La Dalsy lignora, recolza la bicicleta contra la paret del rebedor (un rebedor office: un penja-robes trencat, un penjador de claus on els ganxos són penis i un cendrer Cinzano sobre un tamboret furtat dun bar entre la porta dentrada i la sala destar) i fa una llambregada a la tele.
Una altra vegada el programa de les duanes? exclama.
És el que intenten portar tortugues tropicals amagades dins del recte diu en Rèquiem des de sota la flassada, com un fantasma cosit a trets.
Quants cops lheu vist?
Sempre fa gràcia sexcusa en Kurosawa.
La Dalsy va cap a lhabitació amb la sensació que viu amb dos nens que sempre volen veure la mateixa pel·lícula de la princesa pescanova, una i una altra vegada. Treu el cadenat i es desvesteix per posar-se el pijama. Després de lenfrontament amb els borratxos, ha donat per finalitzada la jornada i ara només vol asseures una estona, beure un litre dorxata i no pensar en res.
En Rèquiem apareix per la porta.
Tens un moment?
Estic en calces.
Mespero.
En Rèquiem plega els braços i compleix la seva paraula. Ella fa uns saltirons per embotir-se en uns pantalons que guarda de Rangun, i que no estan gaire millor que la flassada del menjador. Surt de lhabitació, tanca la porta i va cap a la cuina. Examen sorpresa de Primer de Nevera.
Kurosawa!
En Rèquiem la segueix com un gosset que espera que lamoixin.
Demà! en Kurosawa respon a la pregunta inexistent.
Això em vas dir ahir!
Tècnicament, tho he dit de matinada matisa des del sofà. Per tant, la resposta encara és demà.
Un petarrell de frustració sobre pas entre els músculs facials de la Dalsy.
Tinc llet de civada amb vainilla ofereix en Rèquiem. No és llet de veritat i la vainilla és un additiu cancerigen, però sembla orxata.
Ella laccepta i en Rèquiem li omple un got de crema de xocolata reutilitzat.
No sembla orxata diu ella després de fer-ne un glop.
No, però durant uns segons has tingut la il·lusió que podia semblar-ho. Això és millor que res.
Fas de coach, ara? Sacaba la beguda dun glop.
No és pas tan dolenta, eh?
Què volies?
Tu saps qui és el Rei de Groc?
Què passa? Que han explotat els servidors de Google?
No ho sé. Han explotat els servidors de Google? pregunta a en Kurosawa, que acaba de fer una pipada i es torna a amagar sota el llençol.
No hi ha resposta.
No pots mirar-ho a internet? Havies desperar que arribés? Qui soc? Ta mare?
A la primera pregunta: el router ha petat i ens hem quedat sense dades als mòbils. A la segona: tu ets una tia llegida i sempre tens aquests temes de conversa que al·lucinem don els treus. A la tercera i quarta: afortunadament no, perquè si ma mare em veiés fer el que tu mhas vist fer des que compartim pis ja lhauria matat del disgust.
Sembla que els arguments són convincents o que la llet de civada se li ha posat bé, perquè amolla un somriure.
Don ho has tret, això del Rei de Groc?
9
Lominosa amenaçadAquell Qui No Es Pot Anomenar,però a qui al cap i a la fiqui més qui menys anomenael Rei de Groc o, si em colles,Hàstur
Forjada en el creepypastisme dels canals de YouTube més obscurs i levangelisme sinistre dels podcasts, la Dalsy té un coneixement superficialment enciclopèdic sobre tot el que està relacionat amb la mitologia del terror: emètiques possessions demoníaques, laberíntics hotels encantats, assassins de màscares icòniques, aberracions metamòrfiques antropòfagues, complexos dÈdip mal curats, canibalisme per la via de la motoserra, òrgans de direcció de diputacions provincials, taxistes insomnes, taxistes en general, anticrists prepuberals, procrists senils, ectoplasmes ectoplastes, morts reviscolats, morts dullals esmolats, satanistes encaputxats, vilatans aficionades al vímet, armaris ultradimensionals, talps semihumans, bruixes guapes i bruixes lletges, pallassos, nazis, males dones i ultracossos.
Alguns consideren el Rei de Groc una divinitat. La Dalsy sarrauleix al sofà i fa un altre glop a la llet de civada, el vuitè; ja se nha begut dos brics.
Qui? pregunta en Rèquiem. No he sentit mai de cap religió que venerés aquest Rei de Groc.
No pertany al mainstream, com si diguéssim. Evidentment, no el trobaràs al santoral de cap de les monoteistes, ni forma part del panteó de les politeistes més conegudes. Per no tenir, no té una església com a tal, no hi ha un corpus ritualista ni una adoració devota més o menys organitzada5.
Sempre em deixes flipat diu en Kurosawa.
