Cada dia, des del matí fins a la nit, quan tenien temps lliure entre les feines que havien de fer, el Mino i el Pepe espiaven el sergent Cabura. Al final sen sabien els hàbits i les rutines diàries: quan anava al lavabo, on pixava, on deixava el rifle, en quin forat es cordava la bandolera després de fer-se el rot de la tarda, quan rebia ordres de la capital del districte per telèfon i, sobretot, quan venia a visitar-lo el D. T. Star amb noves ampolles dOld Kentucky Bourbon. Five Years Old. Després daquestes visites plovien ampolles buides de la finestra, i al migdia el porc del Cabura solia caure en un son profund i pesat mentre seia a la cadira, amb els peus plantats sobre la taula. Dormia la mona amb la boca oberta, roncant a cor què vols mentre li regalimaven baves barbeta avall cap a luniforme. Quan això passava, el Mino i el Pepe podien entrar amb prou seguretat per la finestra de darrere de la casa i posar-li formigues pantalons avall. Una vegada, van aconseguir posar fins a cinquanta-tres formigues pel coll de la camisa militar del Cabura; i ni així es va despertar fins a una hora després que hi posessin lúltima.
Això va donar gran seguretat al Mino i el Pepe que el seu pla funcionaria.
El Pepe va seure al mur del cementiri amb les cames penjant. Havia deixat les tortugues al Lucas. Es va esperar, excitat per veure si el Mino arribaria aviat. Avui era el dia que passaria. Avui el poble quedaria alliberat del cruel tirà. El porc del Cabura moriria.
El dia abans, el Cabura havia rebut una altra visita del D. T. Star de La Compañía, que li havia deixat com a mínim cinc ampolles dOld Kentucky Bourbon. Five Years Old. Això volia dir que, amb tota probabilitat, el Felipe Cabura, borratxo, cauria en un son profund exactament a un quart de tres. Sense la interrupció de les formigues, lestupor li duraria com a mínim tres hores.
El Mino va arribar corrents, excitat i amb la cara vermella.
Va, Pepe! La mama Amanthea és a la venda amb el senyor Rivera, i el papa ha anat a lautobús amb una caixa de papallones!
El Pepe va anar baixant del mur, va agafar les crosses i va coixejar darrere el Mino, que es va apressar davant seu. Aquesta era la Fase 1 en lexecució del gran pla. I tindria lloc al magatzem del Sebastián Portoguesa.
És aquí, Pepe! Lampolla dacetat detil! Un verí mortal, cent vegades més que el dels miamorates. El Mino va assenyalar una ampolla damunt duna una biga de sota la teulada.
El Mino va escalar hàbilment i va agafar lampolla. Després va sortir del magatzem i va tornar amb una capsa grossa metàl·lica rovellada amb una tapa. Dins hi havia un drap groc, estripat duna de les camises velles del Sebastián Portoguesa.
Amb compte i amb la reverència més profunda, el Mino va desenroscar el tap de lampolla. El Pepe es va enretirar, amb els ulls ben oberts. Aleshores el Mino va abocar un bon raig del líquid dins la capsa metàl·lica, que contenia un drap. Es va tapar el nas, afanyant-se a tapar lampolla. Va pujar i va tornar lampolla al lloc exacte on era abans.
La Fase 1 del pla shavia acomplert; només faltava amagar la capsa metàl·lica que contenia les Gotes Mortals en un lloc segur i esperar que el rellotge toqués les dues.
Va ser un matí molt llarg per al Mino i el Pepe. A tots dos els semblava que les agulles del rellotge del campanar de lesglésia estaven quietes. El Mino només va atrapar dues papallones, i va tenir poca sort demanant closques de cocos. A tres quarts duna va arribar la mare del Pepe, i volia que lacompanyés a la selva a buscar naps salvatges. El noi va aconseguir escapolir-sen amb lexcusa que la cama li feia molt de mal i que era millor que es quedés allí, al mur del cementiri, per estudiar les formigues en pau.
