Altres persones, com Pere-Joan Llabrés (Inca), mhan oferit informació, sempre des duna visió catòlica. En primer lloc començaré per ací, per fonts catòliques.
En el moment de començar la recerca, en la primavera del 2005, eren poques les fonts que tenia a labast. Una delles, fou lestudi de Pere-Joan Llabrés I Martorell, i el seu estudi Els Sants a lart dInca (2001), a què vaig accedir després de parlar amb Pere Riutort, qui, aleshores, vivia en la Ciutat de València. A més, em recomanà consultar lEnciclopedia Cattolica i la Bibliotheca Sanctorum, fonts que poguí llegir en la Facultat de Teologia de la Ciutat de València.
En primer lloc direm que, Pere- Joan Llabrés, diu així:
Nomen, locus, dies: vet ací les tres dades que cal saber dels màrtirs autèntics, que reben culte dins lEsglésia, segons sant Gregori el Gran. Doncs bé, és justament el que sabem de bona font, dels nostres patrons: el seu nom, el lloc de la sepultura i el dia de la mort o enterrament.
El primer calendari romà que conservam, el Cronògraf de lany 354 [ja parla dels enterraments del màrtirs: ] El tercer dia abans de les calendes dagost, Abdos i Sennes, enterrats en el cementeri de Poncià devora el lloc dit ad Ursum Piliatum . Les tres dades exigides per Gregori el Gran ja les tenim: el nom, que després sescriurà més dacord segurament amb la seva procedència, Abdon i Sennen (en llatí); el lloc de la sepultura: el cementeri dit de Poncià; el dia: 30 de juliol.
Aquesta és la notícia històricament certa que tenim de la vida, del martiri, de lenterrament primer dels nostres patrons. (...) De lany del martiri, el calendari romà no ens diu res. Però la Passio [llegendària del s. VI] situa el martiri sota limperi de Deci, el qual inicià la seva terrible persecució lany 250. (...) Anotem també que la festa dels nostres màrtirs a Roma era tant o més antiga que la festa de Nadal, que compareix per primera vegada en el dit calendari [romà]. Per tant, fa al·lusió al Cronògraf (de lany 354).
Aquells dies passí a consultar lEnciclopedia Cattolica (Vol. I), editada en Ciutat del Vaticà, la qual diu que són sants i màrtirs, i passa immediatament a la Passio. També apareix el fresc del cementeri de Poncià, del segle VI o VII.
En el 2005, si entràvem en http://www.santibeati.it/nomi/Detailed/1007.html per a saber la història de la vida de cada sant, hi havia el mateix text en la plana corresponent a cadascú dels sants (ABDONE o SENNEN, noms en italià). En eixes dues planes també es podia llegir sobre el fresc, del segle VI, i una descripció física de cada sant. Si no consultàvem aquesta font per Internet, havíem de cercar la Enciclopedia dei Sancti. Bibliotheca Sanctorum, és a dir, el diccionari en què apareixen els noms dels sants, amb informació dinterés.
Fins ací tota la informació que trobí, en la primavera del 2005, al voltant dels sants i des de fonts cristianes (oficials o molt extenses) sobre els Sants de la Pedra. Recordem segons sant Gregori el Gran i la data de la incorporació al primer Cronògraf romà que es conserva, de lany 354.
Tot seguit exposarem punts diferents als de la versió oficial que apareixen en eixes fonts i, en acabant, com veurem en altres punts de la recerca, ho farem amb més detall i per temes. Primerament, començarem amb alguns daquests punts: el sol, el solstici dhivern, el 25 de desembre, la generació, el misteri de la sexualitat (¿es tracta dun dualisme simbòlic home/dona?), el símbol del gra, la sembra, el temps despera, la vida nova, el sol nou, lAdvent, Nadal, etc.
¿Una festa pagana i, per tant, camperola?
La consulta a latzar de llibres dhistòria antiga, de cultures peninsulars anteriors a lèpoca romana, de simbologia o sobre cultura mundial, en el 2005, ampliada del 2017 ençà, indiquen dues coses que potser cal tenir en compte:
1. El simbolisme no sempre és rígid, a causa de la nombrosa presència de cultures en el món (pensem que, a hores dara, hi ha més de mil llengües en el món).
2. Sembla coincidir amb visions diferents a les oficials de lEsglésia.
Algunes de les línies que escrivia en el 2005 eren: Es tracta duna festa aliena a la religió cristiana? És una festa dorigen agrícola i anterior al cristianisme? Començaré a analitzar-ho fil per randa a partir de lexposició de diferents punts de vista que podrien ajudar a donar força a la hipòtesi. Ací tenim algunes de les respostes a què hem aplegat, en alguns casos, reforçant-les des del 2017:
a. Solstici89 és lèpoca de lany en què el sol comença a guanyar llum respecte a la foscor (o a perdren) després dhaver-hi aplegat al màxim. Nhi ha dos: el destiu i el dhivern. Ambdós coincideixen amb el primer dia de cada estació (21 de juny i 22 de desembre), és a dir, amb dues dates fonamentals per a lagricultura i contràries, dalguna manera, entre si: predomini del sol (o de la foscor). Ens interessa el segon, el de desembre, molt lligat a un símbol universal: el gra.
