Per carrerons i calçades
de Ribeira a Foz
per pedres brutes i gastades
i fanals tristos i sols.
Amb lexpressió greu i seriosa
dun rostre de pedra
que ens oculta el misteri
daquesta llum bella i ombrívola.
Veuret així abandonada
amb aspecte grisenc
i el teu gest tan malenconiós
de qui mol un sentiment.
És sempre la primera vegada
en cada retorn a casa
tornar a veure la teva altivesa
de milà ferit a lala.
Porto és, doncs, una ciutat feta de petites coses, de moments rars, de pinzellades breus i gestos subtils, com els que reflecteix aquesta cançó. Si això no és suficient per enlluernar el visitant, almenys deixarà en la memòria daquest un record càlid i simpàtic, a més del desig de tornar-hi per dedicar més temps a cadascun dels seus carrers i observar amb detall les talles daurades de les esglésies barroques i les diferents tonalitats de llum dels seus carrerons, de la molsa acumulada al tronc dels arbres o de les fulles dels més recòndits parcs i jardins.
Qui no hagi vist mai el riu Duero desbordar-se i inundar els carrers de la zona baixa de la ciutat sembrant langoixa i, al mateix temps, una estranya espècie de poesia no podrà comprendre Porto. Amb un emplaçament privilegiat a la desembocadura del Duero, la ciutat treu el cap al mar, alhora que manté una estreta vinculació amb el riu. Ell ha estat, a través dels temps, la via dentrada de la riquesa i de la misèria, del vi de Porto i de les temibles inundacions, de la pesta, però mai de lodi o de qualsevol tipus denemistat. Només respecte.
Un exemple daixò és que un dels majors herois del Porto contemporani és el ja mort «duque da Ribeira», un personatge molt popular que es llançava al riu per salvar la vida de tot aquell que perillés, ja fos per haver-se caigut o per haver-se intentat suïcidar, llançant-se des de lalt del pont Luís I. Els nens i joves del barri de la Ribeira continuen tirant-se, sense cap temor, a aquestes aigües profundes i fosques com si es tractés duna piscina, mostra que lherència del «duque» roman en els seus habitants. Finalment, si el viatger es troba a la ciutat durant les festivitats de Sant Joan, se li recomana assistir a una de les agrupacions típiques dels sants populars, el de Miragaia, barri que sol ser un dels més afectats per la ira del riu i que «sembla més bell en els tristos dies de crescuda», assemblant-se llavors a Venècia.
Aquesta curiosa barreja de cosmopolitisme i de tradició és fruit de la història de la ciutat i de la seva llarga convivència amb els estrangers que shi van assentar per explotar el que és avui encara la principal ensenya internacional, el vi de Porto, malgrat les conquestes més recents del principal club de futbol de la ciutat. Gràcies a tot això sha creat una «pàtina» dorgull i, alhora, de ressentiment en relació amb la capital, don mai ha vingut, segons lopinió de molts habitants, lestímul necessari perquè la ciutat superés els seus problemes històrics. El qualificatiu de tripeiros referit als habitants de Porto es deu al fet que els portuencs, en lèpoca de les grans gestes marítimes, consumien les vísceres o budells dels animals que eren sacrificats per ser emmagatzemats als vaixells, la qual cosa va donar lloc al plat més famós de la gastronomia local, les tripas à moda do Porto.
Tot i que a Porto shi troba una de les majors universitats del país, a la qual tots els anys arriben milers de joves, els qui esperin trobar aquí una ciutat rejovenida i plena de vida quedaran bastant decebuts. Sens dubte hi ha un major dinamisme, encara que no serà suficient pels que alberguin massa expectatives. Aquesta ciutat és una concentració ambigua de potencialitats i contradiccions. De conservadorisme i gosadia, tal com es pot comprovar a la universitat.
Ciutat universitària
Porto compta actualment amb prop de cinquanta mil alumnes repartits en les facultats de la Universidade do Porto, a les escoles de lInstitut Politècnic i en les institucions privades densenyament superior. Així, cada any arriben milers de joves procedents de totes les regions del país i fins i tot de lestranger. Tots junts constitueixen gairebé la sisena part de la població fixa de la ciutat i contribueixen decisivament a la seva animació.
Centre duna regió el teixit econòmic de la qual es compon de petites i mitjanes empreses tèxtils i de calçat, Porto sha afermat com el principal centre creatiu de la moda portuguesa, ja que hi ha sorgit, gràcies a lAssociação Nacional de Jovens Empresários, el Portugal Fashion, esdeveniment al qual es deu la internacionalització de la moda nacional. Alguns dels principals centres dinvestigació científica del país tenen també aquí la seva seu, i una gran part de la música que sescolta per la ràdio i televisió portuguesa procedeix de la ciutat. La facultat dArquitectura és reconeguda a escala internacional gràcies a noms com el dÁlvaro Siza Vieira, Eduardo Souto Moura o Fernando Távora. No obstant aixó, sembla que res de tot això és suficient per treure la ciutat del seu estat dànim malenconiós i deprimit, i aconseguir que gaudeixi plenament de totes les seves capacitats. En aquest aspecte, potser el viatger ho pugui fer millor que els locals, tot i que potser noti encara més que nosaltres com alguns dels bells edificis del centre es van buidant de vida i són posats en venda.