Soc la reina de linfodúmping. Somriure monàrquic i tornada a la sobreexposició dinformació dialogada. El cas és que ni tan sols és un déu en si. És només un dels avatars duna divinitat en la nostra dimensió. I abans que em pregunteu què és un avatar: és lambaixador dun ens superior a la nostra realitat.
I aquesta divinitat és? Li dona el peu en Rèquiem.
Hàstur. Un monstre amorf, tentacular i escamós, que viu a Aldebaran, a la constel·lació de Taure aquí és on la Dalsy ha de consultar el mòbil, a la riba del llac Hali.
Un llac? El sentit aràcnid den Rèquiem li etziba una cleca.
Un llac fètid sota un cel destrelles negres.
I una ciutat abandonada.
Carcosa.
És el planeta del meu somni
Si que aspires a poc diu en Kurosawa.
Que no. Que és el planeta que vaig somiar. Hi havia aquest llac i una ciutat al fons. Vaig entrar en un castell en ruïnes. Què era?
Aquí no hi arribo. El castell que dius encara no té cap ressenya a internet. Però potser és el castell del Rei de Groc, o dalgú de la seva cort de monstruositats còsmiques.
Els biají! crida en Kurosawa, i amb lexaltació relaxa lesfínter i amolla un pet trompeter que es guanya la recriminació dels companys de pis.
Si thas de cagar a sobre ves al bany protesta en Rèquiem.
És lalarma corporal que mavisa quan fa estona que no menjo res. I no fa pudor.
El menjador put a escorxador tropical un matí calorós destiu.
He portat una pizza que no han acceptat perquè mhavia caigut a terra. La tinc a la motxilla, Sawa.
En voleu? ofereix en Kurosawa mentre saixeca i els genolls i les molles del sofà grinyolen en una coral harmònica.
En Rèquiem fa que no amb el cap, envermellit per la manca doxigen.
Tu tho perds. I que sàpigues que a la feina has de suportar pudors molt més fastigoses que els meus pets i no et queixes.
A la feina em paguen.
I jo et regalo les meves ventositats; soc així de generós.
Té raó. No en el seu altruisme gasós. En els byakhee. Lignora en Rèquiem, que sha rendit al seu sistema respiratori. En el somni, els byakhee eren els protectors del castell.
Mala peça al teler6. Els byakhee espera uns segons que carregui la pàgina en el telèfon són criatures alades grosses com un camió i tan agressives que ningú que les hagi vist ha sobreviscut.
Aleshores com ho sabem, que les han vist, si no han sobreviscut?
Per testimonis indirectes, suposo. Però no tenim més descripció que són horribles, mig insecte mig drac, queratinosos7, durpes palmejades com les dels ànecs, la qual cosa no és gaire terrorífica, que serveixen de muntura a genets experimentats i poden volar a la velocitat de la llum.
Trobo que és massa descripció per no tenir testimonis directes vius.
No ho sé, Rick intervé en Kurosawa amb mitja pizza pengim-penjam de la boca: sembla fals.
Si no els ha vist ningú, no hauríem de tenir-ne cap descripció continua el raonament en Rèquiem.
Si no és que nhan desenterrat algun fòssil, com els dels dinosaures raona en Kurosawa.
Però això implica veurels. No hi diu que no els ha vist «vius» ningú fa el senyal de les cometes per acompanyar la paraula entre cometes. Hi diu que no els ha vist ningú.
Fa soroll un arbre que cau al bosc si no el pot sentir ningú? pensa en veu alta la Dalsy.
Són llenyataires? pregunta en Kurosawa, que ha trobat un escarabat cruspint-se el pepperoni de la pizza i el fa córrer entre els dits.
Què?
Que si són llenyataires. Has dit que talen arbres. Són monstres còsmics que es dediquen al negoci de la fusta?
No respon, contundent, la Dalsy.
Ah. Aleshores a què es dediquen?
Són muntures. Deuen transportar algú diu en Rèquiem.
Algú que no els pot veure? Què són, monstres pigall?
Algun altre monstre galàctic que no apareix a internet. En Rèquiem fa escarafalls, el porro traçant esteles ataronjades entre la fumarada.
Monstres cecs. Els munten monstres cecs de lespai exterior. Per anar a on?
Són llenyataires cedeix la Dalsy, tan contundent com quan ho havia negat. Talen arbres al bosc.
Ho veus. Jo tenia raó.
Ens estem desviant en Rèquiem intenta reprendre el fil. Tenim un Rei de Groc, que en realitat és laparença dun déu a la nostra realitat, que viu en un planeta on hi ha un llac i una ciutat i un castell protegit per monstres invisibles...
Llenyataires puntualitza en Kurosawa.
Monstres invisibles lle-nya-tai-res amb llicència de transport públic interdimensional.
Que a més es poden colar en els teus somnis diu la Dalsy.
I de tot això no hi ha res escrit enlloc que no siguin pàgines dinternet.
I fòrums docultisme. Res.