Tot just passada la una, una ampolla buida dOld Kentucky Bourbon. Five Years Old va sortir volant de la finestra de loficina del porc del Cabura i gairebé va impactar al cap de la vella Esmeralda, que passava per allí.
La selva arribava gairebé fins al darrere de la casa on el sergent Cabura tenia loficina. El Mino i el Pepe havien descobert aviat que la gent no shi solia arribar; no només perquè el lavabo privat i pudent del Cabura era entre dues bromèlies, sinó perquè en general estava prohibit acostar-se a més de deu metres de loficina del Cabura sense una bona raó. Hi havia una finestra a la part del darrere, i aquesta, per sort, estava situada de manera que simplement posant-hi una mà gairebé es podia tocar el clatell pelut del sergent si estava assegut a la seva cadira.
La resta dels armeros, ara més de quinze, es quedaven a la caserna, que era just a laltre costat del carrer de loficina del Cabura.
El Mino i el Pepe es van amagar entre els arbres; per fi ja eren gairebé les dues. A més de la capsa metàl·lica que portava el Mino, el Pepe tenia un bastó fort, de gairebé dos metres de llarg, al qual havia fet un tall profund a la punta més prima. Els nois van tenir molta cura de no trepitjar cap branqueta seca, i tots dos estaven inusualment pàl·lids. Es van aturar darrere una arrel grossa dauró.
Podien veure el Cabura: tenia una ampolla a mitges davant seu i seia fent capcinades davant la taula.
El Mino i el Pepe es van mirar i van assentir.
De sobte, va sonar el telèfon. Van veure el Cabura posar-se recte i agafar-lo. Van sentir com parlava amb dificultat, murmurant alguna cosa incomprensible entre insults i improperis. Finalment, va penjar el telèfon, va agafar lampolla i en va fer un altre llarg glop. Aleshores es va fer un rot ben fort, es va reclinar a la cadira, va aixecar els peus i va posar les fangoses botes militars sobre la taula. Va tancar els ulls, una mosca se li va plantar al nas, però la va fer marxar dun esbufec.
Cinc minuts després, el Cabura va obrir la boca per poder respirar millor. Un parell de minuts més tard, el Mino i el Pepe van sentir els primers roncs. Passats dos minuts més, els roncs eren forts i regulars.
El Pepe va començar a tremolar. Havia deixat les crosses en un costat i es repenjava a la soca dun arbre com a suport.
Em sembla que no funcionarà, Mino va xiuxiuejar. Probablement es despertarà per lolor horrible. Oh, pobres de nosaltres La meva pobra mare Els teus pobres pares i germans!
Rucades! No tinguis por. El porc del Cabura no es tornarà a despertar mai més! Ja ho veuràs. El Mino li va tapar la boca, i la seva cara de nen, prima i agradable, va agafar una expressió dura. Sota el serrell fosc, els ulls li cremaven.
Es van esperar uns altres deu minuts, fins que les baves van començar a gotejar de la barbeta del Cabura. Estava profundament adormit. Els nois es van acostar a la finestra. Shavia acabat la Fase 2. Ara començava la important i crítica Fase 3. Requeria precisió i mans fermes. El Mino i el Pepe havien estat practicant el que estava a punt de passar durant molt de temps.
Donam el bastó va xiuxiuejar el Mino.
El Pepe li va passar el bastó; el Mino va obrir ràpidament la capsa metàl·lica i en va sortir una fortor potent i coent. El Mino va agafar el drap saturat dacetat detil, en va fer una bola i la va entaforar al tall del final del pal. Aleshores, amb molt de compte, va fer entrar el bastó per la finestra i el va posar sobre el pit del Cabura, a prop del nas i la barbeta. El bastó es va aturar a tan sols uns centímetres de la boca oberta del sergent. El drap penjava perfectament, tot just sota el seu nas.
Donam el bastó va xiuxiuejar el Mino.