Els seus habitants
Segurament són els poetes els qui millor han definit als habitants de Porto, com Sophia de Mello Breyner Andresen i el seu poema «Aquesta gent»:
Aquesta gent llurs rostre
de vegades lluminós
i altres vegades tosc
unes vegades em recorda els esclaus
unes altres em recorda els reis.
Es pot afirmar que els tripeiros, encara que no ho admetin, difícilment podrien reflectir de manera més fidel la manera de ser de la pròpia ciutat, profundament contradictòria i en moltes ocasions més obstinada a assenyalar els seus propis defectes que a solucionar-los. Poden passar-se tot lany protestant per qualsevol cosa, queixant-se incansablement dels defectes de tot i de tots, però, quan reben visites, es mostren extremament acollidors i gelosos defensors de la seva ciutat. Vestiran la seva millor roba, cobriran la taula amb les estovalles més delicades i oferiran els millors menjars encara que sigui al seu restaurant preferit i, quan enumerin les moltes virtuts que té la ciutat, es mostraran completament sincers.
De fet, encara que hi visquin des de fa poc temps, estimen la seva ciutat profundament i són els seus millors ambaixadors. Ningú laprecia tant com ells potser perquè, encara que són capaços de veure els pitjors defectes de lobjecte de la seva devoció, no permeten que aquestes faltes espatllin la fascinació duna antiga passió. En privat, els portuencs critiquen a la mínima oportunitat els forats del carrer o la falta de neteja dalgunes façanes. No obstant això, davant destranys, els ensenyen a veure com el forat i la façana bruta també poden formar part dun bell conjunt.
Dit això, el visitant ha de saber que també entre els habitants les asimetries són enormes. Aquesta ciutat va deixar fa molt temps de ser la segona més poblada de Portugal, ja que ha anat empenyent sense parar els seus habitants cap a les ciutats limítrofes. Durant el dia, Porto és encara un centre econòmic puixant i bulliciós, que acull als seus carrers i edificis a més dun milió de persones. A la nit, però, la ciutat queda una mica despoblada, ja que només compta amb uns tres-cents mil residents fixos.
La ciutat està gairebé exclusivament habitada per persones amb cert poder adquisitiu, que poden afrontar els alts preus de les cases, o bé pels més pobres, als qui lAjuntament concedeix habitatges socials. És per això que trobem, gairebé adherits, urbanitzacions de luxe i barris socials despersonalitzats, exemples arquitectònics notables i edificis en avançat estat de degradació.
En els últims anys, la població sha renovat gràcies a larribada dimmigrants, sobretot estudiants africans i del programa Erasmus, comerciants asiàtics i treballadors brasilers i de lest dEuropa. Es tracta dun fenomen relativament nou que li donat a Porto un aire més cosmopolita i ètnicament més variat.
Jugant a les cartes al Campo Mártires da Pátria.
Tot i que avui dia els barris antics ja estiguin més buits, presenten encara una densitat dhabitants per metre quadrat molt superior a laconsellable, estant a més tradicionalment habitats per una població empobrida i envellida, poc escolaritzada i sotmesa a fenòmens dexclusió social més o menys endèmics, que cap dels molts programes dintervenció duts a terme en els darrers trenta anys ha aconseguit eradicar del tot.
Malgrat les dificultats, el tripeiro és, en general, afable i simpàtic, i es distingeix per la facilitat i franquesa amb les quals, oblidant les regles detiqueta, recorre al llenguatge més popular, plagat de paraulotes. No cal veure en això, però, cap tipus dagressivitat, sinó al contrari, aquest tipus de llenguatge forma part del seu codi social, és un senyal amistós i molt arrelat.
Tot això forma part de les moltes anècdotes que se solen explicar dels nadius. Tot i que sempre tenen una mica de veritat, també és cert que no tots parlen daquesta forma, igual que no a tots els agrada el plat tradicional de budells tripas à moda do Porto hi ha molts que els detesten i són seguidors del Benfica, lhistòric rival del major club de futbol de la ciutat, el FC Porto. També hi ha tripeiros antipàtics i uns altres que no sofreixen la síndrome de viure en aquesta ciutat i que estan francament satisfets amb la vida que porten.
Amb tot el que sha dit, a lhora de traçar el perfil del típic habitant de Porto, el visitant no deixarà de considerar-lo com una persona amistosa i acollidora.
Els barris
Porto va néixer, segons expliquen els historiadors, al turó de Pena (penya) Ventosa, al costat del riu Duero. Shi trobat vestigis de presència humana que es remunten a ledat del ferro, època en la qual se suposa que va existir un poblat prerromà. Locupació del turó va prosseguir durant el període romà i, després de les invasions bàrbares de finals del segle VI, es va convertir en seu episcopal.