Ni llibres, ni relats, ni jocs de taula, ni res.
Res de res.
No em puc creure que una mitologia com aquesta no tingui cap reflex literari.
Espera, espera, espera. En Kurosawa ha tingut una epifania i salta sobre el sofà per anar corrent a lhabitació. Em sembla que he llegit sobre una cosa així.
És tot per amor a lart8 sentencia la Dalsy.
En Rèquiem fa una pipada al porro. La Dalsy rasclumeja el broc del bric de llet de civada amb la llengua. A la televisió, policies amb casc i passamuntanyes carreguen amb porres i fusells contra manifestants mocadorats que els llencen pedres. Podria ser Barcelona, Santiago de Xile, Hong Kong o el tràiler dun videojoc. Les flames els hipnotitzen, el caos és atractiu; la violència, llaminera. La mosca de laltaveu barrat silencia les barricades a la pantalla amb un ball aleatori. El fum sembla brollar del televisor, fluid, orgànic, seductor, dolç. Fins que la veu psicotròpicament nasal den Kurosawa trenca lencant.
Aquí! diu i assenyala un llibret blanc amb un marrec de mirada buida a la coberta. La història dun daquests genets siderals que viu en un asteroide volcànic a milions danys daquí. Mira, mira. Està obsessionat a talar els arbres del seu planeta i recorre lunivers de món en món per apoderar-sen. Es fa dir el Príncep i explica històries de serps gegants que poden endrapar elefants. És això! Aquesta és la mitologia que busquem. Aquest és el Rei de Groc! Si només nhas de veure el color dels cabells!
Això és El petit príncep, nen. En Rèquiem li ha arrabassat el llibre i el fulleja, els ulls entretancats i ressecs. I a més lhauries dhaver tornat a la biblioteca fa nou anys.
El vaig treure el primer cop que em van donar permís de la trena i vaig pujar a Barcelona a veure els meus pares. I aquí es va quedar, amb els vídeos de la Greta.
No thi deixaran agafar cap altre llibre més en préstec durant una bona temporada confirma la Dalsy.
Tens sort si no hi ha un franctirador esperant que passis la porta aventura en Rèquiem.
Hi ha un llibre, però, que val més que evitis la Dalsy alça líndex.
No crec que li representi cap problema diu en Rèquiem, garneu.
El Rei de Groc diu la Dalsy, i obté una resposta de mirades atònites. A veure, si ets una divinitat, no thas desmerçar gaire amb el títol.
Il·lustrans.
Ella fa una cerca ràpida a la xarxa i els mostra una col·lecció dimatges gòtiques, lletres daurades, velluts gastats, àcars digitalitzats, la foto duna infanta ictèrica i símbols arcans.
Se suposa que El Rei de Groc és el text duna obra de teatre que torna boig a qui el llegeix. «Aquell qui shi submergeixi cita literalment dun fòrum de singles conspiranoics es veurà posseït per Hàstur, que el sotmetrà a voluntat fins a conduir-lo a la devastació moral, intel·lectual i física.»
En Rèquiem sinclina endavant i aparta la flassada.
I on dius que el puc aconseguir?
10
Una altra vegada un malsoncom a recurs narratiu
Unes passes el desvetllen.
La llum del celobert sescola tènue a través de la cortina estampada de pirates i taurons simpàtics, herència de la família que vivia abans a lapartament i que en Rèquiem, per mandra o per deixadesa estètica (però sobretot per mandra), no ha canviat. No recorda les taques de sang eixuta com pètals de rosa gegants que hi ha a les cantonades, així que ho atribueix a les ombres duna habitació en la tenebra de la matinada. El despertador està apagat i no mostra lhora. Cap gos borda fora. Cap camió de les escombraries buida els contenidors amb lestrèpit dunes mandíbules hidràuliques. Cap tub descapament trucat de ciclomotor trenca la barrera del timpà carrer amunt. En Rèquiem dedueix que o han envasat la realitat al buit, o el seu cervell passeja per un entreson viscós. Sagafa al coixí com a un transistor, xuta el llençol ben lluny de les cames suades i es tomba al llit.
Les passes sacosten.
Deu ser la Dalsy en un dels continus viatges a la nevera. No és sols que la noia no dormi mai; és que tampoc no deixa de treballar: no en té prou de passar-se el dia duna banda a una altra que de nit entrena.
Quan en Rèquiem vol dir-li que faci menys soroll, no pot articular una sola paraula. Una ranera li puja gola amunt i xoca contra els llavis, cosits. Uns fils grossos despart li penetren a la carn una, dues, tres, quatre, cinc, sis vegades, com cucs ressecs que li han tancat la boca. Es palpa la cara, inspira fort pel nas, el cor saccelera, es dreça sobre el matalàs i una nàusea lamenaça dofegar-lo.
No pot cridar. Els músculs garratibats li impedeixen aixecar-se.