del tot, però ho va acabar acceptant, encara que, igualment, per lo que ho fèiem, el vam amortitzar ben poc.