El Pepe li va passar el bastó; el Mino va obrir ràpidament la capsa metàl·lica i en va sortir una fortor potent i coent. El Mino va agafar el drap saturat dacetat detil, en va fer una bola i la va entaforar al tall del final del pal. Aleshores, amb molt de compte, va fer entrar el bastó per la finestra i el va posar sobre el pit del Cabura, a prop del nas i la barbeta. El bastó es va aturar a tan sols uns centímetres de la boca oberta del sergent. El drap penjava perfectament, tot just sota el seu nas.
El Mino va repenjar el bastó a lampit de la finestra. Lhavia daguantar perfectament quiet, sense moure el drap el més mínim. Era esgotador, i la seva respiració es va accelerar. Esporuguit, el Pepe estava allí parat tapant-se la boca amb les mans.
De sobte, el Cabura es va regirar a la cadira. Amb un esbufec, els roncs es van aturar. El Mino va saltar, però va allunyar amb habilitat el bastó amb el drap de la cara del Cabura. Aleshores la barbeta del Cabura va començar a vibrar lleugerament mentre els roncs pujaven de to, convertint-se gairebé en un xiulet.
El Mino va tornar a acostar el drap: ara es trobava a pocs mil·límetres del nas i la boca oberta de lhome adormit. El Mino va haver de lluitar molt per contenir-se i no estirar el bastó altre cop per la finestra i marxar corrents. «El porc es moriria aviat?» Hi havia com a mínim mil vegades més dacetat detil al drap que al cotó fluix que utilitzava per matar les papallones a la seva capsa metàl·lica.
De sobte, el sergent va parar de roncar. El pit li pujava i baixava amb moviments erràtics i irregulars. De ben segur que ja sacostava el final. El Mino ja no podia aguantar més el bastó. La posició requeria concentració i era esgotadora; lhavien de substituir.
Pe-Pepe va xiuxiuejar, lhauràs daguantar tu. Ferm. Quiet. Tal com ho hem practicat. Ja no el puc aguantar més.
Tens i espantat, el Pepe va agafar el bastó. Rígid com una vara de ferro, es va acostar una mica a la finestra mentre el Mino sapartava.
Em sembla que està funcionant, Mino! va xiuxiuejar amb valentia.
Just en aquell moment, es va sentir un profund borbolleig del sergent i el Pepe va intentar estirar el bastó amb pànic. Però els braços no feien el que sels deia i el bastó va acabar caient cap a la cara del Cabura; el drap es va desprendre i va caure sobre el nas i la boca oberta del sergent. Aterrats, els dos nois van esprintar cap a la selva. El Pepe va llençar el bastó i el Mino va ensopegar amb la capsa metàl·lica buida, que va fer un soroll de retruny estrepitós. Tremolant despant, es van amagar darrere una arrel i van esperar el dia del judici final.
Però no va passar res. No van sentir cap soroll dins loficina; tot i que podien sentir clarament el cloqueig del mutum domesticat del senyor Mucca a la casa del davant. I un tucà en un arbre darrere seu. I el brunzit de centenars dinsectes, i els crits dels venedors de verdures al mercat, i el retruny de les màquines de petroli de La Compañía en la distància. Però a banda daixò, hi havia silenci. Un silenci eixordador.
Els nois van estar-se ajaguts ben junts darrere larrel durant gairebé mitja hora abans datrevir-se a tornar a sortir. A través de les fulles podien veure la finestra. Tenien una vista clara del coll del Cabura, dels seus peus a la taula. Estava assegut exactament en la mateixa posició de quan havien fugit espantats. Però no se sentien roncs.
Tenien massa por fins i tot per xiuxiuejar mentre sacostaven silenciosament a la finestra. Quan el Mino va treure el cap i va mirar a dins, lolor nauseabunda i intensa que omplia lhabitació el va forçar a tornar-se a acotxar. Es va tapar el nas i va tornar a mirar. El drap encara cobria el nas i la boca del sergent. El Cabura no es movia; no respirava! El seu pit estava quiet com una roca, i el Mino podia veure que la pell del seu front i el coll estava gairebé blava. Les mans del sergent, que havien estat creuades sobre el seu ventre, ara li penjaven al costat, gairebé tocant el terra. Les mans també estaven blaves.