Ocupat pels àrabs després de la derrota visigoda el 771, la conquesta cristiana va arribar a Portucale lany 868, quan la ciutat, que en aquells moments començava a créixer, es va convertir en el centre neuràlgic del Comtat Portucalense, embrió del país que és avui dia Portugal. En aquella època aquest nucli urbà pertanyia al bisbe don Hugo, a qui li havia entregat en donació donya Teresa, mare del primer rei portuguès, Alfonso Enríquez.
Els barris principals de Porto són encara aquells que conformaven la ciutat medieval, sestenen pels turons veïns de Vitoria i baixen fins a les ribes del riu, per Miragaia i la Ribeira. Qui visiti aquesta zona podrà observar, certament, els monuments més importants de Porto, amb excepció dels edificis més recents, com la Casa da Música, projectada pel famós arquitecte holandès Rem Koolhaas, i el Museu de Arte Contemporãnea de Serralves, dissenyat per Álvaro Siza Vieira. A causa del seu excepcional valor, el centre històric ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO. Oblidats i abandonats durant molts anys, aquests barris històrics han conegut un lent procés de rehabilitació a partir de la dècada de 1970, que es va accelerar lleugerament en els últims anys del segle passat.
Venedor de castanyes.
Encara existeixen alguns edificis molt degradats que, certament, sorprendran els visitants, tot i que shan fet grans millores en els espais públics del centre històric, que poc a poc recobra el seu millor aspecte. El centre històric alberga un conjunt dedificis monumentals de gran valor, principalment de caràcter religiós i destil barroc, que es combinen amb un bonic i típic caseriu emplaçat sobre les escarpes, entre els quals destaquen bells exemplars de larquitectura civil, com lesplendorós Palácio dóna Borsa. Sha de visitar aquest barri de forma tranquil·la i pausada, recorrent els seus estrets carrers i baixant o pujant per les escales que uneixen molts dells. Mereixen una atenció especial edificis tals com el Paço Episcopal (palau Episcopal), lesglésia catedral (Sé), lesglésia de São Francisco, el convent de São Bento da Vitória, la torre dos Clergues i lantiga Cadeia (presó) da Relação, seu actual del Centre Português de Fotografia.
Ribeira
El centre més antic per sortir de nit es troba al barri de la Ribeira, el qual ha anat decaient en aquest sentit durant els últims anys a causa que han sorgit nous locals de diversió a les zones més perifèriques i amb major facilitat daccés. Una recent operació de rehabilitació urbanística ha creat les condicions necessàries per a la recuperació del barri, on existeixen nombrosos bars i restaurants, amenes terrasses amb vista al riu i, sens dubte, escenaris urbans que conviden a ser captats per les càmeres fotogràfiques dels visitants. Recentment, també han obert en aquesta zona algunes cuidades botigues, sobretot de caràcter enològic i de la moda més irreverent.
Sé
És el barri on va néixer Porto i entorn del qual ha crescut la ciutat, però és també, de tots els barris històrics, el que presenta fenòmens de marginalitat més preocupants en lactualitat, normalment relacionats amb el tràfic de drogues. Malgrat això, en una ciutat amb un baix índex de criminalitat (en comparació amb els índexs europeus), aquest barri és relativament segur.
Barri de la Sé.
Vitória
El barri més petit del centre històric és potser el que concentra major nombre monuments. Passejant pels seus carrers es contempla la silueta de la torre dos Clérigos, lextraordinària llibreria Lello, les esglésies da Misericórdia, do Carmo o de São Bento da Vitória, el jardí da Cordoaria, on destaca el conjunt escultòric de Juan Muñoz Treze a rir uns dos outros (Tretze rient-se els uns dels altres), lantic convent benedictí que alberga, des de fa uns anys, lOrquestra Nacional do Porto, i lantiga Cadeia da Relação.
Més impressionant encara és observar la convivència, més o menys pacífica, del nouvingut comerç de gangues orientals amb un tipus destabliments en vies dextinció: botigues dultramarins, merceries, drogueries, ferreteries, magatzems de teixits, botigues de marroquineria, velles impremtes, botigues de material elèctric, tavernes i cellers. Gairebé tot això concentrat a la Rua dona Flores, on és possible admirar alguns bellíssims establiments, els últims exemplars que queden del Porto burgès del segle XIX.
Autèntic Porto
Al barri de la Sé hi té el seu establiment el barber Carlos Bessa, a la Rua da Bainharia, qui combina aquesta professió amb la pràctica de la política i algunes incursions notables en el camp de la música popular. Encara shi pot veure com treballa Toni da Violes, un artesà amb un local a la Rua da Bainharia on arregla i construeix els més diversos instruments de corda, alguns inventats per ell mateix a petició de músics provinents de diferents llocs del país.