b. El gra, en moltes cultures, actuals o desaparegudes, té relació directa amb el solstici dhivern, la festa religiosa o pagana (etimològicament, camperola) del 25 de desembre, i amb el símbol del renaixement de la vida, del cicle natural, de lesperança en una vida nova, del naixement duna generació nova (bé humana, bé vegetal, bé animal)... Així, en el Diccionario de los símbolos, de Jean Chevalier i dAlain Gheerbrant, en lentrada Grano, semilla, hi ha que Su simbolismo se eleva por encima de los ritmos de la vegetación para significar la alternancia de la vida y la muerte, de la vida en el mundo subterráneo y la vida a plena luz, de lo no manifestado y la manifestación. Si la semilla no muere, fet que ens recorda els rites diniciació (amb motiu de la sembra) i que aplegarà, uns sis mesos després (en el cas del forment), a la collita (sobretot, en juny i en juliol). Per això intentaré afegir més informació a la versió oficial de lEsglésia, fonamentada en la de sant Gregori el Gran, papa entre els anys 590 i 604, feta molt després de la data atribuïda popularment a la mort dels sants Abdó i Senent.
Pot estranyar-nos un poc que la fira popular pagana (paganus vol dir del llogaret, camperol) en què es celebrava la sembra fos en desembre (mes de linici del creixement de les hores de llum) i no en novembre (mes central de la tardor astronòmica). Fixem-nos, per exemple, que, a mitjan segle XX, la sembra del forment, en algunes partides dAlaquàs (població de la comarca de lHorta de València), hi tenia lloc, poc o molt, entre Tots Sants (1 de novembre) i la segona setmana de novembre i que es collia entre sant Joan (24 de juny) i sant Pere (29 de juny), dacord amb lo que em digué90 un oncle meu, José Palop, agricultor, nascut en 1935. Però també afegí, el 1r de novembre del 2017, que Se sembrava en octubre i novembre, detall que coincideix amb una pregunta que fiu en el meu mur de Facebook, el 28 de setembre del 2017, per a saber quan siniciava la sembra del forment, a què Marc Baldó Lacomba respongué així: Primera meitat doctubre (Aitana). Encara que la dita fa Setembre, qui tinga llavor que sembre. En resum, si fa no fa, la sembra començava, com a mínim, en octubre i, poc després de linici de lestiu (solstici), ho feia la collita, la sega.
c. El sol quan millor podia daurar el blat era cap a lestiu (si el forment era primerenc), o en ple mes de juliol, si el cereal era tardà (per exemple, en zones més fredes o en què es conreàs lordi). Juliol, per excel·lència, és el mes més estiuenc, calorós i lluminós de lany al mateix temps. Els moments ideals i naturals per a collir un cereal, com el forment i en un any bo, neren tres: 1) abans de qualsevol pedregada, un poc abans de linici de lestiu, 2) després dun any sense cap altra acció de loratge aliena als interessos del camp i 3) quan ja estigués prou daurat. I eixes tres condicions, juntes, només poden tenir lloc o bé en juny (quan els hortolans inicien la collita) o bé en ple estiu. Les pitjors pedregades i més violentes solen ser en estiu, en ple mes dagost. Pot tenir lloc una gelada, sobretot, abans dels quinze primers dies de juny. I un camp daurat pot estar-ho, sobretot, de mitjan juny ençà (o més). Tenint en compte eixos tres punts (i potser caldria afegir-ne més), podríem entendre la collita com la mort dels cereals. La mort tindria lloc just en el moment de collir lanyada. Ja en parlarem, més avant, sobre aquesta mort dels cereals, a partir dinformació treta de la tesi La diosa: un discurso en torno al poder de las mujeres. Aproximaciones al ensayo y la narrativa sobre lo Divino Femenino y sus repercusiones en España (https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/29947/1/Tesis_Angie_Simonis.pdf), dAngie Simonis Sampedro, del 2012, informació que ha servit molt per a aquest estudi, i també daltres fonts.
A continuació exposaré quatre comentaris reals per a donar cos a tot lo que he escrit més amunt: els dos primers fan al·lusió a llocs molt distants i diferents entre si. Primerament, un dia, el meu oncle, em va comentar que la segada del blat més tardà, per exemple, el de comarques pròximes a les ciutats de Tarragona o Barcelona (més al nord i, per tant, en comarques més fresques) podrien retardar-se unes quantes setmanes més després de sant Pere o prop dun mes. Igual que en les comarques o poblacions interiors i valencianes. Ell em parlava, en el 2005, de fa uns cinquanta anys92...En segon lloc, mon pare, nat en 1942, em deia: En 1959 passí per Castilla la Vieja [la part de Castella dins de Castella i Lleó] un 15 de juliol i en León, igual que havia vist abans en Ciudad Real, estaven segant: a mitjan juliol. El tercer, duna tia meua, nascuda en 1937, qui massegurava, en el 2005 que, fa més de trenta anys93, a finals de juliol, segaven en Barraques (la població valenciana Barracas, en la comarca de lAlt Palància).