El Mino es va girar cap al Pepe, que encara tremolava.
Mort! va dir en veu alta. El porc del Cabura és mort. Lhem matat!
Ara el Pepe també es va atrevir a mirar. Aleshores va assentir greument cap al Mino.
Havien matat el porc del sergent Felipe Cabura!
Els nois van seure sota la finestra i van començar a parlar amb excitació sobre com de llestos havien estat; es van lloar lun a laltre. Van repassar donant-se importància tots i cadascun dels moviments que havien dut a terme des que havien començat amb el pla. És que el Mino no havia aguantat el bastó ben quiet durant aquells primers minuts? És que el Pepe no havia posat el drap sobre el nas i la boca del porc del Cabura abans de marxar corrent cap al bosc? És que no havien esperat pacientment el moment perfecte? Havien fet un acte espectacular i heroic. Amb la més gran de les facilitats, havien tret la vida al cruel tirà del poble. Si ho pogués veure el senyor Gonzo! Un dels armeros del Cabura lhavia disparat divuit vegades. I el senyor Gomera!, que shavia vist forçat a menjar les fulles duna planta verinosa i que ara es pensava que era el seu pare i ja no reconeixia a ningú Si tots ells poguessin veure el que havien aconseguit el Mino i el Pepe!
La venjança era seva. Els dos nois es van senyar amb reverència i van donar les gràcies a la Mare de Déu i al sant patró del poble pel coratge que els havien atorgat.
Durant una hora sencera van seure allí, xerrant sota la finestra mentre letil del drap sevaporava i les parts del cos del porc del Cabura senrigidien. Aleshores el Mino va entrar per la finestra i va treure el drap de la cara del sergent. Es va estremir quan va veure els ulls del Cabura. Només sen veia el blanc, i semblaven la membrana de dins duna closca dou.
No podien deixar cap rastre. No ho podia saber ningú. El seu acte heroic havia de ser un secret per a tota leternitat.
Durant la resta de la tarda, el Mino i el Pepe van jugar amb el Lucas i les tortugues. Els havien pintat cares imaginatives a les closques, cares que representaven diversos personatges coneguts del poble. Era suficient perquè qualsevol quedés indefens de tant de riure.
Quan es va fer fosc, la bona notícia es va escampar pel poble: el sergent Felipe Cabura havia begut fins a la mort Old Kentucky Bourbon. Five Years Old. En moltes cases aquest incident es va celebrar silenciosament amb bones quantitats de licor de canya de sucre. I quan el pare Macondo va tocar les campanes que nanunciaven la mort, a molts els va semblar que el ritme amb què sonaven semblava més aviat joiós.
Però lalleugeriment per haver-se desfet del cruel sergent no va durar gaire: tot just una setmana després de la mort, el Pitrolfo del coll ample va ser nomenat el nou sergent dels armeros. I els vilatans ja coneixien bé la seva brutalitat.
A més, altres coses pertorbadores van ocórrer durant els mesos següents i van causar que molts dels membres més vells del poble proclamessin amb autoritat que sacostava el Dia del Judici Final; i no només per al seu estimat poble, sinó per al món sencer.
Per començar, hi havia el D. T. Star i La Compañía. Zones més i més grans de la selva sestaven deforestant, i els dics de petroli sestaven acostant perillosament al poble. Es van enviar delegacions fins a la capital del districte, però els resultats eren descoratjadors. Els americanos tenien dret a buscar petroli en qualsevol part del país; el president havia fet un pacte extremament important al respecte. Els caboclos, gent dascendència indígena i mestissa, no tenien drets especials sobre la selva o la terra. Però, per altra banda, podien buscar feina en les petites ciutats que estaven apareixent en altres parts del país. Això és el que es va dir a les delegacions de la capital del districte.