I, en altres zones més al nord, com ara, en lespai de Gallecs (zona rural entre els térmens de Mollet del Vallès i Parets del Vallès, ambdós en la comarca del Vallès Oriental), veurem que, com podem llegir en lestudi La vida rural a Gallecs. Dietaris de Joan Ros Herrero (1895-1978)94 (https://researchgate.net/profile/Judith_Anso_Ros/publication/277007078_La_vida_rural_a_GallecsDietaris_de_Joan_Ros_Herrero/links/555da0d608ae86c06b5db15b/La_vida_rural_a_GallecsDietaris_de_Joan_Ros_Herrero.pdf), de Judith Ansó Ros i de Glòria Campoy Collado, editat per lAjuntament de Mollet del Vallès i en què participa el Centre dEstudis Molletans, i publicat en el 2011, A començaments o meitat de juny se solia segar lordi. Lany 1929 comencen el 14 de juny i el 1930 ho fan el 13 del mateix mes, però lany que més aviat inicien aquesta activitat és el 1937, que comencen el 3 de juny. El darrer cereal que es collia era el blat (de finals de juliol fins a lagost). Lany 1929 sinicia la sega a finals de juliol i lany 1932 comencen a segar el blat el 4 dagost.
A tot lo escrit abans, podem adduir un punt que introdueix el tema del motiu pel qual els sants Abdó i Senent, vinculats a la protecció de les collites del camp i, sobretot, del forment, tenen la seua celebració el 30 de juliol, quan, més o menys, ja lhaurien acabat de collir, fins i tot, en moltes de les poblacions més fredes i, en el cas del raïm, a tot estirar, estaria arreplegat el primerenc. Per això sembla, clarament, una festa orientada, abans de passar per la religiositat cristiana oficial, cap al forment, sobretot, tenint present lèpoca de lany en què té lloc i del caràcter dofrena de la faena feta al llarg dels nou mesos que van des doctubre (això és, immediatament després de la festa de Sant Miquel, 29 de setembre) fins a juliol, just quan cau la festivitat dels Sants Abdó i Senent (30 de juliol) i, a més, si afegim la joventut amb què es representa els dos sants en molts goigs religiosos. Joventut, valentia dambdós sants i, a més, estiu. De totes maneres, continuant amb el forment, ens podem trobar amb informacions com la que em facilità Miquel Rustullet Noguera, per correu electrònic (5 de març del 2018), dient que A la zona on visc, Pla de lEstany, la sega i el batre, actualment es fa tot junt, a últims de juny i fins a la segona o tercera setmana de juliol. Abans, quan no estava mecanitzat, shavia de fer que el gra, el blat, no estigués tan sec i es segava, generalment, la primera quinzena de juny. Es feien les garbes i el juliol es batia.
Tot i això, com podem llegir en el document Sant Abdó i Sant Senén. Festa Major Petita. Vint anys de la seva recuperació (1983-2003), elaborat pel Grup dEstudis Cubellencs Amics del Castell, de Cubelles (comarca catalana del Garraf), en els anys anteriors a la guerra (1936-1939), el 30 de juliol, durant la celebració de la festivitat dels dos sants, era costum que els pagesos portessin a beneir el raïm primerenc, que es posava al costat de les imatges dels sants durant la processó (p. 3). Per tant, sí que hi ha raïm primerenc, però no vol dir que ja nhi haja a tot arreu, com podria ocórrer, sobretot, en setembre, el mes típic de la verema, sinó en determinades zones, com també ocorre en el País Valencià. De totes maneres, com hem dit adés, és una festa clarament relacionada amb el forment.
Aquest raïm primerenc, simbòlicament, podria estar relacionat amb el fet que encara predomina la llum, però hi ha una part de foscor que ja és present i que augmenta progressivament, així com ho farà, a poc a poc, la collita de raïm, a diferència de la del forment.
En línia amb lo comentat adés sobre la collita del blat, afegirem unes paraules que podríem considerar interessants i escrites pel mossén Martirià Brugada Clotas (un home interessat pel tema dels Sants de la Pedra), en la seua obra Abdon i Senén, damunt la pedra ferma95 (editat pel Centre de Pastoral Litúrgica, en el 2004), quan, en lapartat sobre els dos sants i la pagesia, escriu que També cal valorar la situació de la seva festa, el 30 de juliol, a lacabament de les collites de cereals. Aquest fet revestia transcendència en la societat agrària, ja que permetia un respir festiu al bell mig de la canícula estival, especialment quan encara no es coneixia el cultiu del blat de moro o moresc (més generalitzat a partir del segle XVIII [...]). La finalització de les col·lectes de cereals era també ocasió per contribuir, amb més o menys obligació, a les despeses de manteniment de les estructures comunes, socials i eclesials. La festa, amb tots els seus components, era el moment dagrair i de gaudir els resultats de les collites (p. 20). Per tant, com hem vist, no diu res de les collites de raïm, ni de loferiment del raïm primerenc, com encara és típic en algunes poblacions valencianes, si bé en forma dun penjoll (xanglot). Sembla, doncs, que, en aquest sentit, és una festa prioritàriament relacionada amb el forment.